Miralles, Ferran

Queralt, Arnau

Sala, Pere

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Inventari i descripció de la 
xarxa de camins ramaders 
de la regió metropolitana 
de Barcelona 
113 
L'inventari i la descripció dels camins ramaders de la regió metro- 
Anuari del politana de Barcelona que porta a terme I'AssociaciÓ dlAmics dels 
Centre d'Estudis Camins Ramaders per tal avaluar-ne les possibilitats com a 
de Granollers connectors ecologies entre els diferents espais naturals de I'Anella 
Verda, té en el Valles una de les principalsareesd'estudi. És peraixo 
que ens ha semblat interessant de donar-lo a coneixer des de les 
pagines de I'anuari del Centre dlEstudis de Granollers i, si algun 
dels lectors tingués alguna referencia de camins ramaders per les 
nostres contrades, seria per a nosaltres de gran interes que ens 
pogués proporcionar qualsevol informació1 . 
1. Introducció 
El model pecuari mediterrani no es un model estant com el de 
I'Europa central o atlantica, sinó transhumant. Si bé a la conca 
mediterrania practicament no hi ha zones on I'herba aguanti tots 
els mesos de I'any, sí que hi ha una muntanya (herba a I'estiu) que 
ésa pocsdies de camí de la terra baixa o la marina (herba a I'hivern). 
Una xarxa de camins uneix ambdues pastures: sdn els camins 
ramaders, també anomenats cabaneres (comarques de ponent), 
carrerades (comarques centrals i orientals) o lligallos (terres de 
I'Ebre i Terol). 
Els camins ramaders estan protegits per la Llei 311 995, de 23 de I 
marc, devies pecuaries, que es considera legislació bhsica i que pot 
ser desplegada per les comunitatsautonomes. Segonsaquesta llei, 
les vies pecuaries són bens de domini públic de les comunitats 
autonomes. A Catalunya la competencia la té el Departament de 
Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya que hauria de regular 
I'ús dels camins ramaders desenvolupant la llei basica; hauria de 
I Per tal de posar-se en contacte amb nosaltres, anotem a continuació les nostres adreces electrbniques: 
fmirallQgrn.es, aqueraltQteleline.es; psa1aQcbi.e~. D'altra banda, a traves d'lnternet es pot contactar amb 
I'Asr,oc~ac~ó d'Amics dels Camins Ramaders a ww2 grn.es/fmirall. 
defensar la integritat delscamins ramaders mitjan~ant les potestats 
administratives (investigar la situació dels terrenys que se suposi 
que pertanyen als camins ramaders; classificar, partionar i fitar; 
desafectar del domini públic; o crear, ampliar i restablir); hauria de 
garantir I'ús públic (ramader, compatible o complementari) dels 
camins ramaders; i hauria d'assegurar la conservació dels camins 
14 ramaders i dels elements ambientalment o culturalment valuosos que s'hi vinculen. És mes, tal com diu la llei, almenys la classificació 
s'hauria de fer amb caracter d'urgencia. 
( _ ,  
No obstant aixo, la situació es decebedora. Dels 946 municipis que 
hi ha a Catalunya, nomes el 7 % tenen els camins ramaders 
classificats i corresponen, principalment, al treball que va fer 
I'ICONA als anys setanta, sobretot a les comarques de Tarragona. 
De llavors enca -a diferencia d'altres comunitats autonomes-s'ha 
avancat molt poc i aixb es extremadament greu vist el ritme amb 
que es malmet i s'esborra per sempre aquesta xarxa mil.lenaria. 
S'ha de remarcar que la Llei 311 995 no es una simple adaptació de 
la legislació anterior a I'Estat de les autonomies sinó que aporta 
canvis conceptuals importants. La llei actual deixa clar que els 
camins ramaders no prescriuen mai i que segueixen essent domini 
públic encara que faci molts anys que no hi passi el bestiar, sense 
que puguin ser desafectats per aquest motiu. I, a canvi, emfatitza 
altres funcions importants dels camins ramaders quan els conside- 
ra com (cautentics corredors ecolbgics, essencials per a la migració, 
la distribució geografica i I'intercanvi genetic de les especies 
silvestres)), quan palesa el seu paper en I'ecolleure ((atenent una 
demanda social creixent)) i quan remarca la seva ((gran importancia 
en la gestió del territori i I'ordenació de I'entorn mediambiental)). 
En efecte: els camins ramaders poden ser importants connectors 
ecologics-autentics passadissosverdsenmig del continu urbanitzat- 
i vies verdes per a I'ecoturisme, la descoberta i I'ús públic del medi. 
Els postulats mes moderns en la protecció del patrimoni natural 
consideren la natura com un continu a gestionar i no com un 
conjunt d'illes-els espais naturals protegits- a'illades. L'objectiu es 
salvaguardar els valors ((naturals)) i ccculturals)) dins i fora dels 
ambits d'especial protecció mitjancant el disseny d'una xarxa 
d'espais naturals protegits, connectatsamb elsaltres, que garanteixi 
la continu'itat delssistemes naturals i la preservació de la biodiversitat. 
2. El projecte Anella Verda 
El projecte Anella Verda que, en col.laboració amb mes d'un 
centenar de municipis, impulsa la Diputació de Barcelona conside- 
ra una anella d'espais naturals al voltant de la conurbació metro- 
politana que va des de Vilanova i la Geltrú fins a Mataró, passant 
pervilafranca del Penedes, Sant Sadurnid'Anoia, Terrassa, Sabadell 
i Granollers. Es tracta de 150.000 hectarees d'espais naturals 
entesos com component d'un ecosistema urba que supera els 
3.000 km2 i que conte el 70% de la població de Catalunya. 
L'objectiu del projecte Anella Verda es també, per tant, el de la 
millora de la qualitat de vida d'aquests 4.200.000 d'habitants de 
I'ambit metropolita de Barcelona. 
La delimitació i preservació dels corredors ecologies de connexió 
dels diversos espais naturals protegits que constitueixen I'Anella 
Verda es un element substancial del projecte. Aquesta retícula de 
connectors esta constitu'ida, basicament, per espais de caracter 
agrari i forestal i pels dos únics corredors naturals de domini públic 
que, de forma continua, vertebren el territori: la xarxa fluvial i la 
xarxa de camins ramaders. 
Els camins ramaders, per la seva disposició Nord-Sud i la seva 
continu'itat, són connectorsecologicsd'altvalora I'hora deconnectar 
els espais naturals d'una anella -1'Anella Verda-- que te una 
orientació basicament SW - NE. Aquest valor encara augmenta pel 
fet que aquesta connexió es realitza a traves d'unes depressions- 
Penedes, Baix Llobregat i Valles-que si be han estat historicament 
zones d'hivernada dels ramats transhumants i, per tant, són riques 
en camins ramaders avui amenacen d'esdevenir un continu 
urbanitzat, una ciutat difusa i, per tant, necessitades com poques 
comarques catalanes de I'existencia de corredors naturals i públics, 
vies verdes que permetin als seus ciutadans el lleure i gaudi, que 
descongestionin I'espai constru.it i que acostin la natura als llocs on 
viu la gent, a les arees mes densament poblades. 
3. Objectiu del treball 
L'Associació d'Amics dels Camins Ramaders -que 6s la principal 
entitat que a Catalunya treballa en I'estudi i investigació de la 
historia, el traqat i la situació actual dels camins ramaders de 
Catalunya-va signar el juny de 1999 un conveni amb la Diputació 
de Barcelona pel qual es compromet, en el termini de dos anys, a 
fer un primer inventari dels camins ramaders de I'area metropoli- 
tana i avaluar aquells que poden jugar un paper important com a 
connectors ecologicsentre els espais naturals inclososen el projecte 
Anella Verda. 
116 El treball de recerca consisteix a fer un primer inventari d'aquells 
camins ramaders de I'area metropolitana (comarques del Garraf, 
I'Alt Penedes, el Baix Llobreqat, el Barcelones, el Maresme, el Valles 
Occidental i el Valles oriental) i avaluar les seves possibilitats com 
a connectors ecologies entre els diferents espais naturals del 
projecte Anella Verda. Es tracta de detectar aquells camins ramaders 
que, a mes de connectar els espais naturals entre si, puguin actuar 
com a eixos vertebradors de vies verdes que limitin i ordenin el 
creixement urbanístic a I'area metropolitana. 
Aquest treball de base ha de servir per a I'establiment posterior 
d'un pla director de camins ramaders a I'area metropolitana que 
prioritzi les actuacions de classificació, recuperació i manteniment 
dels camins ramaders atenent els seus usos prioritaris (ús ramader, 
ecologic o ecoturistic). 
4. Metodologia 
L'estudi consta de dues fases; una d'inventari del t r a~a t  exacte dels 
camins ramaders i una altra d'avaluació del seu valor com a 
connector ecologic entre els espais naturals que envolten la 
conurbació metropolitana i com a vies verdes enmig la Plana 
prelitoral. 
1) Fase d'inventari 
Les carrerades no sempre són camins facils d'identificar. Algunes 
s'han convertit en importants carreteres o carrers de pobles i 
urbanitzacions i, en canvi, altres han esdevingut simples rases 
plenes d'esbarzers o erms on es practicament impossible la 
identificació de cap camí. En alguns casos poden coincidir amb una 
pista ve'inal o discórrer per la mateixa llera del riu, pel mig d'un 
camp actualment conreat o per I'ample llom d'una carena. N'hi ha 
d11,5 metres d'amplada i altres de mes de 60 metres. Tanmateix, 
encara en queden moltes que són camins o senders del tot 
transitables i que en molts casos discorren per indrets bellíssims de 
la nostra comarca: enmig dels camps, per dins els boscos, per les 
carenes de les nostres serralades. 
A mes, el mapa de les carrerades no esta impres ni esta documentat 
als arxius de I'Administració (de fet, nomes 4 municipis del Valles 
tenen les carrerades classificades: Palau de Plegamans, Lliqa de 
Vall, Parets i Mollet del Valles). És un mapa que tan sols perviu en 117 
la memoria d'alguns pastors i pagesos de les nostres comarques, 
per la qual cosa la principal font d'informació utilit:zada per a la 
realització del qüestionari es la tradició oral. 
I 
Cal tenir present, pero, que la major part dels informadors tenen 
una edat que ronda els 80 anys. Aquest factor ha esdevingut una 
de les principals dificultats a I'hora de realitzar I'estudi, ja que gran 
part del coneixement -com també passa, per exemple, amb 
I'etnobotanica o qualsevol disciplina o estudi basat en la tradició 
oral- s'ha perdut per sempre amb la mort de les persones que 
n'eren dipositaries. 
Les entrevistes es fan en primer lloc als pastors estants, tant de 
I'area metropolitana com dels Pirineus, algunsdelsqualsantigament 
practicaven, de forma mes o menys regular, la transhumancia. 
Sempre que es possible s'intenta resseguir I'itinerari sobre el 
terreny acompanyats de I'informador. 1 
Posteriorment, aquestes primeres informacions dels ramaders es 
contrasten i s'amplien amb les explicacions dels pagesos de les 
zones de pas indicades pels pastors, que sovint esdevenen una font 
d'informació important pel que fa a les relacions socials que 
s'establien entre els pastors pirinencs i els habitants de la plana. 
En determinats casos, quan nomes es tenen indicis que per una 
determinada zona hi pot passar un camí ramader, o be quan no es 
pot accedir inicialment a pastors que recordin el tracat de les 
carrerades, els pagesos han esdevingut agents de vital importancia 
per a I'obtenció d'informació. 
Totes les dades obtingudes amb les entrevistes són contrastades 
amb altresfonts, com la cartografia a escala 1 :50.000 de l'lnstituto 
Geografico Nacional de principis de segle, el cadastre de rústica i 
les referencies bibliografiques existents, generalment molt disper- 
ses. Aquest procediment permet detectar camins amb un alt 
percentatge de coincidencia entre informadors (camins segurs) i 
d'altresamb diferent grau de fiabilitat. Finalment, tota la informació 
es digitalitza georeferenciadament en un sistema d'informació 
geografia (programari MiraMon) a escala 1 :50.000. 
2) Fase de definició de la xarxa de connectors 
En aquesta fase, encara en desenvolupament, se superposa la 
retícula de camins ramaders a diferents bases cartografiques (usos 
del sol, planejament urbanístic i vegetació, principalment) per tal 
de detectar aquells camins que discorren per espais de mes gran 
valor com a connectors ecologics i aquells que tenen un caracter 
estrategic com a eixos d'ordenació del continu urbanitzat. 
Els resultats es contrasten amb els treballs de diferents autors que 
tracten sobre connectivitat ecologica i planejament territorial a 
I'area metropolitana i s'emet una valoració sobre I'estat dels 
camins, la seva importancia com a vies verdes i dels principals 
elements que poden amenacar la seva integritat i condicionar el 
manteniment tant de la seva funció ramadera com de vertebració 
del territori. Finalment, I'estudi conte la proposta concreta de 
connectors entre els espais de /'Anella Verda, per ser considerada 
per la Diputació de Barcelona. 
5. Bibliografia 
A continuació s'adjunta una petita llista amb publicacions de 
referencia per a totes aquelles persones que estiguin interessades 
a coneixer una mica mes el que es refereix a camins ramaders o 
sobre els aspectes tecnics relacionats amb la connectivitat entre 
espais naturals i el disseny de corredors ecologics o vies verdes. 
COSTA, Ernest (1 987): Viatges amb els pastors transhumants. 
Barcelona: Montblanc Martin-CEC. 
ICONA (1 995): ((Pirineo catalan)). Cuadernos de la trashumancia 
núm. 13. Madrid: ICONA. 
LLOBET, Salvador; VILA VALENT/, Joan (1 949): La trashumancia en 
Cataluria. Ponencia al XVI Congres Internacional de Geografia 
celebrat a Lisboa I'any 1949 (publicació I'any 1951). 
MALLARACH, Josep M. (1 999): Criteris i metodes d'avaluació del 
patrimoninatural. Barcelona: Departament de Medi Ambient de la 
Generalitat de Catalunya. 
ROVIRA, Joan; MIRALLES, Ferran (1 999): Caminsdetranshumancia 
a l  Penedes i al  Garraf. Santa Margarida i els Monjos: Associació 
d'Amics dels Camins Ramaders. 
SPITZER, William T. (2000): Com funcionen les vies verdes? Barce- 
lona: Fundació Territori i Paisatge. (adaptació catalana de Jordi 
Pietx). 
VILA VALENT/, Joan (1950): Una encuesta sobre la t~rashumancia 
en Catal uña. Revista de la Estación de Estudios Pirenaicos -CSIC. 
Zaragoza. 
VILLALVILLA, Hi lario (2000): Manual para la defensa de 10s cami- 
nos tradicionales. Madrid: Talasa Ediciones, SL. 
VVAA (1998): Conferencia dels espais naturals de la plana del 
Vall&. El Valles: ADENC. 
VVAA (1999): L'Anella Verda (monografic); a:  rea, revista de 
debats territorials; núm. 6. Barcelona: Diputació de Barcelona. 
Ferran Miralles i Sabadell 
Arnau Queralt i Bassa 
Pere Sala i Martí 
Associació d'Amics dels Camins Ramaders 


Inventari i descripció de la xarxa de camins ramaders de la regió metropolitana de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert