Basets, Josep

Ruiz-Olmo, Jordi

Revistes Catalanes amb Accés Obert

141
Introducció
Al llibre de Ponències. Anuari del Centre d’Estudis de Granollers 
de 2006 (Ruiz-Olmo, 2007), presentàvem l’estat de la qüestió al 
riu Congost (anys 2004 a 2007). L’aproximació d’aquest treball era 
àmplia i abastava l’estat de conservació del riu i el seu procés de 
recuperació. Com a indicadors d’aquesta situació ens basàvem en 
alguns grups de vertebrats: peixos, amfi bis, carnívors i, sobretot, 
ocells. En aquell treball es van incloure tant els ocells reproductors 
com els hivernants. Podem resumir els resultats d’aquell treball en 
uns pocs punts:
• El Congost ha esdevingut un riu diferent, amb un poblament 
faunístic (i ornític) especialment ric pel que fa a les espècies lligades 
al medi aquàtic i els ambients de ribera (riparis).
• Es presenta una progressiva pèrdua d’elements corresponents als 
ambients forestals i ruderals perifèrics, afavorida per l’increment 
dels territoris urbanitzats a tocar del riu.
• Aquesta elevada riquesa faunística en els ambients aquàtics i 
la seva perifèria immediata, especialment l’ornítica, és en realitat 
un producte de la millora de la qualitat de l’aigua, però també de 
l’artifi cialització del seu règim fl uvial: més constant i més gran. 
Això és degut a l’efecte de la incorporació d’aigües procedents de 
les depuradores (en realitat procedents en part d’altres conques, 
especialment del Ter, però també del Llobregat). El riu Congost ha 
esdevingut en realitat un ecosistema més estable ecològicament 
(sense colls d’ampolla ni grans fl uctuacions al llarg de l’any) i, en 
ecologia, això representa més individus i més capacitat demogràfi ca.
• Fruit d’això, en aquell treball ja es va palesar un fet extraordinari 
difícil d’imaginar pocs anys abans: l’any 2007, el Congost arribà a 
ser la cinquena localitat de Catalunya amb més ànecs hivernants 
(tots ànecs collverds, una espècie que representa pràcticament un 
de cada dos ocells hivernants al conjunt del país).
Cens dels ocells aquàtics 
hivernants als rius del
Vallès Oriental 2005-2011: 
tendències poblacionals
Ponències
Anuari del 
Centre d'Estudis 
de Granollers
2010
142
• Finalment, es van poder palesar els valors del Congost enfront 
dels rius Tenes i Mogent, rius de la comarca, de menor entitat el 
primer (i amb un estiatge important) i més contaminat en aquell 
moment el segon. El gener del 2007, les densitats d’ànecs en 
aquests dos rius s’havien de multiplicar per 31 i per 16 per arribar 
a les del Congost. En canvi, les dades no foren tan diferents en el 
cas de la polla d’aigua (segon ocell aquàtic en importància), que 
eren respectivament d’1,5 i 1 (és a dir pràcticament iguals), o en el 
cas dels limícoles (xivitones, valones, xivites, becadells…) en què, 
respectivament, els factors multiplicatius foren 10 i 1,5.
Han passat quatre anys més i creiem que és arribat el moment de 
fer un cop d’ull a la situació actual i de mirar endarrere, tot copsant 
l’estat de la qüestió. En realitat, volem dir comprovar si aquelles 
conclusions s’han confi rmat, s’han consolidat i si s’han estès més 
enllà. En efecte, la sorprenent tendència del riu Congost després 
del 2000, que el va confi gurar com la cinquena zona humida de 
Catalunya quant a ànecs hivernants, s’ha mantingut? És un fet 
puntual del tram del Congost que, en realitat, vàrem seleccionar per 
les seves notables característiques quant al poblament ornitològic? 
La protecció de les espècies, dels espais inclosos a Natura 2000 i 
la millora de la qualitat dels rius, especialment del Mogent, han 
tingut algun efecte nou? I què passa amb la Tordera en el tram 
que travessa la comarca?
El treball present s’ha perllongat aquest darrer quadrienni i té en 
compte les dades des del 2005. Per tant, abasta un període de 
set anys, entre el 2005 i el 2011 en el cas del Congost. En els del 
Tenes i el Mogent, el seguiment és de cinc anys en total (2007-
2011), i en el de la Tordera de dos (2010-2011). En aquesta nota 
presentem els primers resultats, previs a una anàlisi més detinguda 
i profunda, que es farà més endavant. Són encara preliminars, però 
ja permeten palesar les tendències que presenten els rius esmentats.
El treball s’ha emmarcat en el cens internacional d’ocells hiver-
nants (Gutiérrez, 2008 i Gutiérrez, en preparació). La metodologia 
pot ser consultada en els tres treballs citats més amunt, i es basa 
fonamentalment en recorreguts durant les setmanes segona o 
tercera del mes de gener. Van fer aquests recorreguts al llarg dels 
rius entre 2 i 6 observadors simultàniament, en funció de l’am-
plada. Per la seva metodologia, el treball no ha inclòs els ocells 
de menys entitat corresponents al grup dels passeriformes. Tot i 
que han estat censats, en aquest treball tampoc no s’inclouen els 
Notes 
d’investigació
143
ocells no estrictament lligats al medi fl uvial. Per tant, només s’han 
considerat els individus corresponents als pelecaniformes (corbs 
marins), podicepidediformes (cabussets), anseriformes (anàtids: 
ànecs i oques), gruïformes (ràl·lids: polles i fotges), ciconiformes 
(ardeids: bernats, martinets i esplugabous), caradriformes (limícoles: 
xivites, xivitones, valones, becadells...; làrids: gavines) i coracifor-
mes (blauets). Val a dir que el mètode de treball és esbiaixat per a 
les espècies més amagadísses, que es veuen infravalorades, com 
passa especialment en el cas de la polla d’aigua.
Atès que no era possible prospectar tota la xarxa fl uvial, es van 
seleccionar quatre trams molt representatius, amb les millors po-
blacions d’ocells aquàtics hivernants de la comarca: 
Congost. El tram censat ha oscil·lat en el temps des de 14,7 km 
fi ns a 17,1 km. S’inicia en el límit entre els termes municipals de 
Granollers i de Montmeló, i arriba fi ns al pont de la C-17, just 
al nord del nucli urbà de la Garriga (al mateix terme municipal).
Tenes. El tram censat és de 9,3 km de longitud, i abasta des del 
gual de Lliçà d’Amunt fi ns al pont de Bigues i Riells cap a Can 
Maspons (als dos termes citats).
Mogent. Amb 7,2 km, el tram abasta des de l’aiguabarreig amb 
el Congost (terme municipal de Montmeló) fi ns al pont de la C-60 
(terme muncipal de la Roca del Vallès).
Tordera. El tram estudiat arriba a 20,2 km i està comprès entre 
el Pont Trencat i el Castell de Montclús (terme municipal de Sant 
Esteve de Palautordera), i fi ns al límit comarcal amb la Selva.
L’àmbit total censat arriba a 53,9 km de xarxa fl uvial principal, 
corresponent als quatre rius principals (excloent el Besòs), la qual 
cosa atorga un valor de gran representativitat als resultats. Es 
presenten les tendències temporals i una comparació dels rius 
entre si, de manera que es puguin extreure conclusions útils per 
a la seva conservació i gestió i, alhora, per a la conservació dels 
rius del Vallès Oriental. Insistim que es tracta d’una anàlisi no 
aprofundida, però prou signifi cativa.
En total, durant el temps d’estudi, s’ha tingut ocasió de censar 
(només s’inclouen les dades obtingudes durant el cens de gener) 
un total de 9.688 ocells aquàtics: 8.817 al Congost, 181 al Tenes, 
360 al Mogent i 330 a la Tordera.
Notes 
d’investigació
144
Tendència dels ocells aquàtics hivernants 
A la taula 1 s’observen els resultats absoluts en el riu Congost. És, 
de llarg, el més ric en nombre d’individus censats durant tots els 
anys (entre 716 i 1.958), però també en nombre d’espècies dife-
rents (entre 11 i 18, segons l’any; fi ns a 22 en el conjunt d’anys) 
(fi g. 1). Les densitats, xifres que són més comparables (atès que 
les longituds censades a cada tram varien), mantenen aquesta 
preponderància del Congost: multipliquen per 8-10 les de Mogent 
i Tordera, i superen encara més les del Tenes (fi g. 2).
Fig. 1. Evolució del nombre d’espècies d’ocells aquàtics a tots quatre rius
Fig. 2. Evolució de la densitat d’ocells aquàtics a tots quatre rius
Notes 
d’investigació
145
Taula 1. Resultats del cens d’ocells aquàtics de gener al tram estudiat del riu Congost
Any 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 Total % del
        7 anys total
Longitud prospectada (km) 14,7 14,7 17,1 17,1 17,1 17,1 17,1
  
Ànec collverd, Anas platyrhynchos 386 773 1083 502 236 373 742 4095 46,4
Ànec domèstic, Anas platyrhynchos 0 0 0 6 0 3 0 9 0,1
Xarxet comú, Anas crecca 0 0 0 0 0 22 34 56 0,6
Oca domèstica, Anser sp. 0 0 0 0 0 1 0 1 0,01
Oca salvatge, Anser anser 0 0 0 0 0 0 2 2 0,02
Ànec mut, Ocairina moschata 0 0 0 0 0 0 5 5 0,06
TOTAL D’ANÀTIDS 386 773 1083 508 236 399  783 4168 47,3
Bernat pescaire, Ardea cinerea 19 3 20 20 26 13 18 119 1,3
Martinet blanc, Egretta garzetta 28 3 11 4 16 9 46 117 1,3
Agró blanc, Egretta alba 0 0 0 0 2 0 0 2 0,02
Esplugabous, Bubulcus ibis 75 44 29 168 344 352 286 1298 14,7
TOTAL D’ARDEIDS 122 50 60 192 388 374  350 1536 17,4
Polla d’aigua, Gallinula chloropus 73 36 44 42 51 69 14 329 3,7
Fotja vulgar, Fulica atra 0 0 0 0 0 2 0 2 0,02
Rascló, Rallus aquaticus 0 0 1 0 0 0 0 1 0,01
TOTAL DE RÀL·LIDS 73 36 45 42 51 71  14 332 3,8
Xivitona, Actitis hypoleucos 6 17 2 19 20 19 16 99 1,1
Xivita, Tringa ochropus 10 1 9 18 28 6 19 91 1,0
Valona, Tringa glareola 6 0 1 11 12 8 4 42 0,5
Becadells, Gallinago gallinago / media 0 14 20 28 21 64 51 198 2,2
Limícola, indeterminat 0 0 0 3 0 2 10 15 0,2
TOTAL DE LIMÍCOLES 22 32 32 79 81 99  100 445 5,0
Gavina vulgar o riallera, Larus ridibundus 106 118 142 179 187 680 635 2047 23,2
Gavià, Larus michahellis 0 0 0 2 2 3 6 13 0,1
TOTAL DE LÀRIDS 106 118 142 181 189 683  641 2060 23,4
Corb marí gros, Phalacrocorax carbo 3 1 21 28 66 65 57 235 2,7
Blauet, Alcedo atthis 4 1 3 6 1 5 8 28 0,3
Cabusset, Thachybaptus rufi collis 0 0 0 1 1 0 0 2 0,02
TOTAL D’AQUÀTIQUES 716 1011 1386 1037 1013 1696  1958 8817 
Nombre d’espècies 11 12 14 16 16 18 17 22
146
Com a fets especials, al marge de presentar aquesta diversitat 
superior i un nombre més alt d’efectius, al Congost hom pot 
destacar el següent:
1. La gran població d’ànecs colllverds, que assolí el màxim el 2007, 
amb més de 1.000 exemplars censats en els 17,1 km (63,3 ànecs/km; 
fi g. 3). A partir del 2008 i sobretot el 2009 (18,3 ànecs/km), les 
poblacions s’ensorraren, presumiblement per l’episodi estival de 
botulisme (toxines produïdes per un bacteri) que va afectar els 
ocells de la conca del Besòs. A partir del 2010 es produeix una 
recuperació clara fi ns a assolir els 45,8 anàtids/km el 2011 (43,4 
ànecs collverds/km). La població d’ànecs del Congost ha tornat a 
situar-se entre les millors del país. En el conjunt del riu, pràcticament 
un de cada dos ocells aquàtics localitzats en aquests dos anys fou 
un ànec collverd (47,3 %).
2. Un fet notable entre els anàtids fou la detecció de 22 xarxets 
entre Granollers i Montmeló el 2010, i de 34 el 2011. 
3. Al Congost s’han detectat fi ns a quatre espècies d’ardeids 
(17,4 % dels ocells aquàtics detectats), que assoliren el màxim el 
2009 (amb 388 exemplars localitzats) (fi g. 4; taula 1), tot i que 
pràcticament s’ha mantingut en els anys següents. Tot i això, el 
gran pes de l’increment recau sobre els esplugabous. El nombre 
de bernats pescaires és també notable, amb 0,76-1,52 exemplars/km 
els darrers anys.
Fig. 3. Evolució de la densitat d’anàtids a tots quatre rius
Notes 
d’investigació
147
Fig. 4. Evolució de la densitat d’ardeids a tots quatre rius
Fig. 5. Evolució de la densitat de limícoles a tots quatre rius
Notes 
d’investigació
4. La població de limícoles també ha pujat progressivament (fi g. 5), 
amb un màxim el 2011 (5,8 exemplars/km), especialment pel gran 
increment de becadells (64 el 2010 i 55 de segurs el 2011).
5. La població de gavina vulgar es disparà el 2010, amb un total 
de 680 individus comptabilitzats (fi g. 6). Un de cada quatre ocells 
hivernants ha estat una gavina (23,4 %).
148
6. S’ha creat un dormidor de corb marí gros a les Franqueses del 
Vallès, que va arribar a 60 i 70 individus el 2009 i 2010, però que 
va disminuir a 31 el 2011. En canvi, se n’ha trobat un altre en una 
bassa particular propera al baix Congost, amb 26 corbs marins, xifra 
que fa mantenir els valors d’anys anteriors en el conjunt del riu.
A la taula 2 podem veure els resultats en el cas del tram del riu 
Tenes. Els valors són molt reduïts i estables (3-7 espècies anualment, 
amb un total de 10 en els cinc anys, 28-56 individus localitzats). 
Aquest riu presenta un poblament més banal, dominat pels ànecs 
collverds (65,7 % dels ocells comptats). Conjuntament amb la 
polla d’aigua, espècie també comuna, arriben al 78% dels ocells 
aquàtics. En aquest riu destaquen lleugerament bernats pescaires, 
becadells i blauets, però en proporcions molt baixes.
En el cas del Mogent (taula 3), els valors són intermedis, però també 
molt modestos (5-11 espècies anualment, amb un total de 13 en 
el conjunt dels cinc anys; 48-89 individus). Tot i que l’ànec collverd 
segueix essent l’espècie més freqüent, només arriba a un 29,4 % 
dels ocells aquàtics. En aquest riu hi ha una elevada diversitat, i 
els ardeids són el segon grup en importància (19,7 %, és a dir 
un de cada cinc). Els valors dels bernats pescaires són equivalents 
als del Congost, amb 0,56-1,11 individus/km. També s’observen 
amb més freqüència altres espècies i en un nombre més notable 
martinets blancs, xivitones, gavines rialleres, gavians, corbs marins 
i blauets. Es detecta una certa tendència a la millora. 
Fig. 6. Evolució de la densitat de làrids a tots quatre rius
Notes 
d’investigació
149
Finalment, en el cas del tram de la Tordera, no es pot fer una com-
paració interanual (dos anys de seguiment). El gener del 2010 es 
van comptabilitzar 266 ocells aquàtics de 12 espècies i el del 2011, 
64 ocells aquàtics de 7 espècies (en total 15 espècies diferents). Les 
dades considerablement més baixes del segon període es deuen 
a les obres que es feien a la llera durant el cens. Els resultats són 
de 27-35 ànecs collverds, 0-1 ànecs domèstics, 0-1 oca (Anser 
anser), 7 bernats pescaires, 0-1 agró blanc, 0-2 martinets blancs, 
1-2 polles d’aigua, 0-1 fotja, 0-20 xivitones, 0-28 xivites, 0-12 
valones, 1-20 becadells, 0-152 gavines rialleres, 5-16 corbs marins 
i 0-1 blauet. Aquestes dades, encara lluny del Congost, situen la 
Taula 2. Resultats del cens d’ocells aquàtics de gener al tram estudiat del riu Tenes
Any 2007 2008 2009 2010 2011 Total   %del
      5 anys total
Longitud prospectada (km) 9,25 9,25 9,25 9,25 9,25  
        
Ànec collverd, Anas platyrhynchos 22 29 46 22 12 119 65,7
TOTAL D’ANÀTIDS 22 29 46 22  12 119 65,7
Bernat pescaire, Ardea cinerea 2 1 1 0 3 4 2,2
Martinet blanc, Egretta garzetta 0 0 0 0 3 3 1,7
Esplugabous, Bubulcus ibis 0 0 0 0 3 3 1,7
TOTAL D’ARDEIDS 2 1 1 0  9 10 5,5
Polla d’aigua, Gallinula chloropus 18 9 6 5 2 40 22,1
 
TOTAL DE RÀL·LIDS 18 9 6 5  2 40 22,1
Xivitona, Actitis hypoleucos 0 1 0 0 0 1 0,6
Xivita, Tringa ochropus 0 1 1 0 0 2 1,1
Becadells, Gallinago gallinago / media 2 2 1 1 0 6 3,3 
TOTAL DE LIMÍCOLES 2 4 2 1  0 9 5,0
Corb marí gros, Phalacrocorax carbo 0 0 0 0 1 1 0,6
Blauet, Alcedo atthis 0 1 1 0 0 2 1,1
TOTAL D’AQUÀTIQUES 40 44 56 28  24 181 
Nombre d’espècies 5 7 6 3 6 10 
150
Taula 3. Resultats del cens d’ocells aquàtics de gener al tram estudiat del riu Mogent.
Any 2007 2008 2009 2010 2011 Total % del
      5 anys  total
        
Longitud prospectada (km) 7,2 7,2 7,2 7,2 7,2  
        
Ànec collverd, Anas platyrhynchos 34 18 34 0 20 106 29,4
TOTAL D’ANÀTIDS 34 18 34 0  20 106 29,4
Bernat pescaire, Ardea cinerea 8 4 6 4 6 28 7,8
Martinet blanc, Egretta garzetta 8 0 8 5 8 29 8,1
Agró blanc, Egretta alba 0 0 1 0 0 1 0,3
Esplugabous, Bubulcus ibis 6 0 1 5 1 12 3,3
TOTAL D’ARDEIDS 22 4 16 14  15 71 19,7
Polla d’aigua, Gallinula chloropus 21 21 13 4 2 61 16,9
 
TOTAL DE RÀL·LIDS 21 21 13 4  2 61 16,9
Xivita, Tringa ochropus 9 0 1 15 7 32 8,8
Valona, Tringa glareola 0 0 1 0 0 1 0,3
Becadells, Gallinago gallinago / media 1 1 1 0 0 3 0,8
 
TOTAL DE LIMÍCOLES 10 1 3 15  7 36 10,0
Gavina vulgar o riallera, Larus ridibundus 0 0 0 40 8 48 13,3
Gavià, Larus michahelis 0 0 0 8 0 8 2,2
 
TOTAL DE LÀRIDS 0 0 0 48  8 56 15,6
Corb marí gros, Phalacrocorax carbo 0 0 7 4 5 16 4,4
Blauet, Alcedo atthis 2 4 5 3 0 14 3,9
 
TOTAL D’AQUÀTIQUES 89 48 78 88  57 360 
Nombre d’espècies 6 5 11 9 8 13 
Tordera com a segon riu en importància a la comarca (sense inclou-
re el tram del Besòs). En aquest cas, val la pena mostrar l’efecte 
de les obres. Així, el 2010, els limícoles representaven el 22,6% 
dels ocells aquàtics (amb valors de 8,33 individus/km), mentre 
que el 2011 varen baixar fi ns a l’1,6% dels ocells aquàtics (0,14 
individus/km). Les obres han afectat el nombre total d’individus i 
especialment els de les espècies més sensibles (xivitones, xivites, 
valones, becadells i blauets). 
151
Tendència general de les poblacions d’ocells aquàtics hiver-
nants dels principals rius del Vallès Oriental
Els gràfi cs 1 a 6 i les taules 1 a 3 ens mostren les tendències 
d’algunes de les dades més importants de la comunitat hivernal 
d’ocells aquàtics. Aquestes dades confi rmen la tendència general a 
la millora en la conca, que és ben palesa en el nombre d’individus 
i d’espècies. Per grups, destaquen les tendències dels limícoles, 
els ardeids i les gavines. 
Col·laboradors
Al llarg d’aquests anys moltes persones han col·laborat en els censos 
d’ocells als rius del Vallès Oriental. Per tant, aquest és també un 
treball seu. Entre aquestes persones volem remarcar membres del 
Servei de Protecció de la Fauna, Flora i Animals de Companyia de 
la Generalitat de Catalunya (Joaquim Bach, David Camps, Ricard 
Gutiérrez, Armand Ramal, Francesc Xavier Santaeufemia), membres 
del Cos d’Agents Rurals també de la Generalitat de Catalunya 
(Laia Fusté, Cèsar Calabrés, Enric Serra, Josep Bravo, Quico Bom-
bardó, Joan Sesé, Angel Gispert, Joan Armengou, Francesc Lligé, 
Erik Vila, Xavier Pedreño i Alberto Gil) i naturalistes de la comarca 
(Pedro Rubio).
Jordi Ruiz-Olmo
i Josep Basets
Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi Natural,
Generalitat de Catalunya
Bibliografi a
Gutiérrez, R. (2008). Cens internacional d’ocells aquàtics i marins 
hivernants a Catalunya de gener de 2008.
Gutiérrez, R. (en prep.). Cens internacional d’ocells aquàtics i marins 
hivernants a Catalunya de gener de 2009. 
Ruiz-Olmo, J. (2007).  «El riu Congost: ecologia i conservació d’un 
ecosistema més estable».  Ponències. Anuari del Centre d’Estudis 
de Granollers 2006, Associació Cultural de Granollers, pàg. 31-55. 
Notes 
d’investigació


Cens dels ocells aquàtics hivernants als rius del Vallès Oriental, 2005-2011: tendències poblacionals

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert