Objectius: El propòsit d’aquest article fou avaluar la concordança entre freqüència cardíaca (FC) i velocitat en la cinta de córrer corresponent al llindar anaeròbic mesurada pel segon llindar ventilatori (LV2) i pel punt de deflexió de l’FC (PDFC) en pacients amb diabetis tipus 2.Mètodes: S’avaluaren 32 pacients sedentaris (56,1 ± 7,7 anys). Per determinar els valors dels llindars, els pacients realitzaren una prova d’esforç incremental a una velocitat inicial de 3 km h−1 durant 3 min, amb increments d’1 km h−1 cada 2 min. S’analitzà el grau de concordança entre LV2 i PDFC mitjançant el test de Bland-Altman.Resultats: Els pacients mostraren una FC de 133 ± 16 bpm en LV2 i 133 ± 18 bpm en PDFC. La velocitat mitjana corresponent a LV2 fou de 6,3 ± 0,7 km h−1 i la corresponent a PDFC fou de 6,4 ± 1,1 km h−1. No hi hagué diferències significatives entre els mètodes avaluats (FC: p = 0,78; velocitat mitjana: p = 0,57).Conclusió: Aquesta recerca conclou que hi ha correspondència entre els mètodes LV2 i PDFC en l’FC i la velocitat mitjana a la cinta de córrer, i, per tant, qualsevol dels 2 mètodes pot ser emprat en aquests pacients
