Seva, Antoni

Revistes Catalanes amb Accés Obert

LA FIGURA DE L'ESTUDIOS 
DOBLAT DE MESTRE 
PER 
ANTONI SEVA 
I.B. "Sant Josep de Calasanç" de Barcelona 
El meu desig era de contribuir amb un assaig, per modest que fos, al 
merescut homenatge que ara oferim a Dolors Condom. M'ha estat impossi-
ble: una llarga obra, el Diccionari llatí-català, en la qual la homenatjada és 
part important, m'ho impedeix. Però de cap manera podia deixar escapar 
l'avinentesa d'aquesta festa jubilar sense aportar-hi almenys una glossa, que 
ni tan sols pretén arribar a elogi, per tal de manifestar una part d'allò que re-
presenta com a estudiosa i com a professora. 
En efecte. Dolors Condom entra amb tota justícia en el nombre dels 
estudiosos de formació sòlida i comprensiva -una espècie que, avui, si no es 
troba en perill d'extinció, veu reduïdes les seves files i minvat el seu prestigi. 
Em refereixo al model d'erudit que sap conjugar la profunditat en els conei-
xements amb la varietat d'interessos, que se situa, doncs, en la noble tradició 
humanística. En aquesta, la globalitat del saber, centrada en l'home com a 
subjecte, il·lumina i dóna sentit als coneixements particulars i, al contrari, 
aquests no són presos ni com a objectiu final ni com a entitat tancada, sufi-
cient en si. 
Del Renaixement ençà, si més no, la necessitat d'aprofundir en tots i 
cadascun dels camps del saber s'ha fet cada vegada més palesa perquè la 
ciència no pot guanyar terreny si no és avançant en l'exactitud i la precisió 
del nombre més ampli possible de coneixements. Per tant, el savi modern, 
acceptant de grat o per força la limitació de les seves capacitats, ha hagut de 
renunciar al domini equilibrat de totes les branques de la ciència, d'un arbre 
cada dia més frondós. L'especialització és un procés irreversible, i no ho 
hem de lamentar. 
Però convé tenir present sempre quin és el recte sentit de l'especialit-
zació, que, mal entesa, pot conduir a l'absurd o a monstruositats. Hi ha qui 
343 
ANTONI SEVA 
pretén saber molt d'una cosa, i només d'una cosa, amb oblit de les altres, i 
amb un cert desdeny per les matèries comunes; no importa, aleshores, què es 
coneix i per què, sinó que se'n sap més que ningú, i només d'allò. Fins i tot, es 
dóna una mena més grollera d'especialització consistent en una ridícula reivin-
dicació de la ignorància de tot allò que no sigui el minúscul camp propi. 
Que una concepció tan estreta del coneixement empobreix i ofega la 
formació i la visió del món en l'individu, no ho posaria en dubte ningú. Però 
potser convé recordar de tant en tant que aquesta limitació és també pernicio-
sa per a la ciència. El simple coneixement de fets aïllats, per nombrosos que 
siguin, no és encara ciència; si de cas, en constitueix la matèria prima. Al 
contrari, el punt de vista científic consisteix en la visió global dels fets i en la 
seva articulació causal. Qui tingui aquesta idea comprensiva del coneixe-
ment, podrà endinsar-se tan com vulgui pels viaranys que trobi a una banda i 
altra sense temor de perdre's, desorientat, entre la brolla; després ja sabrà 
tornar al camí principal. 
I això que val per a la ciència, val igualment per a la seva transmissió, 
és a dir, per a l'ensenyament. El bon mestratge s'assenta en el domini orgà-
nic de la matèria, que, per damunt de programes i manuals, sabrà distingir 
allò que és essencial del que és accessori, que farà fàcil allò que és difícil; 
impartint-li un cos de doctrina coherent i infonent-li alhora una espurna de 
passió pel saber, no solament farà apte el deixeble: formarà l'home. 
No escapa a ningú que, en esbossar la figura de l'estudiós doblat de 
mestre, penso en Dolors Condom. Em remeto al testimoni dels qui, com a 
col·legues o com a deixebles, l'hem vista treballar; em remeto a la seva obra 
consistent, que va de la monografia erudita al llibre escolar passant per la le-
xicografia i l'edició i traducció de textos. Durant una llarga etapa de la seva 
vida, ha hagut de fer compatibles l'ensenyament i -en un país en què la in-
vestigació sembla una activitat clandestina, gairebé penalitzada, més que no 
pas fomentada- l'erudició. Ara, amb la seva jubilació, ja no augmentarà, és 
cert, el nombre dels seus deixebles; li queden, això sí, els antics, que li pro-
fessen respecte i admiració. Però sobretot, hem d'esperar de la seva vigorosa 
maduresa més obres, preparades en la calma d'un otium merescut i enllesti-
des amb la mestria que només un studium constant pot donar. Dolors Con-
dom, potser ara millor que abans, encara ens ha d'ensenyar molt. Alegrem-
nos-en. 
344 


La figura de l'estudiós doblat de mestre

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert