Entre els anys 1999 i 2001 vàrem dur a terme un estudi exhaustiu de la flora i vegetació de les riberes d’Andorra. L’objectiu principal del projecte era conèixer el seu estat de conservació i quines eren les zones de major interès, tant des del punt de vista florístic com ecològic. Per això vàrem cartografiar les comunitats i formacions vegetals a una escala detallada, apta per a la gestió del territori. A partir de 24 codis bàsics de vegetació vàrem obtenir un mapa amb 345 combinacions de codis diferents, a cadascuna de les quals es va assignar un nivell de qualitat o estat de conservació. Totes les dades es van integrar en un Sistema d’Informació Geogràfica.
Entre els resultats destaca la detecció d’onze tàxons nous per a la flora andorrana, que són: Bromus ramosus Huds subsp. ramosus, Crepis paludosa (L) Moench, Humulus lupulus L, Impatiens balfourii Hook, Luzula sylvatica (Huds) Gaud subsp. sylvatica, Lysimachia nemorum L, L. ephemerum L, Mentha suaveolens Ehrh, Sanicula europaea L, Silene dioica (L) Clairv i Thalictrum flavum L. En canvi, des del punt de vista de les comunitats vegetals existeix una bona correspondència amb aquelles descrites per a contrades pirinenques veïnes. Les formacions vegetals més singulars són les salzedes amb megafòrbies (Veratro-Salicetum bicoloris) i els poblaments altimontans de Salix cinerea i Betula sp. pl..
La vegetació de ribera actual ocupa una superfície corresponent només a un 28,5 % del seu domini potencial, mentre que un 57 % de trams fluvials presenten un nivell d’alteració important. El corredor ripari del fons de les valls principals ha perdut la continuïtat, mentre que als cursos d’aigua secundaris els boscos de ribera mantenen encara una gran naturalitat. Aquesta situació compromet de forma notable importants funcions ecològiques de les riberes, com ara la connectivitat ecològica o la laminació d’avingudes.
Per garantir la conservació de la biodiversitat i ecologia dels rius andorrans és necessari emprendre mesures de protecció i gestió de les riberes, les quals han de tenir en compte l’existència de trams fluvials d’especial interès.Between 1999 and 2001 an exhaustive study of the flora and vegetation of fluvial habitats in Andorra was carried out. The principal aim of the survey was to analyse the state of conservation of these habitats and to identify areas of greatest interest, from both a floristic and an ecological standpoint. Thus, plant communities and formations were mapped in detail for use as a tool in territorial management. Using 24 basic vegetation codes, a map was produced with 345 combinations of different codes, and a degree of quality or state of conservation was assigned to each of which. All the data was integrated into a Geographical Information System.
Worth highlighting are the 11 taxa detected for the first time in Andorra: Bromus ramosus Huds subsp. ramosus, Crepis paludosa (L) Moench, Humulus lupulus L, Impatiens balfourii Hook, Luzula sylvatica (Huds) Gaud subsp. sylvatica, Lysimachia nemorum L, L. ephemerum L, Mentha suaveolens Ehrh, Sanicula europaea L, Silene dioica (L) Clairv. and Thalictrum flavum L. In general, however, in terms of the plant communities identified, we found a good correspondence with those described in neighbouring Pyrenean regions. The most singular plant formations were the mountain willow communities with forbs (Veratro-Salicetum bicoloris) and the high mountain populations of Salix cinerea and Betula sp. pl..
We calculated that fluvial vegetation only occupies 28.5 % of its potential surface area, whilst 57 % of rivers and streams showed important degrees of disturbance. The fluvial corridors of the valley bottoms are now very discontinuous, although those of secondary water courses are still largely intact. This situation affects the important ecological functions of riparian habitats, notably those concerning ecological connectivity and flood lamination.
In order to guarantee the conservation of the biodiversity and ecology of the water courses of Andorra measures must be undertaken to protect and manage fluvial habitats, taking into account the stretches of water-courses of greatest interest
