Calvache, Israel

Revistes Catalanes amb Accés Obert

ERC i la vida política al 
Valles Oriental durant la 
Segona República 
Ponencies Una gran part de la nostra historia local i comarcal -aquella que 
Anuari del ens hauria de ser mes propera- es troba encara amagada als Centre d'Estudis 
de Granollers arxius i institucions de les nostres ciutats. Els noms i els actes dels 
1999 protagonistes dels episodis mes importants del nostre passat 
recent i espai mes quotidia, formen part d'una memoria adormida 
que cal recuperar i retornar, amb la importancia que li es deguda, 
al conjunt de la historia del nostre país. 
Partint d'aquesta premissa, ara ja fa mes de dos anys es va posar 
en marxa una investigaciósobre Esquerra Republicana de Catalunya 
i la vida política a l  Valles Oriental durant la Segona República1, els 
primers resultats de la qual ja han estat publicats a la revista Lauro2. 
El desenvolupament d'aquesta investigació ha posat de manifest 
la important implantació social i política del republicanisme a la 
nostra comarca, donada I'existencia d'una forta tradició liberal i 
democratica reprimida políticament fins a la decada dels anys 
trenta, i expressada a traves de I'existencia de nombroses 
associacions culturals i publicacions periodiques. Per aquest motiu, 
es fa necessari un estudi en profunditat del principal partit republica 
de la comarca en el període 1931 -1 939, Esquerra Republicana de 
Catalunya, atesa la manca absoluta d'obres publicades sobre el 
republicanisme, en general i ERC, en particular. Tot i que existeixen 
alguns estudis3 sobre aquest partit que poden servir de referencia 
I Aquesta ~nvest~gació s'inclou en un estudi de marc general promogut per I'Area d'Histbria Contemporania del 
Museu de Granollers sobre els últims Cent anys de vida política a Granollers i al Valles Oriental. 
* CALVACHE, Israel: ((ERC i la vlda política a Granollers durant la Segona República)). Lauro, núm. 16, pag 33-52. 
Museu de Granollers. Granollers, 1999. 
Entre altres, es poden citar: IVERN, M.Dolors: Esquerra Republicana de Catalunya (1931-1936). Publicacions de 
I'Abadla de Montserrat. Barcelona1988; MOLES, Is~dre. El sistema de partits polítics a Catalunya (1931-1936). 
Edicions 62. Barcelona, 1972; SELLES, Magda: Quan Catalunya era d'Esquerra. Edicions 62. Barcelona, 1986; 
SELLES, Magda: L'Esquerra Republicana de Catalunya i elseu pensament politicsobre la dona. eleccions de 193 1 
i 1933. Edicions de la Magrana. Barcelona. 1986. VILANOVA, Merc~:AtlaselectoraldeCatalunyadurantlaSegona 
República. Edicionsdela Magrana. Barcelona, 1986; RIQUERI PERMANYER, Borja de(dir): Historia,politica, societat 
icultura dels Paisos Catalans. Vol 9. De la gran esperanca a la gran ensulsiada, 1930-1 939. Fundació Enciclopedia 
Catalana. Barcelona, febrer 1999. 
basica, s'han fet molts pocs estudis d'ambit local o comarcal que 
aprofundeixin el tema des d'aquesta perspectiva4. 
Es tracta de fer un estudi complet del partit Esquerra Republicana 
de Catalunya a la comarca del Valles Oriental des dels seus orígens, 
I'any 1931, fins al final de la Guerra Civil i d'inserir-lo en el context 
136 polític comarcal d'aquests anys, fet obligat a causa de la gairebé 
completa manca d'estudis sobre aquest període5. 
ERC fou vertebrada al Valles Oriental per homes provinents de 
I'ateneu Unió Liberal, la publicació Inquietud6, i de la Unió Repu- 
blicana de Granollers, els quals, en convocar-se la Conferencia 
dlEsquerres Catalanes, celebrada a Barcelona els dies 17, 18 i 19 
de mar% de I'any 1931 (i que donaria com a resultat la formació 
d'un nou partit polític d'ambit nacional catala, Esquerra Republi- 
cana de Catalunya), s'hi adheriren immediatament, i es forma aixi 
la Unió dlEsquerra Republicana de Granollers. El creixement d'aquest 
nou partit al Valles Oriental fou molt rapid, fins al punt que I'any 
1934 tenia ja entre 2.000 i 3.000 militants i el major nombre 
d'entitats de tota la província de Barcelona. 
La implantació social i política del partit a la comarca també es fa 
evident en la seva presencia a la majoria d'alcaldies, es a dir, en el 
control del poder local durant els anys trenta. 
L'objectiu d'aquest estudi sera, doncs, determinar el grau 
d'implantació social i política d'ERC al Valles Oriental i I'estudi dels 
seus dirigents, aixi com els aspectes referents a la seva militancia, 
la seva estructura interna, la seva posició davant els principals 
esdeveniments del període estudiat (la proclamació de la Repúbli- 
ca, els Fets dlOctubre, el Cop d'Estat i la Revolució del 1936, els Fets 
de Maig del 1937, etc.), la seva tasca de govern en els diferents 
ajuntaments i la seva connexió amb els organs centrals del partit. 
Per exemple: SANTOS, M.Cruz. Elecciones y partidos politlcos en /'Hospitalet durante la I1 República. 193 1- 1936. 
Tesi de llicenciatura. Universitat de Barcelona. Text mecanografiat; TORNAFOCH. Xavier: Elcatalanisme republica 
a la c~uta t  de Vic. 1930-1936. Publicacions de I'Abadia de Montserrat. Barcelona. 1986. 
En I'obra col-lectiva Granollers 1931-1939: Conflicte revolucionari i beI.lic, de Joan GARRIGA i altres autors, es 
donen unes breus pinzellades sobre la ciutat de Granollers en el període de la Segona República, que són del tot  
insuficients per establir un marc general en quP ~ ' ~ n c l o g u ~ n  les organitzacions polítiques i la vida social i cultural. 
Publicac~ó dir~gida per Pere IglesiasViade, primer pres~dent de la secció local d'ERC de Granollers I posterior alcalde 
de la ciutat en el període 1937-1939. 
S'analitzara, tambe, la contradiccióexistententre els baixos resultats 
electorals del partit a Granollers, capital de comarca, i la gran forca 
d'aquest partit a la resta de poblacions vallesanes, fet que posa de 
relleu I'existencia d'una oposició entre la capital comarcal i els 
pobles de la r ~ d a l i a . ~  
Fonts documentals 137 
De les fonts documentals utllltzades per a la realltzacló de I'estudl, 
una de les més rellevants la constltue~xen els expedlents de les 
assoclaclons polít~ques I culturals del Valles Oriental, conservats a 
I'Arxlu del Govern Clvll de Barcelona I referenclades en I'obra 
Hatorla de I'assoc~ac~oname catal2 contemporanl. Barcelona I les 
comarques de la seva demarcac~ó, de Pere Sola I Guss~nyer. 
D'aquests expedlents es pot extreure lnformac~ó slgnif~cativa sobre 
les dates de fundacló de les assoclaclons, adre~a de les seves seus 
soclals, nom dels fundadors, actlvltat professional, etc 
Es pot donar la mateixa importancia als periodics d'ERC8, que 
constitueixen una font fonamental a I'hora de determinar la 
identitat i I'actuació política i humana dels integrants de les 
seccions locals del partit a tota la comarca, així com de la seva 
organització, estructuració, actes celebrats, etc. 
Un buidatge de la premsa interna d'ERC d'ambit nacionalg tambe 
pot ser de gran utilitat, sobretot pel que respecta a I'estudi de 
personalitats polítiques del partit que tingueren una actuació 
política fora de les fronteres del Valles, com es el cas del diputat per 
la comarca, Josep Grau Jassans. 
Una altra font d'informació es pot extreure d'aquelles publicacions 
que, si be no pertanyien oficialment a ERC, en defensaven la 
ideologia i tenien la col~laboració de figures destacades del partit.1° 
'Aquesta oposició entre Granollers i la resta de la comarca ja ha estat posada de relleu per Jordi PLANAS en I'obra: 
Propietaris organitzats. Estudi de la Cambra Agricola del Valles. Ajuntament de Granollers, 1991 
Les publ~cacions que encara avu! són consultables són les següents. Inquietud, publ~cac~ó quinzenal d'ERC de 
Granollers (Granollers, 1930); Farell, periodic quinzenal brgan de I'ERC de Caldes de Montbui (Caldes de Montbui, 
1931 -1 935); Lluita. peribdic adherit a I'ERC (Mollet, 1931 ). 
S6n les publicac~ons següents: L'Opmió, diarl d'ERC (Barcelona, 1931-1932); N Poble, rotatiu adherit a I'ERC 
(Barcelona, 1931); Mall, setmanari d'ERC (Barcelona, 1933). 
' O  Com per exemple: La Humanitat (Barcelona, 1931 -1 939); La Ciutat (Barcelona, 1934-1 935); Última Hora 
(Barcelona, 1935-1 938). 
Una gran part de la informació referent a la creació i evolució 
política del partit, aixi com dels resultats electorals es pot extreure 
del buidatge de la premsa comarcal del període 1930-1 937." 
D'altra banda, les principals fonts provinents d'arxius o fons 
historics que fins al moment s'han pogut localitzar, són els 
següents: Archivo Nacional de Salamanca; Sección Guerra Civil, 38 Politico-Social12; Arxiu Nacional de Catalunya: en el Fons Francesc 
Macia d'aquest arxiu ha estat trobada correspondencia entre la 
Generalitat de Catalunya i I'Ajuntament de Granollers, aixi com 
telegrames de la directiva local del partit al Govern Catala; Biblio- 
teca Popular Can Pedrals: en el seu fons documental s'han trobat 
diversos documents, proclames i pasquins que ens donen informació 
sobre la postura d'ERC davant de determinats fets polítics i socials 
esdevinguts a Granollers; Hemeroteca Josep Móra de Granollers: 
conte informació referent a la columna de milicians c(Valles Orien- 
tal)), en la qual s'integraren nombrosos militants de base d'ERC, i 
participa directament en la guerra al Front d1AragÓ; Fundació 
Maurí de la Garriga: en aquest arxiu ha estat trobat un exhaustiu 
recull documental de I'actuació de la secció local d'ERC, aixi com 
quantiosa informació sobre la figura de Josep Figueres, famós 
propagandista garriguenc pertanyental partit i mort prematurament 
I'any 1933. 
Es fa necessaria, tambe, la investigació dels arxius municipals, 
principalment dels llibres d'actes i de tota la documentació conser- 
vada sobre les seccions locals dtERC, -en aquells pobles on el 
partit va tenir un pes important-, a fi de determinar la seva 
actuació en I'ambit del govern municipal. L'estudi dels alcaldes 
d'ERC del Valles Oriental durant la Segona República es podra 
beneficiar, tambe, del projecte de Diccionari Biograficdelsalcaldes 
del ValIQ OrientaldurantelsegleXXque en aquests moments esta 
recopilant I'Area dlHistoria Contemporania del Museu de Granollers. 
" En destaquen les publicacions següents: La Gralla (Granollers, 1930-1936); Politica, Setmanari Catalanista 
Republ~ca (Granollers, 1931); Acció, Setmanari de política. art i l~teratura (Granollers, 1930); Terra Vallesana, 
Periodic Republica Autonomista (Granollers, 1930); La Vall de Mogent (la Roca del Valles, 1933); Brollador (Sant 
cel on^, 1933); La Llar, Quinzenal lnformat~u (Sant FelIu de Codlnes, 1936). 
:'S'hi ha local~tzat una important documentació del 1936, que aporta informac~ó sobre el nombre de militancia 
del partita una desena de pobles de la comarca, aixicom una ll~sta dels ingressosvoluntarisa les Milicies Antifeixistes 
de la ciutat de Granollers. 
Tambe es fa lrnpresclnd~ble la recerca de poss~bles fonts de 
documentac~ó prlvada pertanyents a famll~ars dels prlnclpals 
personatges polítics de la comarca, amb algun dels quals ja s'ha 
pogut contactar, com és el cas de la familla del regldor de Sanltat 
a I'Ajuntament de Granollers en el període 1936-1939, Martí 
Aubanell Huertas 
Caldra tambe explotar al maxlm les fonts orals dels testlmonts 
dlrectes de I'epoca o dels seus descendents famll~ars, donat que 
moltes vegades nomes a traves d'aquest m~tja es poden establlr 
construcclons blografrques I dades referents a I'exll~ dels polítics 
republicans un cop flnalltzada la guerra Un exemple de la 
lmportancla d'aquestes fonts són les dades aportades per la famílra 
de Pere IgleslasVlade, president local I comarcal d'ERC de Granollers 
I alcalde de la c~utat a partlr del 27 d'octubre de I'any 1937 flns al 
flnal del conflicte bel IIC. Tambe s'ha pogut contactar amb la 
familla del regldor de I'Ajuntament de Granollers Bartomeu 
Pedragosa Falga 
Estructura del treball 
Pel que respecta a I'estructuració del treball, aquesta, a grans trets, 
seria la següent: un capítol introductori analitzara la situació d'ERC 
dins el sistema de partits polítics republicans durant la Segona 
República, fent especial esment, tambe, al panorama polític, social 
i cultural del Valles Oriental en el primer terc del segle XX. 
Un segon capítol es centrara en I'analisi de la fundació d'ERC a la 
comarca, així com dels resultats electorals obtinguts per aquesta 
en les eleccions del 12 d'abril del 193 1.  Un apartat dins el mateix 
capítol incloura una cronica detallada de la proclamació de la 
i República a diverses localitats de la comarca. 
El tercer capítol analitzara amb detall la vertebració d'ERC al Valles 
Oriental, explicant el sistema organitzatiu del partit. En el mateix 
capítol, es dedicara un apartat a la secció femenina d'ERC, presen- 
tada públicament a Granollers el 22 d'abril del 1934) i a les JEREC 
(Joventuts dlEsquerra Republicana Estat Catala), presentades a 
Granollers el dia 15 de setembre del 1934. Una última part dins el 
mateix capítol estara dedicada a les publicacions internes d'aquest 
partit al Valles Oriental, tot analitzant aspectes referents a la 
posició ideologica, tiratge, dates de publicació, etc. I per concloure 
el capítol, un últim apartat analitzara I'activitat política del partit 
des de la data de la proclamació de la República fins a les eleccions 
legislatives del 19 de novembre del 1 933.13 
El quart capítol estara dedlcat als dlrlgents d'ERC a la comarca I la 
seva actuacló polítlca en el poder munlclpal, analitzant la seva 
140 extracció soclal I la seva connex10 amb el món soclal I cultural del Valles. assoclaclons a que pertanylen, flllacló slndlcal, etc , donant 
especlal rellevancla a les relaclons amb el slndlcat Un16 de 
Rabassaires Un apartat dlns el matelx capítol estara dedlcat al 
d~putat  per la comarca Josep Grau Jassans, ja mencionat 
antenorment, alxi com a una anallsl de les elecc~ons munrcrpals de 
I'any 1934, donat que aquestes representaren un punt algld en els 
resultats electorals del partlt a la comarca 
Un cinque capítol tractara dels Fets dlOctubre del 1934 i les seves 
conseqüencies polítiques, que a Granollers van tenir una especial 
incidencia, destriant-ne la possible implicació directa dels membres 
d'ERC, donat que fins ara no s'han trobat proves documentals ni 
grafiques que en demostrin la participació. Tambe es fara una 
analisi de les eleccions legislatives del 16 de febrer de I'any 1936, 
que a Granollersvan donar la victoria al Front Popular, mentre que 
'a la majoria de poblacionsvallesanes sortí vencedor el Front Catala 
dlOrdre. 
Un segon apartat dins el mateixcapítol tractara la resposta popular 
al cop militar del General Franco, centrant-nos en la formació dels 
Comites de Milícies Antifeixistes, tot destriant-ne la participació 
directa dels membres d'ERC. Tambe es posara especial interes en 
la postura del partit davant la revolució social i la nova estructura 
economica sorgida arran de les col~lectivit~acions~~. Dins aquest 
apartat s'analitzara igualment la creació i el desenvolupament de 
la columna de Milicians ((Valles Oriental)), formada per mes de 
cinc-cents homes i dones de tota la comarca, i en la qual es te 
constancia de I'allistament devint-i-sis homes i una dona pertanyents 
a ERC. 
l 3  D~ns aquest periode s'inclouen les elecclons a Corts Constituents (2810611931), la campanya per I'Estatut 
d'Autonomia (O210811 931). les eleccions al Parlament Catal2 (2011 211 932). i les eleccions legislatives(19/1111933). 
l 4  Per a aquesta tasca ser2 de gran utilltat I'estudi de les transformacions econbmiques de Granollers durant la 
Guerra Civil publicat per Joaqu~m LEDESMA a: Granollers 1936-1939. Confl~cte revolucionari i bel-lic. Vol II, p2g 
35-180.Ed. Oikos-Tau. Barcelona, 1989. 
El capítol sise estara dedicat a I'actuació d'ERC durant la Guerra 
Civil, i s'estudiara I'actuació política i ideologica dels consistoris 
municipals amb majoria de membres del partit, tot esclarint-ne la 
seva actuació en els Fets de Maig del 1937. 
Per finalitzar, un ú l t~m capítol avaluara les consequenc~es de la 
derrota mllltar I la repressió exerc~da sobre els membres d'ERC 141 
També es fara un seguiment dels seus prlnclpals dlrlgents durant 
I'exill. 
El treball incloura un apendix biografic dels dirigents d'ERC més 
destacats de la comarca, un compendi de tots els resultats electorals 
del període, un apendix documental de tota la documentació 
consultada i un apendix fotografic, per tal d'oferir una imatge 
grafica com mes amplia millor sobre el període tractat. 
Israel Calvache i Masuet 
Llicenciat en Historia Contemporania 


ERC i la vida política al Vallès Oriental durant la Segona República,

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert