Fullola Pericot, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Durant la primavera del 2005, tres espeleò-
legs es varen endinsar al barranc de Trebalúger, a
prop de Ferreries, al sud-est de l’illa de Menorca.
El seu objectiu era el barranc; l’havien vist feia
unes quantes setmanes i no podien deixar passar
aquell forat, de difícil accés. No sabien que esta-
ven a punt de fer una de les troballes més extra-
ordinàries de la prehistòria menorquina. Varen
assegurar les cordes al cim de la paret i, tot fent
un ràpel de trenta-cinc metres, accediren a un
petit forat, veí de la cova a la qual volien arribar.
Des d’allà varen haver de reptar, penjats de l’es-
padat, per una mena de graó estret o postada, un
pas obligat per arribar-hi, que acabaria donant
nom a la petita cova. Quan varen accedir al graó
d’entrada ja havien decidit que allò seria la cova
des Pas.
Pere Arnau, Pep Riera i Mònica Zubillaga, els
tres espeleòlegs, són persones molt conscients i
respectuoses amb el patrimoni insular. En Pere,
l’ànima del grup, ja havia fet altres descobertes de
gran importància aquests darrers anys com ara
les coves des Cárritx i des Mussol, excavades fa
pocs anys, i havia proporcionat a l’administració
menorquina en particular i a la ciència en general
moltes altres notícies de tipus arqueològic, espe-
leològic o natural.
Quan els espeleòlegs varen decidir treure el
cap dins de la cavitat que se’ls obria al davant, l’ú-
nica cosa que varen veure va ser una sala rodona
que amb prou feines si feia quatre metres de dià-
metre. A dins, el temps s’havia aturat. Tot sembla-
va, a primer cop d’ull, intacte: unes restes de fus-
ta, uns ossets, aparentment en connexió anatòmi-
ca, i una mata del que semblaven cabells. Ni la
Mònica, arqueòloga professional, ni en Pere ni en
Pep varen tenir cap dubte: no havien de tocar res
i havien d’anar a Maó a comunicar la notícia im-
mediatament al Consell Insular de Menorca.
Les arqueòlogues del Consell ben aviat varen
certificar el potencial del jaciment, però calia te-
nir la seguretat que el que hi havia al subsòl era
d’interès arqueològic. El CIMe va decidir, per ti-
rar endavant la tasca d’excavació de la cova, con-
tactar amb els tres centres que opinava que
reunien millors garanties per coordinar aquesta
tasca: el Laboratori de Prehistòria de la Universi-
tat de les Illes Balears, el SERP (Seminari d’Estu-
dis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat
de Barcelona i la Unitat d’Antropologia Biolò-
gica de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Els professors Víctor Guerrero i Manuel Calvo,
de la UIB; Josep M. Fullola i M. Àngels Petit, de
la UB, i Assumpció Malgosa, de la UAB, vàrem
assumir la coordinació de les tasques de recerca.
Es va elaborar un projecte ambiciós i global que
el CIMe va fer seu, encara amb la incògnita de
què trobaríem a sota d’aquella superfície intacta.
A l’excavació integral de la cova i al tractament
científic dels seus materials s’hi afegia la contrac-
tació de vuit persones, responsables directes del
treball de camp: sis arqueòlegs (dos de la UIB,
dos de la UB i dos del CIMe), una paleoantropò-
loga (de la UAB) i una restauradora, imprescin-
dible també per tractar els materials orgànics que
podien aparèixer, i que procedia de l’Escola Su-
perior de Conservació i Restauració de Béns
Culturals de la Generalitat de Catalunya.
© COTA ZERO n. 22, 2007. Vic, p. 9-12  ISSN 0213-4640. NOTICIARI ARQUEOLÒGIC 9
La cova des Pas de Ferreries:
notícia de la seva troballa
J.M. Fullola, M.A. Petit, V. Guerrero, M. Calvo i A. Malgosa*
* Coordinadors del pojecte de recerca de la Cova des Pas.
CZ-22 q6  16/4/08  11:53  Página 9
Les gestions econòmiques i infraestructurals
varen ser llargues i feixugues. Els ajuntaments de
Ferreries i de Ciutadella varen ajudar amb infra-
estructures i mitjans humans; el mateix CIMe
també hi va posar molt en inversions i mitjans, i,
finalment, cal esmentar el soport econòmic bàsic
de la Fundació Caixa de Catalunya.
Entre el setembre del 2005 i el febrer del
2006 es varen desenvolupar les tasques de
camp. Ben aviat es va veure que les sospites eren
fundades, que les fustes s’havien conservat i que
els cabells i els ossos eren la punta de l’iceberg
d’una sèrie d’individus enterrats que encara ens
reservaven moltes sorpreses.
Aproximadament entre el 1100 i el 700 (cal)
aC, segons les datacions radiocarbòniques que
tenim fins ara (n’hi ha moltes més en curs), gai-
rebé un centenar de persones varen ser enterra-
des a la cova, de les quals una setantena han po-
gut ser estudiades en profunditat per la bona
conservació del conjunt de l’esquelet: nens, jo-
ves, adults i vells d’ambdós sexes varen aparèixer
en posició fetal i de costat. Hi havia, com a
acompanyament, molt pocs elements d’orna-
ment personal o ofrenes de tipus simbòlic, a pe-
nes uns quants elements d’ornament, una punta
de llança de bronze i alguns recipients de cuiro,
amb tapes de fusta, que guardaven al seu inte-
rior cabells humans tallats. Hem de pensar que
els rituals pròpiament dits es varen fer fora de la
cova, abans del dipòsit dels cadàvers a la cavitat,
un lloc de difícil accés i on es devia buscar la
preservació de saquejos i violacions.
La minuciositat metodològica del procés
d’excavació i l’excepcionalitat de les troballes
ens estan permetent conèixer coses que fins ara
només intuíem. Els morts de la cova des Pas ens
demostren fefaentment que, abans de dipositar-
los a la cova, se’ls col·locava encongits i se’ls em-
bolicava en sudaris de pell de vacum. Aquests
farcells eren lligats després amb cordes i d’a-
questa manera eren traslladats a la cova. Per as-
segurar millor el transport, els farcells es porta-
ven en lliteres de fusta, que de vegades van
quedar dins de la cova i que, en aquests casos,
se’ns han conservat.
De tot el que hem explicat fins ara ja se’n
pot desprendre que un dels elements més desta-
cats d’aquest jaciment és la conservació de la
matèria orgànica. No tan sols la fusta, les cordes
o el sudari ja esmentats han arribat fins a nosal-
tres, sinó que diverses parts dels cossos humans
tenen encara fragments de teixit muscular en-
ganxat als ossos; hi ha restes pulmonars i cere-
brals, copròlits i també cabells i cuir cabellut.
Fins i tot en un dels esquelets s’ha conservat una
trena, aguantada amb un passador de fusta i
anelles d’estany pur. El procés d’estudi de tot el
conjunt ja comença a donar-nos elements de
gran interès arqueològic, i un cop completat
podrà aclarir-nos força aspectes dels processos
funeraris en particular i de la societat menorqui-
na d’aquell moment en general.
El treball de laboratori es va iniciar tan bon
punt es va assegurar el finançament de les recer-
ques per als tres anys següents. Els tres centres
concernits tenen entre els seus membres els es-
© COTA ZERO n. 22, 2007. Vic, p. 9-12  ISSN 0213-4640. NOTICIARI ARQUEOLÒGIC10
Figura 1. Esquelet adult sobre llitera de fusta; s’hi observen,
molt ben conservats, els pals llargs laterals i les travesses.
CZ-22 q6  16/4/08  11:53  Página 10
pecialistes adequats per afrontar la tasca que te-
nen al davant: la sedimentologia, la palinologia,
la fitolitologia, l’antracologia, les anàlisis me-
tal·lúrgiques, etc. La causa per la qual es va con-
servar la matèria orgànica a la cova està sent in-
vestigada des del punt de vista geoarqueològic i
paleoambiental. A aquesta reconstrucció de l’en-
torn hi ajuden molt el pol·len, els fitòlits i els car-
bons, que en moltes ocasions hem de veure com
a aportats pels humans com a ofrenes en forma
de flors o altres plantes introduïdes a la cova
acompanyant els difunts.
Les macrorestes vegetals com les fustes treba-
llades i les cordes estan sent, per la seva gran ex-
cepcionalitat, objecte d’un especial interès. Ja s’hi
ha fet una acurada tasca de restauració i conser-
vació, i ara estan en curs les analítiques tecnolò-
giques i de tot tipus sobre aquestes restes.
Els estudis paleoantropològics formen el gruix
de la informació que la cova des Pas ens pot pro-
porcionar. De la identificació de tots i cadascun
dels esquelets enterrats, encara no conclosa, es pas-
sarà a altres analítiques que ens il·lustraran sobre la
demografia, la dieta, les malalties, l’ADN i els pro-
cessos relacionats amb l’enterrament dels indivi-
dus. A tall d’avanç del que s’està treballant, podem
esmentar que els estudis que s’estan fent en les res-
tes humanes han proporcionat, entre moltes altres
coses, una patologia fins ara mai descrita en indi-
© COTA ZERO n. 22, 2007. Vic, p. 9-12  ISSN 0213-4640. NOTICIARI ARQUEOLÒGIC 11
Figura 2. Planta final de la distribució dels paquets amb les restes antropològiques.
Figura 3. Recipient de pell i fusta que contenia cabells
humans. S’observen els reblons de la base i el sistema de
tancament de la tapadora.
CZ-22 q6  16/4/08  11:53  Página 11
© COTA ZERO n. 22, 2007. Vic, p. 9-12  ISSN 0213-4640. NOTICIARI ARQUEOLÒGIC12
vidus prehistòrics: un colesteatoma unilateral,
una gran cavitat que afecta part de l’os temporal
dret i que devia produir a la dona de setanta anys
que el va patir un procés de sordesa irrecuperable.
El laboratori de la UAB col·labora, en aquest i al-
tres aspectes dels estudis paleoantropològics, amb
investigadors de l’Hospital Clínic de Barcelona,
de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau i de
l’Hospital del Sagrat Cor.
Serveixi aquesta nota, signada pels cinc coor-
dinadors del projecte, com a petit avançament del
cabal d’informació que, els propers anys, la cova
des Pas ens ha de proporcionar per millorar el co-
neixement que tenim d’aquests grups humans de
finals de l’Edat del Bronze a les Balears. L’excep-
cionalitat de les troballes farà que molts aspectes,
fins ara objecte de conjectures, puguin ser aclarits
i s’incorporin al corpus d’informació ordinari de
la prehistòria mediterrània occidental.
Deixant de banda petites notes informatives
aparegudes al Full d’Informació de la Societat
Catalana d’Arqueologia 237, al National Geo-
graphic del juny del 2006 (edició espanyola), a
Investigación y Ciencia 357, a Sàpiens 39 o a Geo
237, l’únic treball preliminar de més extensió
publicat fins ara és de l’octubre del 2007.1
1. FULLOLA, J. M.; GUERRERO, V. M.; PETIT, M. A.; CALVO, M.; MALGOSA, A.; ARMENTANO, N.; ARNAU, P.; CHO,
S.; ESTEVE, X.; FADRIQUE, T.; GALTÉS, I.; GARCIA, E.; FORNÉS, J.; JORDANA, X.; PEDRO, M.; RIERA, J.; SINTES, E.;
ZUBILLAGA, M. (2007). «La cova des Pas (Ferreries, Menorca): un avanç». Dins L’arqueologia a Menorca: una eina per al
coneixement del passat. Maó: Consell Insular de Menorca, p. 95-109, fig. 4, gràfic 1.
Formatgeries Cantonigròs. Ctra. de Vic a Olot, km. 24. 09569 Cantonigròs (Osona). Tel. 93 852 50 06
CZ-22 q6  16/4/08  11:53  Página 12


La cova des Pas de Ferreries: notícia de la seva troballa

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert