Burch, Josep

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES 
AL POBLAT IBÈRIC 
DE SANT JULIÀ DE RAMIS 
PER 
J. BURCH^ 
1.INTRODUCCIÓ 
L'ampliació del cementiri municipal de Sant Julià de Ramis va 
comportar la realització de diverses obres a la muntanya de Sant Julià, concre-
tament a la zona dels Sants Metges, durant els anys 1991 i 1993. Aquestes 
obres van consistir, en un primer moment, en la creació d'una esplanada artifi-
cial just per sota de l'actual cementiri i, en una segona fase, en l'obertura de 
diverses rases per poder aixecar les estructures de sosteniment del nou cemen-
tiri (Fig. 1). Fou precisament en aquest moment quan es van localitzar, a banda 
i banda de l'esplanada esmentada, diversos indicis que permetien deduir la 
presència de restes del poblat ibèric de Sant Julià en l'àrea afectada per les 
obres. Aquests indicis consistien, d'una banda, en la presència de diversos 
blocs de calcària i algun de sorrenca que pressuposaven l'existència d'un gran 
mur i, de l'altra, d'un estrat d'uns 40 cm. de centenars de fragments de cerà-
mica superposats uns als altres que semblaven pertànyer a un abocador. 
Com a resultat d'aquests indicis es va procedir a una campanya 
d'excavacions arqueològiques finançada per l'Ajuntament de Sant Julià de 
Ramis. Davant dels resultats obtinguts en aquesta campanya i el mal estat de 
* Aula de Prehistòria i Món Antic. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art. 
Universitat de Girona. Plaça Ferrater Mora, s/n. 17071. Girona. 
75 
Annab de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol.XXXIIl 1994 -Girona- MCMXCIV 
J. BURCH 
conservació en què estaven algunes estructures es va procedir a la realització 
d'una segona fase d'excavacions i de consolidació de murs, aquest cop 
promoguda pel Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. 
2. EXCAVACIONS ANTERIORS 
Abans del 1936 Francesc Riuró va localitzar diverses estructures al cim 
de la muntanya. En un primer moment i com a conseqüència de la troballa de 
diversos fragments de tegula es va creure que era un jaciment d'època 
romana. Més tard s'obriren diverses cales i es van localitzar nombroses 
cabanes retallades a la roca natural, fet que va permetre determinar la tipo-
logia del jaciment, abandonar la hipòtesi d'un establiment romà i datar-lo, 
definitivament, a època ibèrica. 
Després del 1940 els treballs d'excavació es van canalitzar a través del 
Museu Arqueològic Provincial, concretament el 1945 es van excavar dues 
cabanes sota la direcció de Miquel Oliva. Finalment, el 1964 es retornà a 
excavar alguna de les cabanes ja localitzades, excavació dirigida pel Dr. 
Maluquer de Motes. 
3. ELS TREBALLS DE L'ANY 1993 
Els treballs d'excavació van consistir en l'obertura d'una rasa, d'uns 30 
m. de llarg per 1,5 d'ample i la neteja dels espais resultants entre aquesta rasa 
i el marge sud de l'actual cementiri municipal. Fruit d'aquests treballs, tots 
ells realitzats amb una màquina excavadora, es va procedir a l'obertura, en 
aquests llocs, de diverses cales que ens permetessin concretar la naturalesa de 
les estructures deixades al descobert i la seva datació (Fig. 2). 
Com a resultat d'aquests treballs es va posar al descobert una impor-
tant estructura (UE. 1001) que s'ha identificat com a pertanyent a la muralla 
del poblat ibèric de Sant Julià (Fig. 3). El tram descobert, força lineal però no 
del tot recte, fa aproximadament 1,10 d'ample per 30 m. de longitud. Els 
trams finals d'aquesta muralla estan coberts per diversos reompliments de 
terra i per tant no s'ha pogut documentar la seva continuïtat; no obstant, 
l'extrem est d'aquesta estructura defensiva es caracteritza per un canvi 
d'orientació que ve marcat per un angle recte, que es posa per sota de l'actual 
cementiri. 
76 
EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES AL POBLAT IBÈRIC DE SANT JULIÀ DE RAMIS 
Fig. 1. Vista general de la zona d'excavació. Al fons l'església dels Sants Metges. 
SANTS METGES - SANT JULIÀ DE RAMIS 
ZONA I PLANTA GENERAL 
Fig. 2. Planta general, amb indicació de les UE, de l'excavació de l'any 1993. 
77 
J. BURCH 
L'aparell constructiu d'aquesta muralla està format per blocs de pedra 
calcària més o menys treballats. El parament sud és el més regular i està format 
per pedres grans de calcària i sorrenca, normalment rectangulars o quadrangu-
lars, falcades amb petites pedres. Tots els carreus estan retallats i formen una 
superfície molt regular (Fig. 4). El reble interior està format per pedres més 
petites i mitjanes sense cap disposició concreta, tot i que no semblen tirades. El 
parament nord no es tan regular com el sud, ja que les pedres són més petites i 
no tan polides. Tot i ser una estructura formada per dos paraments paral·lels de 
pedres, en algun punt concret la muralla està formada només per grans blocs 
transversals que agafen tota l'amplada del mur. 
Aquesta muralla va ser construïda a la primera meitat del s. IV a.C. 
Entre el material ceràmic d'aquest moment destaquen set fragments de cerà-
mica àtica i concretament una base de skyphos de figures roges (Fig. 5,10) i 
diversos fragments de ceràmica ibèrica pintada de la primera meitat del s. IV 
a.C o fins i tot de les darreries del s. V a.C. 
Al sud de la línia de muralla, lliurant-se físicament a aquesta, van 
excavar-se un conjunt d'estrats que evidenciaven una ocupació fora muralla a 
partir del s. IV a.C. (UE 1029, 1032 i 1033). Per contra, dintre del recinte 
emmurallat van ser molt pocs els estrats que es podien identificar com a rela-
cionables cronològicament amb aquest gran mur, ja que la muralla datada a la 
primera meitat del s. IV a.C. contrastava amb la cronologia dels estrats que s'hi 
lliuraven físicament, tots ells datables a partir del s. III a.C. Entre els que sí hi 
havia una relació cronològicament contemporània destaca un paviment damunt 
del qual es van trobar una petita llar de foc (Fig. 6) i diversos forats de pal. 
El fet que explica la manca de relació cronològica entre la muralla del 
s. IV a.C. i els estrats que s'hi lliuraven va ser la construcció d'una segona 
muralla (Fig. 7), tres metres més enrera i paral·lela a la primera. Aquesta 
estructura rectangular estava formada per dos paraments paral·lels formats per 
grans blocs de pedra calcària posats a filades (se n'han conservat fins a cinc). 
Allà on els blocs no encaixen perfectament hi ha una petita filada de pedres 
petites -planes- que serveixen per falcar els grans blocs. Sembla que la cara 
vista era pel sud (Fig. 8 i 9), ja que sembla que les pedres de la cara sud estan 
més polides que les de la nord. 
La data de construcció d'aquesta muralla és determinada pel material 
ceràmic que apareix en el rebliment de l'estrat (UE. 1010) i els estrats que el 
cobreixen immeditament (UE. 1009). L'estrat (UE 1011), reomplert per la 
UE. 1010 és una petita rasa que es va obrir en el paviment (UE. 1012) a fi i 
efecte de tenir el suficient espai de terra perquè els blocs inferiors de la segona 
78 
EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES AL POBLAT IBÈRIC DE SANT JULIÀ DE RAMIS 
Fig. 3. Fotografia de la muralla del s. IV a.C. 
79 
J. BURCH 
SANTS METGES - SANT JULIÀ DE RAMIS 
ALÇAT 5-UE 1001 
Fig. 4. Alçats del parament sud de la muralla del s. IV a.C. 
80 
EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES AL POBLAT IBÈRIC DE SANT JULIÀ DE RAMIS 
( 
14 
\ 
I r^ 12 
•V-
15 
5 cm 
Fig. 5. 1 i 5, àmfora, Dr. 7/11; 2, àmfora indeterminada;3, àmfora greco-itàlica; 4, àmfora, PE 16; 
6, imitació en miniatura d'una àmfora ibèrica;?, engalba blanca; 8,9,11,13 a 15, Camp. A;10, 
skyphos d'àtica;12, àtica. 
J. BURCH 
muralla poguessin reposar damunt mateix de la roca natural de la muntanya. 
EI material que ha aparegut en aquests estrats i que ens pot datar aquesta 
muralla està format per àmfora púnica (Fig. 5, 4), greco-itàlica (Fig. 5,3) , i 
ceràmica ibèrica pintada a bandes de color blanc. 
La construcció d'aquesta segona muralla va significar la remodelació 
total d'aquesta zona, ja que es van enderrocar i retirar totes les estructures que 
hi havia fins aquest moment. Deixant de banda els moviments de terra neces-
saris per a la construcció de la muralla, també se'n van realitzar uns altres per 
crear un petit espai, de mides irregulars, que va paral·lel a la primera muralla 
(Fig. 2 i Fig. 10). Aquest passadís és marcat en algun punt pel tall de la roca 
natural, i en algun altre perquè està delimitat per algun mur (UE 1043). 
El moment final d'aquest complex constructiu està determinat per un 
conjunt d'estrats de reompliment que preparen el terreny, atalussant-lo, per tal 
de rebre un conjunt d'estructures de pedra seca (UE. 1003-1092-1035-1053-
1075) que suposen l'anul·lació total del sistema defensiu format per les dues 
muralles. Aquest moment final cal situar-lo cap al s. II-I a.C. per la relació 
amb el conjunt de material ceràmic format per kalathos, Camp. B, àmfora 
itàlica i engalba blanca (Fig. 5,7). 
El colgament de tota aquesta zona per part dels reompliments esmen-
tats i l'atalussament aconseguit amb els murs de pedra seca sembla que estan 
determinats per la necessitat de crear una terrassa artificial. Terrassa que 
hauria estat construïda al lloc que ocupa l'actual església dels Sants Metges, 
sense que es pugui establir una relació directa entre les dues construccions 
perquè la terrassa artificial s'ha de datar entorn del s. I a.C. i l'església, del s. 
XI d.C. Quin és, doncs, l'element que precisa la creació d'una esplanada arti-
ficial? Aquest element, probablement s'hagi de cercar en alguns grans carreus 
de sorrenca conservats a l'interior de l'església i en alguns encastats als seus 
murs, carreus de factura típicament romana. Així doncs, és possible que 
l'anul·lació dels sistemes de defensa del poblat no estigués provocada per la 
intenció d'anul·lar-los com a tals, sinó per la necessitat de crear una plata-
forma elevada que servís de base a una construcció d'època romana. 
Construcció de la qual no queden restes, ja que per damunt seu es va construir 
l'església dels Sants Metges. 
4. CONSIDERACIONS FINALS 
Paral·lelament a l'excavació arqueològica, durant l'any 1993, es va 
procedir a la situació i delimitació del poblat (Fig. 11). Com a resultat 
82 
EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES AL POBLAT IBÈRIC DE SANT JULIÀ DE RAMIS 
Fig. 6. Llar de la primera fase del jaciment, s. IV-III a.C. 
Fig. 7. Vista frontal de la segona muralla. 
•83 
J. BURCH 
d'aquests treballs s'ha pogut constatar que el poblat ibèric ocupava els cims 
de la muntanya de Sant Julià, i feia uns 500 m. de longitud per 60-80 m. 
d'amplada. La considerable extensió de l'àrea del poblat i la importància de 
les restes arquitectòniques i materials descobertes en les diverses excavacions 
arqueològiques realitzades a la muntanya permeten deduir un poblat compa-
rable als grans poblats ibèrics del nord-est de Catalunya, importància que està 
causada per diversos factors: 
1) Una situació estratègica que permetia controlar el pas entre la zona del Pla 
de Girona i les planes de l'Empordà. La comunicació entre el Pla de 
Campdorà i partir d'aquí, cap a Girona, i el curs baix del riu Ter (Empordà) 
s'havia de realitzar, o bé pel coll de la Costa Roja (lloc on s'han docu-
mentat restes de la Via Augusta Romana, però de difícil accés pel percen-
tatge elevat del seu pendent) o bé pel Congost (seguint el curs del Ter, camí 
de més fàcil accés que la Costa Roja però amb perill de quedar tallat pels 
aiguats provocats per les crescudes del Ter). La situació del poblat permetia 
controlar el segon pas de forma directa, i el primer, a través d'una talaia 
situada a uns dos-cents metres del poblat, al lloc on avui s'alça un castell 
d'època moderna. 
2) Una considerable riquesa natural que està caracteritzada per la presència 
del riu Ter, que permetia d'una banda una bona comunicació amb la costa, 
especialment amb Empúries, i per tant l'existència d'un bon eix comercial, 
i de raltra, pel desenvolupament econòmic que està registrat a partir de dos 
camps de sitges, el "Bosc del Congost" i el "Camí del Pla", utiUtzats per a 
emmagatzemar la producció cerealística. El Ter, per tant, ajuda a mantenir 
una agricultura, els excedents de la qual podien ser comercialitzats a través 
seu. 
Finalment apuntar algunes consideracions cronològiques entorn el 
moment final del poblat. Fins l'any 1991 les excavacions arqueològiques en el 
mateix poblat o en jaciments relacionables amb aquest semblaven precisar 
l'abandonament d'aquest hàbitat a meitats del s. II a.C. No obstant, l'exca-
vació del camp de sitges del "Bosc del Congost" ja aportava alguns elements 
que concretaven aquest abandonament a finals del s. II a.C. o fins i tot a prin-
cipis del s. I a.C. Aquesta modificació de la cronologia final del poblat ha 
estat confirmada per les excavacions del 1993, ja que el material ceràmic que 
han aportat sembla retardar l'abandonament del poblat fins a les dates suara 
apuntades. 
84 
EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES AL POBLAT IBÈRIC DE SANT JULIÀ DE RAMIS 
SANTS METGES - SANT JULIÀ DE RAMIS 
ALÇAT 2 -UE 1004. 1087. 1038 
Fig. 8. Alçat de la segona muralla. Final s. III / principi s. II a.C. 
Fig. 9 Detall d'un dels trams conservats de la segona muralla. 
85 
J. BURCH 
Fig. 10. Vista general del sector 4 de l'excavació. 
Fig. 11 Amb traç negre, els límits del poblat. 
86 
EXCAVACIONS ARQUEOLÒGIQUES AL POBLAT IBÈRIC DE SANT JULIÀ DE RAMIS 
BIBLIOGRAFIA 
BURCH, J. et alii (1992) "Excavacions arqueològiques en el traçat de la 
variant de la carretera nacional II al seu pas per Girona", Primeres 
Jornades d'Arqueologia de les comarques gironines. Sant Feliu de 
Guíxols, 1992, p. 60-70. 
MALUQUER DE MOTES, J. (1972) "El poblado ibérico de San Julià de 
Ramis (Gerona). Pirineos, 106. Barcelona, 1972. p. 43-60. 
NOLLA, J.M. & CASAS. J (1984) Carta arqueològica de les comarques de 
Girona, Centre d'Investigacions Arqueològiques, Girona, 1984. p. 195. 
PY, M. (1993) "Campanienne B", Dictionnaire des Ceràmiques antiques en 
Méditerranée nord-occidentale, Lattara, 6, Lattes, 1993, p. 151-152. 
RIURÓ, F. (1936) "Esbós sobre la cultura ibèrica i el poblat de Sant Julià de 
Ramis", Butlletí del Grup Excursionista i Esportiu Gironí. Girona, 
1936. p. 136-140. 
87 


Excavacions arqueològiques al poblat ibèric de Sant Julià de Ramis

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert