Introducció: Per identificar si hi ha discrepància o no entre els metges d'equip de futbol en decisions a peu de camp, es fa una enquesta sobre casos clínics comuns.
Material i mètode: Durant la reunió anual de l'Asociación Española de Médicos de Equipos de Fútbol es va fer una enquesta individual i anònima sobre 7 supòsits mèdics d'assistència immediata damunt el terreny de joc. Els casos feien referència a episodis reals que obliguen a prendre una decisió ràpida.
Resultats: Els enquestats valoren reduir la luxació al vestidor amb un màxim de 2 intents i retirar el jugador. Quant al traumatisme toràcic i l'esquinç de II grau del lligament lateral extern del turmell, la majoria recomana la retirada i no realitzar infiltracions. En una elongació d'isquiotibials, la meitat dels enquestats tindrien en compte les sensacions del jugador. En una contusió cranial amb desorientació transitòria, la majoria de metges no retirarien el jugador. Davant d'una ferida contusa al cap, es prefereixen les grapes als punts, i sutura al vestidor. En l'aturada cardiorespiratòria, la majoria dels metges proposen iniciar les maniobres de reanimació cardiopulmonar immediatament al terreny de joc.
Discussió: Els resultats obtinguts presenten diferent grau de disparitat, per la qual cosa s'anima les diverses associacions mèdiques del nostre àmbit a protocol·litzar i consensuar les accions que cal prendre. Predominen, amb tot, les actituds conservadores i preservadores de la salut del futbolista
