Revistes Catalanes amb Accés Obert

DUODA Revista d'Estudis Feministes num 28-2005 ~ 
ROSER ROS RIU 
Associació de dones no estbndards 
La revolució no estandard: les persones i els essers. Un enfocament 
huma per al moviment feminista. 
Comenqo aquest article en primera persona i espero que aixo no 
invalidi les meves afirmacions i conclusions. L'enfocament huma que 
argumentaré a continuació s'esta construint, com ho feren les primeres 
feministes, des de zero. Elles tambe van haver de comengar a parlar en 
primera persona amb les seves semblants per poder construir el que 
ara coneixem com a teoria feminista. Nosaltres, les dones no estan- 
dards, tambe volem parlar a les nostres semblants per reconduir el 
feminisme cap al reconeixement de la diversitat i la diferencia si aque- 
lles ho feren des de zero, nosaltres ho farem des de menys zero; 
perque, desgraciadament, es on vivim les no estandard. 
Des que vaig comengar a treballar per I'AssociaciÓ Dones No Estan- 
dards he comprovat que en el mes profund de I'intel-lecte de la majoria 
de les persones hi ha una categorització jerarquica de I'especie hom0 
sapiens sapiens. El vertex de la piramide esta governat pel sapiens 
sapiens mascle, adult, atractiu i amb un cert estatus economic; es 
aquell sobre el que no recau cap prejudici negatiu i gaudeix tambe 
d'una alta autoestima i dignitat (alimentada pels qui I'envolten). Al 
segon graó de la piramide hi hauria els mascles mes vells, els mes 
joves, els homosexuals, els d'una altra raqa o etnia, els immigrants, els 
Roser Ros Soliu. Associació de dones no estandards 
nens i, finalment, els mascles discapacitats físics i els psíquics ... 
Al tercer grao hi trobaríem la femella sapiens sapiens adulta, atractiva i 
amb un bon nivell economic. Encara que esta sempre per sota del 
governant, a vegades pot passar al segon grao i, fins i tot, superar-10. 
En el quart, com en el segon, hi succeirien les femelles velles, les joves, 
les homosexuals, les d'una altra raga o etnia, les nenes i, finalment, les 
femelles discapacitades físiques i les psíquiques; que es situarien entre 
la categoria de nenes i el següent grao, que es el dels animals mes 
intel.1igent.s; com ara els goril-les o els ximpanzes. 
Així doncs, les dones discapacitades físiques i psíquiques existeixen 
entre la categoria de persona i la d'esser. Les discapacitats mes 
visibles, com ara una paralisi cerebral, en que sovint s'hi suma una 
dificultat comunicativa, hom percep un tracte infantil barrejat amb el 
tracte animal. Infantil perque les classifiquem com a proximes a la 
categoria anterior, que es la de nena i animal perque, al no ser nenes, 
no ens atrevim a classificar-les com a adultes i, llavors, nomes ens 
queda aproximar-les a una persona que no acaba de ser; es a dir, una 
persona-animal. Pero alhora, al no ser tampoc animals, no reben la 
dignitat que dipositem, per exemple, davant d'un ximpanzé que ha 
apres el llenguatge de signes. Al estar entre dues categories fa que 
hom miri a les dones discapacitades físiques i psíquiques com un híbrid 
entre la persona i I'esser; evocant-les així a un tipus de vida també 
híbrida. Si les col.loquem a la categoria de persones, les tractem d'una 
forma infantil i intentem que siguin el maxim de semblants al model de 
femella sapiens sapiens, encara que per aixo hagin de passar-se tota la 
vida sotmeses a experimentacions mediques. D'altra banda, si les 
col.loquem a la categoria dels essers, les tractem alhora amb domina- 
ció i afecte, com el que te un amo amb el seu animal de companyia. 
I arribats a aquest punt del meu discurs, que alguns titllaran de radical, 
em veig obligada a defensar, o, si mes no, a argumentar la certesa de 
les meves afirmacions. Aquests darrers mesos he estat treballant en un 
projecte de I'associació anomenat <<d'intervenciÓ psicosocial de les 
DUODA Revista d'Estudis Feministes num 28-2005 
dones amb discapacitat>>. Te com a objectiu treure les dones no 
estandard de I'ambit privat al públic oferint una serie de serveis, el 
nombre dels quals no enumeraré. La meva tasca, com la de les meves 
companyes, es la d'avaluar la situació d'exclusió social (i, en certa 
manera, també mental) de cada dona i buscar estrategies per fer-hi 
alguna cosa. Hi ha casos en que la solució es factible; pero que fer amb 
les dones que porten mes de 50 anys tancades a casa? Com podem 
obrir la ment d'una persona que nomes s'ha relacionat amb la seva 
família mes proxima? Com pujar I'autoestima d'una persona adulta que 
encara es creu mereixedora del castig físic i psicologic dels seus 
progenitors? Cregueu-me si afirmo, compatriotes feministes, que aquesta 
es la pitjor violencia de genere que mai hagi vist; no nomes per la 
gravetat de les situacions, sinó pel silenci i I'encobriment que les 
acompanya, tant per part d'homes com de dones. La impotencia i la 
rabia m'aclaparen quan les propies feministes hem tancat els ulls 
davant la nostra propia realitat, al passar de les nostres companyes 
discapacitades, al permetre I'avortament si ha de néixer un infant amb 
alguna discapacitat ... potser no som tan diferents als nazis, les prime- 
res víctimes dels quals foren els discapacitats. 
Pero quin es el criteri de la jerarquia de la nostra piramide mental per 
haver arribat a aquests extrems? La resposta es sa diferencia. Com mes 
diferents som a la majoria, menys persones som. I quin es el motor que 
alimenta aquesta piramide? La resposta es la por a la diferencia. Per 
aixo, es tracta amb mes dignitat a una persona poc discapacitada que 
no pas a una amb una gran discapacitat. Davant d'aixo, que afecta a 
tothom que sigui <<diferent>> al que la societat marca com a majoritari 
o <<normal>>, I'Associacio Dones No Estandards combat la piramide 
mental amb un discurs revelador que dóna la volta a la piramide. Per a 
fer-ho, hem de mirar-nos la diferencia sense por, com a un factor que 
pot potenciar una serie de capacitats que les persones <<normals>> 
mai podran adquirir. Una persona <<diferent>> o <<no estandard>> ha 
hagut de buscar estrategies per dignificar-se dins una societat on es 
valora allo <<estandard>>; ha hagut d'exigir-se molt mes per demostrar 
als altres que pot existir una certa igualtat en la diferencia. Aquesta 
- -- 
Roser Ros Soliu. Associació de dones no estandards 
tasca del <<no-estandard>> cap a I'<<estandard>> ha condui't a aquest 
a destruir la seva piramide mental i, per tant, a ser mes persona. En 
aquest sentit, cal reconeixer I'aportacio social que fan totes aquelles 
persones <<no estandard>> i, en especial, les dones <<no estan- 
dard>> (ja que son les que estan al capbaix de la piramide) a fer mes 
humana la societat. La diferencia enriqueix i els qui son diferents ho fan 
possible. Com diu L. Lavelle: <<hay que poner aquí la diferencia por 
encima de la semejanza; y es que la diferencia nos descubre la riqueza 
infinita de la realidad en tanto que la semejanza la destruye. Reconocer 
y apreciar las diferencias: tal es, diriase, la funcion esencial del espiri- 
tu>>. 


Associació de dones no estàndards

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert