És intrínsec a l’esport assolir el rendiment sense l’ajuda de substàncies que el millorin. Tanmateix, la prohibició de medicaments específics discrimina els competidors que pateixen determinades malalties. Per evitar aquestes desigualtats, l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) aprovà unes normes internacionals per a les autoritzacions d’ús terapèutic (AUT). El tractament d’esportistes amb trastorn per dèficit d’atenció/hiperactivitat (TDAH) suposa un repte singular. Els estimulants, considerats un tractament de primera línea en el TDAH, estan prohibits a no ser que hagin estat provats prèviament fàrmacs alternatius i hagin resultat ineficaços. La prevalença mundial del TDAH és del 5,3%, tot i amb això no hi ha estudis de prevalença d’afectació d’aquesta malaltia en esportistes. Aquest article tracta el TDAH d’un equip masculí de gimnàstica, les repercussions en futures investigacions, utilitzant el qüestionari que es proposa per mesurar la prevalença d’aquest trastorn i els efectes en la conducta dels gimnastes, i unes consideracions ètiques
