Balada, Francesc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

133L’objectiu d’aquest treball de recerca1 és recopilar el màxim nom-
bre de renoms de Caldes de Montbui i fer-ne una classificació. Els 
renoms són noms afegits al nom d’una persona que serveixen per 
diferenciar-la d’altres del mateix nom i que són utilitzats com a 
resposta d’ironia, d’agressivitat o de demostració d’afecte. Aquells 
que passen de pares a fills, utilitzats sobretot als pobles i que no 
són ofensius, s’anomenen motius. Els de caràcter pejoratiu, trets 
d’algun defecte o vici d’una persona, s’anomenen malnoms. 
La primera relació escrita i publicada es troba al llibre La rodalia de 
Caldes de Montbui d’Enric Moreu Rey (1971, Caldes de Montbui, 
editorial Teide). Aquest llibre diferencia dos grups: un que està 
format pels renoms, motius, malnoms i noms de casa, que poden 
definir-se com a sobrenoms, i un altre que inclou els prenoms i 
els cognoms, que constitueixen un conjunt pel fet d’haver estat 
acceptats legalment pel registre civil. Altres fonts que m’han 
servit per a la recopilació de renoms han estat: l’article «Retrat, 
impressions d’un neurastènic fent un viatge per la nostra vila», 
aparegut a la revista Montbui (octubre 1954); la poesia «Glosa 
dels motius de Caldes de Montbui - 1921» d’Eduard Xalabarder, 
premiada en els Jocs Florals de l’any 1921 i publicada a La Veu de 
Catalunya l’octubre de 1921, i el treball de Josep Morros «Malnoms 
o motius de Caldes de Montbui», publicat a la revista La Tortuga 
(núm. 18, febrer 1978).
A més, he realitzat una enquesta als habitants de Caldes de Mont-
bui i entrevistes a diferents persones del poble interessades per 
aquest tema, com ara l’historiador local Raimundo García, Xavier 
Serrat, Asunción Zabala, vídua del senyor Camil Torras, Federico 
Catafau, Federico de la Serra), els historiadors Raimon Garcia i Joan 
Renoms de 
Caldes de Montbui
Ponències
Anuari del 
Centre d'Estudis 
de Granollers
2011
1 Aquest treball de recerca va quedar finalista del premi Camí Ral de treballs de recerca de batxillerat, convocat 
pel Centre d’Estudis de Granollers per al curs 2010/11 i es pot consultar a l’Hemeroteca Josep Móra de Granollers 
(Arxiu Comarcal del Vallès Oriental) i a la biblioteca de l’Associació Cultural de Granollers. Presentat a l’Institut 
Manolo Hugué de Caldes de Montbui, va tenir com a tutor Joan Pagès.
134
Villanueva, i finalment, quan ja estava acabant el treball, la senyora 
Carme Canals em va facilitar tota la documentació recollida pel 
seu pare, Andreu Canals.
He aconseguit recopilar en total 715 renoms de Caldes de Montbui. 
La majoria tenen l’origen en el segle XIX o en el XX, però n’hi ha 
de més antics. Evidentment, no he pogut arribar a esbrinar totes 
les etimologies, perquè sovint estan oblidades, i a més un mateix 
renom es pot trobar escrit de maneres diferents, atès que són de 
transmissió oral. Per ordenar-los he fet una classificació semànti-
ca i una classificació lingüisticoformal, que he documentat amb 
exemples dels renoms recopilats.
Classificació semàntica
La classificació que presento a continuació està feta des del punt 
de vista semàntic. Per tal de ser el màxim de fidel possible a l’eti-
mologia de cada mot, només he classificat aquells dels quals sabia 
amb força seguretat l’origen i la motivació.
1) Renoms relacionats amb el treball: Els renoms que he pogut 
recopilar que fan referència a ocupacions professionals són bastant 
pocs, per exemple Baster i Calderer. Hi he adjuntat tots els renoms 
que tenen l’origen en funcions, càrrecs o activitats habituals, com 
ara Garcilo i Gloriós.
2) Renoms descriptius: Són els renoms que s’han originat per 
alguna característica de l’individu, sigui el caràcter, la indumentària, 
fets habituals, etc. Inclouen aquells renoms trets de les expressions 
que l’individu acostumava a dir, com ara Maquinaire o Matahores; 
el grup de renoms trets de les característiques físiques o psíqui-
ques d’una persona (el grup més ampli de tots), com ara Menut 
o Mironet petit; els renoms trets del caràcter de les persones, com 
ara Carinyo o Pinxo; els renoms trets de la indumentària i altres 
complements de la vestimenta, com ara Fanguet o Segarrí; els 
renoms trets de circumstàncies de la naixença o del parentiu de les 
persones, com ara Groc o Pere negre, o els renoms que comparen 
l’individu amb algun animal, com ara Mussol o Rata.
3) Renoms procedents de topònims: Són sobrenoms correspo-
nents a adjectius toponímics, és a dir derivats d’un nom propi de 
Notes 
d’investigació
135
país, comarca, ètnia o qualsevol relació remarcable amb el país o 
l’indret referit. Entre aquests trobem els renoms que tenen l’origen 
en la procedència de les persones, com ara Mallorquí o Navarro; 
motius aplicats a persones que havien viscut en altres llocs fora 
de Caldes de Montbui, com ara Molinot o Sastre de la Bretxa, o 
renoms derivats de les finques on vivien, que ja tenien un motiu 
com ara Patafa o Bomba.
4) Renoms procedents de noms i cognoms: Són aquells que es 
converteixen en renom quan la gent fa passar aquest nom propi 
de pares a fills i aquests últims són anomenats com la generació 
anterior. Per exemple, provenen de noms propis Boni i Laia, i de 
cognoms, Balada i Boi.
5) Renoms d’origen desconegut: Finalment he agrupat aquells 
renoms dels quals no he pogut esbrinar l’origen, que formen un 
grup molt nombrós, atès que n’hi ha que tenen l’origen en el segle 
XVIII i fins i tot abans. En són exemples: Llúpia i Met.
Classificació lingüisticoformal
En aquesta classificació m’he fixat sobretot en les mutacions mor-
fològiques que presenten els motius i que de vegades contradiuen 
les normes de la gramàtica general de la llengua, perquè, tal com 
diu el Dr. Moreu Rey en el seu llibre, «més que cap altra unitat 
de la llengua, el sobrenom, per la seva precarietat històrica i pel 
fet de no quedar fixat en la llengua escrita, admet tota mena de 
modificacions formals».
1) Feminització: Es produeix amb la concordança normal de 
l’introductor, segons una consideració possessiva del nucli corres-
ponent a la que tenia tradicionalment el català del cognom. En 
són exemples La Baiona (Baió) i La Valera (Valero).
2) Masculinització: Contràriament al cas anterior, trobem que 
en la masculinització apareix un canvi pel que fa als adjectius o 
substantius genèrics, que no s’ajusta pas sempre a les normes 
gramaticals, per exemple el Boca o el Gana. Altres motius són trets 
de pronoms femenins, com ara el Capellanet (ve de la Capellaneta) 
o el Ferranet (ve de la Ferrereta).
Notes 
d’investigació
136
3) Plurals: Un altre cas és la modificació del nombre dels motius, 
que normalment segueixen regles perfectament normals, per 
exemple les Bombes o les Còmiques.  En algun cas l’introductor 
no adopta el plural i el renom sí, com ara la Botons o el Civelles.
4) Apòcope: Es produeix quan es perden una o més síl·labes 
o sons àtons en la posició final del mot, com per exemple Boni 
(Bonifaci) o Sam (Sanmartí).
5) Afèresi: Al contrari d’un apòcope, es produeix un escurçament 
de la síl·laba inicial de la paraula, com ara Bielet (Gabriel) o Felies 
(Ofèlia).
6) Metàtesi i qüestions fonètiques: La metàtesi consisteix 
en una transposició de sons dins de la cadena parlada, com per 
exemple Andal (ve d’Eudald) o Donques (ve de doncs què). Dins 
les qüestions fonètiques, ens trobem davant casos d’assimilacions 
i dissimilacions vocàliques i consonàntiques, com ara Pep o Pepa 
(de Josep, Josepet).
7) Derivacions: Els sufixos que es presenten en un nombre 
considerable són: -et i -eta (per exemple, Andalet o Bielet), -ot i 
-ut (per exemple, Baratot i Garsot, -ona (per exemple, Baiona i 
Franciscona), -us (per exemple, Pepus o Petitus), -ada, -ura i -ic 
(per exemple, Cagarada o Cunyaruda).
8) Derivats del castellà: També hi ha sufixos derivats del castellà 
i originen una variació de tipus fonètic, com ara «-ito» (-itu), per 
exemple, Carmelitu o Manyanitu, o també «-illo», per exemple, 
Marrillo. Altres tenen una influència clara del castellà, com per 
exemple, Amadu o Bien peinao.
Conclusions
     
Del treball es dedueix que els renoms més abundants a Caldes de 
Montbui deriven de l’activitat professional i també de l’aspecte 
físic de l’individu. Els renoms relacionats amb el nom o cognom 
són poc abundants, perquè en l’època en què es van crear (majo-
ritàriament el segle XIX i el segle XX) les persones eren conegudes 
pel seu nom o pel renom, més que pel cognom. 
Notes 
d’investigació
137
Actualment molts renoms que s’acostumen a crear tenen relació 
amb el nom de la botiga. Entre els joves continua essent molt 
corrent l’ús de motius originats en el defecte d’una persona, bé 
per ofendre o bé per fer gràcia. Són renoms que queden reduïts 
dins la colla d’amics i no crec que perdurin. El seu estudi potser 
seria una proposta per a un altre treball.
Francesc Balada Figuerola
IES Manolo Hugué
de Caldes de Montbui
Notes 
d’investigació


Renoms de Caldes de Montbui

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert