Drobnic, Franchek

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Apunts Med Esport. 2010;45(167):215-216
1886-6581/$ - see front matter © 2010 Consell Català de l’Esport. Generalitat de Catalunya. Publicat per Elsevier España, S.L. Tots els drets reservats.
www.apunts.org
CARTA AL diRECToR
Símptomes de vies respiratòries altes  
i normativa antidopatge del 2010. La 
pseudoefedrina, camí d’anada i tornada
Upper respiratory tract symptoms and the 2010 
anti-doping regulations. The back-and-forth path 
of pseudoephedrine
Sr. Director:
La manifestació de símptomes de les vies respiratòries supe-
riors pròpia de la majoria de les infeccions d’aquesta zona i 
dels diversos processos inflamatoris d’origen al·lèrgic la dia-
na del quals és la zona rinosinusal, són la rinorrea, la conges-
tió nasal, el prurit i la disminució de la permeabilitat de les 
fosses nasals, tot provocant de vegades una veritable dificul-
tat respiratòria i una incomoditat manifesta. El tractament 
local o sistèmic amb la intenció d’alleujar els símptomes o 
fins i tot amb l’objectiu de facilitar l’aplicació d’un altre 
fàrmac, és una de les pautes útils en aquests processos. Els 
compostos que contenen en la formulació amines simpatico-
mimètiques comporten, en el subjecte que practica esport 
de competició, una condició de decisió d’ús afegida a la ma-
teixa selecció del medicament, ja que poden o no ser consi-
derats dopatge. Des de l’any 1972 —en què als Jocs Olímpics 
de Munic el nedador Rick demont va ser desposseït de la 
seva medalla en donar positiu per efedrina, pròpia de la me-
dicació que utilitzava per tractar-se l’asma (Marax®)— fins 
ara, el camí ha estat llarg, i molts esportistes han estat ad-
vertits o sancionats per aquest motiu amb més o menys en-
cert, alguns dels quals ben famosos, com el cas de Linford 
Christie el 1988, Maria Kisseleva i Andrea Raducan als Jocs 
de Sydney, diego A. Maradona a la Copa del Món del 1994, o 
el dissortat cas d’Alain Baxter a Salt Lake City (que prova la 
manca de criteri i l’absurditat d’algunes decisions). Segons 
la normativa que està activa des del passat 1 de gener de 
2010, emesa per l’Agència Mundial Antidopatge (AMA)1 i se-
guida pels organismes competents a nivell nacional, es per-
met l’ús d’efedrina, metilefedrina i catina, sempre que la 
seva concentració en orina sigui inferior a 10 μg/ml per a les 
dues primeres i de 5 μg/ml per a la tercera. La pseudoefe-
drina va ser eliminada com a substància dopant de la norma-
tiva el 2003 pel seu nul efecte sobre el rendiment a dosis 
terapèutiques2 i pel fet que la dosi de tall associada a positi-
vitat era fàcilment assolida a aquestes dosis de tractament3. 
Des d’aleshores fins ara, va esdevenir una substància en mo-
nitoratge. A causa del seu increment de presència en els 
controls de dopatge durant aquest període (2004-2009), en 
determinats esports i zones del món4, ha fet pensar que 
aquest augment no està determinat per necessitats terapèu-
tiques, sinó per un ús molt diferent quan s’empren dosis su-
praterapèutiques: estimulant de l’SNC5, disminució de pes6, 
millora del rendiment7, etc. Per això, en la normativa ac-
tual, se’n torna a considerar com a positiu de dopatge la 
presència a concentracions en orina superiors a 150 μg/ml, 
nivell que s’ha considerat utilitzant els diversos models de 
tractament estàndard, és a dir, 60 mg/6 h, 120 mg/12 h o 
240 mg/24 h (aquestes dues darreres d’acció perllongada)1. 
La concentració de la substància en orina depèn del temps 
(s’elimina en 3-6 h), de l’alcalinitat de l’orina (retarda 
l’eliminació), de l’exercici realitzat i, per descomptat, de la 
dosi administrada. Actualment la dosificació de 60 mg/8 h no 
arriba a nivells de positivitat, però sí que ho fa de vegades la 
de 120 mg/ml en les primeres hores després de la presa. 
Tenint en compte que la pseudoefedrina la trobem en la nos-
tra farmacopea en xarop a concentracions de 15-30 mg/5 ml, 
en càpsules/pastilles de 30, 60 i 120 mg, i en sobres de 60 mg 
habitualment, podem adequar el tractament com millor ens 
convingui. Això sí, no és aconsellable administrar les formu-
lacions d’eliminació retardada (≥120 mg) en esportistes, 
sobretot si hi ha la possibilitat que els facin un control en les 
6 h següents. En qualsevol cas, l’AMA aconsella aturar el 
tractament almenys 24 h abans de la competició, adminis-
trar una altra medicació si cal o, en cas que no hi hagi cap 
més possibilitat, demanar una autorització d’ús terapèutic 
(AUT) per a pseudoefedrina, si és el que es considera.
En aquest sentit, i seguint aquestes orientacions, no hem 
de rebutjar l’ús d’un tractament si el considerem escaient 
per millorar l’estat de salut i, si es vol, de confortabilitat 
del nostre pacient. El marge terapèutic actual per a 
l’efedrina és apropiat per a la majoria de les presentacions. 
Per a l’efedrina i la metilefedrina el marge a les dosis tera-
pèutiques usuals també és segur. Però en totes cal vigilar 
l’excés d’automedicació, sobretot en les que són d’ús tò-
pic, instil·lació nasal i gotes. I quins esportistes poden ha-
ver de passar un control de dopatge? doncs segons el Reial 
decret 641/2009, de 17 d’abril (BoE 8/5/2009), pel qual es 
regulen els processos de control de dopatge a nivell nacio-
nal, es diu que: “Tots els esportistes amb llicència per par-
ticipar en competicions oficials d’àmbit estatal podran ser 
seleccionats per sotmetre’s en qualsevol moment als con-
trols en competició o fora de competició”. Això significa 
que tot i ser poc factible que calgui passar un control de 
dopatge, tots els esportistes amb llicència poden ser cri-
dats, segons aquest document.
11_CD 1113 CAT (215-216).indd   215 17/9/10   12:14:01
Documento descargado de http://www.apunts.org el 24/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.
216 CARTA AL diRECToR
Bibliografia
1. Normativa WADA-AMA [consultada el novembre de 2009]. Dispo-
nible en: http://www.wada-ama.org/en/World-Anti-Doping-
Program/Sports-and-Anti-doping-organizations/international-
Standards/Prohibited-List/
2. Chester N, Reilly T, Mottram DR. Physiological, subjective and 
performance effects of pseudoephedrine and phenylpropanola-
mine during endurance running exercise. Int J Sports Med. 
2003;24:3-8.
3. Chester N, Mottram DR, Reilly T, Powell M. Elimination of ephe-
drines in urine following multiple dosing: the consequences for 
athletes, in relation to doping control. Br J Clin Pharmacol. 
2004;57:62-7.
4. Strano-Rossi S, Leone D, de la Torre X, Botrè F. The relevance of 
the urinary concentration of ephedrines in anti-doping analysis: 
determination of pseudoephedrine, cathine, and ephedrine af-
ter administration of over-the-counter medicaments. Ther drug 
Monit. 2009;31:520-6.
5. Docherty JR. Pharmacology of stimulants prohibited by the World 
Anti-Doping Agency (WADA). Br J Pharmacol. 2008;154:606-22.
6. Greenway F, Herber D, Raum W, Herber D, Morales S. Double-
blind, randomized, placebo-controlled clinical trials with non-
prescription medications for the treatment of obesity. obes Res. 
1999;7:370-8.
7. Gill ND, Shield A, Blazevich AJ, Zhou S, Weatherby RP. Muscular 
and cardiorespiratory effects of pseudoephedrine in human 
athletes. Br J Clin Pharmacol. 2000;50:205-13.
Franchek Drobnic
Serveis Mèdics del FC Barcelona i Departament  
de Fisiologia de l’Esport del CAR i Grup d’Investigació  
en el Rendiment i la Salut de l’Alt Nivell Esportiu, 
Barcelona, Espanya
Correu electrònic: drobnic@car.edu
11_CD 1113 CAT (215-216).indd   216 17/9/10   12:14:01
Documento descargado de http://www.apunts.org el 24/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.


Símptomes de vies respiratòries altes i normativa antidopatge del 2010. La pseudoefedrina, camí d’anada i tornada

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert