Alcalde, Gabriel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ELS ROSEGADORS EN L'ARQUEOLOGIA 
CATALANA 
Gabriel Alcalde 
L'any 1975, Viñas i Villalta, amb el treball El de- 
pdsiio cuaternario de la cova del Gegant, publicaven 
el primer estudi de micromamífers d'un jaciment ar- 
queolbgic catala. Han passat dotze anys, i a Catalu- 
nya les publicacions de jaciments arqueologics que 
incloguin estudis sistematics de micromamifers no 
sobrepassen la mitja dotzena (AGUST~ et al., 1987; 
VILA, 1985; ALCALDE, 1986, 1987). El panorama, 
doncs, no és pas entusiasmador. En aquest article co- 
mentarem les possibilitats i les limitacions que hem 
trobat treballant amb associacions de rosegadors pro- 
cedents de jaciments arqueologics catalans i l'estat 
actual de la incidbncia del seu estudi en l'arqueologia 
del nostre país. 
No ens estendrem amb indicacions sobre el meto- 
de de recollida o sobre l'interes del seu estudi, ja que 
aquests aspectes es poden trobar ampliament tractats 
en nombroses publicacions (per exemple CHALINE 
1077a, 1977b; CHALINE I ALCALDE, 1983). Sols di- 
rem que el metode de treball que hem aplicat a Cata- 
lunya es basa en la metodologia proposada per Jean 
CHALINE (1977a) i que, sempre que és possible, la 
recollida de mostres en un jaciment es realitza en di- 
versos quadres de 1 m. de costat, el sediment dels 
quals es diferencia en talles artificials de 5 cm. de 
potencia dins de cada estrat o nivell arqueologic. Per 
quantificar les restes utilitzem el NMI, calculat a par- 
tir de les molars, dintre de cada talla artificial de 5 
cm. En funció de les proporcions del NMI, podem 
confeccionar diagrames on és visible la repartició 
sincrbnica de les diferents especies de rosegadors per 
a cada nivellltalla i la repartició diacronica de cada 
especie en els diferents nivells/talles (Fig. 2). 
Fins avui, les analisis de rosegadors s'han realitzat 
principalment en nivells arqueologics de 1'Edat del 
Bronze, Calcolítics, Neolítics (Cova del Pasteral, Co- 
va del Frare i Cova 120), Epipaleolitics (Cingle Ver- 
mell) i del Paleolític superior (Cova de lYArbreda), i
també, encara que de forma puntual, en jaciments 
del Paleolític mitja (Cova del Gegant i Cova dels Er- 
mitons). Per raó d'aquestes cronologies tardanes, no 
hem hagut de recórrer als rosegadors, entre d'altres 
analisis, per datar els nivells arqueologics, com pot 
passar en jaciments del Pleistoce antic o mitja, sinó 
viceversa, les associacions de rosegadors han pogut 
ésser datades de manera precisa amb les restes ar- 
queologiques materials i amb els metodes de datació 
absoluts (C 14). 
L'estudi dels rosegadors pot aportar dades de ca- 
racter paleoetnografic (epoca de freqüentació del ja- 
ciment pels rapinyaireslepoca de freqüentació del ja- 
ciment per l'home, diferenciació espacial de la cova 
-zones més freqüentades i zones més marginals per al 
rapinyaire/lYhome-, ...). Aquests tipus de dades, perb, 
són difícils d'interpretar i, en tot cas, són particulars 
de cada jaciment; cal coneixer el jaciment concret i 
l'associació de rosegadors, per veure quines dades es 
poden extreure. De totes maneres, aquestes hipotesis 
cal plantejar-les amb molta cura, ja que la correcta 
avaluació del factor temps és molt important (un pe- 
tit nivell pot ser producte de molts anys i en molts 
anys poden haver-se produi't els fets més diversos). 
Quan treballem amb rosegadors fossils, els únics 
caracters que podem utilitzar per determinar les es- 
pecies són la morfologia dentaria i ossia, i d'entre 
aquestes, l'estudi de les molars és el que ens propor- 
ciona una major informació. La morfologia de les 
molars pot utilitzar-se com a fil conductor per seguir 
l'evolució i determinar la filogenia dels diferents 
grups de rosegadors. Alguns autors (CHALINE I MEIN, 
1979) han demostrat que els agrupaments específics 
que poden realitzar-se en els rosegadors fossils amb 
Figura 1. Fotografia d'un Apodemzls i d'un Arvicola sapidus i di- 
buix de les molars superiors d'A. sylvaticus i de la M, d'Arvicola. 
l'ajuda dels caracters dentaris, s'acorden bé amb les 
formes actuals. 
Amb el material fossil procedent dels jaciments 
arqueolbgics catalans on nosaltres hem treballat, la 
major part de vegades només hem pogut disposar de 
peces dentaries sortides dels alvkols. Els caracters 
dentaris ens han permes de separar bona part de les 
especies de rosegadors, pero per a algunes la diferen- 
ciació ha esdevingut difícil i per a d'altres fins i tot 
quasi impossible (ALCALDE, 1986). Per exemple, en- 
tre Microlus arvalis i Microtus agrestis, els criteris de 
diferenciació es basen en la M en la seva llargada en 
la relació LT4lLT5, en la freb;&ncia i la presencial 
absencia de certs morfotips o en la simetria1 
dissimetria dels triangles externs i interns (CHALINE, 
1972; NADACHOWSKI, 1982; FEDYK i RUPRECHT, 
1971); a l'hora, pero, d'aplicar aquests criteris a les 
poblacions fossils concretes, moltes vegades la gran 
similitud morfologica d'aquestes dues especies fa 
molt difícil la diferenciació. Pitymys és un dels gene- 
res de rosegadors fossils més complicat de separar a 
nivell d'especie i que presenta uns majors problemes 
de sistematica; les diferencies en les morfologies de 
les seves molars (coll del bucle de la M!, M3 de tipus 
complex o simple) són febles, d'aplicació complexa i 
presenten una gran variabilitat. ~Wicrotus brecciensis 
és l'avantpassat de -iMicrotus cabrevae i el pas d'una 
especie a l'altra hauria tingut lloc durant el Pleistoce 
superior (CABRERA, L ~ P E Z  i MICHAUX, 1982); els ca- 
racters diferencials de la M, (CABRERA, L ~ P E Z  i MI- 
CHAUX, 1982), aplicats a les poblacions catalanes de 
Microtus brecciensis-cabrerae del Pleistoct: superior i 
l'Holock, no ens han permes distingir les dues espe- 
cies. En el gknere Arvicola, l'espessor de l'esmalt o la 
simetrialassimetria del bucle anterior de la M,,  indi- 
cats com a criteris per diferenciar lerrestris de sapidus 
(L~PEz ,  1980; CHALINE, BAUDVIN, JAMMOT i SAINT- 
GIRONS, 1974) són difícils d'aplicar al material sobre 
el qual nosaltres hem treballat. O en Apodemus, 6s 
difícil diferenciar les poblacions fossils d'Apodemus 
sylvaticus i Apodemus flavicollis; la relació entre L/ 1 
de la M, i la frequhcia del t9 redui? a la M2 (MI- 1 
CHAUX i PASQUIER, 1974), pot utilitzar-se per deter- 
minar el conjunt d'una població, pero és d'aplicació 
difícil si en una mateixa associació coexisteixen les 
dues especies. 
La llista faunística dels rosegadors dels jaciments 
arqueolbgics catalans (Cova del Gegant, Cova dels 
Ermitons, Cova de l'Arbreda, Cingle Vermell, Cova 
del Frare, Cova del Pastera1 i Cova 120), datats del 
Pleistoce superior i de l'Holoce, és la següent (ALCAL- 
DE, 1986): 
Citellus cf. superciliosus 
Glis glis 
Eliomys quercinus 
Histrix cf. cristata 
Clethironomys glareolus 
Pliomys lenki 
Microtus arvalis-agrestis 
Pitymys sp. 
Microtus oeconomus 
Microtus nivalis 
Microtus brecciensis-cabrerae 
Arvicola sp. 
Mzis musculus 
Apodemus cf. sylvaticus 
Una de les aplicacions més interessants de l'estudi 
dels rosegadors a l'arqueologia, és la reconstitució del 
paleoentorn. Es basa en l'extrapolació dels coneixe- 
ments sobre l'ecologia de cada espkcie actual de rose- 
gador a les especies fossils. 
S'ha plantejat ( L ~ P E z ,  1983) el perill de la uti- 
lització dels anomenats marcadors ecologics, espk- 
cies la pres6ncia/absencia de les quals s'interpreta 
com a canvis del clima/vegetaciÓ. Nosaltres, quan 
treballem en la reconstitució del paleoentorn, tenim 
en compte la presencia de cada espkcie, la representa- 
ció proporcional de cada especie en la tafocenosi i la 
composició de cada associació de rosegadors. 
La seqüencia de qui? disposem en aquests mo- 
ments a Catalunya és encara imcompleta i ha de ba- 
sar-se en pocs jaciments. A continuació exposarem 
els resultats paleoclimatics i paleoecologics que 
L0 
C 3 C C r - 
t! o 0 "7 5 
2. 
-? a 
D * 
Y) 
L > :  4' 
U i G i  C; i I 
3990 f 100 BP C 3 
,,,,F: 17 58 41 31 27 4450 2 100 BP 5 8 0 0  -130 BP 6380 t 310 BP 
L L I L I  
O 0 0 0 0 0  6 0  O 4 0  
Figura 2. Exemple d'un dlagrama de la repartlclo estratgrafica dels rosegadors en el reompllment d'un jaclment alqueologlc Ld Covd del 
Frare (Valles Occidental). 
n'hem tret, basicament amb l'aplicacio de l'analisi En el període Holock, cal ésser molt prudent amb 
multivariada a les associacions de rosegadors. L'ana- les interpretacions paleoecologiques i paleoclimati- 
lisi factorial de correspondencies ens ha permes ana- ques, ja que l'home, amb el desenvolupament de l'e- 
litzar les correlacions entre les espkcies de rosegadors conomia productiva, incideix de manera notoria so- 
i els nivells arqueologics on s'han trobat. En aquesta bre la vegetació. La composició del paisatge dels 
analisi hem interpretat el factor 1 com un gradient de voltants d'un jaciment arqueologic dependra, en bo- 
temperatura oscil.lant d'un clima mediterrani a un na mesura, de l'activitat economica del grup huma 
clima més temperat i el factor 3 com un gradient que l'utilitzi i de la funcionalitat de l'ocupació. Així, 
dYobertura/tancament del medi. Amb les dades del la comparació dels resultats obtinguts en diferents 
primer eix factorial, emplaqades de manera cronolb- jaciments sera complexa, fins i tot si els jaciments 
gica, proposem per a Catalunya una estimació relati- estan situats a poca distancia. En aquest període, 
va de les variacions climatiques (ALCALDE, 1986; més temperat i amb un paisatge més boscós que du- 
ALCALDE i BRUNET-LECOMTE, 1985). rant el Paleolític superior, proposem per a Catalunya 
Els resultats obtinguts per al Paleolític mitja (Co- les següents tendkncies climatiques: 
va del Gegant i Cova dels Ermitons) són massa pun- 
tuals per concedir-10s excessiva atenció. En aquest - pels volts del 9760 B.P., el clima és més tempe- 
període, podem remarcar la presencia d7Hystrix cf. rat i humit que en els darrers nivells estudiats a la 
cristata en els entorns de la Cova del Gegant (VIÑAS i Cova de 17Arbreda. 
VILLALTA, 1975), i la de Pliomys lenki en la zona de - pels volts del 6300 B.P., escalfament en relació 
la Cova dels Ermitons. a la data anterior. 
A la cova de lYArbreda, durant tota la seqüencia - pels volts del 5800 B.P., refredament relatiu. 
del Paleolític superior que es troba representada en - pels volts del 4450 B.P., lleuger escalfament. 
el seu reompliment (25830 B.P.-17000 B.P.), l'anali- - entre 3990 i 3750 B.P., lleuger refredament. 
si dels rosegadors ens permet determinar l'existkncia - després, notable refredament del clima i aug- 
d'un paisatge obert i unes condicions climatiques ment dels espais oberts (Fig. 3). 
mCs fredes que les actuals de la zona, i s'hi poden 
detectar, a més, diverses tendkncies climatiques: En el nivell I1 de la Cova 120, datat pel C 14 del 
4240 k 70 B.P., hi trobem la cita més antiga que 
- pels volts del 22590 B.P., escalfament relatiu. tenim actualment de la preskncia de Mus musculus a 
- pels volts del 201 30 B.P., refredament relatiu. Catalunya. 
- pels volts del 17720 B.P.,lleuger escalfament L'estimació de la dinamica climatica obtinguda a 
relatiu. partir de la col~locació cronologica de les associacions 
- pels volts del 17320 B.P., refredament relatiu. de rosegadors sobre el primer eix de l'analisi facto- 
- a partir del 17320 B.P., tendkncia cap a un es- rial de correspondencies, podem comparar-la amb 
calfament. l'evolució climatica determinada en medi marí, per 
exemple, amb les corbes isotopiques 180 / 160 obtingu- 
Esmentarem la presencia de Citellus cf. superci- des de la mostra SU 8 132, concretament en els esta- 
llosus a partir del 17320 B.P. i fins al nivell post- dis isotopics 1 i 2 (PUJOL i TURON, 1986). Ambdues 
solutria i la de Mzcrotus oeconomus en el 17320 B.P. i corbes presenten una bona correlació (Fig. 4). 
en el 201 30 B.P. (ALCALDE, 1987). L'analisi dels rosegadors constitueix una aproxi- 
6 7 
C .5A 4 1 1 1 & 
C.56 
C . 6  
1 ~ g ~ i l - a  3 - Ls~irnac~i, .cIat~\a dcl c l~ma  a C'atal~~n)a clul.ant cl 
Pleistoce superior i I'Holoce. segons la posició de les associacions 
- 
BP, 
O 
0- 
P 
O 
0- 
N 
de rosegadors fossils en el primer eix factorial (Arbreda: 1 - nivell 
aurinyacia antic, 2 - niveil aurinyacia evolucionat, 3 - nivell in- 
ferior gravetia, 4 - nivell superior gravetia, 5 - nivell inferior so- 
lutria. 6 - nivell superior solutria, 7 - nivell solutria amb puntes 
d'escotadura. 8 - nivell postsolutria; Cingle Vermell: 9; Cova del 
Frare: 10 - nivell cardial, 12 - nivell epicardial, 14 - nivell 
verazia. 16 - nivell campaniforme; Pasteral: 11; Cova 120: 13 - 
nivell neolitic antic, 15 - nivell neolitic final-calcolitic). 
TEMPERAT 
=o0 --I-+ 5oo FRED 
14 - - 
- - -  
",--u*------ ='j3 
\.lO '2 
I . 
. 
, 
, 
-. 
, 
, 
. 
. 
, 
. 
, 
. 
,y9 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
L: 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ 
\ *' 
;# / :e6 
\ 
\ 
\ 
, h4 
, 
, -3 
. y' \ 
\ 
\ 
\ 
\m' 
- 
mació al coneixenlent de l'entorn, del clima i de la 
cronologia prehistorics. És necessari poder treballar 
amb síntesis pluridisciplinaries (rosegadors, palino- 
logia, antracologia, ...) i poder reconstituir els diver- 
sos aspectes dels medis on habitaven els homes pre- 
historics, després de contrastar les interpretacions 
particulars fornides per cada disciplina. És impres- 
cindible una col~laboració estreta entre l'arqueoleg 
que excava el jaciment i l'investigador que analitza 
les restes de rosegadors, o qualsevol altre aspecte del 
jaciment arqueologic. No pot portar-se a terme un 
estudi satisfactori dels rosegadors fossils, si l'arqueo- 
leg es limita a enviar a l'investigador, després de l'ex- 
cavació, alguns pots amb restes de rosegadors i a de- 
manar-li posteriorment un informe tecnic. Les 
relacions entre l'arqueoleg responsable d'un jaci- 
ment i l'investigador que ha d'estudiar els rosegadors 
han d'iniciar-se, a l'excavació, en el moment de fixar 
les zones de mostratge i d'aplicar una determinada 
metodologia de recollida, i han de continuar fins al 
ROSEGADORS. A.F.C. EIX i 
I 
r 1000 ANYS 
111000 ANYS 
F~gura 4 - Comparació entre la corba obtinguda amb Ics associa- 
cions de rosegadors (primer eix factorial de I'analisi factorial dc 
correpondencies) i les corbes isotopiques (180 / 160, SU8 132) (se- 
gons PUJOL i TURON, 1986, p. 21). 
moment de treure les conclusions finals de l'analisi. 
La realització de l'estudi sistematic dels rosega- 
dors hauria d'ésser ja, i des de fa anys, inqüestiona- 
ble en qualsevol excavació arqueologica. 
ABSTRACT 
Rodents in Catalan Archaeology 
The author presents the possibilities and limita- 
tions encountered when dealing with the associ- 
ations of rodent fossils found in Catalan sites. The 
difficulties in the determination of certain species of 
rodents are emphasized. 
The author also proposes a climatic sequence of 
prehistoric Catalonia obtained through factorial 
analysis of correspondences associated with rodents. 
BIBLIOGRAFIA 
AGUST~, B  ALCALDE, G., BURJACHS, F., Bux6, R., 
JUAN-MUNS, N., OLLER, J., ROS, M.T., RUEDA, J.M. 
i TOLEDO, A. (1 987): Dinamica de la utilització de la 
Cova 120 per 1 'llome en els darrers 6000 anys. Centre 
d'Investigacions Arqueologiques de Girona, Skrie 
monografica, n. 7, Girona. 
ALCALDE, A. (1986): Les faunes de rongeurs du 
I)li.istocPnc sz~piriezlr et de I'HolocPne de Catalogne 
(fispagize) et leurs significations paléoécologiques et 
pc~l&ocli~ncctiqz~es. DiplBme E.P.H.E., Dijon. 
ALCALDE, G. (1 987): Els rosegadors de la Cova de 
I :lrhrecla (Scrinya, Catalunya). Significacio paleoe- 
coldglca ipaleoclimatica. crCypsela>>, VI, Girona, pp. 
89-96. 
ALCALDE, G. i BRUNET-LECOMTE, P. (1985): 
Contrihucid ctl coneixement del medi i el clima dzl- 
Inrzt  cl PleislocP sz~perior i I'Holoce a Catalunya, amb 
I'rq~licncid dc l'analisi factorial de correspondPncies a 
10s associacions de rosegadors. ((Paleontologia i evo- 
luciCi>>, 19, pp. 49-55. 
CABERA, M., L ~ P E Z ,  N. i MICHAUX, J. (1982): Un 
o,~c~rnple de lignkc endemique iberoccitane, les cam- 
l)crgrrzols ((Microtz~s brecciensis)) et ccMicrotzu cabre- 
meu (ilf~~unmalia, Rodentia): étzlde phylogénétique et 
conteste Ccologiqz~e. ((Proc. Int. Sym. Georges Cu- 
vim>, Montebélliard. 
CHALINE, J. (1 972): Les rongeurs du PleistocPne 
Inoyen et sz~pdriezlr de France. Cahiers de Paléontolo- 
gic, Editions du C.N.R.S. Paris. 
CHALINE, J. (1977a): Les rongeurs au pilori? 
. Incrlysc critigue des réconstitz~tions paleoecologiques 
cii ~nicrothériodontologie. ((Approche écologique de 
I'homme fossile)), Suplement a Bulletin A.F.E.Q., 
47, pp. 75-81. 
CHALINE. J. (1 977b): Les rongeurs et l'évolution 
des paysages et des clinzats au Pléistocdne supévieur 
en France. ((Approche écologique de l'homme fossi- 
ien, Suplement a Bulletin A.F.E.Q., 47, pp. 16 1- 170. 
CHALINE, J. i ALCALDE, G. (1983): Los Roedores 
y la Prehistoria. ((Revista de Arqueologia>>, 25, pp. 
6-1 1. 
CHALINE, J., BAUDVIN, H., JAMMOT, D. i SAINT- 
GIRONS, M.C. (1974): Les proies des rapaces. Doin 
Editeurs, Paris. 
CHALINE~ J. MEIN, P. (1 979): Les rongeurs et I'é- 
volution. Doin Éditeurs, Paris. 
FEDYK, A., RUPRECHT, A.L. (1 97 1): Taxonomic 
value of M ,  measurements in ccMicrotus agrestis)) 
(Linnaeus, 1761) and ((Microtus arvalis)) (Pallas, 
1779). ((Acta Theriologica>>, 16, pp. 401-4 12. 
L ~ P E Z ,  N. (1980): Los micromamz$eros del sitio 
de oczipación achelense de Aridos-1 (Arganda, Ma- 
drid). ((Ocupaciones achelenses del valle del Jara- 
ma>), Diputación Provincial de Madrid, pp. 161- 
202. 
L ~ P E Z ,  N. (1 983): El papel de la microfauna en la 
reconstruccion paleoambiental del Pleistoceno. crV 
Reunion de Paleolitistas Espafioles)>, Castellon. 
MICHAUX, J. i PASQUIER, L. (1974): Dynamique 
des populations de mulots (Rodentia, Apodemus) en 
Europe durant le Quaternaive. Premitres données. 
((B.S.G.F.)), (7), XVI, 4 pp. 431-439. 
NADACHOWSKY, A. (1 982): Late quaternary ro- 
dents uf Poland with special reference to movphotype 
dentition analysis of voles. ((Panstw. Wyd. Nauk>>, 
pp. 1-108. 
PUJOL, C., TURON ,J.L. (1986): Comparaison des 
cycles climatiques en domaine marin et continental 
entre 130000 et 28000 B.P. dans I'hémisphPre Nord. 
((Bulletin Association Franqaise pour 1'Étude du 
Quaternaire,), 1986- 112, pp. 17-25. 
VILA, A. (1985): El Cingle Vermell: assentament 
de ca~adors-recol.lectors del X&. mi1,lenni B.P. ((Exca- 
vacions Arqueologiques a Catalunya>>, 5, Departa- 
ment de Cultura de la Generalitat de Catalunya. 
VIÑAS, R. i VILLALTA, F. (1 975): El deposito cua- 
ternavio de la Cova del Gegant. c<Speleon>>, I, pp. 19- 
33. 
Gabriel ALCALDE i GURT és actualment conservador 
del Museu Comarcal de la Garrotxa (C. Hospici 8. 
17800 Olot). Ha obtingut el grau de llicenciat en Pre- 
historia a la Universitat Autonoma de Barcelona 
(1980) i el Diploma de l'École Practique des Hautes 
Études (1986) amb treballs relatius a l'aplicació de 
l'analisi dels rosegadors a la prehistoria. 


Els rosegadors en l'arqueologia catalana

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert