Bartra, Eli

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DUODA Revista d'Estudis Feministes num 5- 1993 
ELI BARTRA MURIA 
El cos de dona com a eix de la vida i la pintura de Frida 
Ka hlo. 
Si 6s cert que a les dones se'ns ha considerat, més que sovint, 
principalment cossos (per parir, per criar, per treballar amb les mans, 
per produir plaer, i en el món de I'art, per fer de models, per inspirar 
als (<genis>>), també ho és que les dones mateixes han transcendit, a 
vegades, a través del seu cos. 
La gran pintora mexicana Frida Kahlo va tenir una vida segellada pel 
dolor corporal, i pel dolor anímic, i el va plasmar sobre tela perque 
les altres persones poguessin gaudir de manera molt i molt inquietant, 
perd gaudir finalment, d'un cos lacerat per. la malauransa d'un acci- 
dent i malalties diverses. 
Avui Frida Kahlo s'ha tornat un mite. Es tracta d'un personatge creat, 
inventat, en part per ella mateixa i en part pels altres, a base de les 
múltiples anecdotes que conformen les biografies que s'han escrit 
sobre ella. És un mite inventat principalment als Estats Units i a 
Europa on s'ha anat desenvolupant de mica en mica, no ho es pas 
encara a Mexic. Al seu país, ella és avui una pintora famosa, pero no 
s'ha arribat a mitificar-la tant com en altres llocs. Hi ha dos tipus de 
raons principals, em sembla, que van fer que sorgís el mite: raons 
polítiques i raons consumistes. Les feministes dels pai'sos desenvo- 
lupats van veure en ella un símbol de rebel-lia, pero també un símbol 
de I'opressió femenina, del sedentarisme obligat i I'a'illament ... i una 
pintora profundament femenina, que expressa la feminitat, que pinta 
E. Bartra. El cos de dona com a eix de la vida i la pintura de Frida Kahlo 
((coses de dones,, 
Els chicanos als Estats Units la van veure tamb6 com un símbol, el 
de la mexicanitat que ella mateixa es va encarregar de construir 
pacientment durant tota la vida. Aquesta mateixa mexicanitat és 
arreplegada pel consumisme que la torna folklorisme. I llancen al 
mercat a una pintora i a una pintura folklorica mexicana, i molt 
exbtica. Tot aixb ha estat important per crear el mite, perd, a mes, la 
vida de Frida Kahlo alberga tota una serie de misteris i dualitats que 
han contribuit, de manera significativa tambe, a la creació del mite. 
Frida Kahlo va néixer a Coyoacan, Ciutat de Mexic, el 1907 (no pas 
el 191 0 com ella va fer creure durant tota la seva vida). De petita va 
tenir la polio i en plena adolescencia va sofrir un accident de transit 
que la va obligar a estar al llit durant un any, i potser algunes 
seqüeles li van durar per sempre mes. Dic potser perque un metge 
de Lausanne va escriure un article dient que ella patia d'una malaltia 
congenita anomenada spina bifida que produeix, entre altres coses, 
unes úlceres a les cames i peus molt dolo ro se^.^ I fins aleshores 
s'havia dit només que tot el patiment físic de Kahlo era degut a aquell 
accident de trhnsit. 
Tota la vida i tota la pintura de Frida Kahlo, doncs, giren al voltant del 
cos, del seu cos. I es a partir d'ell que manifestara la seva identitat de 
dona i la seva identitat nacional. 
Potser degut, en part, a la immovilitat for~ada, Frida Kahlo es posa 
molt aviat a fer autorretrats que va ser el que va pintar quasi exclusi- 
vament, pero es podria dir, a mes, que la tendencia a fer autorretrats 
6s femenina, com escriure diaris íntims tambe sembla ser una forma 
particularment femenina d'expressió. Aixo no vol dir, de cap manera, 
que els homes no pintin autorretrats o que no escriguin diaris íntims, 
pero aquestes formes, sens dubte, són més freqüents entre les 
dones. De la mateixa manera que mirar-se al mirall 6s una practica 
mes de dones que d'homes, I'autorretrat ve a ser una projecció del 
mirar-se al mirall, es fixar la imatge reflexada. 
- DUODA Revista d'Estudis Feministes núm 5-1993 
És doncs, un lloc comú dir que les dones estem mes pendents del 
nostre cos i ens mirem mes al mirall. I així es, pero les raons 
probablement no són nomes perque les dones som vanitoses, pre- 
sumides i seductores per naturalesa, potser hi te alguna cosa a 
veure el fet que dins la cultura occidental ens ensenyen, des de 
petites, que hem de fer bonic, i per estar  c control ant^> si fem o no 
bonic, utilitzem sovint el mirall. Per altra banda, la fisiologia femenina 
fa que estiguem mes pendents del nostre cos: la menstruació, la 
possibilitat sempre present d'un embaras, els parts, I'alletament, la 
FRlDA KAHLO, Cortandome el pelo con unas tijeri- 
tas, 1940, Museum of Modern Art, New York. 
E. Bartra. El cos de dona com a eix de la vida i la pintura de Frida Kahlo 
menopausia i la vellesa (que si bé els homes també la viuen, no la 
viuen pas de la mateixa manera), són tot coses exclusivament del 
cos-dona. N'hi ha moltes més de realitats lligades al cos, pero a tot 
cos hum& 
A I'adolesc&ncia, Frida Kahlo tenia intencions d'estudiar medicina i 
I'accident, li ho va impedir. És pot veure aquesta fascinació pel cos 
hum& per dins i per fora, sobre tot pel femeni, en la seva pintura. 
Es va casar I'any 1929 amb el muralista mexica, ja famós aleshores, 
Diego Rivera amb qui va conviure tota la seva vida excepte durant un 
any que van estar divorciats (1 939). La relació era bastant tempes- 
tuosa i ella en patia molt ... com salta a la vista en contemplar la seva 
obra. Es pot dir que de dues fonts bebia el patiment de Frida Kahlo, 
de I'home que va estimar per damunt de tot, i del seu cos: de I'amor 
i de la malaltia. 
Aquest cos de Frida va passar per més de trenta operacions i 
diversos avortaments. No se sap ben bé si aquests Últims van ser 
tots involuntaris o si n'hi va haver algun de voluntari. És un dels molts 
(<misteris), que envolten la vida de Frida Kahlo. Ella, es evident 
tamb6 en la seva pintura i a mes ho va escriure en el seu diari íntim, 
volia tenir fills, volia ser mare, pero sembla que Diego Rivera ja no 
tenia cap interes en tenir-ne mes, n'havia tingut quatre. 
Es diu sovint que en el cas de Frida Kahlo la seva vida i la seva obra 
estan indissolublement lligades. Crec que en tot artista la vida i I'obra 
estan sempre lligades, perd potser es podria dir que en el cas de 
Frida són el seu cos i la seva obra els que estan íntimament lligats. 
Kahlo no va pas pintar molt, la seva obra esta composta per uns 150 
quadres dels quals, com he dit, la immensa majoria són autorretrats. 
El seu rostre es el que domina, pero n'hi ha diversos de cos sencer o 
bé de parts del seu cos com es el cas del quadre Lo que el agua me 
dio (1938) on pinta els seus peus, no uns peus qualsevol sin6 
inconfusiblement els seus perque es veu en el peu dret una de les 
- DUODA Revista dlEstudis Feministes núm 5-1993 
Úlceres típiques de la malaltia que sembla que tenia. 
Des del dit gros del peu fins al coll voltat d'espines o el rostre amb 
Ilhgrimes es tracta d'un cos fonamentalment lacerat, sofrent. Tan 
aviat porta collaret d'espines (semblant a la corona d'un Crist) com t6 
la columna trencada, o porta una cotilla o va en cadira de rodes. No 
hi ha cap dubte que Frida Kahlo volia expressar la vivencia d'un cos 
ferit i tamb6 d'una anima en pena. Les freqüents llagrimes que 
rodolen per la seva cara ho expressen tant com les coses que ella va 
escriure. Per exemple sobre la fotografia que li va fer lmmogen 
Cunningham el 1930 ella hi va pintar llagrimes i va escriure ((De tu 
amiga que esta muy triste. Frida Kahlo.), 
El seu estat físic de malalta i el seu estat anímic de constant patiment 
s6n sempre expressats a traves del seu cos. En la seva pintura tot 
passa pel seu cos. Inclús quan fa natures mortes hi posa un retolet 
que diu ¡Viva la vida! No crec jo que es referís a la vida vegetal sin6 
a la vida humana, a la seva, i no hi ha pas vida humana sense cos! 
Perb de que ens <<parla)) Frida Kahlo a través del seu cos, a part del 
sofriment? El primer que es veu en el seu primer quadre és I'accident 
de transit. Recrea un exvot popular mexich anonim d'un accident, i 
pinta sobre lamina el seu cos estes a terra al mig del carrer. Així 
comenGa amb I'afany que conservara sempre d'incorporar la cosa 
popular en el seu art. En aquest cas (<imita), una tradició plastica 
popular, la pintura votiva, pero sovint utilitzarh objectes d'art popular 
mexica per incrementar la seva <(mexicanitat),. 
Una altra manera que adopta per construir, per desenvolupar aquesta 
mexicanitat 6s amb I'utilització de la (<disfressa,, del seu cos i els 
seus cabells. La ((mascara,, de mexicanitat que es col-loca mitjan~ant 
els vestits típics de les indígenes de Mexic, converteix el seu cos 
vestit d'aquesta manera en una part fonamental de la se ia  identitat. 
Ara be, es pot dir així mateix que el seu cos de dona es manifesta a 
cor obert en tota la seva pintura. Des del seu naixement (Mi naci- 
E. Bartra. El cos de dona com a eix de la vida i la pintura de Frida Kahlo 
miento, 1932) on surt ella del cos de la mare aparentment morta, en 
un bassal de sang, passant pel seu alletament en braqos de la dida 
índia, o per I'avortament (Henry Ford Hospital, 1932), amb més sang, 
tots parlen de la seva vida corporal. 
~tnicament Frida Kahlo era mestissa. El seu pare era alemany i la 
mare mestissa mexicana. Ella pinta aquesta dualitat en quant a la 
identitat nacional en el quadre Las dos Fridas, 1939, i ho fa a través 
de la manera de vestir el seu cos. Una Frida va vestida d'europea i 
I'altra amb un vestit regional mexica. Una te el cor sencer, la mexicana, 
i I'altra te el pit obert i el cor partit, I'europea. Frida Kahlo no es limita 
a pintar el seu cos per fora i vestit-disfressat, tambe I'ha de pintar per 
dins o be sense roba, nu. Com nus pinta, en dues ocasions, els 
cossos de dues dones juntes abra~ades. 
És molt probable que la seva inclinació a estudiar medicina influís 
perque pintes tants cops els organs interns seus, de dona. Tenia, 
diuen, un fetus en un pot amb formol que li servia de model per pintar 
els fetus que hi ha en els seus quadres. Les persones dedicades a la 
ciencia, sovint tenen esquelets o fetus en pots. 
El quadre La columna rota, 1944, es un dels mes inquietants. Ella 
esta amb el tors nu, amb els pits ferms, perfectes, a I'aire, porta una 
cotilla i en el lloc de la columna vertebral hi ha una columna dorica de 
pedra, trencada en diversos llocs, te claus clavats a tot el cos ... i el 
rostre immutable, pero plora profusament. 
El Moisés, 1945, esta dins d'una matriu, es un Moises no nat i tambe 
n'hi ha un acabat de néixer, en una cistella ... Aquest es un quadre 
molt complexe, ple de simbolisme i de referencies historiques. Pero 
també es molt present I'obsessió de Frida per la maternitat. El fetus 
dins la matriu, el nen nou nat ... Hi ha també un tors de dona mig índia 
mig blanca amb els pits que regalimen llet, sempitern símbol, potser, 
de la mare-terra. Ara be, hi ha dues figures ajagudes, una d'home i 
una altra de dona, que separen el món huma del de les divinitats, les 
quals em criden molt I1atenciÓ perque resulta que Frida fa aquí tot el 
DUODA Revista dtEstudis Feministes num 5-1993 
contrari del que feia Diego Rivera, es a dir, el cos de la dona esta 
dissimulat, el pubis amagat i els pits mig tapats amb els cabells, en 
canvi a ell se li veu inclús el sexe, cosa que no existeix, per exemple, 
a Diego Rivera. Aquesta manera de pintar nus femenins no 6s pas la 
norma en Frida Kahlo, mes aviat pinta el cos de dona que es vegi bé, 
els pits, i el pubis amb tot i pel. Per altra banda el Moisks recorda f o r ~ a  
I'estructura dels murals de Diego Rivera, especialment la part on hi 
ha tots els grans personatges de la historia arrenglerats, tots homes 
menys dos. 
Una de les identitats mes fascinants que podem veure, llegir, ex- 
pressada en el cos de Frida Kahlo es la seva androginia. El seu cos 
és I'epitom d'un cos androgin, com ho es, segurament, la seva 
psique. Com he dit, Frida tenia gran aficio per les mascares i les 
disfresses, i una d'aquestes manifestacions va ser la de vestir-se 
d'home. Des d'adolescent apareix a les fotografies amb vestit complet 
d'home, estil Marlene Dietrich, i amb un pentinat ben engomat cap 
enrere -no sabem si ho feia molt sovint; tambe es pinta amb vestit 
d'home en el quadre Cortandome el pelo con unas tijeritas, 1 940. 
Aquesta altra disfressa que utilitzava alterna, doncs, amb les mun- 
tanyes de llacets de colors i farbalans del seus vestits mexicans. 
D'acord amb les anecdotes explicades a les biografies, des de petita 
era el que en diuen un marimacho: tenia joguines de nen, es vestia 
d'home i quan feia el batxillerat el grup d'amics mes íntims eren tots 
nois, /os cachuchas. 
El seu rostre pintat mostra sempre un bigoti que el tenia de veritat, 
pero ella I'accentuava, I'exagerava, en els autorretrats. Al mateix 
temps converteix el seu cos en un monument a la feminitat, pero no a 
qualsevol feminitat sinó a la <<feminitat mexicana,,, terriblement se- 
ductora, guarnint40 tant com podia amb I la~os  de colors, collarets i 
arracades. Es podria dir que el que vol accentuar es la dualitat, el 
caracter masculi tant com el femení de la seva persona. Aquesta 
dualitat androgina va quedar tambe fixada a traves de la frase de 
Diego Rivera sobre ella es la pintora mas pintor. En el quadre Cor- 
tandome el pelo con unas tijeritas on, en efecte, es talla la llarga 
E. Bartra. El cos de dona com a eix de la vida i la pintura de Frida Kahlo 
cabellera que tenia, <<mutila), la seva feminitat, i es vesteix d'home, 
tot cantant si una vez yo te quise fue por el pelo / ahora que est& 
pelona ya no te quiero, es veu clarament que quan Diego la rebutja 
ella deixa la disfressa de mexicana i es transforma en home.2 
Novament segons les xafarderies que hi ha a les seves b i~graf ies ,~ 
ella va practicar la bisexualitat. La qual cosa, si mes no, apunta cap 
aquesta androginia de la que parlo si be, al mateix temps, la informació 
sera explotada per la construcció del mite de cara a la comercialització. 
El context histbric en el que va viure, tant com el fet de casar-se amb 
el famós i polemic muralista Diego Rivera, tamb6 han tingut a veure 
amb la mitificació. En el Mexic post Revolució social de 1910, es va 
crear una efervescencia cultural, social i política que va contribuir a 
que Frida Kahlo es poses en contacte amb importants figures de I'art 
i la política com Trotski, Breton, Tina Modotti ... 
Perb, per que s'ha constru'it el mite Frida Kahlo i no un altre sobre 
alguna pintora de Mexic tan bona com ella? És potser perque en 
Frida han coincidit diversos elements, i no solament la qualitat, que 
han propiciat la formació del mite. La mexicanitat susceptible de ser 
explotada com folklorisme podria trobar-se en alguna altra gran 
pintora mexicana com la Maria Izquierdo, pero no s'hi troben els 
altres elements necessaris, o sigui, la malaltia, la fama del marit, la 
androginia, la obsessió per I'autorretrat, el moment historic que va 
viure ... Es pot trobar algun element <<explotable), en la Remedios 
Varo o la Leonora Carrington, grans pintores totes dues, pero cap 
d'elles ha produi't un fenomen com la fridomania. 
El quadre La Venadita, 1946, es un clar exemple d'aquesta dualitat 
sexual, bisexualitat o, millor, androginia. Es tracta d'un cervol mascle 
amb el rostre de la Frida. Té nou fletxes clavades en el cos que el fan 
sagnar i el seu rostre es veu sutilment trist. Sobre el significat 
d'aquest quadre cadascú diu coses diferents: que si vol ser una 
methfora de la penosa vida amb el seu marit, que si és un símbol de 
I'opressio femenina, que les banyes fan referencia a les múltiples 
DUODA Revista dlEstudis Feministes núm 5- 1993 I 
infidelitats de Diego Rivera ... o que és una expressió de la profunda 
androgínia de Frida Kahlo, a més que pot voler dir altres coses. 
La forma que s'utilitza sovint per crear mites deliberadament amb 
I'afany de sensacionalisme i10 de consumisme, es agafar elements 
de veritat i transformar-10s en una ficció. En aquest sentit tenim que 
Frida Kahlo s'ha convertit, als Estats Units, en una artista, hispana, 
invalida i bisexual. No és per demés dir que d'artista ella se'n va 
sentir molt poques vegades. No és una part important de la seva 
identitat des del moment que, per exemple, ella deia que no vivia per 
pintar sinó que pintava per viure, que la pintura completava la seva 
horrible vida i substitui'a els tres fills i altres coses que havia perdut. 
Diego Rivera, en canvi, vivia per pintar. Aixo de ser hispana sí que es 
la típica invenció dels nord-americans: per a ells, tots els que parlen 
castella són hispans. És també un eufemisme per no haver de dir I 
mexicana que els sembla despectiu. A mes, a la intel.lectualitat , 
progre que defensa les minories etniques li és mes facil posar-10s 
tots en el mateix sac, tots els Ilatino-americans de parla castellana 
són hispans. Pero, Frida Kahlo era mexicana i prou es va encarregar 
ella de cridar-ho als quatre vents, com ho he dit, i s'hauria horroritzat 
de sentir que li penjaven I'etiqueta de hispanic. Ara be, per si aixo no 
fos prou extraordinari, que hi hagi una artista hispana famosa, a mes 
a mes era invalida. Pero Frida Kahlo era malalta, no invalida, encara ~ 
que durant temporades va estar al llit i a vegades va anar amb cadira 
de rodes ... Aquest concepte la converteix en una disminu'ida i ella no 
ho era. Al mateix temps la fa mes vendible, imagineu-vos, una que 
es del pati del darrera, disminu'ida i, a mes, artista! Pero no s'acaba 
aquí, encara s'hi pot afegir una cosa més, era bisexual! Aquesta és 
I'identitat de moda. No diuen que fos una dona, cosa que faria 
referencia al seu genere, sinó que en lloc d'aixo, com si fos el seu ge- 
nere, la caracteritzen de bisexual. Aixb entra dins de les preferencies 
sexuals de cadascú, es, en un altre Ambit, com si preferís escoltar 
musica ranchera o menjar els tacos amb salsa. L'exercici de la sexua- 
litat d'una manera o d'una altra no determina el genere de la persona. 
L'androgínia, en canvi, no fa referencia a les preferencies sexuals I 
E. Bartra. El cos de dona com a eix de la vida i la pintura de Frida Kahlo 
sin6 que és una identitat que té a veure amb la combinaci6 d'elements 
intrínsecs als dos generes. De fet és convertir en aparent i visible el 
que de totes maneres est% subjacent en tota persona: la condici6 
humana 6s andrdgina. 
I si d'etiquetes parlem, dir4 que Frida Kahlo volia que la seva pintura 
f6s considerada realista revolucion&ria, Andr6 Breton volia que fos 
surrealista, i doncs jo preferiria considerar-la dins del realisme magic. 
Penso que la pintura de Frida Kahlo es realista magica. 
notas: 
1. Dr. Philip Sandblom. <<Congenital Defectl,. The New York Times, 23 des- 
embre 1990. 
2. Fa alguns anys vaig publicar el llibre Mujer, ideologia y arte (Barcelona: La 
Sal, 1987) on hi ha un capítol sobre Frida Kahlo i tractava el tema de les 
dualitats. 
3. Per exemple a Hayden Herrera. Frida, A Biographyof Frida Kahlo. Nova York: 
Harper & Row, 1983. 


El cos de dona com a eix de la vida i la pintura de Frida Kahlo

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert