Bahn, Paul G.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NOVES PERSPECTIVES EN LA 
RECONSTRUCCIO DEL PALEOENTORN 
Paul G. Bahn 
En el llibre de text universitari en vies de publica- 
ció (RENFREW i BAHN 1988), Colin Renfrew i el sig- 
nant d'aquest article hem intentat de posar al dia un 
panorama de les tecniques científiques utilitzades ac- 
tualment per extreure informació de diferent nivell i 
classe a partir de les dades arqueologiques. Utilitzant 
exemples d'arreu del món i de tots els períodes, de- 
mostrem la gran varietat d'indicis que es poden obte- 
nir, per exemple, sobre tecnologia, subsistencia, co- 
merC i tants d'altres. 
Una de les arees més importants en la qual han 
estat desenvolupades en els darrers anys moltes tec- 
niques noves, és la reconstrucció de l'entorn pre- 
historic, un exercici interessant per ell mateix, pero 
també molt important per al coneixement dels canvis 
ambientals del present i del futur. Per a l'arqueologia, 
aporta els coneixements generals i contexts de la 
historia de la humanitat i pot descobrir possibles fac- 
tors que contribuiran a fer canvis en el registre ar- 
queologic. A més a més, és gracies a la nostra habili- 
tat per reconeixer-los, que podem diferenciar els 
canvis naturals dels realitzats per l'acció de l'home i, 
així, no tan sols podem aprendre les possibilitats d'a- 
daptació de l'home en el passat sinó que també po- 
dem treure informació sobre desastres naturals, cosa 
que ens pot ajudar a evitar, en el futur, alguns 
errors. 
Naturalment, és més faci1 avaluar un entorn pre- 
historic en aquells casos especials que la vegetació ha 
estat coberta rapidament i preservada intacta. Estem 
acostumats a extreure moltes dades evidents dels an- 
tics sols conservats sota monuments, com és el cas 
dels túmuls, pero hi ha també altres exemples, escas- 
sos aixo si, com els sols coberts per diposits volcanics. 
L'any 1984 foren trobades a Miesenheim (Alemanya 
Occidental), les restes &un bosc prehistoric. Se sabia 
que una erupció, pels volts d'1 1 .O00 anys abans d'a- 
ra, havia sepultat sota f o r ~ a  metres de cendres els 
voltants de jaciments a l'aire lliure del Paleolític Su- 
perior Final de Gonnersdorf i Andernach, pero la 
descoberta d'un bosc contemporani als jaciments és 
una gran sort per als arqueolegs. Es localitzaren no 
solament arbres (fins i tot salzes) sinó també molses i 
fongs ben preservats per l'acció de les cendres en un 
nivell molt humit de 0,30 m; i foren trobades petxi- 
nes de moluscs, macro i microfauna i també ous d'o- 
cells. Sembla que el bosc era relativament dens i aixi 
ho confirmen les analisis de pollen (STREET, 1986). 
Les restes de les plantes han estat sempre eclipsa- 
des per les analisis de fauna, únicament perque els 
ossos són més visibles que les restes de plantes en una 
excavació arqueologica. En les últimes dkcades, tan- 
mateix, l'estudi de les plantes ha aconseguit si més no 
avanCar ja que s'ha descobert que certes parts són 
més resistents a la descomposició que no es creia i 
que, en realitat, una immensa quantitat de variants 
perviuen, fet que ens pot donar informació respecte a 
la perdurabilitat de la vegetació. Les analisis de 
pol.lens són actualment una practica consolidada, 
pero un altre estudi de les restes microbotaniques que 
es desenvolupa rapidament són els.fitblits, que ja fo- 
ren reconeguts com a components de contexts ar- 
queologics l'any 1908. Únicament s'investiguen de 
manera sistematica, pero, des dels anys 70. Contra- 
riament als animals, les plantes no poden extreure 
materials inorganics perque els incorporen amb l'ai- 
gua i, per tant, qualsevol resta de silicats o calcis com- 
presos en l'aigua és dipositada o acumulada en forma 
de petits cristalls en certes cel.lules del teixit de les 
plantes. Aquests fragments microscopics de silicis 
(opals) perviuen quan la resta d'organismes s'ha des- 
compost o cremat. Es troben freqüentment en focs i 
nivclls de cendres, pero també apareixen en les pastes crometriques, les quals s'acumulen en les superfícies 
ceramiques, tubots o fins i tot en dents d'herbívors o de les pedres i, aixi, es metabolitzen i se cimenten en 
cines de pedra; .fitdlits d'herba identificables han es- el procés de formació de patina per l'acció bacterial. 
tat trobats en dents ungulades provinents de jaci- Menys d'un 1 % de la patina és materia organica i, per 
ments medievals, de l'edat del Ferro i del Bronze a tant, es necessiten milers de centímetres quadrats per 
Europa. realitzar analisis adequades. 
La forma i mida d'aquests cristalls varien segons La raó per realitzar aquestes analisis és que s'ha 
cl tipus i Cs f o r ~ a  difícil d'identificar-ne els gens, per trobat una forta correlació entre els ratios isotopies 
no parlar de les especies, fins i tot examinant les mos- de carbó (1 2C/ 13C) de mostres modernes i els seus 
tres amb microscopics electronics (PIPERNO, 1987). diferents entorns locals (desert, semi-arid, muntanya 
l,a palinologia, per tant, continua essent la tecnica humida, etc.). D'altra banda, els ratios estables d'iso- 
mbs important, no solament perque moltes plantes tops de carbó de les materies organiques que s'han 
no produeixen fitdlits sinó també a causa de les difi- conservat en les diferents capes de patina de les pe- 
cultats dYdentificaciÓ. dres poden aportar informació respecte a condicions 
Una combinació d'analisi de pollens i $tolits pot de canvi i, especialment, sobre l'abundancia de dife- 
Csscr una eina de treball important i poderosa per a la rents tipus de plantes en la vegetació adjacent. Dorn i 
reconstrucció de l'entorn, ja que els dos metodes es De Niro (1985) han extret mostres de patines de ni- 
complementen perfectament; per exemple, Dolores vells superficials i sub-superficials de pedres del 
Pipcrno va estudiar nuclis de vegetals provinents de Pleistoce recent a 1'Est de California i han trobat que 
Gatun Basin, a Panama, i va trobar que l'evidencia els nivells de base foren formats amb unes condicions 
per a I'agricultura i els espais oberts dels boscos (aixo més humides que els de la superfície, fet que dóna a 
Cs, I'aparició del blat de moro i un increment de l'her- entendre que el Sud-Oest dels Estats Units era menys 
ba cn detriment dels arbres) apareix pels volts de fa arid en l'última glaciació que durant el període holo- 
4850 anys en les analisis de,fitolits, i quasi 1000 anys ce. De manera similar, mostres procedents de Tim- 
abans en les de pollen; aquesta evidencia tan antiga ma Valley, al desert del Negueb, a Israel, han revelat 
probablement es pot atribuir a petites clarianes que una seqüencia de períodes arids, humits i arids. 
no es destaquen en els diagrames de pollen per culpa Aquesta tecnica, quan es combina amb datació per 
de les filtracions de granes de boscos dels voltants radio-carboni, pot aportar una edat mínima per algu- 
(PIPERNO, 1985). nes formacions geologiques -i fins i tot alguns tipus 
De tota manera, els $tolits poden proporcionar d'eines de pedra que també acumulen patines- aixi 
altres tipus d'informació; semblen més grans en algu- com qualsevol pedra esculpida artísticament que es- 
nes plantes domestiques modernes que en el seu antic tigui per sota de concrecions. 
cstat silvestre. L'aparició, per exemple, d'una con- Les analisis químiques dels residus són un altre 
centraci6 de ,fiiolits molt gran ha estat interpretada camp d'investigació que s'expandeix rapidament: 
com un criteri de la introducció del blat de moro do- per exemple, certs reactius químics poden proporcio- 
mkstic a 1'Equador. nar uns mitjans per verificar si residus de plantes són 
Alguns ,fitdlits són, fins i tot, específics de certes presents en eines o en ceramiques -d7aquesta manera 
parts de la planta (arrels, tiges o flors) i, d'aquesta el iodur potasic de iodic es torna blau si hi ha granes 
manera, la seva presencia pot proporcionar indicis de midó o bé groclmarró per altres materials de plan- 
sobre les tecniques particulars de collites o batudes tes. Un treball d'aquesta classe (BRIUER, 1976), rea- 
utilitzades en les especies. Per aixo, els fitdlits de litzat en destrals de pedra d'Arizona i d'una cronolo- 
c<Oryza Sativa)) presents en les parets de les últimes gia compresa entre 6700 B.C. a 1300 A.C., revela la 
ceramiques Jomon del Japó (c. 500 B.C.) indiquen presencia de residus en els angles de treball; frag- 
quc el conreu de l'arros existia ja en aquell temps ments d'aquests residus foren sotmesos a tests amb 
(FUJIWARA, 1982); d'altra banda, s'han utilitzat ana- reactius químics i permeteren d'arribar a la conclusió 
lisis quantitatives delsfitolits per esbrinar la profun- que almenys un 25% de les eines havien estat utilitza- 
ditat i les arees d'extensió dels antics arrossars i fins i des per al tractament o obtenció de plantes. 
tot la producció total d'arros (FUJIWARA, 1982). La investigació química de greixos conservats en 
Hi ha també minúsculs fragments de materials de gerres també realitza avui dia grans avenqos perque 
plantes que poden proporcionar evidencies pel que fa s'ha trobat que els acids greixosos, aminoacids (els 
a I'cntorn. Les pedres amb patina que han estat for- constituents de les protei'nes) i substancies semblants 
madcs en plataformes desertiques del Pleistoce final són molt estables i es conserven bé. Les mostres són 
en molts indrets, com Nord-Ambrica, el Proxim extretes a partir dels residus, purificades, concentra- 
Orient i Austrilia, son acreixements naturals d'oxids des en la centrifugadora, assecades i després analitza- 
de manganks i de ferro juntament amb minerals argi- des per mitja d'un espectrometre. La interpretació 
losos i matkries organiques; aquests darrers són deri- dels resultats es realitza per comparació amb una cok 
vats de plantes transportades per l'aire, de mides mi- Iecció de referencia de <(cromatogrames)) de dife- 
87 
rents substancies. D'aquesta manera, el químic ale- 
many Rolf ROTTLANDER (I 980) ha identificat mos- 
tassa, oli d'oliva i d'altres, en fragments de ceramica, 
així com restes de llet, mantega i greixos animals. Ell 
mateix ha investigat també greixos en sediments ar- 
queologics; per exemple, fou identificat greix de ca- 
vall en els nivells del Paleolític Inferior a la cova de 
Tauteüll, a Franqa, i greix de ren fou trobat en el 
jaciment del Paleolític Superior de Lommersum, al 
sud dxlemanya. Greix de diversos peixos ha pervis- 
cut també en diferents jaciments arqueologies. 
D'alguns anys e n ~ a ,  hem estat capaCos de deter- 
minar aproximadament quines feines foren realitza- 
des per diferents eines de pedra gracies a l'observació 
microscopica de les traces característiques de desgast 
que presentaven a partir d'un ús prolongat; de tota 
manera, fins fa poc hauria estat difícil de provar so- 
bre quines especies havien estat utilitzades les eines 
de pedra, llevat de casos molt especials on fragments 
de plomes o pels adherits a les eines han permbs d'i- 
dentificar-ne 1'6s. Una nova tecnica desenvolupada 
per Thomas LOY (1 983) ens permet avui dia d'identi- 
ficar, d'una manera precisa, les especies en qüestió a 
partir de les taques de sang trobades en ganivets de 
pedra. Després de l'ús d'una eina, la sang s'asseca i es 
fixa rapidament i, si l'eina no es renta molt bé des- 
prCs de l'excavació, aquests residus poden ésser ana- 
litzats. La forma dels cristalls d'hemoglobina -les 
mol~lecules transportadores d'oxigen trobades a les 
cel.lules vermelles de la sang- varia entre les dife- 
rents especies d'animals i, d'aquesta manera, ens pro- 
porciona un mitja per identificar els animals en qües- 
ti6. Les eines sovint estan enterrades en unes 
condicions que permeten la combinació perfecta de 
temperatura, humitat i acidesa per mantenir i'hemo- 
globina intacta, encara que una certa quantitat de 
sang s'inflitra en el sediment de l'entorn. 
Loy va estudiar 104 eines de quars, basalt i obsi- 
diana procedents de jaciments a l'aire lliure a les cos- 
tes de la Colúmbia Britanica i d'una antiguitat entre 
1000 a 6000 anys, i hi va identificar hemoglobina 
d'animals com dant, caribú, ós blanc i lleó de mar. 
Loy va obtenir també dades de radio-carboni d'al- 
guns residus de sang; per tant, a més de poder-se de- 
terminar l'ús d'una eina, també se'n pot determinar 
la data. 
Els residus de sang es troben actualment en eines 
d'almenys 100.000 anys d'antiguitat i abracen un 
ampli ventall d'entorns. En un o dos casos, Loy sem- 
bla que ha descobert sang humana, incloent-hi indi- 
vidus Neanderthals (BAHN, 1987). 
Esperem que aquesta breu visió d'algunes de les 
tecniques que s'estan desenvolupant en els darrers 
anys serveixi per illustrar el fet que els arqueolegs 
estan manipulant l'extracció d'una gran quantitat 
d'informació creixent de l'evidencia que en el passat 
era ignorada o simplement desconeguda. Moltes d'a- 
questes tkcniques són competencia dels especialistes 
o científics, pero l'arqueoleg necessita estar assaben- 
tat del potencial d'informació que contenen els jaci- 
ments per tal de poder preservar i aprofitar al maxim 
aquestes valuoses tecniques a l'hora de reconstruir el 
paleoetorn prehistoric i el comportament huma. No 
hi ha dubte que el futur ens mostrara que hi ha moltes 
altres tbcniques, encara inimaginables, a través de les 
quals podrem obtenir encara més informació. En rea- 
litat, avui dia estem obtenint una classe d'informació 
que els primers arqueolegs només podien somiar. To- 
ta la historia de l'arqueologia ha estat paralslela a un 
augment en el nombre i varietats de tecniques i no hi 
ha cap raó per creure que la ciencia hagi dit la darrera 
paraula. 
ABSTRACT 
New perspectives in envivonrnental reconstruction 
The last few years have seen the development of a 
whole variety of exciting new techniques for extrac- 
ting hitherto unimagined information from the relics 
of the past. The reconstruction of past environments 
has been especially fortunate in the breadth and sco- 
pe of methods which have emerged; these involve mi- 
nute parts of plants, residues of various kinds, and 
even identifiable remains of blood. The paper descri- 
bes a few of the most important new techniques, and 
suggests that the future will bring even more. It is 
therefore important for archaeologists to be well awa- 
re of the existence and requirements of these met- 
hods, so as to cater for them in the course of excava- 
tion. 
BIBLIOGRAFIA 
BAHN, P.G. (1987): Getting blood fvorn stone 
tools. ((Nature>) 330, p. 14. 
DORN, R.I. & DE NIRO, M.J. (1985): Stable cav- 
bon isotope vatios of vock vavnish ovganic rnattev: a 
new paleoenvivonrnental indicator. ((Science)) 227, 
pp. 1472-74. 
FUJIWARA, H. (1979): Fundarnental studies in 
plant opal analysis; estirnation of the yield o f  vice in 
ancient paddy fields tvough quantitative analysis of 
plant opal. ((Archaeology and Natural Sciencesu 12, 
pp. 29-42 (en japones amb un resum en angles). 
FUJIWARA, H. (1 982): Detection of plant opals in 
pottery walls of the Jornorn peviod in Kzlrnarnoto Pve- 
fectuve. ((Archaeology and Natural Sciences>) 14, pp. 
55-65 (en japones amb un resum en angles). 
LOY, T.H. (1983): Pvehistoric blood vesidz~es: de- 
tection on to01 suvfaces and identification of species of 
origin. crScience>> 220, pp. 1269-7 1. 
PIPERNO, D. (1 985): Phytolithic analysis ofgeological 
sediments ,fiom Panarna. dntiquity)) 59, pp. 1 3- 19. 
PIPERNO, D. (1987): Phytolith Analysis: An Ar- 
chaeological and Geological Perspective. Academic 
Press, New YorkILondon. 
RENFREW, A.C. & BAHN, P.G. (1988): Archae- 
ology in Practice. Thames and Hudson, London. 
ROTTLANDER, .C.A. & SCHLICHTHERLE, H.
(1 980): Gefassinhalte-eine kurz kornrnentierte Biblio- 
~rc~phie .  ((Archaeo-Physika)) 7, pp. 6 1-70. 
STREET, M. ( 1 986): Un Pornpéi de l'dge glaciaire, 
((La Recherehe)) 1 7, pp. 534-35. 
Pau1 G. Bahn. 428, Anlaby RD. Hull. Anglaterra. 
Format a la Universitat de Cambrigde on obté els 
B.A. i M.A. El 1979 es doctora a la mateixa universi- 
tat amb un estudi sobre eprehistoria dels Pirineus. 
Estudi paleoeconomic dels jaciments francesos)), pu- 
blicada el 1984. Actualment es un arqueoleg indepen- 
dent i escriu i tradueix textos relacionats amb l'ar- 
queologia. Des del 1976 ha escrit més de 120 articles i 
publicat 4 llibres, dos d'ells en premsa. 
(Traducció de l'original anglks de Walter Cruells) 
CAIXA DE PENSIONS 


Noves perspectives en la reconstrucció del paleoentorn

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert