Vigo, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

137Acta Bot. Barc., 51: 137-139 Barcelona, 2008
Creu CASAS SICART (BARCELONA 1913-2007)
Els botànics, d’aquí i de fora, vam quedar consternats pel decés, el dia 20 del
proppassat mes de març, de la doctora Creu Casas Sicart. És veritat que havia arribat
a una edat provecta, noranta-quatre anys complerts, però també ho és que poques
setmanes abans encara treballava en la preparació del segon volum de la flora brio-
fítica de la península Ibèrica i les illes Balears i que ho feia, si bé amb menys de-
dicació, amb la mateixa il·lusió de sempre i amb una sorprenent agilitat mental.
Creu Casas va néixer el 26 d’abril de 1913 a Barcelona, i més concretament al
barri de la Clota, d’un municipi, el d’Horta, que nou anys abans era encara inde-
pendent de la ciutat en expansió. Des de la seva infantesa Creu Casas va estar gairebé
immersa en el món de les plantes, de manera que no és pas il·lògic que acabés fent
de la Botànica la seva vocació i la seva professió. El seu pare, que era jardiner, va
mirar d’inculcar-li l’estimació i el respecte per la natura. Recordant una anècdota que
molts li vam sentir explicar, me la imagino, encara infant, agenollada davant d’unes
mates de violeta, demanant-los perdó per haver-los arrencat unes quantes flors per a
fer-ne un pom.
L’ambient de casa seva i les relacions amb la família Patxot, per a la qual el seu
pare havia treballat molts anys, la portaren, de primer, a l’Institut Tècnic Eulàlia, i
138
més tard, a la Facultat de Farmàcia i a la naixent Universitat Autònoma de Barcelo-
na. En aquell institut rebé una formació clarament avançada per l’època, que la va
marcar fondament, hi va conèixer algunes personatges il·lustres, com ara Eduard
Fontserè o Pau Vila, i va fer-hi amistats duradores.
A la Universitat Autònoma de Barcelona, Creu Casas va tenir com a professor de
Botànica Pius Font Quer, de qui solia alabar la personalitat i els mètodes pedagò-
gics. Iniciada la carrera el 1931, la va acabar el setembre de 1936, però, com que el
règim franquista va anul·lar els títols obtinguts durant la guerra civil, va haver de tor-
nar-se a examinar l’any 1939. Val a dir que, mentre feia la carrera de Farmàcia, també
va seguir i finir els estudis d’Infermeria.
Després de la guerra, Creu Casas va passar a dirigir la farmàcia de l’Aliança (Quin-
ta de Salud la Alianza), càrrec que va ocupar fins que va obtenir una plaça fixa a la
Universitat. De totes maneres, mai no va abandonar l’afecció per les plantes ni el
contacte amb els botànics barcelonins. Per això, l’any 1947 va tenir l’oportunitat
d’entrar a treballar al laboratori de Botànica de la Facultat de Farmàcia, que llavors
dirigia el catedràtic Taurino Mariano Losa España, i des d’aquell moment va estar
sempre més lligada a la universitat. El 1949 va aconseguir una plaça d’Adjunta inte-
rina de Fanerogàmia a la mateixa Facultat i, amb aquest càrrec o, eventualment, amb
el d’Adjunta, va exercir la docència a Farmàcia fins a l’any 1987. Aquest any va
guanyar la plaça de professora Agregada de Fitogeografía de la Facultat de Biologia
de la mateixa universitat, i l’any 1971 es va traslladar a la Universitat Autònoma de
Barcelona com a Catedràtica de Botànica (la primera de l’estat espanyol). El nou
estatus de professora numerària li va permetre dedicar-se més còmodament, i més
intensament, a l’estudi dels briòfits.
Cal dir que la seva vocació de briòloga va gestar-se de bona hora, sota el guiatge
del professor Prudenci Seró, qui va ocupar diversos càrrecs a la Facultat de Ciències
de la Universitat de Barcelona des d’abans de la guerra civil fins a l’any 1953. L’any
1951, Creu Casas va defensar (a Madrid, com era obligatori) la seva tesi doctoral,
sobre el briòfits del Montseny. La seva vocació va rebre un impuls decisiu en ocasió
del curs pràctic que, sota els auspicis de l’Institut Botànic de Barcelona, va impartir
la brióloga parisenca, d’origen rus, Valia Allorge (Valentine Sélitzky, de fadrina),
amb qui faria amistat i amb qui col·laboraria després regularment.
La doctora Creu Casas va fer una llarga i fructífera feina en el camp de la Brio-
logia. Començant per les regions que tenia més a prop, o que li movien més interès,
com són el Montseny, el massís de Garraf, els Pirineus o el Monegres, va anar
ampliant la seva àrea d’estudi a les illes Balears i a quasi totes les terres peninsulars.
Són molt nombrosos (216, si no m‘he descomptat) els treballs que va publicar,
enfocats sobretot a la taxonomia i la florística dels briòfits.
De caràcter reservat, però afable, Creu Casas estava sempre disposada a ajudar
els altres i a col·laborar amb les persones del voltant i, més especialment, és clar,
amb els estudiosos de la Briologia. Amb motiu del curs de Briologia que va donar a
Barcelona l’any 1967, va promoure moltes vocacions i va estendre la seva influència a
tota la universitat espanyola. De seguida es van organitzar unes Reuniones de Brio-
139
logía, i el 1989 es va constituir la Sociedad Española de Briología, de la que fou la
primera presidenta. Amb el temps va esdevenir una autoritat i un punt de referència
obligat per als briòlegs iberobalears.
Personalment vaig conèixer la doctora Casas des dels meus inicis com a botànic,
i la vaig tractar més directament durant el període en què va exercir en el mateix De-
partament on jo treballava. Llavors vaig descobrir de primera mà, no solament una
briòloga experta, sinó també una botànica de sòlida formació general i una profes-
sora convençuda i compromesa. Em va ensenyar a implicar-me seriosament en la
docència i em vaig beneficiar de la seva experiència. D’altra banda, va ser ella qui
em va animar a seguir decididament la carrera universitària i qui va marcar, més del
que pugui semblar des de fora, la meva trajectòria.
Creu Casas tenia una forta personalitat, de vegades aparentment contradictòria o
poc fàcil d’entendre, però fou sempre honesta i totalment conseqüent amb les seves
conviccions. Era sobretot autoexigent, rigorosa en la seva feina i d’una constància
indefallent, qualitats que expliquen, en gran part, les fites que va aconseguir. I
cal tenir en compte que, essent una dona, les seves primeres passes científiques no
devien pas ser sempre ben planeres. Fou admesa com a membre de l’Institut d’Estudis
Catalans l’any 1978, i va ser també membre de la Reial Acadèmia de Farmàcia de
Catalunya des del 1981. La Generalitat de Catalunya li va concedir, l’any 1983, la
Medalla «Narcís Monturiol» al mèrit científic i tecnològic; i el 2002 va rebre el Premi
de la Fundació Catalana per a la Recerca.
 Jubilada oficialment l’any 1983, i nomenada de seguida professora emèrita, no
va deixar refredar gens la seva vocació de briòloga i va continuar treballant il·lusio-
nadament amb les seves col·laboradores més properes. Els darrers anys de la seva
vida els va dedicar, sota els auspicis de l’Institut d’Estudis Catalans, a la preparació
de dues obres de síntesi que han culminat de manera excel·lent la seva feina de recerca.
Una és la Flora dels Briòfits dels Països Catalans (vol. I, 2001; vol II, 2004), signa-
da també per Monserrat Brugués i Rosa M. Cros i elaborada amb la col·laboració
d’Anna Barrón, Iolanda Filella i Elena Ruíz; va rebre, l’any 2002, el Premi de la Crí-
tica de Serra d’Or al millor llibre científic en català. L’altra gran obra és una flora
briológica de la península Ibèrica i les illes Balears, de la qual es publicà el primer
volum (Handbook of mosses of the Iberian Peninsula and the Balearic Islands)
l’any 2006, sota la coautoria d’aquelles mateixes briòlogues barcelonines i de la por-
tuguesa Cecília Sérgio i amb il·lustracions d’Anna Barrón i Iolanda Filella. El segon
volum, dedicat a les hepàtiques i les antocerotes, força avançat quan Creu Casas va
morir, serà finalitzat per les seves col·laboradores.
Ens hem de doldre, certament, que la briòloga Creu Casas hagi desaparegut per
sempre, però ens hem d’alegrar d’haver-la coneguda i, sobretot, de que ens hagi llegat
una obra tan valuosa. Descansi en pau.
Josep VIGO


Creu Casas Sicart (Barcelona 1913-2007)

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert