Chaline, Jean

Revistes Catalanes amb Accés Obert

PALEOCRONOMETRES, PALEOTERMOMETRES I 
PALEOINDICADORS DELS ENTORNS PREHISTO- 
RICS, ELS ROSEGADORS IRREEMPLACABLES 4 
Jean Chaline 
D'entre tots els metodes d'estudi de la prehisto- 
ria, les recerques sobre els rosegadors són de les que 
aporten una major contribució a la solució dels pro- 
blemes de cronologia, paleoclima i paleoentorns. 
Cercant les raons d'aquest reeiximent dels rosega- 
dors, subratllarem els límits del metode abans de pro- 
posar les bases d'una recerca moderna dels rosega- 
dors en prehistoria. 
Exceptuant els jaciments prehistorics a l'aire lliu- 
re, les restes de rosegadors trobades en abrics i coves 
provenen essencialment de l'acumulació d'antigues 
egagropiles d'ocells rapinyaires, sobretot d'olibes 
(CHALINE et al., 1974). Aquest origen introdueix dis- 
torsions entre la fauna real d'una regió i la imatge que 
ens dóna l'associació procedent de les egagropiles. 
Així, l'acció dels sucs gastrics arran de la constitució 
de les egagropiles faria desapareixer el 40% dels rato- 
lins de camp, el 15% dels talpons roigs i el 60% de 
ratolins casolans. Amb tot, les egagropiles dels rapi- 
nyaires nocturns, les restes de les quals són les que es 
troben en els jaciments prehistorics, són les que pre- 
senten uns percentatges menys falsejats. Cal tanma- 
teix guardar-se d'interpretar les petites variacions dels 
percentatges en una seqü2ncia, en termes de canvis en 
ics condicions de l'entorn, ja que poden existir d'altres 
causes. 
Per que els rosegadors són bons cronometres? 
A la base de qualsevol metode de datació hi ha, 
necessariament, un procés evolutiu lligat al progrés 
del temps. Amb els rosegadors s'utilitza el fenomen 
irreversible de l'evolució de la vida que implica un 
coneixement precís de les modalitats evolutives. Les 
espkcies que resten en estasi morfologic presenten 
poc interes llevat de la primera i darrera aparició. És 
el cas del Pliomys episcopalis, aparegut fa prop de 2 
Ma. i desaparegut arran d'un interglaciar documen- 
tat a 1'Avenc d'Orgnac 3, l'edat del qual s'ha avaluat 
en 350.000 anys (Holsteinien, probablement). Altres 
especies presenten variacions ecofenotipiques, no ge- 
netiques, lligades a les fluctuacions dels parametres 
climatics, variacions que es repeteixen amb els re- 
torns a condicions climatiques identiques (aspecte 
iteratiu). Aquestes especies són bones indicadores de 
clima, pero tenen poc valor com a cronometres. 
D'entre els rosegadors, només el talpó roig (Clethrio- 
nomys glareolus) sembla presentar aquestes varia- 
cions. Les especies més interessants són les que pre- 
senten evolucions graduals, el ritme de les quals pot, a 
mes, esser variable. Aquestes línies d'evolució conti- 
nua permeten distingir graus d'evolució i definir una 
bioestratigrajia d'alta resolució (CHALINE, 1987); gra- 
cies a la utilització de metodes estadístics i de la in- 
formatica, cada grau evolutiu pot esser definit per 
parametres quantitatius. Aquest metode competeix, 
per la seva eficacia i la possibilitat d'utilitzar-10 en 
tots els jaciments amb rosegadors, amb les datacions 
físiques, sovint difícils de realitzar i que encara no 
han provat la seva fiabilitat. La Figura 1 presenta la 
bioestratigrafia utilitzable a Europa occidental. D'al- 
tres escales cronologiques poden ésser establertes per 
a Eurasia i America del Nord (CHALINE, 1982 i 
1985). 
Per al Plioce superior i el Pleistoce inferior, la cro- 
nologia es fonamenta en l'evolució de la línia Mi- 
momys occitanus-stehlini-polonicus-pliocaenicus-os- 
tramosensis-savini (Fig. 1, 5-6). Per al Pleistoce mitja 
i superior, aquesta mateixa línia és utilitzada per a 
l'estudi dels descendents del genere Arvicola repre- 
sentats per la successió Arvicola cantiana-terrestris. 
- 
EUROPA JACIMENTS nentalització del clima. L'extensió cap a l'est del 
Clethrionomys glareolus i de 1'Apodemus sylvaticus és 
la conseqükncia d'una suavització del clima; la puja- 
da cap al nord de Pitymys duodecimcostatus i 
d'Hystrix cristata és l'index d'un fort rescalfament. 
, , 
Intents de quantificació dels parametres climatics 
, , 
SL" han estat realitzats per HOKHR (1951) i CHALINE I 
81T7 BROCHET (en premsa), pero el futur reposa sobre les 
analisis factorials de correspondencies de les associa- 
Oi1168 Il8 
Bat? 0111 
cions, les qual permeten una avaluació fina de les 
i afinitats de les associacions en relació als climes (AL- 
CALDE, 1986; MARQUET, 1987), tal com ROUSSEAU 
(1987) ha fet sobre els mol~luscs continentals. 
, , I 
Figura I. Diversificació d'rlllophaiomys a Europa occidental i 
central, evidenciant les diverses linees sobre les quals es fonamen- La reconstrucciÓ dels ~aleoentorns ~rehistbrics 
ta la bioestratigrafia. 1,ocalitats: ATA (Atapuerca). VIC (Cova 
Victoria), VMI (Venta Micena), BAG 2 (Bagur 2), SOA (Soave), Les recerques sobre les poblacions actuals mos- 
MPG (Monte Peglia), SLV(SelaVecchia), BOU (Bourgade), VLN tren que la repartició dels rosegadors dep& de nom- (Vallonet), MRA (Mas Rambault), SAR (Sartanette), BAL I (Bala- 
ruc I), MON 5 (MontaussC 5), DAL 4A-4B-2C (Deutsch Altenburg 
4A-4B-2C), OSZ 8-2-3 (Osztramos 8-2-3), BET 5-9-7-13-10-2 (Bef- 
tia 5-9-7-1 3- 10-2). 
L'analisi de la variació de l'espessor de les vores ante- 
riors i posteriors de l'esmalt dels triangles dentaris, 
posada a punt per HEINRICH (1982), sembla molt 
prometedora (CHALINE, en premsa) per al Pleistoce 
mitja. 
Paleotemperatures i paleopluviometria 
La temperatura i la pluviometria són factors del 
clima que controlen l'area de repartició dels rosega- 
dors. Les investigacions sobre poblacions actuals han 
mostrat que hi ha fluctuacions importants de la den- 
sitat lligades a les variacions de les temperatures esta- 
cionals que determinen fluctuacions en la floració i el 
valor nutritiu de les plantes que serveixen d'aliment 
als rosegadors. Una vegada més, cal posar-se en guar- 
dia amb les interpretacions estrictes de les variacions 
dels percentatges en una seqükncia. La repartició ac- 
tual dels rosegadors és l'element de comparació per 
als períodes interglaciars. Les variacions en l'extensió 
de diverses especies en relació a aquest esquema de 
referkncia, permeten elaborar consideracions clima- 
tiques. Els rosegadors es classifiquen en quatre grans 
associacions biogeografiques (o biomes): boreal, con- 
tinental, atlantica i mediterrania. Els despla~aments 
relatius de les arees de repartició de les espkcies i, 
millor encara, de les associacions d'espkcies, perme- 
ten avaluar l'amplitud de les fluctuacions climati- 
ques. 
Les migracions dels lemings (Lemmus lemmus i 
Dicrostonyx torquatus) i del Microtus oeconomus tra- 
dueixen els refredaments, ies del Microtus gregalis, Figura 2. Evolució diacronica de ia línia Mimomys occitanz~s- 
dels Citellus i del Lagurus lagurus impliquen la conti- Mimomys savini (entre 0,7 i 3,3 M.a.). 
6 2 
PALEO- CORRELACIO 
MAGNETISME PAL.LINOLOG. 
P. M .  
CROMERIA 
1 MENAPIA 
PLISTOCE 
INFERIOR 
- 1.5 
2 
-2.5 
- 
3 
I 
A 
U 
S 
S 
OLDUVAI 
REUNION 
KAENA 
MAMUT 
MIMOMYS 
OSTRAMOSENSIS 
MIMOMYS 
PLIOCENICUS 
N 
16 
MIMOMYS 
POLONICUS 
MIMOMYS 
HAJNAKENSIS 
(=STEHLINI) 
N 
MIMoMys l5 
OCCITANUS 
EBURONIA 
. 
TIGLIA 
PRETIGLIA 
REUVERIA 
BRUNSSUMI~ 
. 
, 
,
. 
, 
, 
, 
. 
PLIOCE 
brosos factors: 
-naturalesa del subsol. 
-les components climatiques evocades en l'apartat 
anterior. 
-existkncia de microclimes. 
-interacció entre les especies. 
-naturalesa de la vegetació. 
-naturalesa general dels biotops. 
Els rosegadors estan, doncs, estretament infeu- 
dats a bibtops, la qual cosa permet, per reciprocitat, 
reconstruir els paleoentorns per mitja de l'analisi de 
les associacions. 
Dkcord amb alguns tests realitzats amb associa- 
cions actuals (CHALINE, 1978), veiem com l'analisi 
d'associacions permet reconstituir els biotops pre- 
sents en els paisatges de cacera del rapinyaire, en un 
radi de 5 km. Els rapinyaires cacen generalment en la 
major part dels biotops del seu territori de cacera, 
pero pot haver-hi excepcions, algun rapinyaire , per 
exemple, pot cagar més facilment en el bosc. Cal 
doncs, ésser molt prudent quan s'intenta, a partir 
dels percentatges d'espkcies, determinar la proporció 
real dels biotops de la prehistoria. 
Aquí també, els nous metodes d'analisi factorial 
de correspondencies permeten una aproximació d'u- 
na mes gran finesa (MARQUET, en premsa; Rous- 
SEAU, 1987). 
Les interpretacions de les associacions fossils no- 
mks sdn realitzables quan comprenen especies ac- 
tuals, les condicions ecologiques de les quals són co- 
negudes. És a dir, que aquestes reconstruccions 
només són valides fins al complex Cromeria; més en- 
lla, les interpretacions esdevenen molt més impreci- 
ses. 
IDE ) I00 e 100 IDE < 100 I.D.E. 
1igul.a 3. Evolucid de I'index de diferenciacio de l'esmalt (IDE) 
dels Arvicoln a Europa (a dalt a l'esquerra mesures del gruix de 
l'csmalt en la vora anterior (Iba) i posterior (Ibp) i numeració dels 
triangles; a baix, evolucions relatives dels gruixos de les vores dels 
triangles (segons Heinrich, 1982, complertat). 
I edats (jaci. [%cantiana-terrestris ( N ( IDE poblacions ( 
Figura 4. Evolució de les poblacions d'Arvicola a Europa. (IDEp: 
índex de diferenciacid de l'esmalt de les poblacions. Jaciments: 
1 - Euerwanger (Biilh H), 2 - Rubeland i (Krockstein), 3 - 
Kemathenhohle, 4 - Bulhary, 5 - Burgtonna (Deckprofil), 6 - 
Taubach, 7 - Biache-St. Vaast, 8 - Weimar-Ehringsdorf, 9 - 
Dobrkovice 2, 10 - Bilzingsleben (segons Heinrich, 1982, 
complertat). 
Conclusions 1 
Tot i les reserves metodologiques que cal tenir en 
compte quan s'interpreten els percentatges de les as- 
sociacions en les seqükncies prehistoriques, els rose- 
gadors es presenten irreemplaqables en la datació 
dels jaciments i en la reconstrucció dels paleoclimes i 
dels paleoentorns. 
Per aquest motiu, han d'ésser buscats de manera 
sistematica en qualsevol jaciment a l'aire lliure, en 
balma, en cova, lacustre, fluvial i fins i tot platja ma- 
rina. 
Un estudi modern de les associacions necessita 
grans mostres i una analisi de la variabilitat de les 
especies per una morfometria detallada. Únicament 
els mktodes d'analisi multivariant (analisi factorial 
de correspondencies, etc.) permeten una aproxima- 
ció objectiva de les associacions tot mostrant la im- 
portancia relativa dels diversos parametres. 
Un paleontoleg de la prehistoria ha de posseir, 
doncs, una formació pluridisciplinaria: coneixer bé 
les concepcions biologiques i paleontologiques de la 
teoria de l'EvoluciÓ, tenir coneixement: precisos de 
l'estratigrafia climatica del Quaternari, de la Pre- 
historia, de l'anatomia i de la biologia-ecologia de les 
espkcies, i dominar els metodes estadístics i les anali- 
sis de dades en informatica. En fi, i per sobre de tot, li 
cal conservar un esperit crític i obert, sempre dispo- 
sat a posar en qüestió els seus conceptes, la seva 
propia metodologia i els seus propis resultats en una 
preocupació per a un més gran rigor. 
ABSTRACT 
Paleochronometres, Paleothermometres and Paleoin- 
dicators ofprehistoric Surroundings, the Irreplaceable 
Rodents. 
The methodology concerning rodents studies is 
analysed and has been determined to be irreplaceable 
in prehistoric times when dealing with the dating of 
these finds and the reconstruction of the climate and 
the surroundings. The application of the multiva- 
riant analysis (factorial analysis of correspondences 
etc.) permits interesting approaches and compari- 
sons. 
BIBLIOGRAFIA 
ALCALDE, G. (1986): Les faunes de rongeurs du 
Pléistoche supérieur et de 1'Holodne de Catalogne 
(Espagne) et leurs significations paléoécologiques et 
paléoclimatiques. DiplBme EPHE, Dijon, 114 p. 
CHALINE, J. (1 978): Les rongeurs au pilori?Analy- 
se critique des reconstitutions paléoécologiques en mi- 
crothériodontologie. Paléoécologie de I'Hornme fossi- 
le. (LAVILLE, H. i RENAULT-MISJKIVSKY, J. Ed.). 
((Supl. Bull. AFEQ)), pp. 75-8 1. 
CHALINE, J. (1982): El Cuaternario. Akal, Ma- 
drid, 312 p. 
CHALINE, J. (1985): L'histoire de l'homrne et des 
climats au Quaternaire. Doin, Paris, 366 p. 
CHALINE, J. (1 987): Arvicolid data (Arvicolidae, 
Rodentia) and Evolutionary concepts. ((Evolutionary 
biology)), 21, pp. 237-3 10. 
CHALINE, L. (1 987): Paléontologie des vertébrés. 
Bordas, Paris, 192 p. 
CHALINE, J. (en premsa): Les Arvicolidés (Roden- 
tia de Biache-St. Vaast (Pas de Calais, France). Mo- 
nografia de Biache-St. Vaast. 
CHALINE, J., BAUDVIN, H., JAMMOT, D. & SAINT- 
GIRONS, M.C. (1974): Les proies des rapaces, petits 
mammiferes dans leurs environnements. Doin, Paris, 
147 p. 
CHALINE, J. & BROCHET, G. (en premsa): Une 
méthode quantitative de paléoclimatologie du Quater- 
naire continental a l'aide des rongeurs: aplications au 
site de Gigny (Jura). ((Gallia Préhistoire)) (supplé- 
ment). 
CHALINE, J. & LAURIN ,B. (1 986): A test of phyle- 
tic gr-adualism: the Plio-Pleistocene Mirnornys occita- 
nus-ostramosensis lineage (Arviciolidae, Rodentia). 
((Paleobiology>), 2 1 p. pp. 203-206. 
HEINRICH, W.D. (1 982): Ein evolutions trend bei 
Arvicola (Rodentia, Marnrnalia) und seine bedeutung 
fur die biostratigraphie in Pleistozan Europas. ((Wiss, 
Z.  Humboldt, Univ. Berlin. Math.-Nat)), 31 (3), pp. 
155-160. 
HORK, Z. (1 95 1): Methoda Kvantitativniho stano- 
veni klirnate ve ctvrtohorach podle ssavcich spolecens- 
tev. ((Ustredni ustav geologicky)), 18 p., pp. 209-2 19, 
Prague. 
MARQUET, J. C. (1987): Paléoenvironnernenl et 
chronologie des sites du domaine atlantique frnn~ais 
d'hge Pléistoc2ne rnoyen et supérieur d'aprb l'étude 
des rongeurs. These d'État, Dijon. 
ROUSSEAU, D.D. (1 987): Paleoclirnatology of the 
Achenheirn series (Middle and zpper Pleistocene, Al- 
sace, France). A malacological analysis. ((Palaeoge- 
ography, Palaeoclimatology, Palaeoecology)). 59, pp. 
29 3-3 14. 
Jean CHALINE és director de Recerques al CNRS, di- 
rigeix el Centre de Geodinamica sedimentaria i Evo- 
lució geobiolbgica del CNRS (U.A. 157 CNRS, Di- 
jon) i és Director $Estudis a 1'École Practique des 
Hautes Études, on és responsable del Laboratori de 
Prehistbria i Paleoecologia del Quaternari, de Dijon. 
(Traducció de l'original frances de Gabriel Alcalde). 


Paleocronòmetres, paleotermòmetres i paleoindicadors dels entorns prehistòrics, els rosegadors irreemplaçables

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert