Tintó, Margarita

Revistes Catalanes amb Accés Obert

VILLA JOANA, UN MUSEU PER RECORDAR 
JACINT VERDAGUER I DIFONDRE LA SEVA OBRA 
Margarida  TINT^ i SALA 
A la presentació de la Guia del Museu Verdaguer, de Vallvidrera, acabada 
de publicar, vaig escriure unes reflexions que ara escau de recordar: 
<<Arreu del món trobem edificis que ens indiquen que alla ha viscut algú 
que, al llarg de la seva vida, va destacar d'una manera excepcional en un 
determinat aspecte de la cultura i que el seu nom, a través de la seva obra, ha 
traspassat les prbpies fronteres i ha esdevingut universal. 
Es pot tractar, tan aviat d'un edifici de gran valor arquitectonic com, ben 
sovint, d'un de petit i modest; pero la funció és sempre la d'apropar-nos, més 
que no pas a l'artista, a I'home amb les seves vivbncies, als seus objectes 
personals, als seus familiars i amics, als vei'ns, als carrers, al paisatge, en 
definitiva, a tot un entorn que ens ajuda a comprendre millor la gran obra 
que el féu sobresortir. 
Un d'aquests edificis és la masia Villa Joana, coneguda pel fet que l'es- 
criptor Jacint Verdaguer hi sojorna amb l'esperan~a de recuperar-se de la 
malaltia que l'afectava i on morí pocs dies després. Verdaguer havia passat la 
infantesa al camp, a la Plana de Vic, i en tota la seva obra son moltes les 
pagines que dedica a les muntanyes, als rius, als arbres, a les flors i als ocells i 
a tota la vegetació, i aixo ens fa pensar que Villa Joana, en plena natura, fou 
un lloc ben adient per acollir els darrers dies de mossbn Cinto. Aquest fet ha 
donat a la casa i al seu entorn un valor sentimental molt singular i de fort 
arrelament popular. Sentiment que s'ha mantingut ferm i inalterable en el 
decurs dels anys i que ha fet possible que les estances que ocupa s'hagin 
conservat. Pero no n'hi ha prou amb la conservació d'un patrimoni; és neces- 
sari que tothom el pugui veure i, així, apropar-se més a la figura cabdal de la 
Renaixen~a i a la seva obra que fou decisiva per al restabliment de la llengua 
catalana),. 
Ara bé, ¿de quina manera s'ha de conservar i presentar aquest patrimoni 
que té una marcada empremta sentimental? L'any passat vaig assistir a Paris, 
a la Sorbona, a un col.loqui internacional sota el lema Artist's Home / Gallery 
/Monument /on precisament es va debatre aquesta qüestió sense arribar a 
una conclusió convincent. Enfront d'edificis totalment transformats amb 
una instal.lació museística amb les més modernes tecnologies en la qual el 
record personal de l'artista que l'havia ocupat gairebé era imperceptible 
(Fundació Le Corbusier), en visitarem d'altres dels quals podríem dir me- 
taforicament, és clar, que no s'ha tret ni la pols que el pas del temps hi ha anat 
amuntegant (Museu-taller Bouchard, Museu Gustave Moreau), per citar els 
casos extrems. Perd sí que tots coincideixen en els objectius: són centres on es 
conserva, s'exposa i pot consultar-se l'obra de l'artista que hi residí o simple- 
ment hi treballa. D'altres han passat a ser grans biblioteques i arxius, amb 
documents personals, amb les diverses edicions, les traduccions i adapta- 
cions, en el cas de tractar-se d'un escriptor, com és el Museu de Hans Chris- 
tian Andersen, a Copenhaguen. Tots són, en definitiva, centres obligats de 
consulta per a aquells que es proposen d'estudiar a fons la vida del personat- 
ge i la seva obra. 
L'any 1989, a instancies de les diverses associacions verdaguerianes, l'A- 
juntament de Barcelona, al qual pertany el Museu Verdaguer, n'emprengué 
la reestructuració. En aquell moment el Servei de Museus em demana de 
fer-me clrrec de dur-la a terme. Aleshores em vaig dedicar, amb l'experibncia 
que tenia de molts anys de conservadora al Museu d'Historia de la Ciutat de 
Barcelona, a estudiar les solucions que d'altres pa'isos han donat a aquests 
museus especials on la part d'exposició s'ha d'adaptar necessariament a edi- 
ficis antics sovint provistos d'un mobiliari que cal respectar. L'objectiu que 
calia perseguir era el de compaginar els tres elements que he citat abans: la 
part sentimental que la Villa Joana conserva en les estances que ocupa Jacint 
Verdaguer al final de la seva vida, que és l'origen del Museu (Artist's Home), 
explicar, mostrar i divulgar la seva obra (Gallery) i recuperar en tot all6 
possible la forma de vida que tenia aleshores la finca (Monument). 
Bé que per a un musedeg aquestes són les línies importants a traCar dins 
el que són les seves competbncies i el que realment fa il.lusió de posar en 
practica, va ser necessari postposar-les per dedicar-me a altres afers més 
prosaics i deixar de banda, en un inici, tota la poesia que comporta el binomi 
Vilela Joana - Jacint Verdaguer. 
En primer lloc calia crear una infrastructura per poder fer funcionar el 
Museu i actualitzar pressupostos, ja que aquest iniciava una nova etapa amb 
entitat prdpia, desvinculat totalment del Museu d'Histdria de la Ciutat. 
Les primeres actuacions s'encaminaren, doncs, a solucionar problemes 
bisics i fonamentals, com ara les conduccions de fluid elbctric i les canona- 
des d'aigua i un sistema de calefacció adequat al temps present. 
El Museu depbn directament del Centre Gestor de Museus de 1'Ajunta- 
ment de Barcelona, creat recentment i, també, rep una important col.labora- 
ció del districte municipal de Sarrih-Sant Gervasi al qual pertany, que es fa 
I 
carrec de les obres de restauració de l'edifici. Per ara, ha reconstru'it la reixa a 
l'entorn del pati que dóna més seguretat al Museu; ha reparat la teulada i el 
bigam i actualment refa el sdl de la terrassa superior. 
En l'ordre interior, el Museu han continuat la tasca de recerca de mate- 
rials -ja ben important en l'bpoca de la direcció de J.M. Garrut- amb la 
finalitat de poder sistematitzar millor l'exposició de les peces i alhora rees- 
tructurar els serveis. 
Completem les fitxes descriptives de les peces, que ja trobarem iniciades i 
les registrem i inventariem amb la fotografia corresponent que ha realitzar el 
Servei Fotografic de Museus. Hem registrat els llibres de la biblioteca (ac- 
tualment uns 600). Els llibres són fonamentals per poder explicar l'obra de 
Jacint Verdaguer i, per tant, és el material motiu d'exposició. També hem 
aplegat una col.lecciÓ important de goigs (270) i videos. Alhora treballem en 
l'adquisició de discs i cassettes per a formar una fonoteca. 
Quan em vaig fer carrec del Museu, aquest exhibia algunes peces que 
necessitaven una restauració; aixi la ccchaise-longue,, de vímet en la qual 
descansa Jacint Verdaguer, treball que ha realitzat la casa MIMBRE'S, de 
Barcelona, la qual també ha fet una reproducció de la tauleta de la Sala de 
Consulta i la garita. El servei de restauració del Museu, a carrec d'Enric 
Ortega, ha restaurat la pica del lavabo de Mn. Cinto, la cuina economica 
central -recuperació d'un espai important de la casa i que desperta molt 
d'interks entre els visitants, especialment joves- i ha netejat els guixos origi- 
nals dels germans Miquel i Llucia Os16 que serviren per a realitzar els relleus 
del monument a Verdaguer, al passeig de Sant Joan, a Barcelona i que s'exhi- 
beixen en una sala nova. 
Tot són materials que recollim, inventariem, classifiquem i preparem a 
l'espera de poder ocupar el pis dalt tant bon punt les obres siguin acabades. 
La intenció és dedicar aquestes Sales a exhibir d'una manera més completa i 
didactica la producció literaria de l'escriptor i la seva vinculació a la Renai- 
xenCa i als seus contemporanis. Ens fa ser optimistes el fet que el nombre de 
visitants augmenta considerablement i cada dia hi ha més joves que el visi- 
ten, especialment dissabtes i diumenges. Es tracta d'un públic molt crític que 
hi acut periodicament tot fent una passejada. 
No oblidem que l'entorn de Villa Joana també ha millorat. Els accessos 
estan en condicions i provistos d'il.luminaci6, el bosc net aixi com tot el parc 
de Collcerola on és situat el Museu. Aquesta tasca la duu a terme el Patronat 
Metropolita del Parc de Collcerola que té la seu principal prop del Museu. 
Per altra banda el Servei de Municipal de Parcs i Jardins ha procedit al 
desbrossament de l'eixida que feia anys no s'havia netejat. 
És evident que el Museu Verdaguer té unes característiques especials que 
el diferencien dels altres museus municipals de Barcelona: la seva situació en 
plena natura i lluny de tot entorn urba; l'edifici, una masia amb unes estances 
provistes de mobiliari de principis del segle XX, de gran valor sentimental; 
una dedicació concreta a un escriptor que li dóna el nom i un fons especial- 
ment literari i documental. Ara bé, amb les peces dels fons que trobarem en 
condicions, aquelles que hem restaurat i les reconstrui'des aixi com les noves 
adquisicions i donatius, m'he decidit a traCar unes linies de reestructuració 
museologica que configuren el Museu en dos grans espais: 
a) el narratiu que ens expliqui la vida i I'obra de Jacint Verdaguer, tot 
iniciant el recorregut llegint el pensament que Verdaguer escrigué per a cada 
dia de I'any reunit en Roser de tot I'any. Procurem il-lustrar els fets més 
trascendents de la seva vida amb un del seus poemes, o bé un goig, un passat- 
ge de la seva prosa, etc. 
163 
b) el sentimental, part essencial del Museu, que correspon a les Sales 
conservades que ocupa Mn. Cinto. S'intenta que sigui el maxim de fidel al 
moment que hi passa a residir Verdaguer, el 17 de maig de 1902 -el mateix 
dia que cumplia 57 anys- acceptant l'oferiment del propietari de Villa Joa- 
na, el senyor Ramon Miralles i Vilalta, i on morí vint-i-quatre dies després, el 
10 de juny. Tenim fotografies que mostren com eren les sales. Penso en 
aquella gran galeria, només amb els quatre mobles de vímet que hi tenia ... 
aixo si, des d'alli podia contemplar el massís de Montserrat, el seu estimat 
Montserrat. 
L'activitat principal del Museu Verdaguer la constitueix la commemoració 
de l'aniversari de la seva mort, a Vilela Joana, el 10 de juny, amb una missa a 
l'oratori de la casa i l'ofrena floral, al capvespre, a l'hora que fina. És un acte 
molt arrelat principalment entre el ve'inat de Vailvidrera. Aquests Últims anys 
aquest acte s'ha vist ampliat amb una representació teatral: A I'ombra del 
Canigb, a carrec del grup teatral <<Titelles Marduixw (1989); un concert per la 
Banda Municipal de Barcelona (1990) i un concert a carrec de I'OrfeÓ de 
Sants, programat i preparat especialment per a l'acte del Museu, amb textos i 
canCons de Jacint Verdaguer poc conegudes. L'assistbncia a aquests actes, que 
es fan a l'aire lliure, a l'era de Villa Joana, és ben considerable. 
Pero, aixi que em vaig fer carrec de la direcció del Museu, vaig tenir clar 
que s'havia d'establir una relació de col~laboració amb les diverses associa- 
cions de verdaguerians -de la Plana de Vic i de Barcelona- perqub en defi- 
nitiva el proposit de tots és recordar la figura de Jacint Verdaguer i difondre 
l'obre que ens llega, per aixo el Museu vol restar obert a acollir aquelles 
propostes que en aquest sentit se li facin. 
Puc dir, amb satisfacció, que la meva tasca al Museu troba de seguida 
suport moral. L'AssociaciÓ Mn. Jacint Verdaguer que presideix Josep Mira- 
cle, anima de la creació del Museu, col.labora i és present en els actes de 
l'aniversari de la mort de Verdaguer, a Villa Joana. Hem rebut alguns dona- 
tius dels <<Amics de Verdaguer,, de Vinyoles d'Orís i de Sant Hipolit de 
Voltrega. També el P. Illa ha continuat fent-nos a mans els llibrets dels 
<<Aplecs de Matagalls,,, que edita. I aixi mateix, resultat d'aquesta col-labora- 
cio, ha estat el passat mes d'abril la presentació de la sbrie d'Anuaris Verda- 
guer, que edita EUMO amb una aportació de 17Ajuntament de Barcelona; a 
l'acte intervingué el Dr. Joaquim Molas, catedratic de literatura, a la Univer- 
sitat de Barcelona. L'assistbncia fou ben nombrosa. I en aquest moment la 
meva presencia al Col.loqui invitada per la {(Societat Verdaguern. 
Per altra banda, el Museu ha estat aquest any 1991 l'escenari de dues 
filmacions: la primera, un vídeo sobre la vida de Jacint Verdaguer, titulat 
Verdaguer ((L'espiga enmig de la zitzcinia?)), d'una hora de duració, que rea- 
litza TV2; la segona, una pel.lícula del director Jaime Camino, titulada El 
llarg hivern; el tema, pero, es referia a l'bpoca de l'escola de sords-muts que hi 
hagué a Villa Joana a partir de l'any 1922, quan la finca fou adquirida per 
l'Ajuntament de Barcelona. La cessió d'una copia, que és obligat quan es 
filma en un museu, ha permbs ampliar la col~lecció de vídeos. 
Aquestes són en línies generals les directrius que el Museu ha emprbs i la 
tasca que esta duent a terme des de l'any 1989 el petit equip que hi treballa, 
que treballa amb dedicació i competbncia a fi d'actualitzar-10, sistematitzar 
els materials a exposar i els del fons per poder fer del Museu un centre 
accessible al gran públic i posar a l'abast d'estudiosos de Verdaguer uns 
materials per poder ser consultats i, ben segur, que hi trobaran sorpreses, per 
qui: la vessant d'investigació és la menys coneguda del Museu, i potser cele- 
brar el proper Col.loqui a Villa Joana. 


Vil·la Joana, un museu per recordar Jacint Verdaguer i difondre la seva obra

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert