Capsir, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

[10] Parlem de...
La manca d’una residència on hostatjar el Rei Alfons XIII i 
la seva família en les seves estades 
a Barcelona fou el motiu pel qual 
un grup d’aristòcrates catalans, 
encapçalats per Joan Antoni Güell, 
comte de Güell i marquès de Co-
millas, decidí pels volts de 1919 
d’impulsar la iniciativa d’aixecar 
un edifici a la capital catalana amb 
aquesta finalitat. El noble es va des-
pendre d’una part de la seva finca 
d’estiueig a Pedralbes, per tal que 
els arquitectes Eusebi Bona i Fran-
cesc de Paula Nebot hi construïssin 
el Palau. Ho feren sota els parà-
metres arquitectònics del noucen-
tisme, moviment estètic i cultural 
imperant a casa nostra en aquells 
moments i que reivindicava valors 
com el classicisme, l’ordre i la me-
sura, presents de forma evident a la 
façana de l’edifici. La construcció 
del Palau de Pedralbes s’havia de 
fer inicialment per subscripció po-
pular, amb una aportació significa-
tiva de l’aristocràcia local. En vista 
de la lentitud amb què avançaven 
les obres per manca de recursos, 
atès l’entorn de crisi econòmica que 
es vivia al nostre país, l’Ajuntament 
de Barcelona acabà sumant esfor-
ços a aquesta iniciativa de la noble-
sa. Alfons XIII i Victòria Eugènia 
van poder hostatjar-se finalment i 
per primer cop al Palau de Pedral-
bes el 12 de maig de 19241.
El projecte decoratiu i la seva 
execució
Les estances principals del Palau 
de Pedralbes es van decorar seguint 
un criteri estilístic prèviament es-
tablert per la Junta Constructora 
de l’edifici, sota la supervisió del 
comte de Güell. En el cas dels Dor-
mitoris Reials, es va produir un fet 
singular: la creació d’una comissió 
específica formada per dones, lide-
rada per Dolors de Càrcer, barones-
sa de Maldà, amb l’objectiu de cer-
car recursos per cobrir les costoses 
Els Dormitoris Reials d’Alfons XIII 
de Borbó i Victòria Eugènia de Battenberg
al Palau de Pedralbes
en castellano en www.estudidelmoble.com
El 14 d’abril del 2011, el Museu de les Arts Decoratives de Barcelona – Disseny Hub Barcelona ha obert al 
públic els antics Dormitoris Reials del Palau de Pedralbes, després d’un procés minuciós de documentació, 
conservació i restauració. 
Text: Josep Capsir, conservador del Museu de les Arts Decoratives de Barcelona - DHUB. 
L’avantcambra, en primer 
terme, i la cambra del 
dormitori de la Reina 
Victòria Eugènia, al fons, 
conserven encara avui 
bona part de l’empremta 
original, aquella que van 
deixar els aristòcrates 
catalans, que decidiren 
entorn del seu projecte 
decoratiu. Foto: Claudio 
Valdés. 2011.
Pintura al tremp, amb 
escena mitològica de 
Diana envoltada d’amorets 
i nimfes. Fou executada 
al darrer quart del segle 
XVIII per Francesc Pla, 
el Vigatà. Procedeix del 
palau del marquès de 
Monsolís i cobreix el 
sostre de l’avantcambra 
del dormitori de la Reina 
Victòria Eugènia. Foto: 
Claudio Valdés. 2011. 
despeses de la decoració d’aquestes 
estances. És evident, doncs, que per 
a uns espais tan íntims i personals 
com són els dormitoris, es va tenir 
una atenció especial a l’hora de 
plantejar la seva decoració, per tal 
de dotar-los de la màxima magnifi-
cència.
L’encàrrec de l’execució del projec-
te decoratiu dels Dormitoris Reials, 
que ocupen una superfície de 110 
m², va recaure en la firma comer-
cial barcelonina Magí Pallarols, 
fundada al darrer quart del segle 
XIX. Aquesta empresa era un veri-
table empori industrial pel que fa a 
la construcció seriada de mobiliari 
i decoració integral d’interiors. El 
seu catàleg disposava, d’acord amb 
la moda del moment, d’infinitat 
d’opcions estilístiques decoratives 
(Renaixement, Lluís XIV, Reina 
Anna, Chippendale, Adam, Shera-
ton...) i l’empresa des de 1919 gau-
dia de la condició de Proveïdor de 
la Reial Casa. El 1923, va presentar 
diversos projectes a l’Exposició In-
ternacional del Moble i Decoració 
d’Interiors de Barcelona, on el jurat 
li atorgà una distinció amb la cate-
goria de Gran Premi. La casa Magí 
Pallarols, originàriament establerta 
al carrer de Pelai, en aquells anys 
tenia ja la seu social i els amplis es-
pais d’exposició al número 44 del 
passeig de Gràcia i els tallers al 22 
del carrer de l’Avenir2.
Possiblement, i seguint instruccions 
directes dels mateixos monarques, 
la noblesa catalana optà per crear 
dos espais diferenciats a l’hora de 
projectar els Dormitoris Reials, un 
per a cada cònjuge. 
El dormitori de Victòria Eugènia 
està format per una avantcambra i 
una cambra, separades per un marc 
d’alcova amb dues portes corredis-
ses vidriades, construït als tallers 
de l’ebenista Magí Pallarols, tot re-
creant el que devia ser un dormitori 
d’estil Lluís XVI. L’avantcambra 
es va decorar amb un conjunt de 
pintures al tremp originals de Fran-
cesc Pla, el Vigatà, datades al darrer 
quart del segle XVIII, aportació 
de Guillem de Pallejà, marquès de 
Monsolís, i procedents d’un an-
tic palau de la seva propietat. Les 
pintures de les parets reproduei-
xen escenes bíbliques de l’Antic 
Testament, sobre la vida del jove 
[11]Parlem de...
El dormitori del Rei Alfons 
XIII exhibeix la seva antiga 
magnificència, present 
als diferents elements 
que conformen el projecte 
decoratiu. Foto: Josep Capsir. 
2012.
Secció d’ebenisteria, tapisseria, màquines i escultura als tallers de Magí Pallarols, empresa encarregada d’efectuar el projecte 
decoratiu dels Dormitoris Reials. Catàleg comercial M. Pallarols. Fons Josep Capsir. 1920-1925.
[12] Parlem de...
Tobies, i les del sostre són de caràc-
ter mitològic i tenen com a prota-
gonista la deessa Diana, envoltada 
d’amorets i nimfes3. Complementa 
la decoració mural d’aquesta es-
tança en parets i sostre un conjunt 
de plafons de mirall de forma rec-
tangular, també proveïts per la casa 
Magí Pallarols. Al fons, la cambra 
de la Reina es troba presidida per un 
llit de fusta pintada de color crema, 
proveït de quatre columnes esvel-
tes que sostenen un baldaquí. El 
capçal del llit està ornamentat amb 
un medalló de talla daurada amb la 
representació de la deessa Minerva. 
Es tracta d’un moble original de les 
darreries del segle XVIII, construït 
a Catalunya seguint les pautes de-
coratives de l’estil Lluís XVI, que 
s’havia aconseguit per gentilesa de 
Carles Sanllehy, marquès de Caldes 
de Montbui4.
Per a la decoració del dormitori 
d’Alfons XIII, la noblesa catalana 
trobà la inspiració en els patrons 
ornamentals de l’estil imperi, creat 
a l’inici del segle XIX sota el dic-
tat de Napoleó. En aquest cas, 
s’optà per una única cambra on 
s’instal·laren algunes peces de mo-
biliari originals del segon quart del 
segle XIX, lliurades desinteressa-
dament per Antoni d’Oriola-Corta-
da, comte de la Vall de Merlès, i els 
seus germans. Destaca en aquell es-
pai, per la seva execució i qualitat, 
un tocador de caoba amb ornamen-
tació de talla daurada i marqueteria, 
executat a Catalunya entre 1835 i 
18455. L’única pintura que penja-
va de les parets, totes entapissades 
amb el mateix motiu decoratiu en 
domàs blau que les de la cambra de 
la Reina, era un Sant Francesc en 
oració, de l’escola de Guido Reni, 
col·locat damunt de la llar de foc6.
Complementen el mobiliari dels 
Dormitoris Reials diferents objec-
tes, com ara banquetes, cadires de 
braços, sofàs, taules, cortinatges, 
catifes, aplics de paret, entre altres, 
procedents en gran part dels ta-
llers de Magí Pallarols, que també 
s’ocupà de la instal·lació elèctrica, 
així com de la col·locació del par-
quet, efectuat amb fusta de roure.
Es dóna la circumstància que, el 
gener de 1926, la firma comer-
cial Magí Pallarols encara tenia 
pendents de cobrar diverses fac-
tures per les obres efectuades als 
Dormitoris Reials, tal com posa 
de manifest un escrit adreçat pel 
gerent a Miguel Primo de Rivera, 
marquès d’Estella7. El seu import 
pujava a 24.000 pessetes, que van 
ser sufragades mesos més tard per 
l’Ajuntament de Barcelona. Aquest 
fet posa en evidència les limita-
cions de l’actuació recaptatòria de 
la comissió de dames de la noblesa 
catalana, impulsada per la barones-
sa de Maldà i constituïda, tal com 
hem assenyalat anteriorment, amb 
l’únic objectiu d’obtenir recursos 
econòmics per decorar i moblar 
aquestes estances.
Tot i el plantejament historicista de 
la decoració dels Dormitoris Reials, 
l’aristocràcia catalana no era im-
permeable als nous corrents deco-
ratius que arribaven a Barcelona. 
Ho evidencia el fet que, molt a prop 
de la cambra de la Reina, al costat 
del bany, en els primers mesos de 
1924 – i procedent de l’Exposició 
Internacional del Moble i Decora-
ció d’Interiors de Barcelona, que 
s’acabava de clausurar – s’instal·là 
el saló circular amb cúpula daura-
da dissenyat pel moblista Santia-
go Marco, en col·laboració amb el 
lacador Lluís Bracons i el creador 
de tapissos i catifes Tomàs Aymat8. 
Aquest espai fou batejat aleshores 
com a boudoir de la Reina i recollia 
en els seus plantejaments decora-
tius els postulats de l’estil art déco, 
emblema i estendard de radiant 
modernitat d’aquella dècada dels 
feliços anys vint.
De 1924 fins a 1930, en plena dic-
tadura de Primo de Rivera, Alfons 
XIII i Victòria Eugènia residiren 
ocasionalment al Palau de Pedral-
bes, amb la seva família, en els 
viatges oficials a la capital catalana, 
que sovintejaren sobretot el 1929, 
amb motiu de la celebració a Barce-
lona de l’Exposició Internacional9. 
Aquesta circumstància comportà 
que els Dormitoris Reials, així com 
la resta d’estances, s’anessin con-
vertint en espais viscuts, és a dir, en 
espais sotmesos a canvis que afec-
taven, en més o menys mesura, la 
seva decoració primitiva, d’acord 
amb el gust o les noves necessi-
tats dels seus regis usuaris. Com 
a exemple, podem fer esment del 
boudoir de la Reina, que ben aviat 
fou remodelat de tal manera que, de 
la seva empremta original, només 
en restà visible la planta circular, 
encara avui existent10. També val a 
dir que el llit d’Alfons XIII, peça 
original del segon quart del segle 
XIX, fou substituït per un altre 
exemplar, el mateix que ha arribat 
fins als nostres dies, que malgrat 
imitar l’estil del seu predecessor, 
presenta una factura més moderna i 
segurament un major confort.
Un testimoni de la nostra 
història accessible als 
ciutadans
Joaquim Maria de Nadal, cronis-
ta de la ciutat de Barcelona, sen-
tencià a les seves memòries que: 
“els palaus reials són per regla 
general fulls despresos del llibre 
de la Història; no pas trossos vius 
d’Història, com sembla que havien 
L’avantcambra i la cambra del dormitori de la Reina Victòria Eugènia van ser 
concebuts sota la inspiració de l’estil Lluís XVI, integrant peces originals d’època 
amb altres de contemporànies elaborades al taller de Magí Pallarols. 
Foto: Àngel Toldrà Viazo. 1924-1926.
Detall de l’avantcambra del dormitori de la Reina Victòria Eugènia. 
Foto: Àngel Toldrà Viazo. 1924-1926.
[13]Parlem de...
1. Un dels primers reportatges que es van efectuar sobre el 
Palau de Pedralbes el recull la revista LYCEVM en el seu 
número extraordinari de maig de 1924.
2. En el catàleg comercial M.Pallarols, es poden veure 
decoracions integrals d’interiors efectuades per l’empresa 
tant en domicilis particulars com en edificis oficials de 
Barcelona a la dècada dels vint, coetànies a la intervenció 
duta a terme als Dormitoris Reials. Totes elles responen 
a paràmetres decoratius de caràcter historicista, de gran 
predicament entre la clientela nombrosa i variada de la 
casa. Al Centre de Documentació del DHUB es conserva, 
com a donació d’Eduard Blanxart, el catàleg comercial 
Juan Pallarols, editat en el tram final de la dècada dels 
vint, quan Joan succeí el seu pare Magí en el negoci. 
Les propostes decoratives aplegades en aquest exemplar 
recullen els treballs més significatius produïts per la 
firma comercial en aquella dècada, que reiteren el gust 
conservador de la burgesia i la noblesa catalana del 
moment.
3. Les pintures murals de les parets, sis en total, encara 
que una d’elles oculta sota un mirall, recullen escenes 
bíbliques de la vida de Tobies, que seguint el relat serien: 
“Tobies rebent la benedicció del seu pare quan se’n va de 
viatge”,“L’arribada de Tobies i l’arcàngel Rafael a la llera 
del riu”,“Tobies agafant amb les seves mans un peix del 
riu”,“Tobies procedint a l’extracció del cor, el fetge i la 
fel al peix”,“L’arcàngel Rafael conduint Tobies a la casa 
de Sara” i “Comiat de Sara de la casa paterna, desposada 
amb Tobies i a punt d’iniciar un llarg viatge”.
4. Pel que fa al sostre d’aquesta estança, hi ha una 
pintura mural al tremp en forma de medalló de l’escola del 
Vigatà de principis del segle XIX, de temàtica mitològica i 
que representa la deessa Victòria.
5. Per ampliar informació sobre aquest tocador es 
recomana la lectura de: PIERA, Mónica. “Consola tocador”. 
A: Tocadors: Galeria d’estudi: Col·lecció del Museu de les 
Arts Decoratives de Barcelona. Barcelona: Disseny Hub 
Barcelona, 2009. P. 16-17; així com: GOULA, Gemma. 
“Lligador”. A: El Moble Català.Barcelona: Departament de 
Cultura Generalitat de Catalunya – Editorial Electa, 1994. P. 
282-283. Pel que fa a una de les dues calaixeres presents 
en aquesta estança, veure: GOULA, Gemma. “Calaixera”. A: 
El Moble Català. P. 280-282.
6. Amb relació al sostre, s’exhibeix una pintura mural al 
tremp en forma de medalló de Francesc Pla, el Vigatà, 
de les darreries del segle XVIII, de tema mitològic i que 
representa la deessa Venus i el pastor Anquises.
7. “AMAB Sección de Hacienda, Negociado de 
Presupuestos, Expediente relativo a las facturas 
pendientes de pago y acuerdos para satisfacerlas, del 
Palacio de Pedralbes, número 1.557”. Carta de Joan 
Pallarols datada el 16 de gener de 1926. De la informació 
continguda en aquest expedient, podem deduir que el 
cost de les tasques de decoració per l’actuació de Magí 
Pallarols en els Dormitoris Reials ultrapassà les 50.000 
pessetes.
8. Els artífexs d’aquest saló circular, Santiago Marco, 
Lluís Bracons i Tomàs Aymat, van ser distingits pel 
jurat de l’Exposició Internacional del Moble i Decoració 
d’Interiors amb un Primer Gran Premi d’Art Modern, un 
Gran Premi i un Gran Premi, respectivament.
9. Per fer un seguiment de les diferents visites d’Alfons 
XIII, Victòria Eugènia i la resta de la família reial al Palau 
de Pedralbes,  veure: PLANAS, Josefina. Pedralbes, Corte 
de España. Ayuntamiento de Barcelona, 1981.
10. La remodelació s’efectuà entre els mesos de maig i 
juny de 1926. El Museu de les Arts Decoratives conserva, 
en el seu fons patrimonial, d’aquella efímera instal·lació 
del boudoir de la Reina, els quatre llums de peu de fusta 
de banús lacada i aplicacions de closca d’ou i nacre, així 
com el tapís de Diana caçadora.
11.DE NADAL, Joaquim M. Memòries. Vuitanta anys de 
sinceritats i de silencis. Barcelona: Editorial Aedos, 1965. 
P. 382.
12. Val a dir que l’encàrrec de la decoració del despatx 
d’Alfons XIII, en estil Lluís XIV, avui desapareguda del 
seu emplaçament original, va recaure, en el seu moment, 
igual que els Dormitoris Reials, en la casa Magí Pallarols, 
que en aquest cas i com a deferència als monarques, la 
va dur a terme de forma desinteressada.
13. En aquella època s’edità una guia il·lustrada per 
als visitants: PLANAS, Josefina; TARIN-IGLESIAS, José. 
El Palacio de Pedralbes y el Palacete Albéniz. Madrid: 
Editorial Patrimonio Nacional, 1974.
d’ésser per a correspondre al seu 
destí fundacional”11. Tal seria el cas 
del Palau de Pedralbes, puix que un 
cop caiguda la monarquia el 1931, 
mai més no ha tornat a exercir les 
funcions de residència reial. Les no-
ves autoritats republicanes, en pren-
dre possessió de l’edifici, van acor-
dar de donar-li un ús públic i alhora 
cultural, circumstància que facilità 
la instal·lació al seu interior del Mu-
seu de les Arts Decoratives, que fou 
inaugurat un any més tard.
Joaquim Folch i Torres, director dels 
Museus d’Art de Barcelona, integrà 
com a tals els Dormitoris Reials dins 
del recorregut expositiu del Museu 
de les Arts Decoratives, cosa que 
també va fer amb l’antic despatx 
d’Alfons XIII12. La resta de les nom-
broses estances es va anar adaptant, 
tot i que sense grans estridències, 
a les necessitats expositives de les 
col·leccions d’arts decoratives que 
configuraven el fons patrimonial del 
nou museu.
En començar la Guerra Civil (1936-
1939), les col·leccions del Museu de 
les Arts Decoratives van ser traslla-
dades de forma preventiva a Olot. 
Amb l’avanç de les tropes insur-
gents, el govern de la República es 
traslladà a Barcelona i el Palau de 
Pedralbes acollí Manuel Azaña, el 
seu president. Finalitzada la con-
tesa bèl·lica, el Museu de les Arts 
Decoratives s’instal·là al Palau de la 
Virreina, a la Rambla, i el Palau de 
Pedralbes esdevingué la residència 
oficial del general Franco a Barce-
lona. Així i tot, des de 1960 i sense 
perdre la seva funció residencial, es 
convertí en un espai museístic que 
permetia efectuar un recorregut per 
les seves antigues estances règies, 
entre les quals figurava el dormitori 
de la Reina13. No serà fins després 
de la mort del dictador, el 1975, 
quan el dormitori del Rei s’integrarà 
en aquest itinerari, recuperant, en 
gran mesura, el seu antic aspecte, 
atès que durant les darreres dècades 
havia estat habilitat com a dormitori 
de Franco i la seva esposa.
A partir de 1986, l’ús cada cop més 
freqüent del Palau de Pedralbes 
com a espai de representació de 
l’Ajuntament de Barcelona com-
portà el tancament al públic de les 
estances residencials, entre elles els 
Dormitoris Reials. El 1995 es pro-
cedí a inaugurar altre cop el Museu 
de les Arts Decoratives al Palau de 
Pedralbes, desallotjat del Palau de 
la Virreina anys enrere, però no serà 
fins al 2010 quan li seran assignades 
de nou l’administració i la gestió 
dels antics Dormitoris Reials.
El 2011, després d’un treball minu-
ciós de documentació, conservació 
preventiva i restauració, s’obrien 
al públic novament les portes dels 
Dormitoris Reials, per primer cop 
al segle XXI. El plantejament mu-
seogràfic del Museu de les Arts 
Decoratives, en disposar altre cop 
d’aquests espais patrimonials, s’ha 
basat en mostrar-los tot respectant-
ne l’aspecte original, tant com ha 
sigut possible. És a dir, aquell que 
tenien entre 1924 i 1930, període 
en què els monarques Alfons XIII 
i Victòria Eugènia els van habitar. 
Sense cap altra intervenció per part 
nostra que la necessària per a la 
conservació dels béns mobles que 
els integren, i amb l’objectiu de po-
sar al servei de la ciutadania un tes-
timoni material de la història políti-
ca de la nostra ciutat, d’un període 
certament convuls, creatiu i ple de 
contrastos.
El dormitori del Rei Alfons XIII presenta trets decoratius derivats de l’estil 
imperi, amb mobles originals i altres construïts, en bona part, al taller de 
Magí Pallarols. Foto: Àngel Toldrà Viazo. 1924-1926
El boudoir de la Reina, d’estil art déco, obra de Santiago Marco, Lluís Bracons i 
Tomàs Aymat, avui desaparegut, era un oasi de modernitat entre els nombrosos 
espais decorats sota paràmetres historicistes. Foto: Àngel Toldrà Viazo. 1924-1926
NOTES


Els Dormitoris Reials d'Alfons XIII de Borbó i Victòria Eugènia de Battenberg al Palau de Pedralbes

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert