6 pagesEmili Huguet del Villar, nascut a Granollers I'any 1877 va dur a terme una destacada activitat científica en camps com la geografia, la botanica i l'edafologia. [...]Peer reviewe

Estrada, Marta

Martí Henneberg, Jordi

Digital.CSIC

Emili Huguet del Villar (Granollers, 1871 - Rabat, 1951)

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Emili Huguet del Villar 
(Granollers, 1871 - Rabat, 
1951): una vida dedicada 
a la recerca cientifica 
Ponencies 
Anuari del 
Centre d'Estudis Resum: Emili Huguet del Villar, nascut a Granollers I'any 1877 va 
de Granollers 
2002 dur a terme una destacada activitat científica en camps com la geografia, la botanica il'edafologia. Dotatd'una forta personalitat, 
el seu recorregut vital estigué orientat per un afany infatigable pel 
saber. Aquest treball resumeix alguns aspectes de la biografia i 
obra dfHuguetdel Villar, comentats en la sessió del Centre dlEstudis 
que tingué lloc el 10 d'abril de 2002, en commemoració del 
cinquante aniversari de la seva mort a Rabat, I'any 1951. Com a 
apendix s'ha inclos el treball <<Notes sobre I'obra geografica i 
geobotanica dfEmili Huguet del Villar,,, basat en una ponencia 
presentada també al  Centre dlEstudis, el mes de juny de 7980. 
Emilio Huguet del Villar era el nom amb que signava les seves obres 
Emili Huguet i Serratacó que, segonsconsta al Llibrede naixements 
del Registre Civil de Granollers, va néixer en aquesta ciutat el 17 
d'agost de 1871. Era fill de Joaquim Huguet i Villar, advocat, 
domiciliat a Granollers, i de Celeste Serratacó i Roig. Per part de la 
seva mare, Huguet del Villar era nét de Ramon Serratacó i Pla, 
registrador de la propietat de Granollers i de Teresa Roig i Torreda, 
natural de Granollers. Tal com esmenta Salvador Llobet en un 
article publicat a la revista Vallés I'any 1952,' la mare dlHuguet del 
Villar era parenta dlAvelina Serratacó del Barrio, primera esposa de 
Francesc Torras Villa, conegut industrial i polític de Granollers, que 
va ser alcalde d'aquesta ciutat i diputat a Barcelona i a Madrid. 
Segons la documentació estudiada per Lluís Tinto (comunicació 
personal), Celeste i Avelina Serratacó eren totes dues filles de 
Ramon Serratacó, que es devia tornar a casar després de quedar 
vidu de Teresa Roig. Es possible que els pares d'Huguet del Villar 
visquessin a Granollers només a temporades i no consta que, en 
etapes posteriors de la seva vida, Huguet del Villar mantingués cap 
' Llobet, S. (1952): ((Un ilustre Geógrafo. Geobotanico y Edaf6logo granollerense)), Vallés. 572: 6. 
relació amb la seva ciutat natal. De tota manera, donats els 
antecedents familiars esmentats, tampoc no es pot dir que el 
naixement dlHuguet del Villar a Granollers fos a~c i den ta l . ~  
En el context granollerí, I ' l n t e r e s  per I'obra dlHuguet del V i l l a r  que 
va desvetllar I 'art~cle esmentat del doctor Llobet es va reflect~r en 
12 l n ~ c ~ a t ~ v e s  com la ded~cac~ó, I'any 1965, d'un carrer de Granollers 
per ['Ajuntament d'aquesta c~utat  I la presentac~ó, I'any 1959, 
d'una serie de dades biografiques a la ponenc~a presentada al 
Centre d'Estud~s per Fel1 M~yares .~  Més endavant, I'any 1980, es 
presentava al Centre d'Estud~s de Granollers la ponenc~a reprodu~da 
com a apend~x en aquest m a t e l x  volum.4 
Fora de I'ambient granollerí, la vida i I'obra dlHuguet del Villar ha 
estat valorada per la publicació d'una biografia i per I'edició 
postuma, I'any 1983, de la Geo-Edafologia, obra que havia quedat 
interrompuda a la mort de I ' a ~ t o r . ~  L'any 1997, dins del programa 
d'activitats dedicat a ((Naturalistes oblidats)), la Institució Catalana 
d1Historia Natural va consagrar una sessió a la figura dlHuguet del 
vil la^.^ 
La informació que ens ha arribat sobre les primeres fases de la vida 
dlHuguet del Villar es escassa. Cap als 16 o 17 anys, en lloc de 
continuar amb els estudis formals a Espanya, va marxar cap a 
America del Sud, on va viure sobretot a Argentina i es va dedicar 
a I'ensenyament. A partir del seu retorn a Espanya, I'any 1900, va 
passar la major part del temps a Madrid. L'any 1923 va ésser 
nomenat regent de Fitogeografia al Museu de Ciencies Naturals de 
Font I Quer, P. (1963). aDlscurso de contestación a la Mernoria "Botanica y Geografia" leída por el acadernico 
electo Dr. Oriol de Bolbss, Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 34 (14): 481 -484. 
Miyares, F. (1959): Granollerenses ilustres de la segur~da mitad del siglo XIX y primera del XX. PonPncia no 
publicada. 
Huguet del Villar, cientificgranolleri, ponencia presentada a la sessió del Centre d'Estudis celebrada el 9 de juny 
de 1980. Un any mes tard va donar lloc a la publicaci6: Estrada, M.  (1981): ((Notes sobre I'obra geografica i 
geobotanica d'Ernili Huguet del Villar)). Butll. Inst. Cat. Hist Nat., 46 (Sec. Bot): 5-18. 
Martí Henneberg, J. (1984): Emilio Huguet del Villar (1871-1951). C~ncuenta ahos de lucha por la ciencia. 
Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 240 pp. Huguet del Villar, E. (1983): Geo- 
Edafologia. Obra pbsturna. Edició i introducció de Jordi Martí Henneberg. Publicacions de la Universitat de 
Barcelona, Col.lecci6 Geocrítica, textos de Apoyo, Barcelona, 304 pp. 
Naturalistes oblidats, oficis perduts. Homenatge a Emlli Huguet del Villar. Noticies de la Institucid. Circular de la 
Institució Catalana d'Historia natural, 11, 1997, paq. 4.  
Barcelona, pero va deixar aquest carrec poc mes tard. El 1925 va 
fundar la Secció Espanyola de I'Associació Internacional de la 
Ciencia del Sol, de que va esser secretari general i tecnic. Poc 
després, Huguet del Villar passa a esser agregat a I'estació 
Agronomica Central, a Madrid, i quan aquesta va passar a formar 
part de I'lnstituto Nacional de lnvestigaciones y Experiencias, 
Agrícolas y Forestales, va esser nomenat membre d'aquest Institut. 13 
L'any 1937, després d'esclatar la guerra civil espanyola, a la vista 
de la impossibilitat decontinuar amb al seva feina, HuguetdelVillar 
va passar al Marroc frances; va morir a Rabat, el 21 de gener de 
1951 a I'edat de 79 anys. 
Al llarg de diverses etapes de la seva vida, Huguet del Villarva deixar 
una obra immensa, dedicada fonamentalment al periodisme(l900- 
191 3), la geografia (1906-1 921), la botanica i la geobotanica (a 
partir de 191 2), i I'edafologia (a partir de 1925). Aquesta activitat 
aparentment dispersa estava al servei d'una concepció integrada 
de les relacions entre I'home i el medi, amb una visió propera al que 
ara entenem com ecologia. 
Les idees geografiques dlHuguet del Villar es veuen clarament 
reflectides en el seu Ensayo de Ecetica, publicat el 1921. Segons 
Huguet del Villar, ((Ecetica)) es la ciencia geografica que estudia les 
relacions entre el factor geografic (el medi) i el factor huma. En 
aquest llibre, I'autor relaciona el valor ecetic, mesurat a traves de 
la densitat de població, dels Estats Units i altres pa'isos dlEuropa i 
America, amb diversos fenomens geografia, per aplicar els resultats 
al problema concret dlEspanya, on les pobres estadístiques feien 
difícil un estudi científic. L'analisi de les dades recollides a I'Ensayo 
de Ecetica, porta a Huguet del Villar a enunciar una serie de 
principis generals. ((La acción restrictiva del optimo)) es un cas 
particular de la ller general de maxim rendrment i mínim esforc, i 
explica que els pa'isos es dediquin a explotar primerament els 
recursos d'altres nacions, si resulten mes assequibles i profitosos 
que els propis. ((La acción suctora del optimo,, expressa el fet que 
els pa'isos explotadors, on es formen els capitals mes grans, 
gaudexin per aquesta raó de mes possibilitatsdecontinuar explotant 
els pai'sos influ'its i d'acumular encara mes capitals. D'altra banda, 
c( La acción propulsora del optimo,) fa que el país explotat acabi 
aprofitant-se d'uns medis d'acció dels quals no disposaria sense 
I'activitat del país explotador. 
En el context de la seva epoca, I'obra geografrca dlHuguet del Villar 
representa I'opcló pos~tlvlsta enfront dels enfocaments 
neoromantlcs. D'altra banda, la comparació dels prlnclpls generals 
que enumera Huguet del Vlllar amb alguns dels conceptes 
unlf~cadors de I'ecolog~a actual dóna una d~mensló molt moderna 
a I'obra d'aquest autor Per exemple, el prlnclpl de maxlm rendtment 
14 amb el mínlm esforq expressat per c(l'acc16 restrlct~va de I'optlm)) 
es comparable a la maxtm~tzac~ó de la relacló entre la quant~tat de 
blomassa mantinguda per unltat d'energla consumlda que, segons 
ecolegs com H. T Odum I R Margalef, reflecte~x els canvis que 
tenen lloc al llarg de la success~ó ecologlca La relacló entre palsos 
(o s~stemes) explotadors I explotats que expressa ((l'acc~ó suctora 
de I'optlm)) es un cas de I'anomenat actualment ccprlnclpl de 
Mateu)), en record de les frases evangellques en que s'aflrma que 
(cals qul tenen els donaré encara mes. . pero als qul no en tenen, 
els prendre flns allo que els queda)) (Mt 25, 29). 
Una altra de les obres cabdals dfHuguet del Villar es el llibre 
Geobotánica, publicat I'any 1929. Aquest tractat és un veritable 
model d'estructuració logica i estava a ['altura de les principals 
obres estrangeres de I'epoca. En aquest:a obra, Huguet del Villar 
presenta una visió dinamica de la vegetació, d'acord amb el 
pensament dels nord-americans Cowles i Clements, pero amb una 
serie d'idees originals, i proposa una classificacio propia de les 
agrupacions vegetals, que anomena sinecies. La seva definició de 
sinecia com a cccohabitació botanica individualitzada)) no pressuposa 
relacions de dependencia entre les plantes que la formen i esta en 
línia amb la tendencia actual a considerar conjunts d'especies o, en 
angles, (cassemblages)), prescindint d'hipotesis sobre les relacions 
entre aquestes especies, mes enlla de la coexistencia física. 
A partir de mitjan anys 1920, els estudis sobre edafologia ocupen 
gran part del temps d'Huguet del Villar, que va tenir un important 
paper com a promotor d'aquesta disciplina a Catalunya i Espanya. 
Entre altres contribucions, Huguet del Villlar va deixar una serie de 
mapes de sols d1Espanya i del nord d'Africa i va elaborar un metode 
de classificacio de sols. L'any 1929 va rebre I'encarrec de dirigir la 
Subcomissió Mediterrania de la Societat Internacional de Ciencies 
del Sol. Malgrat aquest reconeixement, la seva obra va deixar poca 
empremta a I'edafologia espanyola de la postguerra, dominada 
per José Maria Albareda, que va esser secretari general del CSIC i 
mantenia punts de vista científics diferents dels dlHuguet del Villar. 
L'anal~s~ de I'obra dlHuguet del V~llar I el testlmonl dels seus 
contemporan~s permet fer-se una Idea de la complexa I vlgorosa 
personalltat d'un home marcat per I'afany de saber I de contr~bulr 
a la m~llora de la soc~etat a traves del cone~xement c~enti f~c Era un 
treballador lnfatlgable I possela un agut esperit crit~c I una extensa 
preparac~ó cultural Entre els ments del treball c~enti f~c dlHuguet 
del Vllar es troben la lntegracló d'un estud~ r~gorós obre el terreny 15 
amb una gran capacltat de sintes~ Aquesta pass~ó per la unlversalltat 
va esser I'objecte de crit~ques que 1 1  retrelen que es ded~ques a 
elaborar prlnclpls generals sense tenir un cone~xement complet 
des fenomens estud~ats És d~ f i c~ l  de just~f~car questes crit~ques 
quan les general~tzac~ons, com era el cas dlHuguet del Villar, 
anaven acompanyades d'una presentac16 meticulosa de les 
observaclons utll~tzades com a suport En aquest context, cal 
recordar que encara ara s'estan elaborant la Flora I la Fauna 
Iber~ques, I que haurla estat molt contraproduent presc~nd~r de 
qualsevol Intent d' lntegrac~ó que permetés orlentar els 
cone~xements adqu~r~ts, amb I'excusa que quedaven detalls per 
esbrlnar Un dels merlts dlHuguet del Vlllar va esser cons~derar els 
processos naturals I els resultats de la ~ntervenc~ó humana des d'un 
punt de v~sta dlnamlc, que contrastava amb les Idees de molts dels 
seus contemporanls 
Malgrat el valor indiscutible de les seves aportacions, Huguet del 
Villar va tenir pocs seguidors. Les seves teories geografiques no 
varen tenir gaire continu'itat entre I'escola catalana i espanyola 
pero, com indicava López Palomeque, varen esser utilitzades pels 
economistes espanyols fins a temps recents. En el camp de 
I'edafologia, ,el llegat dlHuguet del Villar va quedar marcat pels 
desacords amb Albareda. Pel que fa a la geobotanica, els criteris 
d'HuguetdelVillarvaren teniruna influencia passatgeraa ['Espanya 
dels anys 1940 i un dels seus seguidors, el doctor Cuatrecases, va 
treballar a I'Smithsonian Institution, als Estats Units, i va assolir 
fama internacional. Algunes de les possibles causesde la manca de 
resso de I'obra dlHuguet del Villar han estat suggerides per 
diversos  autor^.^ D'una banda, sembla evident que la forta 
personalitat d1Huguet del Villar originava certs problemes. D'altra 
banda, la possible resistencia que les seves idees positivistes o la 
Naturistes oblidats. 
lbídem. 
seva orientació geopolítica podien causar en el context científic i 
social del seu temps es va veure agreujada pel fet que Huguet del 
Villar no tingués estudis superiors reconeguts formalment i no 
formes part dels medis academics del país. 
Juntament amb I'amor per la ciencia, una de les motivacions 
16 fonamentalsd'Huguet delvillarva esser el desig d'unificarconceptes 
ambientals i socials a fi de millorar la qualitat de vida dels seus 
conciutadans. Amb aquesta publicació, el Centre d1Estudis de 
Granollers vol contribuir a reivindicar per a aquest granollerí 
il.lustre el lloc meritori que li correspon a la historia del país. 
Marta Estrada Miyares 
Institut de Ciencies del Mar - CMlMA (CSIC) 
Jordi Martí Henneberg 
Universitat de Lleida 


Emili Huguet del Villar (Granollers, 1871 – Rabat, 1951)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Digital.CSIC

Revistes Catalanes amb Accés Obert