Presentem el cas d'una esportista de natació sincronitzada de 15 anys amb púrpura de Schönlein-Henoch (també coneguda per púrpura anafilactoide), una vasculitis sistèmica de petits vasos, considerada la més freqüent en la infància, i que afecta preferentment nens entre 3 i 15 anys, amb prevalença del sexe masculí sobre el femení (2:1). L'afectació va ser exclusivament cutània en forma de petèquies, amb diversos brots de lesions dèrmiques, i la seva evolució va ser benigna i autolimitada; no va necessitar més tractament que el repòs esportiu (com a prevenció de possibles complicacions més greus) i els controls clínics i analítics adients

Balius Matas, Ramon

Escoda Mora, Jaume

Estruch Massana, Assumpta

Gutiérrez Rincón, Josep

Pifarré San Agustín, Fernando

Revistes Catalanes amb Accés Obert

C A S  C L Í N I C
151
A P U N T S .  M E D I C I N A  D E  L ’ E S P O R T .  2 0 0 6 ;  1 5 2 :  1 5 1 - 4
CAS CLÍNIC
Esportista de natació sincronitzada
de 15 anys d’edat, de sexe femení, que
entrena a un nivell d’alta especialitza-
ció, amb un volum de 25 hores setma-
nals (condicionament físic i entrena-
ment tècnic específic), que va
consultar per l’aparició de petèquies a
les extremitats inferiors.
En l’anamnesi no va destacar ante-
cedents patològics d’interès, només la
presa d’ibuprofèn 15 dies abans (600
mg cada 8 h) per un quadre digestiu
etiquetat com d’origen víric.
En l’exploració presentava un bon
estat general, ben hidratada i afebril.
Es van observar múltiples petèquies
localitzades a ambdues extremitats in-
feriors (cames, cuixes i amb menys in-
tensitat a glutis), de color vermell,
amb un diàmetre entre 1 i 5 mm, 
no palpables, i indolores (fig. 1). La
resta de l’exploració física va ser ano-
dina.
Exàmens complementaris: en l’a-
nalítica sanguínia destaquem: hematò-
crit: 38,1%, fosfatases alcalines, 344
UI·L-1, creatinacinasa, 278 UI·L-1, im-
munoglobulina (Ig) A, 378 mg/dL-1,
anticossos Ig G antinuclears: negatius;
complement C3: 98,0 mg/dL-1; com-
plement C4: 11,8 mg/dL-1; proves de
funció renal, estudi de coagulació i res-
ta de paràmetres sanguinis dintre de la
normalitat. Sediment d’orina, 1 leucò-
cit cada 2-3 camps. Cultiu d’orina, ne-
gatiu. Sang en femta, negatiu. Ecogra-
fia abdominal, normal.
El diagnòstic es va orientar com a
púrpura de Schönlein-Henoch, sense
afectació sistèmica, i s’hi va indicar
repòs esportiu i dieta tova, amb con-
trol de l’evolució.
L’evolució va seguir brots succes-
sius als 10, 30 i 50 dies després del
brot inicial. Es va fer consulta a hema-
Púrpura de Schönlein
Henoch.A propòsit 
d’un cas en una esportista
JAUME ESCODA MORAa, ASUN ESTRUCH MASSANAb, 
JOSE ANTONIO GUTIÉRREZ RINCÓNa, FERNANDO PIFARRÉ
SAN AGUSTÍNc I RAMON BALIUS MATASa
aMedicina de l’Esport. Centre d’Estudis de l’Alt Rendiment Esportiu. Consell Català de
l’Esport. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Espanya.
bMedicina de l’Esport i Pediatria. Centre d’Estudis de l’Alt Rendiment Esportiu. Consell
Català de l’Esport. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Espanya.
cMedicina de l’Esport. Centre de Medicina de l’Esport de Lleida. Consell Català de
l’Esport. Generalitat de Catalunya. Lleida. Espanya.
RESUM: Presentem el cas d’una esportista de natació sincronitzada de 15
anys amb púrpura de Schönlein-Henoch (també coneguda per púrpura anafi-
lactoide), una vasculitis sistèmica de petits vasos, considerada la més freqüent
en la infància, i que afecta preferentment nens entre 3 i 15 anys, amb preva-
lença del sexe masculí sobre el femení (2:1). L’afectació va ser exclusivament
cutània en forma de petèquies, amb diversos brots de lesions dèrmiques, i la
seva evolució va ser benigna i autolimitada; no va necessitar més tractament
que el repòs esportiu (com a prevenció de possibles complicacions més greus)
i els controls clínics i analítics adients.
PARAULES CLAU: Vasculitis. Púrpura. Schönlein-Henoch. Esport.
ABSTRACT: We report the case of a 15-year-old synchronized swimmer
who presented with Henoch-Schönlein purpura (also known as anaphylactoid
purpura), a small-vessel systemic vasculitis believed to be the most frequent
vasculitis in childhood and which mainly affects children and adolescents bet-
ween the ages of 3 and 15 years. The male-to-female ratio is 2:1. In our pa-
tient, involvement was exclusively cutaneous in the form of petechiae, with se-
veral outbreaks of dermal lesions. The clinical course was benign and
self-limiting and the patient required no treatment apart from rest from swim-
ming (to prevent possible, more serious complications) and the corresponding
clinical and laboratory follow-up. 
KEY WORDS: Vasculitis. Purpura.Henoch-Schönlein. Sport.
Correspondència: Dr. Jaume Escoda Mora. Centre d’Estudis de l’Alt Rendiment Esportiu (CEARE).
Consell Català de l’Esport (Generalitat de Catalunya). Av. Països Catalans, 12. 08950 Esplugues de
Llobregat. Barcelona. Espanya. Correu electrònic: escoda@gencat.net
Documento descargado de http://www.apunts.org el 02/02/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.
152
C A S  C L Í N I C
A P U N T S .  M E D I C I N A  D E  L ’ E S P O R T .  2 0 0 6 ;  1 5 2 :  1 5 1 - 4
tologia i es va descartar l’existència de
discràsies sanguínies.
Posteriorment a la remissió total de
les petèquies, i coincidint amb una de-
pilació de cames amb cera calenta, va
presentar un brot de lesions purpúri-
ques, essent diagnosticada de vasculitis
inespecífica, secundària a pressió o a
escalfor, en un servei hospitalari
d’urgències pediàtriques al qual va
acudir l’esportista (fig. 2). Aquestes
noves lesions es van resoldre espontà-
niament i progressivament en els 10
dies posteriors.
En aquest moment es va autoritzar
la incorporació progressiva als entrena-
ments, tot evitant les posicions inver-
tides i les apnees perllongades, per 
evitar un augment de la pressió hi-
drostàtica intravascular a les extremi-
tats inferiors.
Després de 3 setmanes de la desa-
parició de les lesions anteriors, va pre-
sentar novament l’aparició d’equimo-
sis, localitzades exclusivament a
ambdues extremitats inferiors, als 80
dies d’evolució des del primer brot,
que van desaparèixer espontàniament
durant els 3 dies posteriors.
Els controls analítics realitzats van
mostrar sempre valors elevats d’IgA
(entre 338 i 378 mg/dL-1) i un he-
matòcrit baix (entre 37,2 i 38,1%),
amb hemoglobina dintre del rang nor-
mal (12,3 a 13,3 g·dL-1), tot mante-
nint-se la resta de paràmetres, inclo-
ent-hi la siderèmia i els indicadors del
metabolisme del ferro, sempre dintre
de la normalitat.
Finalment es va autoritzar la rein-
corporació als entrenaments de forma
progressiva en el moment en què ha-
vien desaparegut totalment les lesions
dèrmiques, tot mantenint-se lliure de
clínica fins al moment actual, i objec-
tivant-se un rendiment esportiu òptim
per a la seva edat i per a les caracterís-
tiques morfològiques i funcionals de la
nedadora, tot i que encara es manté en
fase de seguiment clínic i analític de la
patologia, que es mantindrà fins a un
any (s.c.) per confirmar la restitutio ad
integrum.
DISCUSSIÓ
La púrpura de Schönlein-Henoch
és la forma més freqüent de vasculitis
en la infància, i es caracteritza per la
tríada clàssica de púrpura no trombo-
citopènica, dolor còlic abdominal o
hemorràgia gastrointestinal, i artràl-
gies o artritis.
La seva patogènia s’esdevé per me-
canisme immunològic, el qual afecta
els petits vasos sanguinis, i és mediada
per immunocomplexos d’IgA (reacció
de tipus III). Es produeix un incre-
ment en la producció d’IgA, com tam-
bé dels immunocomplexos circulants
d’IgA, i dels dipòsits d’IgA a la pell
(que produeix les lesions cutànies) i els
ronyons (que pot produir una insufi-
ciència renal).
Les manifestacions de púrpura
aguda i d’artritis van ser descrites per
Schönlein (1837), i posteriorment
Henoch va afegir-hi les manifesta-
cions de dolor abdominal i nefritis
(1874).
És d’etiologia desconeguda, però
poden haver-hi factors desencadenants
associats: en el 50% dels pacients exis-
teixen antecedents d’infeccions, sobre-
tot del tracte respiratori, o de presa de
fàrmacs. Els microorganismes impli-
cats poden ser d’origen bacterià (es-
treptococ betahemolític del grup A,
estafilococs, Helicobacter pylorii), víric
(Epstein-Barr, varicel·la, rubèola, he-
patitis A, B, i C, parvovirus), i menys
freqüentment Mycoplasma pneumo-
niae. Els fàrmacs descrits com a desen-
cadenants són la penicil·lina, l’am-
picil·lina, l’eritromicina, els antiinfla-
matoris no esteroïdals, i les tiazides.
També hi poden actuar com a factors
exògens determinats aliments, l’expo-
sició al fred, i les picades d’insectes.
Entre els agents endògens, hi trobem
algunes malalties autoimmunes (artri-
tis reumatoide, síndrome de Sjögren,
lupus eritematós sistèmic, colitis ulce-
rosa, malaltia de Crohn, crioglobu-
linèmia) i antígens tumorals (leucè-
mies i limfomes).
Les manifestacions clíniques més
freqüents són les dermatològiques, en
forma de petèquies, púrpura i equimo-
sis (per afectació dels vasos de petit ca-
libre de la pell), són freqüentment pal-
pables, i sovint presenten una
distribució simètrica que afecta zones
acres i de decliu, principalment les ex-
tremitats inferiors (per efecte de la
pressió hidrostàtica). En la seva pro-
gressió poden augmentar de dimensió
Figura 1 Figura 2Petèquies a
extremitats 
inferiors.
Púrpura posterior 
a la depilació amb 
cera calenta.
Documento descargado de http://www.apunts.org el 02/02/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.
i evolucionar formant plaques i desen-
volupar vesícules i ulceracions. Aques-
tes lesions cutànies característiques
(però no específiques de cap tipus de
vasculitis) constitueixen una orienta-
ció valuosa per al diagnòstic. La seva
evolució, de forma característica, és en
brots, i el seu color pot evolucionar des
del vermell al púrpura, en relació amb
l’evolució de la degradació de la sang
extravasada. 
Sempre cal tenir present que tam-
bé s’hi poden associar lesions sistèmi-
ques renals (20-45%), digestives
(70%) i articulars (50-80%).
Les manifestacions articulars con-
sisteixen en artràlgies i artritis que
afecten grans articulacions, acompa-
nyades d’edema periarticular.
La clínica gastrointestinal ve dona-
da per l’edema i hiperèmia parietal se-
cundàries a la vasculitis. Es pot presen-
tar en forma de dolor còlic abdominal
d’intensitat moderada a severa, i pot
ser difús o localitzat. És present en la
major part de pacients amb hemorrà-
gia oculta en femta. També es pot pro-
duir invaginació intestinal (5%), que
pot reduir-se espontàniament, tot difi-
cultant la decisió d’intervenir quirúr-
gicament. En els infreqüents casos més
greus de vasculitis mesentèrica existeix
un risc augmentat d’infart mesentèric,
d’hemorràgia massiva i de perforació
intestinal.
Les manifestacions renals habi-
tualment es limiten a una hematúria
microscòpica aïllada que generalment
remet espontàniament. Les complica-
cions greus són menys freqüents
(10%) i es presenten en forma de do-
lor als flancs, proteïnúria, o síndrome
nefròtica, i són les que habitualment
poden determinar la gravetat de la ma-
laltia. Altres complicacions com la hi-
pertensió i la insuficiència renal són
excepcionals.
De manera poc habitual poden
afectar-se altres sistemes i presentar-se
manifestacions potencialment greus:
neurològiques (amb clínica de cefalea,
convulsions, i canvis conductuals), of-
talmològiques (neuritis òptica), he-
morràgiques (pulmonars, meníngies),
cardíaques (pericarditis amb tapona-
ment cardíac, miocarditis) i d’altres
(parotiditis, orquitis).
El diagnòstic és eminentment clí-
nic (es fonamenta en un quadre clínic
característic), no essent dificultós quan
les lesions dèrmiques són presents, i no
existeixen proves de laboratori especí-
fiques que puguin confirmar-lo. En
general, i dintre de les vasculitis cutà-
nies, es reserva la síndrome de Schön-
lein-Henoch per a aquells casos en què
es demostra la presència d’immuno-
complexos circulants de classe IgA o la
presència de dipòsits immunes de clas-
se IgA a la pell.
Igualment, és important tenir pre-
sent que les manifestacions no cutà-
nies de la síndrome es poden presentar
des de molt abans que apareguin
aquestes, en forma de dolor còlic ab-
dominal, simptomatologia articular,
angioedema, nefropatia o afectació de
l’estat general.
L’evolució clínica de la síndrome
de Schönlein-Henoch habitualment
presenta un curs relativament benigne
i autolimitat, especialment si l’afecta-
ció està limitada a la pell, amb una du-
rada entre 10 dies i 6 setmanes, amb
brots successius durant el seu curs clí-
nic, i la seva morbiditat està relaciona-
da bàsicament amb les possibles mani-
festacions digestives i renals.
El tractament es relaciona estreta-
ment amb la clínica i la causa de for-
mació dels immunocomplexos d’IgA, i
es fonamenta en un tractament simp-
tomàtic i de suport (atesa la seva natu-
ra autolimitada), amb analgèsia (evi-
tant els antiinflamatoris no esteroï-
dals), hidratació i dieta tova. Alguns
pacients poden necessitar un tracta-
ment sistèmic amb corticosteroides,
malgrat que sembla que no modifi-
quen l’evolució de l’afectació renal.
També caldrà retirar l’antigen desenca-
denant en els pocs casos en què es pu-
gui determinar. En els casos més greus
de la síndrome, caldrà l’hospitalització
i un tractament més agressiu.
En les recerques bibliogràfiques
que vam realitzar, no va aparèixer cap
referència sobre la púrpura de Schön-
lein-Henoch en esportistes ni en rela-
ció amb l’esport, la qual cosa ens anima
a continuar alerta sobre la incidència
d’aquesta patologia en la població es-
portiva, especialment en aquells esports
com la natació sincronitzada, en què
observem determinades peculiaritats
que pensem que podrien afavorir les le-
sions dels petits vasos sanguinis en indi-
vidus predisposats.
C A S  C L Í N I C
153
A P U N T S .  M E D I C I N A  D E  L ’ E S P O R T .  2 0 0 6 ;  1 5 2 :  1 5 1 - 4
Bibliografía recomendada
Amitai Y, Gillis D, Wasserman D, Kochman
RH. Henoch-Schönlein purpura in in-
fants. Pediatrics. 1993;92:865-7.
Ansell BM, Falcini F. Cutaneous vasculitis
in children. Clin Dermatol. 1999;17:
577-80.
González E. Vasculitis en los niños. Protocolos
de Reumatología. 2002 [citado 13 Feb
2006]. Disponible en: http://www.aeped.
es/protocolos/reumat/17.pdf
Gussinyé P, Català M, Codina X. Púrpura
de Schönlein-Henoch: estudi retrospectiu
dels darrers 20 anys. Pediatria Catalana.
2002;62:109-14.
Jennette JC, Falk RJ. Small vessel vasculitis.
N Eng J Med. 1997;337:1512-23.
Kim S, Dedeoglu F. Update on pediatric
vasculitis. Curr Opin Pediatr. 2005;17:
695-702.
Documento descargado de http://www.apunts.org el 02/02/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.
154
Koné-Paut I. Review for the generalist: He-
noch-Schönlein purpura in children. Pe-
diatr Rheumatol Online J. 2005;3:43-56
[citado 14 Feb 2006]. Disponible en:
http://www.pedrheumonlinejournal.org/
jan-feb05/Henoch_Schoelein.htm
Kraft DM, Mckee D, Scott C. Henoch-
Scönlein purpura: a review. Am Fam
Phys. 1998;58:405-8.
López MD. Púrpura de Schönlein-Henoch. Proto-
colos de Reumatologia. 2002 [citado 13 Feb
2006]. Disponible en: http://www.aeped.es/pro-
tocolos/reumat/13.pdf
Lotti T, Ghersetich I, Comacchi C. Cutane-
ous small-vessel vasculitis. J Am Acad
Dermatol. 1998;39:667-87.
Málaga S, Santos F, Amil B. Nefropatías en
enfermedades sistémicas. Protocolos de
Nefrología-Urología. 2002 [citado 13 Feb
2006]. Disponible en: http://www.ae-
ped.es/protocolos/nefro/17-nefropatias-
enfermedades-sistemicas.pdf
Mills JA, Michel BA, Bloch DA, Calabrese
LH, Hunder GG, Arend WP, et al. The
American College of Rheumatology 1990
criteria for the classification of Henoch-
Schönlein purpura. Arthritis Rheum.
1990;33:1114-21.
Narchi H. Risk of long term renal impair-
ment and duration of follow up recom-
mended for Henoch-Schönlein purpura
with normal or minimal urinary findings:
a systematic review. Arch Dis Child.
2005;90:916-20.
Puig L. Púrpuras. A: Moraga F, editor: Pro-
tocolos de dermatología (III). 2003 [cita-
do 13 Feb 2006]. Disponible en:
http://www.aeped.es/protocolos/derma-
tologia/tres/purpuras.pdf
Saulsbury FT. Henoch-Schöenlein purpura
in children. Medicine. 1999;78:395-409.
Shetty AK, Desselle BC, Ey JL, Correa H,
Galen WK, Gedalia A. Infantile Henoch-
Schönlein purpura. Arch Fam Med.
2000;9:553-6.
Szer IS. Henoch-Scönlein purpura. Curr
Opin Rheumatol. 1994;6:25-31.
C A S  C L Í N I C
A P U N T S .  M E D I C I N A  D E  L ’ E S P O R T .  2 0 0 6 ;  1 5 2 :  1 5 1 - 4
Documento descargado de http://www.apunts.org el 02/02/2011. Copia para uso personal, se prohíbe la transmisión de este documento por cualquier medio o formato.


Púrpura de Schönlein Henoch. A propòsit d'un cas en una esportista

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert