S’hi estudia la frase fonològica (φ) que és continent de mots fonològics (w). El corpus està integrat per un text literari llegit pel seu propi autor, un escriptor colombià. Els resultats indiquen que les frases fonològiques estan limitades al límit dret per accents de frase (H–, L–) i tons de frontera de frase entonativa final (L%). S’hi suma l’allargament temporal de les síl·labes accentuades als accents finals, al límit dret d’aquestes frases. S’hi registra un procés d’associació fonològica secundària al límit final de les frases: els accents finals en ítems paroxítons i proparoxítons reben la influència de la inflexió ascendent dels accents de frase (H–). Així, recuperen la prominència en el context final, a L*+HH–. S’hi observa una uniformitat: les φ estan integrades preferentment per dos w. Així mateix, s’hi observa una simetria en l’organització d’aquestes frases dins de les frases d’entonació major (IP). En resum, el fraseig prosòdic està basat més en decisions prosòdiques que no pas en limitacions de la sintaxi.
Mots clau: Fraseig fonològic, frase fonològica, associació fonològica primària i secundària, uniformitat, simetria.The phonological phrase (φ) made up by phonological words (w) is studied. The corpus is a literary text read by his author, a well-known Colombian writer. Results indicate that phonological phrases are bounded by phrase accents (H–, L–) and by boundary tones of major intonational phrases (L%) on the right edge. It is observed a temporal lengthening of final stressed syllables in nuclear accents. It is also observed a secondary phonological association on the right edge of phrases: the nuclear accents in paroxytone and proparoxytone words are influenced by phrase accent continuation rise (H–). An uniformity pattern is observed: a size of two w are mostly embedded in each phrase (φ). Also, a symmetrical phrasing occurs within the major phonological phrases (IP). In short, phonological phrasings are based more in prosodic decisions than in syntax constrains.
Keywords: Phonological phrasing, phonological phrase, primary and secondary phonological association, uniformity, symmetry.Se estudia la frase fonológica (φ) que es continente de palabras fonológicas (w). El corpus está integrado por un texto literario leído por su propio autor, un escritor colombiano. Los resultados indican que las frases fonológicas están limitadas en el límite derecho por acentos de frase (H–, L–) y tonos de frontera de frase entonativa final (L%). Se suma el alargamiento temporal de las sílabas acentuadas en los acentos finales, en el límite derecho de esas frases. Se registra un proceso de asociación fonológica secundaria en el límite final de las frases: los acentos finales en ítems paraxítonos y proparoxítonos reciben la influencia de la inflexión ascendente de los acentos de frase (H–). Así, recuperan la prominencia en el contexto final, en L*+HH–. Se observa una uniformidad: las φ están integradas preferentemente por dos w. Asimismo, se observa una simetría en la organización de esas frases dentro de las frases entonativas mayores (IP). En suma, el fraseo prosódico está basado más en decisiones prosódicas que en limitaciones de la sintaxis.
Palabras clave: Fraseo fonológico, frase fonológica, asociación fonológica primaria y secundaria, uniformidad, simetría
