Charte González, Ángel

Milano Mangupli, Florencia

Peñarroja Matutano, Georgina

Robert Olalla, Jordi

Sanuy Jiménez, Begoña

Vidaller Palacin, Antonio

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Apunts Med Esport. 2010;45(167):213-214
1886-6581/$ - see front matter © 2010 Consell Català de l’Esport. Generalitat de Catalunya. Publicat per Elsevier España, S.L. Tots els drets reservats.
www.apunts.org
CARTA AL DIRECTOR
Falta d’entrenament o síndrome  
de fatiga crònica
Lack of training or chronic fatigue syndrome
Sr. Director:
La síndrome de fatiga crònica (SFC), que es caracteritza 
bàsicament per fatiga que impedeix dur a terme activitats 
físiques i mentals de la vida bàsica diària, és una malaltia 
multisistèmica, greu, discapacitant, d’etiologia descone-
guda1.
Quan parlem d’esportistes, i especialment professionals, 
la seva excel·lent capacitat física pot suposar una limitació 
per diagnosticar l’SFC en ser infravalorat el símptoma prin-
cipal, que és la fatiga.
Exposem el cas d’una pacient, esportista no professional, 
que demana visita per mala tolerància física al reinici de 
l’esport després d’un període sense pràctica.
Cas clínic
Dona de 34 anys sense antecedents medicoquirúrgics d’in terès. 
No fumadora. Sense al·lèrgies medicamentoses. Sense antece-
dents epidemiològico-laborals destacables. Pràctica habitual 
d’esport (natació) des de la joventut i que abandona fa poc 
més d’un any per gestació. Després del part i dels primers 
mesos de lactància reinicia l’hàbit d’esport, però observa una 
incapacitat per assolir els seus objectius habituals. Després de 
consultar el facultatiu, s’atribueix a manca d’entrenament i 
s’aconsella programa d’entrenament progressiu supervisat. 
Dos mesos després consulta a medicina interna per persistèn-
cia d’incapacitat per dur a terme esport habitual, amb cansa-
ment que considera extrem després d’esforços mínims i amb 
recuperació que es pot perllongar a més de 24 h. En l’anamnesi 
dirigida no presenta simptomatologia depressiva, tampoc no 
explica quadres infecciosos intercurrents. Sí que refereix cefa-
lea no habitual els últims mesos, amb incapacitat per a la 
concentració i odinofàgia. No té febre.
En l’exploració física destaca la presència de poliadènia 
dolorosa laterocervical (adenopaties de petita grandària 
no adherida i sensible al tacte) i faringe hiperèmica. La 
resta d’exploració per aparells és normal.
Es duen a terme com a exploracions complementàries: 
perfil analític complet amb hormones tiroïdals, CK i aldola-
ses i immunologia, que és normal. Serologies completes 
amb IgG positives per a Parvovirus B19, Citomegalovirus i 
Ebstein-Barr, però amb IgM negatives. Radiografia de tòrax 
i ecografia abdominal sense alteracions valorables, i escà-
ner cranial normal. Electromiograma normal. Valoració psi-
copatològica normal, sense elements depressius.
Es diagnostica a la pacient síndrome de fatiga crònica i 
s’inicia tractament de suport no farmacològic.
El símptoma principal de la SFC és la fatiga de més de 
6 mesos de durada, inexplicable per altres malalties o si-
tuacions concurrents, i que s’acompanya d’altres símp-
tomes menors. La fatiga és la sensació d’esgotament, can-
sament o incapacitat per fer activitats habituals (físiques i 
mentals) i que, a més, no es recupera després d’un període 
de descans. Tot i ser d’etiologia desconeguda, sol desen-
cadenar-se a partir d’una infecció que provoca una altera-
ció del sistema immunològic.
L’exploració física d’aquests pacients i les exploracions 
complementàries van dirigides, bàsicament, a descartar al-
tres malalties o comorbiditats. No hi ha tests diagnòstics 
específics. Quant al tractament, la majoria d’abordatges 
van adreçats a millorar-ne els símptomes. No hi ha tracta-
ments específics.
Per al diagnòstic són útils els criteris establerts per Fuku-
da1 (taula 1).
En aquest cas es tracta d’una persona que realitzava es-
port d’una manera habitual no professional (pràctica habi-
tual de natació, més de 4 dies per setmana, uns 1.000 m 
diaris). Després d’abandonar-lo temporalment per gestació, 
reinicia la natació amb dificultat per fer més de 100 m dia-
ris, situació inicialment assumida com a falta d’entrenament, 
però que persisteix i empitjora amb el pas del temps (en 
afegir-s’hi altres símptomes diagnòstics). Davant de la per-
sistència, i especialment amb l’absència de recuperació 
després d’un període de descans, s’inicia l’estudi. Sense 
dades destacables en l’exploració física i en les explora-
cions complementàries, la normalitat de les altres explora-
cions, com també la valoració neuropsicològica, permeten 
diagnosticar SFC a la pacient. En aquest cas concret, com a 
eina terapèutica, s’ha utilitzat un nou programa d’entre-
nament dirigit a aquests pacients. És important destacar 
que un dels objectius que es persegueix en aquests pacients 
és mantenir un bon nivell d’activitat física i mental malgrat 
la fatiga que presenten.
Per tant, amb aquest cas clínic volem fer notar que la 
presentació de l’SFC en els esportistes pot passar inadverti-
da o ser infravalorada, atesa la seva capacitat de resistèn-
cia. Com que l’inici dels símptomes és insidiós, és fàcil con-
10_CD 1109 CAT (213-214).indd   213 17/9/10   12:13:43
Documento descargado de http://www.apunts.org el 24/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.
214 CARTA AL DIRECTOR
Taula 1 Criteris diagnòstics del síndrome de fatiga 
crònica1
Criteris majors (s’han de presentar tots dos)
1.  Fatiga crònica persistent (6 mesos com a mínim) o 
intermitent, inexplicada, que es presenta novament o 
amb inici definit i que no és resultat d’esforços recents; 
no millora significativament amb el descans; ocasiona 
una reducció considerable dels nivells previs d’activitat 
quotidiana
2.  Exclusió d’altres malalties potencialment causants de 
fatiga crònica
Criteris menors (s’han de presentar d’una manera 
concurrent 4 o més signes o símptomes dels que 
s’indiquen, tots persistents durant 6 mesos o més  
i posteriors a la presentació de la fatiga)
1. Trastorns de concentració o memòria recents
2. Dolor de gola habitual
3. Adenopaties axil·lars o cervicals doloroses
4. Miàlgies
5. Poliartràlgies sense signes inflamatoris
6.  Cefalea d’inici recent o de característiques diferents  
de l’habitual
7. Son poc reparador
8. Malestar postesforç de durada a superior a 24 h
fondre la fatiga amb un període de baix entrenament o de 
baixa capacitat física.
Bibliografia
1. Fukuda K, Straus SE, Hickie I, Sharpe MC, Dobbins JG, Komaroff A, 
et al. The chronic fatigue syndrome: a comprehensive approach 
to its definiton and study. Ann Intern Med. 1994;121:953-9.
2. Barbado Hernández FJ, Gómez Cerezo J, López Rodríguez M, 
Vázquez Rodríguez JJ. El síndrome de fatiga crónica y su diag-
nóstico en Medicina Interna. An Med interna. 2006;23:238-44.
Jordi Robert Olalla *, B. Sanuy Jiménez, G. Peñarroja 
Matutano, F. Milano Mangupli, A. Vidaller Palacin  
i A. Charte González
Servei de Medicina Interna, USP-Institut Universitari  
Dexeus, Barcelona, Espanya
* Autor per a correspondència.
Correu electrònic: 29183jro@comb.cat (J. R. Olalla).
10_CD 1109 CAT (213-214).indd   214 17/9/10   12:13:43
Documento descargado de http://www.apunts.org el 24/01/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.


Falta d’entrenament o síndrome de fatiga crònica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert