Vidal, Otero-Mercè

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DUODA Revista dlEstudis Feministes num 15-1998 
I UN ALTRE NOM, SI US PLAU, PER A L'AMOR 
Maria-Merce Marqal, pots sentir aquesta meva lluita interior entre les 
ganes de dir, de dir-te, i el no saber com fer-ho? 
L'altre dia amb la Fina miravem els videos de les entrevistes que 
t'havien fet la Montserrat Minobis i en Raimon. Tot plegat era una 
excusa per tenir-te més a prop encara. Anavem parlant i amb els 
comentaris perdíem el fil de les entrevistes. De sobte em vaig adonar 
que deies una cosa molt important, per a mi era una idea molt potent. 
Deies que per a tu la poesia i la vida eren indestriables i parlaves de 
com en la teva poesia es feia pública la teva vida privada, perd 
deixant d'alguna manera intacta la <<privacitat,>. Tu ho deies molt bé, 
parlaves amb autoritat, segura. En realitat, hauria de tornar a veure 
el video per citar-te, pero tampoc es tracta d'aixo; de fet, ara i aquí, el 
que vull és compartir el teu record amb les companyes de Duoda. 
Sobretot voldria, també salvaguardant la <<privacitat-, fer-me ressó 
de I'admiracio i de I'agra'iment de les dones que ens reconeixem en 
la teva obra, concretament en I'especificitat del teu desig i del teu 
amor. 
La teva obra mes explícita i compromesa en aquest sentit es La passió 
segons Renee Vivien (1 994) que es qualifica de novel.la o de biografia 
novel.lada, pero que es un dels casos clars en que es veu que la 
classificació canonica dels generes i subgeneres literaris es queda 
curta. S'ha de reconeixer que és una obra que presenta una certa 
dificultat de lectura i ja saps que jo sempre recomano comen~ar-la 
per la Monodia final, que, per a mi, es el pas a mig camí entre la teva 
poesia i la teva prosa. Ara, mentre escric aixo, la tinc davant i la vaig 
rellegint. Vull triar-ne un fragment per il.lustrar la teva for-, el teu 
mestratge literari, la teva passió, el teu compromís. Em resulta molt 
difícil perque tot el que dius és preciós, és important, es significatiu i 
esta ta.n ben dit ... 
Car avui m'alegro de ser dona: lloada sigui la sort en els seus mes 
obscurs designis: el meu cos es el mirall on tu veuras els teus pits i 
els teus malucs profunds. Sóc nomes el teu fidel mirall. M'abismo en 
tu per  millor estimar-te. 
(--.I 
No sento orgull dels vostres elogis ni esglai de les vostres calúmnies. 
És vil i abjecta la llei que transgredeixo. Com una estatua entre els 
vianants, tinc I'anima serena. Vosaltres no fareu empal.lidir la pietat 
de la meva passió per la bellesa de les dones ... 
(...I 
Heus ací, sota les violetes de la posta, Lesbos, recanc;a i enyor dels 
deus, exili sagrat del cant. A través dels segles dissemblants retrobo 
les teves ones, les teves oliveres, les teves vinyes. Sigues I'altar de 
les errlbriagueses d'ahir, acull-nos amb bondat, rep en els teus 
verger:; una parella femenina, illa melodiosa que avives les carícies ... 
Maria-IMerce Mar~al, en el dolor del teu comiat i en I'enyor que ens 
acompanyara ja sempre, rep I'homenatge de les dones que sospitem, 
com tu vas dir, que mes enlla de la mort persisteix el Desig. 
Barcelona, 15 de juliol de 1998. 
Merce Otero-Vidal. 


I un altre nom, si us plau, per a l'amor

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert