Navarro Domènech, Eduard

Revistes Catalanes amb Accés Obert

111
L’any 2006 des del Casal del Mestre vam endegar un treball de 
record de la tasca dels mestres republicans que es va concretar en la 
celebració d’un acte d’homenatge als mestres que encara són vius 
de l’etapa 1931-1939 i en la publicació d’un llibre.1 A la vegada, 
des de l’any 2002 havia endegat un treball de recerca sobre la 
repressió franquista a Granollers2 en el qual vaig constatar que la 
repressió contra el teixit cultural i educatiu va ser molt important a 
la comarca. Tot seguint el procés de judici militar contra el mestre 
Joan Mayoral3 de Granollers vaig fer la primera presa de contacte 
amb el procés depuratiu franquista contra els mestres.
Com a mestre implicat en la renovació pedagògica he anat cons-
tatant la coincidència de molts elements que defensem des de 
l’escola actual amb els d’aquella etapa: la defensa de la igualtat 
de gènere, l’obertura de l’escola a l’entorn, la aconfessionalitat 
de l’escola, la creença en la igualtat d’oportunitats...
Tot això és el que el règim franquista i els sectors dominants catalans 
que pactaren amb ell van voler eradicar amb el procés depuratiu i els 
judicis sumaríssims. Aquesta investigació4 es basa en la documen-
tació generada pel règim franquista per depurar el professorat de 
l’etapa republicana. Aquesta documentació inclou els informes que 
obligatòriament havien de fer els i les mestres per reincorporar-se a 
la seva feina, els judicis militars i els expedients de la presó Model 
Apunts sobre la repressió 
franquista contra els
mestres del Vallès
Oriental (1939-1944) 
1 Casal del Mestre. L’escola republicana a Granollers (1931-1939). Granollers, 2006.
2 Eduard Navarro: La repressió del primer franquisme a Granollers (1939-1944). Treball guanyador del memorial 
Joan Camps del Centre d’Estudis de l’Associació Cultural de Granollers en l’edició del 2002, publicat en una versió 
resumida sota el títol «La repressió a Granollers durant el primer franquisme (1939-1944)», Ponències. Anuari 
del Centre d’Estudis de Granollers 2005, Associació Cultural de Granollers, 2006, pàg. 61-90) i que extensament 
trobareu a <http://www.xtec.net/~enavar22/projecterepressio.htm>.
3 Casal del Mestre, 2006, especialment les pàg. 45-47. 
4 La recerca que es presenta en aquest article ha rebut el suport del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, 
Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, en la seva convocatòria del 2008.
Ponències
Anuari del 
Centre d'Estudis 
de Granollers
2008
112
Notes 
d’investigació
de Barcelona.5 L’anàlisi dels cent vint-i-sis expedients de depuració 
de mestres del Vallès Oriental indica que aquí, com a la resta del 
país, la depuració dels docents fou una prioritat per al règim, a 
causa de la reforma educativa republicana, que podem sintetitzar 
amb la frase «El mestre és el primer ciutadà de la República», i 
també per la necessitat de posar fi a l’avenç cultural que suposa 
la curta etapa republicana. 
Els diversos aspectes que trobem en els expedients reflecteixen 
la intensitat quantitativa i qualitativa de la depuració. Només cal 
recordar que tots els i les mestres com a funcionaris públics tenien 
l’obligació de fer una declaració per ser readmesos, i aquell que 
no la fes no es podria reincorporar com a treballador públic. A 
partir d’aquesta declaració, en la qual els aspirants a ser readmesos 
informaven sobre la seva activitat personal, professional i politi-
cosocial, i dels informes que demanava la comissió depuradora, 
dirigida en aquest cas pel rector de la Universitat de Barcelona, 
aquesta comissió dictaminava si hi havia readmissió o no, i si hi 
havia algun càstig administratiu. A més, es podia emprendre un 
judici militar.
Els informants eren el cap de Falange, l’alcalde, el capellà i un «pare 
de família» per tal que expliquessin tot el que sabessin sobre: 
«1. Conducta religiosa, política y social anterior al 18 de julio de 
1936.
2. Conducta durante la dominación rojo-separatista. 
3. Ideas separatistas. Labor catalanista en la escuela y fuera de 
ella. Publicaciones catalanistas. 
4. Partidos políticos y organizaciones sindicales a las que ha per-
tenecido. 
5. Conducta profesional y privada. Concepto general.» 
Per tant, la depuració va ser exhaustiva i molt parcial, atès que 
en molts casos algun dels quatre informes era molt diferent de la 
resta i tot i això era utilitzat per castigar la mestra corresponent. 
La repressió, però, no s’acabava aquí, ja que a part hi havia la 
intervenció militar, normalment posterior i que podia suposar un 
5 Aquesta documentació està localitzada a l’Archivo General de la Administración d’Alcalà de Henares, a l’Archivo 
del Tribunal Militar Tercero del Govern Militar de Barcelona i a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del 
Vallès. 
113
judici militar i càstig superior a l’administratiu. També és important 
tenir present que el franquisme lligà els mestres amb els principis 
republicans i per això, més que castigar l’actuació professional, el 
que es prioritzava era la purificació ideològica, per la qual cosa les 
conductes públiques del professorat seran més tingudes en compte 
que la tasca pedagògica, de la qual hi havia pocs testimonis. 
Al Vallès Oriental, les dades són, sobre un total de cent vint-i-un 
mestres amb expedient, les que apareixen a la taula següent:
Expedients de depuració de mestres del Vallès Oriental (any 1939) 
 Total % com. % prov. Homes  % Dones  %
Confirmats 81 66,94 69,21 22 48,89 59 77,63
Inhabilitats
per a càrrecs  directius 0 0 2,12 0 0 0 0
Suspensió de feina 1 0,83 1,57 1 2,22 0 0
Trasllat dins la província 9 7,43 1,32 4 8,88 5 6,58
Trasllat fora de la 
província 5 4,13 1,32 1 2,22 4 5,26
Jubilació 2 1,66 0,17 0 0 2 2,63
Separació 23 19,01 12,53 17 37,78 6 7,90
Font: expedients analitzats a l’AGA. Secció d’educació. En negreta, les dades de Francisco Mo-
rente Valero, La depuración del Magisterio Nacional (1936-1943). La escuela y el Estado Nuevo, 
Valladolid, Ámbito, 1997.
Dels cent vint-i-un expedients de mestres de la nostra comarca, la 
majoria foren confirmats, és a dir tornats a admetre a la mateixa 
escola on treballaven: un 66,94 % (dos de cada tres), una mica 
menys que el que indica l’estudi de Morente per al conjunt de la 
província de Barcelona. A més de les possibles sancions, les dife-
rències més grans entre la comarca i la província són en la sanció 
més dura, que és la separació, la qual cosa potser es podria deure 
a una presència masculina més elevada a la nostra comarca o bé 
a un afany repressiu més fort en el nostre territori.
Cal també fer-ne l’anàlisi de gènere. Així, entre els homes més 
de la meitat dels mestres foren sancionats, i els separats arriben 
a quasi un 40 %. En canvi, entre les dones, les sancionades no 
arriben a un 25 % i les separades del servei només són un 7,9 %. 
Per tant, percentualment el percentatge dels sancionats amb la 
separació és cinc vegades superior entre els homes que entre les 
dones (37,78 i 7,90 % respectivament). 
Notes 
d’investigació
114
Notes 
d’investigació
Aquestes dades són molt superiors a les donades per González 
Agápito i Marqués (1996, 73), que indiquen el doble d’homes 
separats respecte a les dones, i també superiors a les dades del 
conjunt de les províncies estudiades per Morente (Morente Vale-
ro, 1997, 358), on les dades de sancionats són del 36,22% dels 
mestres enfront del 16,92% de les mestres (51,11 i 22,37 % al 
Vallès Oriental). Per tant, la conclusió que se’n pot treure és que a 
la nostra comarca els sancionats són superiors al conjunt barceloní 
i al conjunt de les províncies de l’Estat analitzades, i que aquesta 
repressió és més dura entre els homes.
Una primera anàlisi de la depuració als diferents pobles de la 
comarca ens indica diversitat de situacions. Així, en alguns po-
bles, amb la depuració es resolen les pugnes entre les diferents 
concepcions escolars que venien dels debats sobre la renovació 
pedagògica que s’havien endegat des de l’inici del segle XX i que 
s’havien accentuat durant l’etapa 1936-1939, quan la reforma 
educativa de la República s’aprofundeix i, a través del Comitè de 
l’Escola Nova Unificada (CENU), es fa un procés d’unificació de 
l’ensenyament en la xarxa pública i en una escola laica i coedu-
cadora. Exemples d’aquesta pugna a la comarca són Caldes de 
Montbui i Granollers. En altres llocs, allò que porta la repressió és 
l’alta participació política dels mestres (com es veu a Cardedeu) o 
l’enveja (com el cas de Martí Tomàs a Montmeló).
El cas de Martí Tomás a Montmeló posa al descobert el gran pes que 
les qüestions personals tenien en els informes, tot i que en aquest 
expedient acaben sortint a la llum pública. El càstig inicial va ser el 
trasllat tres anys fora de Catalunya i la inhabilitació de càrrecs. La 
denúncia és posterior a l’expedient de depuració i ell creu que va 
ser per enveja, en haver obtingut el trasllat a Barcelona, un bon 
destí. De fet, en sessió de maig de 1947 l’Ajuntament fa un escrit 
en què diu que havia estat separat per «maniobras turbias y que 
el Alcalde que era concejal en el 39 cree que hubo personalismo 
y falta de verdad y se hace este documento que encauce el sentir 
de la población sobre este particular para que se rehabilite a un 
funcionario de probidad reconocida». Hi ha més de cent firmes 
d’adhesió i quaranta d’exalumnes per demanar que el retornin al 
seu lloc a Montmeló. El 1939 també tingué l’adhesió de moltes 
famílies i indica que el regidor de cultura Asiaín (marit d’una de les 
mestres) és qui va fer la campanya contra Tomás, perquè li tenia 
115
enveja. A Tomás no se li havia tingut en compte que a Badalona 
fou regidor per Unió Patriòtica el 1928 i que el seu zel per la moral 
pública era tan gran que la revista de l’escola, Vallès, era entre-
gada al rector per tal que la censurés. Un altre cop les qüestions 
personals pesaven molt més que les raons del règim. 
En altres pobles també es mostren les tensions i resistències que 
els processos catalanitzadors impulsats per la Generalitat en uns 
pobles on s’exigia un impuls del català a tots els nivells (recordem 
que abans de 1931 el català era perseguit i deixat de banda pels 
diferents governs en tots els aspectes) provoquen entre una part del 
professorat que provenia de fora de Catalunya. També es mostra 
la fòbia de les noves autoritats respecte al català. Exemples d’això 
són els fets que van succeir a Mollet o a la Garriga. 
També trobem acusacions parcials, com en el cas de Granera, on 
Dolors Rey va ser castigada tot i les al·legacions que indicaven que 
no feia manifestacions a favor dels rojos, perquè el 16 de setem-
bre de 1936 li van matar el marit, Isidro Fernández, i dos fills que 
eren a l’exèrcit. A més, es diu que no anava a missa i que molts 
cops no obria l’escola. Ella, en descàrrec, afirmava que per evitar 
problemes s’afilià a ERC el 1937 i formà part de la comissió d’ajut 
als refugiats. El capellà diu que li trobà «libros pornográficos» i 
que «simpatizaba con los rojos», i en els informes s’indicava que 
havia estat tres mesos de permís i que qüestions familiars van fer 
que faltés molt, cosa que, al poble, no li perdonaven. Finalment, 
es va traslladar a Santiago de Compostel·la. 
En altres casos trobem mestres perseguits per maçons, com en el 
cas de Víctor Garcia Fernández, de Lliçà de Vall; d’altres, perseguits 
per la seva pràctica «republicana», són salvats per la intercessió 
del poble. En aquest sentit, destaca el cas de Tomàs Martí a Mont-
meló i altres casos en què els informes del capellà mostren l’ànim 
de revenja que acumulaven molts membres de l’Església catòlica 
contra la República i els seus servidors. 
Una primera conclusió del procés depuratiu a la comarca referma 
la idea que la persecució contra els mestres va ser un dels eixos 
més importants de la política franquista per destruir la cultura i la 
tradició republicanes i, en el nostre cas, per posar fi al curt intent 
de recuperar la cultura catalana amb la tasca escolar dels mestres 
i la Generalitat republicana. 
Notes 
d’investigació
116
Notes 
d’investigació
Principis renovadors com l’ensenyament actiu, la coeducació o 
l’ensenyament en català van ser bandejats, i aquells que havien 
liderat la renovació van ser perseguits. A partir d’ara, també al Vallès 
Oriental, només valia l’escola nacional catòlica i els i les mestres 
que eren addictes al nou règim, el qual, amb tots els elements de 
l’ensenyament controlats, podia endegar l’adoctrinament polític, 
moral i religiós amb el suport dels sectors que li foren addictes, és 
a dir, l’Església i els sectors catòlics de dretes. 
En aquest sentit, als informes que hem pogut analitzar se’ns 
mostra que els capellans van participar molt entusiàsticament 
en el procés de depuració, amb uns informes duríssims que no 
abastaven només l’àmbit professional sinó també les qüestions de 
moral pública. Pel que fa a la jurisdicció militar, no l’hem poguda 
analitzar amb tot deteniment, però els primers indicis mostren que 
només va actuar en casos de mestres compromesos en la política 
local, com ara Granollers o Cardedeu, poble on a més se’ls aplicà 
la pena màxima i van ser afusellats. 
També l’anàlisi quantitativa ens indica una repressió més dura 
contra docents de la nostra comarca. Cal recordar que les sancions 
afectaren més d’un 35 % dels mestres de la comarca (enfront 
del 30 % provincial), i la diferència és més gran pel que fa a la 
separació del servei (19 % a la comarca i 12,53 % a la província). 
En definitiva, les dades de la comarca mostren com el nacionalca-
tolicisme s’aplicà durament en la seva tasca purificadora i en això 
reberen el suport de les elits locals. 
Eduard Navarro i Doménech 
Mestre i historiador
117
Bibliografia
Casal del Mestre: L’escola republicana a Granollers (1931-1939). 
Granollers, 2006.
Joan Garriga i Andreu: Franquisme i poder polític a Granollers: 
1939-1975. Barcelona, Abadia de Montserrat, 2004. 
J. González-Agapito i Salomó Marqués Sureda: La repressió del 
profesorat a Catalunya sota el franquisme (1939-1943). Segons 
les dades del Ministeri d’Educació Nacional. Barcelona, Institut 
d’Estudis Catalans, 1996.
Salomó Marqués: Ensenyament republicà vs. ensenyament franquis-
ta: la repressió del magisteri  a  <http://www.memoriacatalunya.
org/articles/art60.htm>.
Salomó Marqués: Mare de Déu, quina escola. Ara Llibres, Barce-
lona, 2008.
Francisco Morente Valero: La depuración del Magisterio Nacional 
(1936-1943). La escuela y el Estado Nuevo, Valladolid, Ámbito, 
1997.
Francisco Morente Valero: «La depuración franquista del Magisterio 
público. Un estado de la cuestión», Hispania, LXI/2, 208, Madrid, 
Instituto de Historia, CSIC, maig-agost 2001.
Eduard Navarro i Doménech: «La repressió a Granollers durant el 
primer franquisme (1939-1944)», Ponències. Anuari del Centre 
d’Estudis de Granollers 2005, Associació Cultural de Granollers, 
2006, pàg. 61-90.
Sara Ramos Zamora: «Control y represión. Estudio comparado 
de los resultados de la depuración del magisterio primario en 
España», Revista Complutense de Educación, vol. 17, núm. 1, 
2006, pàg. 169-182.
Notes 
d’investigació
118


Apunts sobre la repressió franquista contra es mestres del Vallès Oriental (1939-1944)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert