Cid Moragas, Daniel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DANIEL CID MORAGAS 
La casa museu com a memoria de I'individu. 
Algunes consideracions sobre aquesta tipologia 
Significat i presencia de la 
casa museu 
avant un tema d'a- 
questes característi- 
ques hom primer es 
planteja el significat i 
la presencia de la casa museu als 
nostres dies. André Malraux, al 
Museu imaginari, defineix el museu 
com un dels llocs on es dóna la més 
alta idea de l'home. Efectivament, 
aquesta institució té la capacitat de 
reflectir la historia d'una comunitat 
a través dels objectes. Una respon- 
sabilitat que l'obliga a ser capa5 d'a- 
daptar-se als canvis i a assumir l'e- 
volució cultural de la societat. Així, 
des de fa unes quantes decades, s'ha 
viscut el desenvolupament dels mu- 
seus regionals i locals, producte de 
l'especialització contemporania: el 
fenomen que els estudiosos han as- 
senyalat com la revaloració dels 
centres museografics i l'especialit- 
zació dels seus continguts. E l  patri- 
moni cultural ates des del propi te- 
rritori ha demostrat que és una 
manera eficaq de divulgar, i cons- 
cienciar el ciutada en aquests temes, 
una iniciativa en que la casa museu 
pot ser especialment útil, ates que té 
com a funció i avantatge aprofundir 
en una parcel.la concreta -un únic 
individu- de la cultura, molt d'a- 
cord amb les propostes de la museo- 
logia actual. 
A Mallorca hi ha alguns exem- 
ples que amb més o menys fortuna 
intenten atendre aquesta funció. 
Son Marroig recorda la figura de 
l'arxiduc Lluís Salvador d'Austria. 
Unes sales de la cartoixa de Vallde- 
mosca -més il~lusionístiques que 
no pas altra cosa- evoquen l'estada 
del músic romantic Fryderyk Cho- 
pin en aquesta població. Una casa 
taller a Palma dedicada al pintor 
Krekovic insisteix a perpetuar 
l'escas valor artístic de la seva obra. 
Així mateix, la Fundació Pilar i 
Joan Miró va tenir l'encert d'incor- 
porar el taller que Sert va fer per a 
l'artista dins el recorregut. 
No  fa gaire temps a Barcelona es 
va obrir també 1'Arxiu-Museu Ma-  
ragall, ubicat a la planta baixa de la 
que fou llar del poeta modernista. 
E l  centre consta d'un arxiu obert 
als investigadors format per docu- 
ments originals -la corresponden- 
cia de l'escriptor amb altres 
intel.lectuals de l'epoca n'és un dels 
elements més destacats-, així corn 
d'un fons artístic -una col.lecció 
amb alguns exemples destacats que 
moblen i ornamenten les diferents 
cambres de l'antic habitatge- que 
la família va donar a la Generalitat. 
Pero per contra, la ciutat compta 
també amb la casa taller de l'escul- 
tor Josep Clara, motiu d'una recent 
i intensa  olem mica quan es va 
anunciar que la col.lecció de l'artis- 
ta que allí es p a r d a v a  s'integraria a 
les sales del Museu Nacional d'Art 
de Catalunya i al Museu d'Olot.  
Les veus en contra de la desapari- 
ció del Museu Clara recordaren la 
manca d'instal.lacions d'aquest 
tipus a Barcelona, abundants en 
ciutats corn París, on Auguste 
Rodin, Gustave Moreau o Eugene 
Delacroix tenen la casa museu co- 
rresponent. 
Certament,  la política museísti- 
ca de Franqa és un clar referent a 
l'hora de contrastar i de valorar les 
possibilitats de la casa museu aquí. 
Si per exemple agafam les dedica- 
des a escriptors, l'atenció que la 
cultura francesa dedica als seus li- 
terats es manifesta en un desplega- 
ment d'aquesta mena de centres a 
tots els punts del país. A 1% de 
France, Louis Aragon, Honoré de 
Balzac, Francois René de Chate-  
aubriand, Paul Éluard, Victor 
Hugo,  Stéphane Mallarmé i Émile 
Zola, entre altres, tenen el seu 
museu. La presencia en altres de- 
partaments de col~leccions signifi- 
catives dedicades a homes de lle- 
tres és igualment destacada. Aga- 
fem per exemple el Llenguadoc- 
Rosselló, on André Gide o Paul 
Valéry estan representats muse- 
ograficament. 
Allí on els fets van passar 
La funcionalitat originaria de 
l'objecte i la perdua del seu valor 
cultural dins el museu és un tema 
recurrent en l'estudi de la museolo- 
gia. Si es respecta la ubicació origi- 
nal, la preservació de la funcionali- 
tat preval. Pero si integram la peca 
dins el context general d'un museu, 
a més de vetllar per la seguretat de 
l'objecte, i per tant, per la informa- 
ció que transmet, aquest pren una 
nova dimensió en el conjunt general 
de les col~leccions. La casa museu, 
per la seva imbricació geografica i 
cultural dins el mapa d'una comuni- 
tat determinada, resol per ella ma- 
teixa aquesta qüestió, pero en plan- 
teja moltes altres. 
Té corn a objectiu atendre una 
~ersona l i ta t  en el seu context a tra- 
vés d'esdevenimeilts immediats. Es 
a dir, els objectes d'ús comú, que, 
museitzats, cobren un especial valor 
per la documentació i informació 
que contenen. Sí, és cert, el fetitxis- 
me de la vida privada es converteix 
en una ajuda a la vida pública de 
l'obra. Pero la irrupció en la vida 
íntima obliga a convertir en públic 
alío que fou un espai privat, tot 
plantejant  roblem mes que s'escapen 
de les pautes que l'evolució de l'es- 
tudi dels museus ha marcat. 
Els resultats poden ser múltiples. 
El  caracter biografic de la casa 
museu fa que en el moment d'esta- 
blir variants en la tipologia ens apa- 
reguin tantes divergencies corn hi 
ha a la vida mateixa. Quan els con- 
servador~ van entrar a la casa de 
Maksim Gorluj a Moscou per fer- 
ne un museu, es van trobar amb la 
roba encara als calaixos. Així ma- 
teix, George Bernard Shaw a l'edat 
de vuitanta-vuit anys va donar la 
casa que tenia a la campanya angle- 
sa al National Trust. Pero en altres 
ocasions succeeix que la casa 
museu, promoguda per voluntat 
dels hereus o d'admiradors, disposa 
només d'uns quants elements origi- 
naris de l'individu que la va habitar 
i, en alguns casos, només del re- 
cord. E l  1858 la família Buonarroti 
va llegar el seu palau a la ciutat. Es 
tractava de l'edifici que Miquel 
Angel havia comprat al segle XVI, 
pero transformat al segle XVII amb 
la voluntat de dignificar de manera 
substantiva l'antiga llar del mestre. 
U n  altre exemple ja esmentat abans 
és Son Marroig, avui destinat a la 
memoria de 1'Arxiduc d'Austria. 
Malgrat les transformacions par- 
cials que la possessió ha patit -fins 
i tot tenint en compte que el pro- 
pietari, si bé hi va establir una rela- 
ció especial simbolitzada a través 
del templet, no la va fer servir sis- 
tematicament corn a habitatge-, 
conté la suficient carrega emotiva 
per convertir-se en el referent de 
Lluís Salvador d7Habsburg-Lorena 
en el context mediterrani. 
Els primers dos exemples es- 
mentats, caracteritzats per l'auten- 
ticitat de l'interior, necessiriarnent 
comporten corn a primer objectiu la 
conservació del mobiliari auteiltic i 
l'ambient de l'epoca. Pero quan el 
punt de partida són alguns ele- 
ments originaris de l'individu que 
va habitar la casa, la situació canvia. 
És cert que en aquestes cir- 
cumstancies cal establir una recerca 
documental sobre l'habitant i les 
condicions primitives de l'habitat- 
ge. Pero aquest fet no implica ne- 
cessariament una reproducció 
mimetica de la situació anterior 
com a únic camí possible. Penso 
que és fins a cert punt  perillós voler 
retrobar la realitat a través de 
l'il~lusionisme. E n  algunes ocasions 
el resultat potser ha arribat a ser 
creible. H o  exemplifiquen casos 
com el museu perdut entre les vin- 
yes de Saint-Julien-de-Boujolais 
dedicat al científic Claude Bernard, 
o el Theodore Roosevelt Birthpla- 
ce, que es pot visitar al be11 mig de 
l'illa de A'íanhattan. E n  canvi, la re- 
creació d'epoca plantejada en el 
Museo Casa Natal de Cervantes 
d'Alcalá de Henares és una decora- 
ció propia d'una casa acomodada 
del moment pero que poc concorda 
amb la manera com l'escriptor 
havia viscut. 
Tal vegada les solucions són 
també tan variades com la vida ma- 
teixa. D e  totes maneres, penso que 
en aauests darrers casos a ~ r o f i t a r  la 
1 1 
carrega emotiva del lloc ha de ser el 
fil conductor d'un projecte muse- 
ografic que permeti explicar l'habi- 
tant, en el seu entorn i epoca, sense 
la necessitat de reinventar l'antiga 
disposició de l'habitatge. Sobretot, 
si tenim present que la qualitat 
d 'un museu no només esta relacio- 
nada amb les dimensions o el nivel1 
de les col~leccions, sinó també amb 
la manera com esta plantejat. E l  
projecte ha de treure el m h i m  par- 
tit d'allo que és original (objectes, 
arquitectures, paisatges), a la vega- 
da que traqa amb especial atenció 
els mitjans destinats a orientar el 
visitant en el seu recorregut. E n  al- 
tres paraules, potencia el dialeg 
entre el museoleg i l'arquitecte amb 
vista a la composició i ubicació de 
la informació addicional aue acom- 
1 
plira aquesta funció: textos explica- 
tius, audiovisuals i altres recursos 
similars. 
E n  més d'una ocasió el naixe- 
ment d'una casa museu ha obeit 
raons de tipus més aviat turístic i 
amb ambientacions poc fidedignes 
com a resultat, quan l'autentica fi- 
nalitat d'aquest instrument de cul- 
tura és oferir una visió científica i 
entenedora sobre un individu des- 
tacat. Per tant, és necessari replan- 
tejar-se el significat i la presencia 
de la casa museu en els nostres dies 
per tal de no deixar buit de contin- 
gut  un tema molt més proper del 
que sovint ens pensam: la vida dels 
nostres personatges historics, no 
des de les pagines de gruixudes bio- 
grafies, sinó des d'allí on els fets 
van pascar. 
A manera d'excurs, fetes ja les 
conclusions de rigor, pero sense 
deixar de banda el tema, no voldria 
posar el punt  i final sense abans re- 
cordar un darrer cas que confirma 
una vegada més el caracter inclassi- 
ficable d'aquesta tipologia de 
museu. Abans esmentava que la 
Fundació Pilar i Joan Miró va in- 
cloure en el recorregut el taller de 
l'artista, en una presentació que el 
vol mostrar tal com el1 tenia el cos- 
tum de deixar-lo després d'una jor- 
nada de treball. Tot i així, penso 
que enlloc com a l'interior de Son 
Boter és perceptible amb tanta 
forqa el record de Miró. A penes 
res, les cambres buides, grafits fets 
a les parets encalcinades, l'esquelet 
del gat mort d'inanició, la intimitat 
de la saleta per al recolliment espi- 
ritual de l'artista, l'atracció miro- 
niana per tot allo que estigués lligat 
a la tradició i al món rural. Possi- 
blement per tot aixo, també crec 
que dins el conjunt del territori 
Miró, aquest és el lloc que menys 
intervencions museografiques re- 
clama, per no dir cap. 
E. P. Alexander, iMuseum ~Wasters. Their Mu-  
sezim and Their Injuence, Nashville (Tennessee), 
1983 (cap. TqI: <<Ann Pamela Cunningham and 
\iVashington's I\/Iount Vernon: The  Historie 
House n/Iuseum~~, pag. 177-204). 
ivI. J. Almargo, <<La utilidad de sustitutos y 
reproducciones en los museos>>, Boletín Annbad, 
Madrid, 3, 1988, pig. 177-185. 
L. Borle): &luseums and Tourism>j, WorRing 
with Museum (T. Ambrose ed.), Edinburgh, 
1988, pag. 11-17. 
H. Coxall, <<How language means: an alterna- 
tive view of museums text>>, Museum Languages: 
Object and Text, Leicester, 1991, pag. 85-99. 
J. Deetz, In Small Things Forgotten, Garden 
City NY, 1977. 
J. Desjardins, J. Jacobi, <<Les étiquettes dans 
les musées et expositions scientifiques: revue de 
la littérature et repréges linguistiques)>, Publics et 
Musées. Textes et publics dans les musées, 1 ,  París, 
1992, pag. 13-31. 
M. Dijon, eL'homme sensible. Le fétichisme 
de la vie privée devient-il un adjuvant a la vie pu- 
blique de l'ceuvre?,), Gazette des Beaux-Arts, 
París, XCVII, abril, 1981, pag. 167-173. 
Écrivains: musées, maisons (mapa), Direction 
des Musées de France-Mission de la Communi- 
cation, 1992. 
K. Hudson, ~U'iiseum oflnzuence, Cambridge, 
1987 (cap. TJIII: eHistory where it happened>>). 
G .  Lacambre, iMaison d'artiste, maison-muse. 
L'exemple de Gustave Moreau, París, 1987. 
A.  León, El  museo. Teoría, praxis, utopía, Ma- 
drid, 1978, pag. 161-162. 
' M. McManus, <<Oh yes they do: how mu- 
seum visitors read labels and interact with exhi- 
bir texts),, Curator, N e ~ v  York, 32, 1989, pag. 
174-189. 
<<Musées et Art Nouveau-De la Maison au 
I\/lusée>), Museum, 167, 1990 (C. Duliere, aLe 
Musée Horta a Bruxelles: une réussite qui pose 
probleme)), pag. 134-138; K. Martinovic' Cvijin, 
<<La Villa Raichle: une affaire de chanceu, pag. 
139-142; L. Perrovna Bykoutseva, <<Le h4usée 
G o r h  est un "rnaison grotesque",,, pag. 150- 
153). 
C .  Pascual, <<Con nombres y apellidos. Pe- 
queños museos que dependen del entusiasmo de 
sus creadores y guías), E l  País, 20 d'octubre de 
1991, pag. 10. 
P. J. A .  van Rllensch, <<Society-object-museo- 
logy),, ICOM. Internatzonal Conzmitte for Museo- 
logy. Symposium: Collecting Todaj~ for Tomourow, 
Leiden, 1984, pag. 18-23. 
D. W. M'ilson, D .  Medina, <<Test panels and 
labelsa, Communicating with the iWuseum Visitor, 
Toronto, 1978, pag. 131-139. 


La casa museu com a memòria de l'individu. Algunes consideracions sobre aquesta tipologia

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert