Introducció i objectius: L’objectiu de l’estudi va ser avaluar les diferències en la concentració plasmàtica de cortisol després de la realització d’un esforç mixt, aeròbic-anaeròbic, en un grup de joves físicament actius.
Mètodes: Catorze voluntaris van fer, en un cicloergòmetre, 40 min d’exercici a la intensitat corresponent al 50% del consum màxim d’oxigen, mantenint el ritme de pedalada a 60 revolucions/min. I s’hi van intercalar 4 fases de 30 s amb una càrrega de 0,04 kg per quilo de massa corporal, en els minuts 10, 20, 30 i 40. Després d’aquests primers minuts, pedalaven durant 20 min a la màxima velocitat possible per una càrrega constant corresponent al 50% del consum màxim d’oxigen. Se’n van monitoritzar els paràmetres cardiorespiratoris, i se’n recolliren mostres sanguínies a l’inici de la prova, cada 10 min durant l’exercici i als 15 min de la recuperació. Resultats: Les respostes cardiopulmonar i metabòlica van ser molt homogènies, amb un augment dels valors de cortisol
durant la prova (F = 5,16; p < 0,001), que van presentar
diferències entre els subjectes (F = 6,74; p < 0,001). En
8 participants (57,1% de la mostra) es va observar un augment, i en 6 (42,9% de la mostra) els canvis van ser petits respecte dels valors previs a l’inici de la prova.
Conclusió: Malgrat ser avaluat un grup homogeni, es van
observar diferències interindividuals en la concentració
plasmàtica de cortisol després de la realització d’un esforç mixt, que poden tenir implicacions en l’adaptació provocada per l’exercici
