Balius Juli, Ramon

Revistes Catalanes amb Accés Obert

A R T  i  S P O R T
78
A P U N T S .  M E D I C I N A  D E  L ’ E S P O R T .  2 0 0 6 ;  1 5 0 :  7 8 - 8 2
Des de fa molts anys m’ha interessat
estudiar els artistes plàstics que tingues-
sin obra de temàtica esportiva i poder es-
criure sobre ells per donar a conèixer les
característiques d’aquesta esmentada i
especial realització artística. A vegades
he quedat impressionat, i molt, per la
importància i la magnitud de la produc-
ció d’un artífex, però no he trobat en ella
motius que em permetessin situar-la per
algun aspecte dins l’ambient de les me-
ves recerques. Aquest ha estat el cas d’-
Honoré Daumier, probablement el més
qualificat dels dibuixants caricaturistes,
il·lustradors i fins i tot destacat pintor
del segle XIX. Daumier era un extraordi-
nari testimoni crític de la seva època,
tant en el terreny polític com en el so-
cial. Fa temps, Núria Puig, catedràtica
de Sociologia de l’ INEFC i bona amiga,
coneixedora de les meves afeccions artís-
tic-esportives, va fer-me arribar gentil-
Quan l’esport es fa art
Honoré Daumier, geni
de la caricatura
R. BALIUS I JULI
Figura 1
–Perdoni, Sr. Alcalde... tindria vostè l’amabilitat d’indicar-me si esta permès
nedar aquí?
Documento descargado de http://www.apunts.org el 07/02/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.
ment un bonic llibre de caricatures, titu-
lat Badefreuden mit Daumier (Alegries del
Bany amb Daumier), versió alemanya de
l’obra Les Baigneurs (Els banyistes) d’Ho-
noré Daumier. Evidentment no eren di-
buixos d’esport, però si que eren i són
un monument de crítica satírica i social,
d’allò que significaven els banys públics
i privats a la meitat del segle XIX. Era la
motivació que necessitava per poder ex-
plicar qui va ésser Honoré Daumier.
Honoré Daumier va néixer a Marse-
lla l’any 1808 en el si d’una família mo-
desta. El seu pare era mestre vitraller
amb pretensions literàries, que havia es-
crit poemes, tragèdies i odes. Als 7 anys
d’Honoré la família es traslladà a París,
ciutat on als 12 anys començà a treballar
com a missatger d’un tribunal de Justí-
cia; entre encàrrec i encàrrec acudia amb
freqüència al Musée du Louvre, interes-
sant-se per Rubens, Rembrandt i Goya.
Cap els 14 anys fa de dependent d’una
llibreria del Palais-Royal, propera al
mercat d’estampes de Lenoir i Jauffrey.
Quasi simultàniament l’artista va esde-
venir alumne de l’estudi, d’Alexandre
Lenoir, un amic del seu pare, pintor i ar-
queòleg, professor a “l’Athénée royal des
arts” de París, on va aprendre a dibuixar
i pintar, començant la seva carrera artís-
tica realitzant anuncis publicitaris. A
“l’Académia Suissa” i a “l’Acadèmia
Boudin” troba els pintors Théodore Le-
blanc, Louis-Henri de Rudder, Philippe
Auguste Jeanron i al escultor Antoine-
Auguste Préalt. Entre 1822 i 1824 va re-
alitzar els primers assaigs en litografia,
seguint la tècnica descoberta en 1796
per Senefelder que, aleshores, prestava
un important servei a la premsa de París,
perquè permetia difondre les informa-
cions aparegudes en els diaris estrangers.
En 1828 realitza les primeres litogra-
fies per La Silhouette, i el 1830 inicia la
que seria llarga col·laboració en La Cari-
cature; ambdues publicacions havien es-
A R T  I  S P O R T
79
A P U N T S .  M E D I C I N A  D E  L ’ E S P O R T .  2 0 0 6 ;  1 5 0 :  7 8 - 8 2
Figura 2
Classes mútues. “Ànims, vell! Les bombolles no són fanalets. Aguanten l’aigua.”
Figura 3
–Cotxer! Té dos seients lliures?
Documento descargado de http://www.apunts.org el 07/02/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.
tat fundades i eren propietat de Charles
Philipon, enemic declarat del règim del
rei Louis-Philippe d’Orleans. Daumier
estava molt sensibilitzat contra les injus-
tícies de la monarquia i la seva ironia i
sàtira, animades d’un subtil humorisme,
són característiques de les seves múlti-
ples caricatures i li proporcionen una
gran popularitat. Le Caricature, fins
abans de 1834, havia estat clausurada
més de 26 vegades i Philipon havia estat
empresonat i multat en diferents oca-
sions. En 1832 Honoré inicia la seva
col·laboració en Le Charivari, fundat
també per Philipon i especialment diri-
git a la lluita política i a ocupar el lloc de
La Caricature quan aquesta era castiga-
da. Justament aquell any, en una carica-
tura anomenada “Gargantua” (gegant
golafre i devorador insaciable, protago-
nista de la novel·la homònima de
François Rabelais), Louis-Philippe era
cruelment satiritzat per Daumier, desta-
cant especialment el seu desagradable
cap en forma de pera, que menjava tot
allò que el poble es veia obligat a pro-
porcionar-li en forma d’impostos. Per
aquesta caricatura del “cap de pera”, que
l’artista prodigava amb freqüència, va ser
multat i comdemnat a 6 mesos de presó
a la Sainte-Pélagie. Fins aleshores Dau-
mier gravava de 4 a 8 pedres litogràfi-
ques a la setmana, que li exigia Philipon,
per plasmar les caricatures, la qual cosa
l’impedia dedicar més temps a la pintu-
ra, fet que el preocupava profundament,
perquè ell es considerava especialment
pintor. També per indicació de Philipon
va publicar entre 1831 i 1833 una sèrie
de retrats caricaturescos de polítics del
seu temps, dels quals va realitzar 45 bus-
tos en terracota policromada; d’aquests
s’en conserven 36 reproduccions en
bronze.
En 1833, després de l’empresona-
ment de Daumier, es van adoptar-se lleis
sobre la censura, que van provocar que
A R T  I  S P O R T
80
A P U N T S .  M E D I C I N A  D E  L ’ E S P O R T .  2 0 0 6 ;  1 5 0 :  7 8 - 8 2
Figura 4
Exercici en sec. “Si s’ha realitzat aquest exercici durant tres mesos de forma
ininterrompuda i és traslladat sense miraments a la «categoria de peix»... llavors fins i
tot el més tímid pot demostrar el seu art sense cap temor.”
Figura 5
Bany de dones a “4 sous”. “Perdó, observin únicament a la grassa Fifí... tothom s’hauria
jugat el cap a en que al natural semblaria una Venus ...quina porqueria!”
Documento descargado de http://www.apunts.org el 07/02/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.
aquest abandonés la sàtira política i es
veies obligat a dedicar-se a la crítica cos-
tumista. Són d’aquesta època les sèries
“Robert Macaire”, “Moeurs conjugales”
(“Costums conjugals”), “Profils et sil-
houettes” (“Perfils i siluetes”), “Les Ca-
notiers parisiens” (“Els Remers pari-
sencs”), “Les Bas-bleus” (“Les
Mitges-blaves”), “Pastorales” (“Pasto-
rals”), “Histoire ancienne” (“Historia
antiga”),”Les Bons Bourgeois” (“Els
Bons Burgesos”), “Les Gens de Justice”
(“La Gent de la Justícia”), “Le journée
de M. Coquelet” (“La jornada de M.
Coquelet”), “Les Philanthropes du jour”
(“Els Filantrops del dia”), “Actualité”
(“Actualitat”), “Les Baigneuses” (“Les
Banyistes”), “Les Baigneurs” (“Els Ban-
yistes”). En cada una d’aquestes sèries
aborda de forma crítica i satírica un
tema d’actualitat a través de múltiples
personatges caricaturescos.
Després de la revolució de 1848, que
va provocar l’abdicació del rei Louis Phi-
lippe i la proclamació de la Segona Re-
pública, Daumier es retroba amb la seva
producció de sàtira política. Va partici-
par en un concurs governamental sobre
la figura de la República, on va ser selec-
cionat. No va acabar l’obra, però aques-
ta es troba en el Musée D’Orsay. Quan
entre 1858 i 1960 es acomiadat de Le
Charivari perquè els seus dibuixos són
massa subversius, decideix dedicar-se
únicament a la pintura. A la mort del di-
rector Philipon, en 1863, es reintegra de
nou a la revista, on en 1872 publica l’úl-
tima caricatura.
En les seves pintures no hi ha ironia,
sinó un cert grau de romanticisme. Dau-
mier era un dels pocs artistes romàntics
com a pintor. Durant tota la seva vida,
el públic es va mostrar indiferent pel seu
treball pictòric. Havia exposat en els Sa-
lons de París dels anys 1849, 1851,
1861 i 1869, però solament va realitzar
una exposició individual. Va ésser quan
A R T  I  S P O R T
81
A P U N T S .  M E D I C I N A  D E  L ’ E S P O R T .  2 0 0 6 ;  1 5 0 :  7 8 - 8 2
Figura 6
Escolti, vostè està en la millor edat. Quan un home és tan elegant i es manté tan bé
sobre l’aigua el monitor s’alegra! Prenguis seriosament les classes, begui de quan en
quan un parell de vasos i podrà competir amb tothom.
Figura 7
Aquí teniu un delfí dimoniet! Sempre estaria a l’aigua si no el traguéssim.
Documento descargado de http://www.apunts.org el 07/02/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.
alguns amics, per animar-lo, van orga-
nitzar-ne una a París un any abans de la
seva mort, en la qual s’exposaren 97
quadres. Malgrat això, Charles Baude-
laire deia que en aquella època, única-
ment hi havia a París dues persones que
dibuixessin tan bé con Delacroix. Una
era Daumier, l’altra, Ingres. Per a ell
Daumier, era “Un dels homes més im-
portants de l’art modern”.
Cap el 1865 Daumier té dificultats
financeres i es trasllada a Valmondois,
localitat a alguns quilòmetre de París, a
una casa que li va deixar el seu amic Co-
rot. Aquest va comprar secretament per
a Daumier una casa i li va escriure: “Vell
camarada, tinc una caseta que no utilit-
zo a Valmondois. Penso poder oferir-li a
vostè, i com que crec que es una bona
idea, ja la he inscrit al seu nom en el no-
tari”. Aquest gest li va donar al artista al-
guns anys de serenitat i tranquil·litat.
Honoré Daumier va morir a Valmondis
en 1879. Un any desprès, per concessió
de l’Estat, va estar exhumat del cementi-
ri de Valmomdis i traslladat al cementi-
ri de Père Lachaise de París, al costat del
seu amic Corot.
L’obra de Daumier és immensa en
quantitat i qualitat. Navegant per Inter-
net es fa palès aquest fet, perquè quasi
m’atreviria a dir que és possible trobar
referències de les seves 4.000 litografies,
del seus 800 dibuixos, de les seves 300
pintures i de les seves escultures.
Les Baigneurs (Els Banyistes). El 2
d’agost de 1843, va anunciar-se a El
Chirivari la publicació d’un àlbum de
30 litografies d’Honoré Daumier titulat
“Les Baigneurs”. Estava integrat per lito-
grafies que s’havien publicat al periòdic
entre l’11 de juny de 1839 i el 19 de se-
tembre del 1842. Es tracta d’un conjunt
de dibuixos grotescos i divertits sobre es-
cenes de bany, a l’aire lliure o en cases de
banys. Aquestes aleshores eren relativa-
ment modernes, perquè varen ser cone-
gudes a finals de segle XVIII. Els perso-
natges són especialment homes, alguns
pocs d’ells amb aspecte de polítics, sol-
dats o policies.
Daumier havia tractat en altres oca-
sions el tema dels banys, a les sèries: “Les
Baigneuses”, 1847 (“Las Bañistes”);
“Croquis aquatique”, 1853-1856 (“Cro-
quis aquàtic”); i “Croquis d’été”, 1853-
1865 (“Croquis d’estiu”).
A R T  I  S P O R T
82
A P U N T S .  M E D I C I N A  D E  L ’ E S P O R T .  2 0 0 6 ;  1 5 0 :  7 8 - 8 2
Figura 8
De cap manera torno a entrar aquí dins...Crec hi han crancs
Documento descargado de http://www.apunts.org el 07/02/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.


Honoré Daumier, geni de la caricatura

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert