García Campos, Jonatan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

C A R T E S  A L  D I R E C T O R
45
A P U N T S .  M E D I C I N A  D E  L ’ E S P O R T .  2 0 0 8 ;  1 5 7 :  4 5 - 6
Benvolgut Director:
He llegit amb gran interès l’article de Sánchez Arjona et al1,
Estudi de les dermopaties que es presenten amb major freqüència
al peu de l’esportista: prevenció i tractament, publicat en el nú-
mero 155 (juliol-setembre de 2007), del qual m’agradaria fer
alguns comentaris.
En l’apartat Material i mètodes, els autors descriuen el ti-
pus de mètode emprat, “enquesta”, i la població, “59 esportis-
tes estudiats al Centro Andaluz de Medicina del Deporte
(CAMD) de Màlaga, 14 de natació, 14 de basquetbol, 19 de
triatló i 12 d’atletisme”, però no es descriu com s’ha fet la se-
lecció de la mostra, i no se sap si la mostra seleccionada és re-
presentativa o no de la població. Sense aquesta dada no podem
afirmar que la distribució de les variables estudiades sigui re-
presentativa de la població d’estudi.
Les variables de l’estudi, per bé que són enunciades, no són
definides, i sobretot el concepte “ferida” pot comportar una in-
terpretació dubtosa dels esportistes, perquè un esportista pot
presentar una lesió i no ser interpretada com a tal. Posterior-
ment, en el text es parla de butllofes, ungla encarnada (onico-
criptosi) i micosi, malgrat que novament no són definides, per
la qual cosa no queda del tot clar que la identificació feta per
l’esportista, per mitjà del qüestionari, hagi estat la correcta.
En l’apartat Resultats, s’esmenten les dermopaties de més
incidència, però en canvi en el text no s’especifica si s’ha fet un
seguiment dels 59 esportistes durant els mesos de febrer i març
(incidència) o bé els va ser lliurada l’enquesta en un moment o
període de temps determinat, i les dades presentades sembla
que fan referència a la prevalença de les lesions i no a la in-
cidència2.
A més, les dades aportades s’han d’interpretar amb cautela;
per exemple, en el cas de les butllofes, no s’especifica si es trac-
ta de butllofes provocades pel fregament o no. Suposant que si-
gui així, l’esportista ha de saber detectar-les i identificar-les
com a lesió, perquè en el cas de ser asimptomàtica pot ser que
no hagi estat detectada, o que l’esportista no l’hagi identificat
com a lesió.
Sobre les micosis, no se’n defineixen les característiques clí-
niques en el peu segons l’agent causal, ni segons la localització,
o bé altres alteracions de les quals s’ha de fer el diagnòstic dife-
rencial3, ni tampoc es té constància si els esportistes van ser ca-
paços d’identificar d’una manera correcta les possibles micosis
o no. Si a més es té present que el diagnòstic clínic de les oni-
comicosis fet per professionals és encertat en un interval d’un
47-50% dels casos4, es podria sospitar que la identificació d’a-
questes alteracions fetes pels esportistes pot ser equivocada.
A més, els autors fan referència a la “relació que hi ha entre
els esports que es practiquen en ambients humits i les micosis”,
quan un estudi descriptiu mostra l’associació entre dues o més
variables, sense establir relació causal entre si5, per la qual cosa
aquesta afirmació necessitaria estudis posteriors que compro-
vessin la hipòtesi.
En l’apartat de discussió, cal precisar alguns conceptes so-
bre els mitjons. Els mitjons que presenten un rang hidrofòbic
intermedi, com ara els acrílics, permeten el moviment de l’ai-
gua (humitat), però no l’absorbeixen, tot retenint aquesta hu-
mitat com les fibres de cotó6. Així, a l’hora de triar les fibres
més adequades cal tenir en compte no solament les qualitats hi-
drofòbiques, sinó també les qualitats mecàniques, essent les mi-
llors fibres quant a evacuació i transvasament d’humitat, per
ordre descendent, Coolmax®, acrílic, polipropilè, llana, cotó6.
Així doncs, davant de qualsevol procés dermatològic als
peus, és important que els esportistes es posin en mans d’un
equip interdisciplinari per fer-ne la valoració, el diagnòstic i el
tractament, i tenint en compte en aquest equip la funció dels
podòlegs com a especialistes en la patologia del peu.
“Estudi de les dermopaties que es presenten
amb major freqüència al peu de l’esportista:
prevenció i tractament”
JONATAN GARCÍA CAMPOS
Universidad Miguel Hernández. Facultad de Medicina. Departamento Psicología de la Salud. San Juan. Alicante. Espanya.
Correspondència: Jonatan García Campos. Universidad Miguel Hernández. Facultad de Medicina. Departamento Psicología de la Salud. Crta. Nacional 
N-332 s/n. 03550 San Juan de Alicante. Alicante. Espanya. Correu electrònic: jgarcia@umh.es
Documento descargado de http://www.apunts.org el 27/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.
C A R T E S  A L  D I R E C T O R
46
A P U N T S .  M E D I C I N A  D E  L ’ E S P O R T .  2 0 0 8 ;  1 5 7 :  4 5 - 6
1. Sánchez C, Martín MC, Ruiz Y. Estudio de las dermopatías que se
presentan con mayor frecuencia en el pie del deportista: prevención
y tratamiento. Apunts. Medicina de l’Esport. 2007;155:123-6.
2. Pita S, Pértigas S, Valdés F. Medidas de frecuencia de enferme-
dad. Accés el 16 de novembre de 2007. Disponible a: http://
www.fisterra.com/mbe/investiga/medidas_frecuencia/med_
frec2.pdf
3. Delgado V, Crespo V. Micosis cutáneas. Medicine. 2002;8:4805-15.
4. García J. Mitos en quiropodología. El Peu. 2006;26:98-104.
5. Seoane T, Martín-Sánchez E, Martín JLR, Lurueña-Segovia S,
Alonso FJ. Capítulo 3: La investigación a partir de la observación.
Estudios descriptivos. Estudios analíticos. SEMERGEN. 2007;
33(5):250-6.
6. Cortés JM. Estudio del calzado. En: Levy AE, Cortés JM, editors.
Ortopodología y Aparato Locomotor. Ortopedia de pie y tobillo.
Barcelona: Masson; 2003. p. 283-348.
Bibliografia
Documento descargado de http://www.apunts.org el 27/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.


Estudi de les dermopaties que es presenten amb major freqüència al peu de l'esportista: prevenció i tractament

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert