Burch, Josep

Carrascal i Pardo, Carme

Merino, Jordi

Navarro, N.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA VIL·LA ROMANA DE LA CASA 
DEL RACÓ 
PER 
J. BURCH 
C. CARRASCAL 
J. MERINO 
N. NAVARRO 
1. INTRODUCCIÓ 
L'any 1991, amb motiu de les obres de la Variant Est de la carretera 
Nacional 11 al seu pas per Girona, es va fer un seguiment que va permetre la 
localització de quatre jaciments. S'inicià així una intervenció arqueològica 
d'urgència al mes de juliol que va durar sis mesos. 
L'equip d'excavació estava format per cinc arqueòlegs i divuit auxi-
liars de l'empresa CÒDEX, SCCL. També, i durant tres setmanes, van parti-
cipar-hi dues màquines excavadores. 
Dels quatre jaciments, un estava situat al terme municipal de Fornells 
de la Selva. Es tractava d'una sitja amortitzada al darrer quart del segle I d.C. 
(Burcl·i et alii, 1992b, p. 21-30). Els altres tres jaciments s'emplaçaven al 
terme municipal de Sant Julià de Ramis. Un d'ells era un camí a prop del 
Terri; el segon era un camp de sitges datat entre el darrer quart del segle IV 
a.C. i principi del segle I a.C. (Burch et alii, 1992a, p. 60-70) i, finalment, la 
vil·la romana de la Casa del Racó. 
La intervenció arqueològica, que bàsicament es va concentrar al camp 
de sitges i a la vil·la, va finalitzar el 9 de gener de 1992. Del 6 al 16 d'abril del 
mateix any es va reprendre l'excavació de la vil·la a fi de precisar-ne la crono-
logia. 
123 
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XXXIII, 1994 -Girona- MCMXCIV 
J. BURCH / C. CARRASCAL / J. MERINO / N. NAVARRO 
2. SITUACIÓ GEOGRÀFICA 
El terme de Sant Julià s'estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una 
sèrie d'elevacions com la muntanya de Sant Julià, que, juntament amb la serra 
de Sant Miquel, forma el Congost del Ter. A banda i banda de la muntanya 
s'estenen la plana de Campdorà, al sud, i la conca del Baix Ter, al nord. 
El jaciment de la vil·la romana de la Casa del Racó està situat al 
vessant septentrional de la muntanya de Sant Julià, a uns cent metres del riu 
Ter i dominant una àmplia zona de conreu (Fig. 1). A l'antiguitat, devia estar 
molt a prop d'un dels brancals de la Via Augusta al seu pas per Sant Julià. 
3. LES FASES ARQUITECTÒNIQUES (FIG. 2) 
3.1. Primera fase arquitectònica 
Tres estructures situades a l'extrem oriental del jaciment marquen la 
primera fase arquitectònica. Tot i que entre elles tenen en comú que són murs 
de "pedra seca", es tracta d'estructures de tipologia constructiva ben diferent. 
Un d'ells (UE. 4155) està format per una sola filada de pedres grans sense 
treballar, un segon, per carreus escairats que estan col·locats longitudinalment 
i que es combinen amb altres transversals (UE. 4080), i un tercer (UE. 4073) 
està format per dos paraments, amb un reble interior de pedretes i fang, de 
pedres planes, parcialment treballades i ben disposades en successives filades 
(Fig. 3). 
A l'interior de l'àmbit que marquen aquestes estructures s'hi va 
excavar una sitja d'1,20 m. de profunditat, la qual va ser obliterada en el 
moment de la construcció del segon establiment. 
3.2. Segona fase arquitectònica 
Superposant-se als elements i estrats de la fase anterior, s'aixequen un 
conjunt d'estructures que formen un edifici d'uns 1.000 m2 d'extensió aproxi-
mada, que significa la segona fase arquitectònica. Previ als treballs construc-
tius va ser necessari salvar els forts desnivells que marca la topografia 
d'aquest sector de la muntanya de St. Julià. Així doncs, es va procedir a 
l'anivellament d'alguns sectors amb materials procedents de l'anterior fase i 
d'altra banda a l'arrasament d'algunes parts de la roca natural. 
124 
LA VIL·LA ROMANA DE LA CASA DEL RACÓ 
mmw·-^ •mmM-^ 
Fig, 1: Vista general de la vil·la romana de la Casa del Racó, amb el riu Ter al fons. 
VNG 91-92-ZONA 4 
I . • I, ' I , ' I . ' I . ' I . . 
Fig. 2: Planta general del jaciment. a&J·ac^.C^, 
125 
J. BURCH / C. CARRASCAL / J. MERINO / N. NAVARRO 
Les característiques constractives d'aquest edifici estan marcades per 
la diferència amb l'anterior construcció. En aquest moment, les estructures 
són fetes a base de pedres, calcàries i pissarres, unides amb morter i amb el 
parament interior arrebossat amb morter de calç i sorra. La majoria d'aquests 
murs estan sòlidament assentats sobre el terreny, ja que s'aixequen sobre 
banquetes que reposen sobre sòlides fonamentacions. 
La distribució espacial de les habitacions és determinada per la 
presència d'un pati subdividit en dos sectors per un mur de pedra seca (UE. 
4086). Tots els àmbits coneguts es situen al nord i a l'est d'aquest espai obert 
(Fig. 4). La majoria d'aquestes estances eren únicament de planta baixa però 
és possible que una d'elles, concretament la situada a l'angle nord-oriental del 
jaciment, tingués un primer pis. Totes aquestes estances estaven pavimentades 
amb terra trepitjada, exceptuant la situada a l'angle nord-est, que ho estava 
amb opus signinum (UE. 4059). 
Posteriorment es va procedir a una reforma-ampliació: d'una banda es 
repavimentaren algunes habitacions i de l'altra es procedí a l'ampliació de la 
vil·la per l'oest i pel sud. Aquestes ampliacions consistiren, bàsicament, en la 
construcció de dos àmbits. El situat a l'oest del jaciment devia suposar la 
destrucció de part del mur perimetral de la vil·la i un aixecament del nivell del 
terreny que va servir per pavimentar amb opus signinum (UE. 4015) una nova 
habitació. A l'habitació col·lateral es va excavar al bell mig un dipòsit rectan-
gular de 167 per 70 cm i 100 cm de fons. L'ampliació al sud significà la cons-
trucció d'un porxo, cobert amb tegula i pavimentat amb un sòl de ceràmica i 
teula trinxada unida amb fang (UE. 4122). Entre les restes que van aparèixer 
per sota l'enderroc que cobria aquest porxo hi havia un escatUot, un ganivet, 
diverses grapes i anelles de ferro, un culleró i diversos fragments de dolia, 
elements evidents del caràcter rústic d'aquesta ampliació. 
3.3. Abandonament 
L'abandonament de l'edifici ha estat identificat a partir dels enderrocs 
apareguts a.quasi tota la superfície de l'establiment (Fig.5). El fet que no 
aparegui cap nivell d'incendi i que alguna de les pedres cantoneres de les 
parets (UE. 4064) fossin robades abans de la caiguda dels sostres, ens fa 
pensar que l'edifici no va patir cap destrucció sobtada, sinó que la caiguda 
dels seus murs va ser producte de l'abandonament del lloc. Un cop l'edifici ja 
havia estat abandonat i els sostres, caiguts, l'angle nord-est de la vil·la es va 
esllavissar en direcció a l'actual casa del racó. 
126 
LA VIL·LA ROMANA DE LA CASA DEL RACÓ 
\':j0: - . # ! / • ^ ; , · / 
Fig. 3: Detall de les estructures de la fase republicana. 
127 
J. BURCH / C. CARRASCAL / J. MERINO / N. NAVARRO 
Posteriorment, tota aquesta àrea, i part de la muntanya de Sant Julià, va 
ser afectada per un moviment de terres que significà la formació de terrasses 
destinades al conreu, tal com mostren diverses parets de feixa (UE. 4037) que 
es superposen a les estructures de l'establiment romà. 
4. MATERIALS ARQUEOLÒGICS I CRONOLOGIA DE LES FASES 
Un dels principals trets del material arqueològic de la vil·la és la seva 
escassetat i pobresa. Entre els materials ceràmics, només s'han pogut compta-
bilitzar un total de 149 individus, dels quals 91 (61.07 %) pertanyen a produc-
cions locals, 24 individus (16.10 %), a àmfores, i 34 individus (22.81 %), a 
ceràmiques d'importació, 27 dels quals corresponen a ceràmiques fines de 
taula i 7, a ceràmiques de cuina. Aquest darrer grup, malgrat la seva migradesa, 
és el que ha permès establir la cronologia de les diverses fases del jaciment. 
Les produccions locals i les àmfores permeten reafirmar aquestes cronologies. 
Les produccions més antigues estan representades per diversos indi-
vidus de Campaniana B (Fig. 6, núm. 5 i Fig. 10, núm. 2, 5, 6, i 9), entre els 
que s'identifiquen les formes Lamboglia 2, 3 i 5/7, les més freqüents 
d'aquesta producció, totes amb cronologies compreses entre el darrer quart del 
segle II a.C. i mitjan segle següent. 
Entre les produccions locals d'aquest període, la més nombrosa és la 
de les ceràmiques emporitanes (Fig. 10, núm. 4, 10, 17 i 18), amb el caracte-
rístic peu anular. L'exemplar més ben conservat correspon a la forma 14, una 
imitació del bol Lamboglia 1 de la Campaniana B, present sobretot en nivells 
de finals del segle II i inici del I a.C. (Aquilue et alii, 1984, p. 373). També 
coincideixen amb aquesta cronologia el pocs fragments d'àmfora itàlica loca-
litzats (Fig. 6, núm. 6). 
L'anàlisi del conjunt de la primera fase ens permet situar el moment de 
construcció d'aquesta vil·la en èl primer quart del segle I a.C, coincidint amb 
l'inici de la romanització activa del territori. Entre l'arribada dels romans a 
Empúries i aquest moment, les úniques estructures romanes documentades 
eren de caire militar: e\ praesidium d'Empúries (Aquilue et alii, 1984, p. 36 a 
47), el campament romà de Peralada, recentment excavat (Llinàs et alii, 1993, 
p. 202), i el petit establiment agrícola de l'Olivet d'en Pujol, a Viladamat 
(Casas, 1989, p. 44). 
A partir del primer quart del segle I a.C. es constata un veritable canvi 
en l'ocupació del territori a les nostres comarques, amb l'establiment i desen-
volupament de nous centres urbans com Empúries o Girona. Paral·lelament, el 
128 
LA VILLA ROMANA DE LA CASA DEL RACÓ 
Fig. 4: Estances de la part septentrional de la vil·la. 
Fig. 5: Fotografia de l'enderroc general. 
129 
J, BURCH / C. CARRASCAL / !. MERINO / N. NAVARRO 
.w_y^  
•IL 5" 
K í 
Fig. 6: Material arqueològic: 1, 6: àmfora; 2, 4, 7, 8: comuna oxidada; 3: pondus; 5: Campaniana 
B; 9: Terra Sigilla Africana D; 10: Terra Sigillata Africana A. 
130 
LA VILLA ROMANA DE LA CASA DEL RACÓ 
f 
> 
/ • "SÉ^Í 
-v 
m 1» 11 
12 
13 
14 
/.s 
Fig. 7: Material arqueològic: 1, 3 a 5, 7: comuna oxidada; 2, 6, 8, 11 a 13: grollera; 9: parets fines; 
10: Terra Sigillata Sud-gàl·lica; 14: àmfora; 15: comuna reduïda. 
131 
/. BURCH / C. CARRASCAL / J. MERINO / N. NAVARRO 
procés innovador també arriba al sistema d'explotació de l'agricultura, amb la 
incorporació de models itàlics que comporten l'establiment al territori de 
villae agrícoles. 
Fins al moment, les intervencions arqueològiques efectuades en aquest 
tipus d'establiments a les nostres comarques havien permès documentar 
importants conjunts de materials d'aquest període que feien sospitar 
l'existència d'una primera fase republicana en la majoria d'ells. És el cas dels 
Tolegassos, a Viladamat (Merino & Rocas, 1989, p.l05 i ss.), on cal afegir als 
materials ceràmics diversos elements estructurals, com un fragment de base de 
columna o diversos fragments d'estuc amb decoració pintada, el Pla de 
l'Horta (Nolla & Casas, 1984, p.181-187) i molts altres exemples. 
La continuïtat de l'ocupació de l'establiment fins a les reformes de la 
segona fase sembla garantida per diversos materials, bé del canvi d'era, com 
l'àmfora Pascual 1 (Fig.6, núm. 1), i diversos fragments de Terra Sigillata 
Aretina i formes de la fàcies més tardana de les produccions emporitanes; bé 
del segle I d.C, sobretot Terra Sigillata Sud-gàl·lica, entre els quals destaca un 
fragment decorat de Drag.29 (Fig.lO, núm.l), produïda durant la primera 
meitat del segle I d.C. 
El segon grup important de ceràmiques d'importació està format per 
les africanes, sobretot Terra Sigillata Africana A, amb 8 individus, i la cerà-
mica africana de cuina, amb 7 individus. Entre les primeres, només s'ha pogut 
identificar una forma, la Hayes 9a (Fig.6, núm. 10), amb cronologia dins la 
primera meitat del segle II d.C. (Raynaud, 1993a, p.l72). Hi ha també algun 
fragment sense forma, que es pot assimilar a la Hayes 14, una mica més 
tardana, dins la segona meitat del segle II d.C. 
Entre les ceràmiques de cuina no hi ha cap forma. Només s'han pogut 
identificar diversos fragments de Hayes 23, amb el característic fons estriat, i 
que es localitza a les nostres comarques a partir de mitjan segle I d.C, de 
forma aïllada, i, més abundant, a partir del darrer quart del mateix segle. 
Entre els materials locals amb cronologia semblant, hi ha diversos frag-
ments que imiten materials d'importació, tant de taula, com de cuina. Entre els 
primers, hi ha una vora de comuna oxidada (lam.6, núm.8) que imita la forma 
Hayes 9a de la Terra Sigillata Africana A, i entre les segones, dues vores de 
ceràmica grollera reduïda que imiten la tapadora Hayes 196 de l'africana de 
cuina, que es comença a produir a partir del darrer quart del segle I d.C. 
(Raynaud, 1993b, p.). 
La presència de totes aquestes produccions, amb cronologia similar de 
finals del segle I i primera meitat del segle II d.C, i la manca de formes carac-
132 
LA VILLA ROMANA DE LA CASA DEL RACÓ 
I 
> 
10 
D 
11 
Fig. 8; Material arqueològic: 1: àmfora; 3: dòlium; 4, 5, 7 a 9: Gris de la costa catalana; 6: morter; 
10: grollera; 11: comuna oxidada. 
133 
J. BURCH / C. CARRASCAL / J. MERINO / N. NAVARRO 
terístiques de l'Africana A de la segona meitat del segle II d.C., permet situar, 
a grans trets, la remodelació de la vil·la dins la primera meitat del segle II d.C. 
Finalment, cal situar l'abandonament de la vil·la en el segon quart del 
segle IV d.C. Hi ha diversos materials que permeten fer aquesta afirmació. 
Una vora de Terra Sigillata Africana D (Fig.6, núm.9), assimilable a la forma 
Hayes 61, produïda a partir del segon quart del segle IV, dues vores d'àmfora 
africana baix-imperial (Fig.9, núm. 1 i 4) i, finalment, una moneda de bronze. 
A l'anvers es pot veure la inscripció URBS ROMA. Hi ha el bust de Roma 
amb un agró sobre el casc i la túnica imperial. Al revers, on no hi ha llegenda, 
hi ha la lloba que alleta Ròmul i Remus. Pel cim, hi ha dues estrelles. Aquesta 
moneda està encunyada a partir de l'any 317 a Siscia, una ciutat de Panonia 
situada a la confluència del Copalsis (Kulpo) i el Svus (Save). Actualment, 
s'anomena Sissek (Croàcia). 
CONCLUSIONS 
L'abandonament del poblat ibèric de Sant Julià s'ha datat, gràcies a les 
excavacions arqueològiques realitzades en aquests darrers anys, a principi del 
s. I a.C. Moment que coincideix amb la data de la primera fase arquitectònica 
de l'establiment de la "Casa del racó". Això no significa, necessàriament, que 
alguns dels antics habitants del poblat ibèric es traslladessin a la "Casa del 
Racó" però la coincidència cronològica i el marc històric en què és realitza (el 
moment del "gran canvi" de finals del s. II i principi del s. I a.C.) sí que indica 
un canvi en les característiques del poblament i concretament de l'explotació 
rural del territori. Encara que les estructures no són murs de morter, tampoc el 
tipus d'establiment és típicament ibèric, sinó que ara es segueixen, probable-
ment, patrons romans. I diem que devien seguir "patrons" romans perquè 
sobre aquestes primeres estructures es va consolidar la vil·la romana del s. I-II 
d.C. 
L'establiment del s. I-II d.C. era típicament de tipus itàlic, tant per la 
tipologia constructiva com per la disposició dels seus àmbits. La majoria 
d'aquestes estances devien estar relacionades amb l'activitat agrícola-rama-
dera, ja que en moltes d'elles han aparegut fragments de dolia i altres útils 
destinats possiblement a aquest fi, com per ex. un escatllot. Creiem que les 
estances del nord podien haver estat destinades a la transformació de matèries 
primeres, ja que s'hi ha excavat un dipòsit rectangular i diversos forats de 
dolia, situats esglaonadament els uns davants dels altres, amb petits orificis 
per on escórrer líquids. 
134 
LA VILLA ROMANA DE LA CASA DEL RACÓ 
Fig. 9; Material arqueològic: 1 i 4; àmfora, 2 i 3: comuna oxidada. 
135 
1. BURCH / C. CARRASCAL /1. MERINO / N. NAVARRO 
T 
/ 
VL 
), Vh. 
10 
11 
^siy. ^ 1 
12 
1^ 
Fig. 10: Material arqueològic; 1, 8, 12: Terra Sigillata Sud-gàllica; 2, 5, 6, 9: Campaniana B; 3: 
comuna oxidada; 4, 10, 17, 18: gris de la costa catalana; 7, 11, 14: grollera; 13, 15: àmfora; 16: 
dòlium. 
136 
LA VIL·LA ROMANA DE LA CASA DEL RACÓ 
La manca d'estances que evidenciïn d'una manera clara i fefaent la 
utilització d'una part de la vil·la com a residència és degut a les mateixes 
característiques riistiques de l'establiment, fet que ens porta a considerar 
aquesta vil·la com a dependent d'una altra que es trobaria en un indret no 
gaire llunyà. 
BIBLIOGRAFIA 
AQUILUE et alii (1984). "El Fòrum romà d'Empúries", Monografies 
Emporitanes, VI, Diputació de Barcelona, 1984. 
BURCH, J. et alii (1992a). "Excavacions arqueològiques en el traçat de la 
variant de la carretera nacional II al seu pas per Girona", Primeres 
Jornades d'Arqueologia de les comarques gironines, Sant Feliu de 
Guíxols, 1992, p. 60-70. 
BURCH, J. et alii (1992b). "Excavacions a la Variant Est de Girona: la sitja 
romana de Fornells", Quaderns de la Selva, 5, Santa Coloma de 
darners, 1992, p. 21-30. 
CASAS I GENOVER, J. (1989). L'Olivet d'en Pujol i els Tolegassos, Sèrie 
Monogràfica, 10, Centre d'Investigacions Arqueològiques, Girona, 
1989. 
COHEN, H. (1862). Description historique des Monnais frappes sous 
l'empire Romain, Ed. MM. Rollin et Feuardent, Paris, 1862. 
LAMBOGLIA, N. (1952). "Per una classificazione preliminare delia ceràmica 
campana", Atti del I Congresso di Studi Liguri, Bordighera, 1952, p. 
139-206. 
LLINÀS et alii (1993). "El campament romà de Peralada: una fortificació 
d'època republicana a l'hinterland d'Empúries", La ciutat en el món 
romà. XIV Congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica. Pre-actes. 
Vol. II: Comunicacions, Tarragona, 1993, p. 202. 
MERINO, J. & ROCAS, X. "Estudi de tres àmbits significatius", L'Olivet 
d'en Pujol i els Tolegassos, Sèrie Monogràfica, 10, Centre d'Inves-
tigacions Arqueològiques, Girona, p. 105-160. 
NOLLA I BRUFAU, J.M. £1987). "Girona romana. De la fundació a la fi del 
món antic". Quaderns d'Història de Girona, Girona, 1987. 
NOLLA, J.M. & CASAS.J (1984). Carta arqueològica de les comarques de 
Girona, Centre d'Investigacions Arqueològiques, Girona, 1984. 
137 
J. BURCH / C. CARRASCAL / J. MERINO / N. NAVARRO 
PY, M. (1993). "Campanienne B", Dictionnaire des Ceràmiques antiques en 
Méditerranée nord-occidentale, Lattara, 6, Lattes, 1993, p. 151-152. 
RAYAUD, Cl. (1993a). "Céramique africaine Claire A", Dictionnaire des 
Ceràmiques antiques en Méditerranée nord-occidentale, Lattara, 6, 
Lattes, 1993, p. 170-174. 
RAYAUD, Cl. (1993b). "Céramique africaine de cuisine", Dictionnaire des 
Ceràmiques antiques en Méditerranée nord-occidentale, Lattara, 6, 
Lattes, 1993, p. 87 a 89. 
ROURA, A. et alii (1988). La vil·la romana de Vilauba (Camós), sèrie 
Monogràfica, 8, Centre d'Investigacions Arqueològiques, Girona, 
1988. 
VERNHET, A. (1975). Notes sur la terre sigillée de la Graufesenque, Millau, 
1975. 
138 


La vil.la romana de la casa del Racó

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert