Garriga, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El  NO-DO com a font 
d'estudi del franquisme 
1. Uns documentals al servei de la propaganda oficial 177 
Ponenc~es 
Anuar~ del El Notlc~ar~o C~nematógrafico Español, conegut com a NO-DO 
Centre d'Estud's (Notlc~ar~os y Documentales C~nematograficos), va ser un dels de Granollers 
2001 m~llors Instruments de propaganda del nou Estat bast~t per la 
d~ctadura franqu~sta De VISIÓ obl~gada a totes les pantalles, va 
d~sposar d'una exclus~vltat que el va convert~r en un extraordlnarl 
notlclarl de propaganda polit~ca I deveh~cle de les Idees del s~stema 
que, a mes, en no tenlr cap contrast aud~ov~sual de suflc~ent 
~mportancla per quest~onar-10, va poder projectar-se de manera 
cont~nuada des de 1943 f~ns  a 1981, per tant, una vegada 
retornada la democracla El seu cont~ngut estava format pel 
Notlc~ar~o, la rev~sta setmanal Imdgenes I tambe per documentals, 
I, a causa dels anys en que es mantlngue, const~tue~x una Important 
base de dades per saber molts aspectes encara avul d ~ a  poc 
lnvestlgats de la v~da del franquisme Juntament amb la telev~s~ó, 
sotmesa tambe a les dlrectr~us I al control del Reg~m, formen una 
Important documentac~ó aud~ov~sual de I'epoca, per be que el NO- 
DO, per les seves característiques, permet fer4 un seguiment I un 
estud~ d~ferenc~at 
El NO-DOva ser creat per una disposició oficial de la vicesecretaria 
d'Educació Popular, el 17 de desembre de 1942. Quedava vinculat 
de manera directa a Falange Espariola Tradicionalista y de las JONS, 
i tenia el monopoli de la producció i I'exhibició de noticiaris, el qual 
va mantenir fins al 22 d'agost de 1975, quan el Ministeri Espanyol 
d'lnformació ¡Turismeva suprimir la seva obligatorietat. Tanmateix, 
com ja hem indicat, es continua editant i visionantfinsa I'any 1981. 
Posteriorment,TelevisiÓ Espanyola va absorbir el NO-DO i actualment 
en custodia els fons. Sembla que, malgrat I'extraordinaria 
importancia que te pel coneixement del franquisme i adhuc de la 
Transició, són poques encara les referencies biografiques que es 
remeten al NO-DO, i els estudisque se li han apropat tambesembla 
que no tenen massa rigor. Fa alguns anys, Televisió Espanyola va 
produir el documental NO-DO, una historia próxima (1 993), ple 
d'anecdotes i de topics que desdibuixaven la seva realitat política 
i sociologica. Per sort, en una línia absolutament diferent i plena de 
rigor historic, ha aparegut un treball d'investigació que dura vuit 
anys, de Rafael Tranche, de la Universitat Complutense, i Vicente 
Sánchez-Biosca de la Universitat de Valencia, que ha comencat a 
posar les coses en ordre i a donar unes línies sobre fonts de treball, 
metodologia i elements suficients per permetre capbussar-se de 
manera correcta en un material tan valuós.' 
2. Les imatges de Granollers en el NO-DO 
Per tot plegat sembla innecessari argumentar que, durant el temps 
en que s'edita, el noticiari podia ser una font d'interes per coneixer 
mes la ciutat granollerina. Partint de la base del coneixement de 
diverses seqüencies, valia la pena, tanmateix, fer un analisi de totes 
les existents, contingut i estat, a fi de documentar-les i finalment 
-aquest continua sent I'objectiu- donar-ne noticia p ~ b l i c a . ~  
Les indagatories han estat molt interessants i el resultat encara 
mes. En efecte, els fons de I'Archivo Hjstorico NO-DO, situats a 
Madrid, disposen d'una destacada informació sobre Granollers. 
Dades de tematica corresponent als parametres informatius de 
I'epoca i de la ciutat, apareixen ben documentats i ben conservats, 
salvant alguna petita excepció. Amb I'aval del regidor de Cultura 
de I'Ajuntament de Granollers, Francescsala; preparatselscontactes 
administratius corresponents; amb I'estudi previ del metode de 
recerca i buidat de les cintes; amb una precisió matematica sobre 
cintes demanades i preparades que I'Arxiu tenia a punt -es a dir, 
tal com havíem quedat- la recerca fou complexa pero, lluny de 
ser feixuga, resulta agra'l'da pels  resultat^.^ 
I Vegeu. Tranche, Rafael R. I Sdnchez-Biosca. Vicente: NO-DO. El  tiempo y la memoria. Ed. CatedralFilmoteca 
Espatiola, 2001. 
També hi ha diversa documentació filmada sobre Granollers i la comarca, en els fons de I'Arxiu de la Filmoteca 
de Catalunya. Amb aquests documents, els ja existents I edltats a traves de particulars. Granollers TV o de 
I'Associac~o Cultural de Granollers, o tal vegada encara no fets públicso recuperats, alxicom les tasques de recerca 1 
de Jordina Medalla a traves de I'entitat Cinema Rescat, i tambe Arlan Botey i Lambert Botey, Granollers podria 
disposar dintre d'un temps d'un esplendid material audiovlsual d'lndubtable valor historic. Em consta que la 
Regidoria de Cultura de I'Ajuntament de Granollers I 1'Associació Cultural de Granollers, tenen un gran interes a 
potenciar aquesta recerca I divulgació, que seria desitjable que arribes a consolidar-se. 
Vull fer constar el meu agra~ment a la h~storladora Maria Jose Huelamo que em va fer a mans un índex previ del 
material a consultar, a dlverses persones que considero que en aquest moment es innecesari destacar perd a les 
quals tambe els vaig fer arribar el meu agraiment per les orientacions que em van donar sobre materials fllmats i 
de manera especial, a Jesús i Juan-Jose Castro, encarregats de I'Arxlu, que em van proporcionar tots els mltjans I 
els contactes necessaris per a la recerca. 
- 
En efecte, de 1943 a 1977 hi ha un total de 39 filmacions que 
tracten sobre Granollers. La mitjana de minutatge s'acosta als 2 
minutsd'informació i per tant el total de material disponibleoscil~la 
al voltant d'uns 78 minuts. El material, en conjunt, es interessant, 
i parcialitzat depen de la tematica, pero igualment te forca valor 
per les possibilitats de remetre'ns a aspectes locals i mes generals 
del context de I'epoca. La variació dels temes, al llarg de les 39 179 
filmacions, es diversa, pero una vegada analitzats es poden agru- 
par, si cal, en blocs que permetrien sintetitzar els continguts 
informatius. En aquests moments I'estat de la recerca encara no ha 
fet avinent la seva homogene'ització en blocs, i es una hipotesi que, 
posada a la practica, tal vegada no resulti prou adient i rebaixi 
innecessariament I'interes d'algun documental i es perdi el fil del 
discurs historic i general, dels anys del franquisme. 
Pertenir una idea aproximada del contingut de les cintes destaquem 
les nombroses filmacions referides a les fires, exposicions o concur- 
sos de bestiar; la gran quantitat de dades sobre proves esportives, 
especialment atletiques, celebrades Granollers; les filmacions 
d'obres d'infraestructura i d'inauguracions; les de característiques 
culturals i les de caracter molt proper al del noticiari, avui dia 
sobradament tractats per les dades puntuals i diaries de la televisió. 
D'aquesta forma apareixen personalitats polítiques, militars i 
eclesiastiques de I'epoca, noms d'atletes, ciclistes, corredors de 
motos, nedadors, gimnastes, jugadors d'handbol i alguns partits 
memorables que catalputaren el nom de Granollers i el d'aquest 
esport a categoria internacional, noticies del progrés de I'autopista 
al seu pas pel terme de Granollers, informacions sobre aspectes 
escolars, sobre la Biblioteca Popular o Tarafa, i algunes de molt 
interessants sobre la pintura pluvial de Dalí a la Porxada, i sobre el 
ceramista Antoni Cumella, granollerí internacional. 
A banda de I'atractiu que representa el moviment filmat, la munió 
de persones que hi apareixen, els edificis, els camps, o els 
equipaments del moment, són un estim addicional a valors que 
mereixen també un tractament especial en el documental: obertu- 
ra o primera notícia del NO-DO -fet que pasa en mes d'una 
ocasió-, t o  de la veu del locutor, música de fons, tractament de 
la notícia, interes o no polític subliminal que es deriva de la 
informació. Aixo, tanmateix, s'ha d'adequar al context general del 
moment i cau, preferentment, en la tasca de I'analisi de la historia 
política i del marc sociologic del període. 
3. La font de dades referents a Granollers, existents al Centro 
de documentación y Archivo Historica de TVE, i en concret a 
I'Archivo Historico NO-DO, de Madrid 
La relació de documents fimats existents a I'Arxiu es la següent, 
segons anys i cinta.4 
180 
Any Cintes Any Cintes Any Cintes Any Cintes Any Cintes Any Cintes 
1943 25-A 1949 320-A 1959 854-8 1963 1065-C 1969 1357-B 1974 1645-A 
1402-A 1651-A 
1944 75-A 1953 568-A 1960 9 0 9 4  1964 I 1  15-C 1970 1409-A 1975 1689-8 
90-A 141 5-8 
1459-B 
1460-A 
1945 142-A 1955 698-B 1961 959-C 1965 1170-B 1972 1513-B 1976 1719-8 
1523-B 1734-B 
15274 1770-8 
1530-A 
- 
1948 282-A 1958 803-8 1962 1015-A 1967 12874  1973 1567-A 1977 1794-A 
820-8 1303-A 1616-A 
Com s'ha indicat, el total de documents filmats es 39. La mitjana 
per document, 2 minuts de filmació, aproximadament. El total, 
aproximat, 78 minuts. 
De tot plegat, se'n treuen conclusions de valor fílmic i historic. 
Tanmateix, una vegada trobats els documentals, visionats i valorats 
el seu estat de conservació i el valor de la noticia, sembla que no 
hauria de dilatar-se gaire la proposta d'adquisició, mitjan~ant les 
clausules obligades de tractament del material i la seva difusió. La 
font de dades es important. El seu valor historic ja I'hem precisat. 
Per tant, la seva difusiósembla obligada amb el tractament adient. 
I tal vegada no sigui gens aventurat pensar que els documentals 
sobre Granollers poden ser un bon estirnul per a la difusió d'altres 
de poblacions vei'nes o de característiques semblants, en una línia 
de recerca i d'estudis paral.les i comparatius sobre el franquisme a 
traves dels documents filmats del NO-DO. Explicar la importancia 
Ometo el mlnutatge on es troba la notícia de cada clnta, així com la durada de la seqüenc~a. 
dels treballs filmats per al servei de la historia -particular i 
col.lectiva- es ja suf~cient s a b ~ d a . ~  Cal, tan sols, enfilar I'agulla, 
com en tantescoses, i no deixar-ho per a mes endavant. L'estrip del 
franquisme es massa gros per no cosir-to i deixar-lo que esvagi fent 
mes gran, amb I'oblit massa sovint intencionat, de la memoria. 
Esperem que, quant a aquests documentals, no sigui així. 
Joan Garriga i Andreu 
Historiador 
L'exposicio permanent que actualment hi ha al Museu de Granollers, amb el títol de Granollers, espai, temps ..., 
disposa en la part d'h~stbria contemporan~a d'una quantitat notable de documents filmats, els quals van ser 
incorporats per aportar una visi6 mes documentada I activa de I'epoca. 


El NO-DO com a font d’estudi del franquisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert