Sureda i Jubany, Marc

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL "DORMITORI NOU" DE LA SEU: 
NOVES DADES PER A LA DATACIÓ 
DEL CLAUSTRE DE LA 
CATEDRAL DE GIRONA 
MARC SUREDAI JUBANY 
(Institut del Patrimoni Cultural, Universitat de Girona)' 
Les darreres publicacions sobre el claustre de galeries de la seu de 
Girona (Camps 1990; Lorés 1990, 1991 i 1994) coincideixen a datar la seva 
construcció a les darreries del segle dotzè, preferentment en el darrer terç; 
encara més exactament, després de 1180 (en relació a la decoració de la porta 
de la sala capitular de la Daurade i a les obres del claustre de Sant Pere de 
Rodes: Lorés 2002, 121, 129) i, segur, abans de 1190, data en què probable-
ment el mateix taller iniciava el claustre de Sant Cugat del Vallès. Igualment, 
s'hi afirma que la primera ala a ser construïda va ser la de migdia, en la qual 
només alguns elements relacionats amb el claustre de Galligants podrien ésser 
datats lleugerament abans (Lorés 1991, 120 i 123). Aquesta datació ha estat 
proposada, sobretot, en relació a l'anàlisi estilística de l'escultura dels capitells 
amb abundant aportació de paral·lels, atesa la manca de referències documen-
tals explícites. L'objectiu d'aquesta comunicació no és de cap manera discutir 
els criteris que han portat a aquesta conclusió: volgudament, no entrarem en 
temes d'iconografia ni d'estil, i menys de datació estilística. El que sí que ofe-
rirem serà una sèrie de dades documentals que, si les hem llegides correcta-
ment, podrien implicar la revisió d'aquesta datació uns vint o trenta anys a 
l'alça. 
' Les dades d'aquest article procedeixen dels treballs de redacció de la tesi doctoral de l'autor, "Els pre-
cedents arqueològics de Santa Maria de Girona", iniciada amb l'ajut d'una beca de Formació del 
Personal Investigador (FPI) atorgada per la Generalitat de Catalunya (1999-2002) (II Pla de Recerca de 
Catalunya 1997/2000) i dirigida pel Dr. Josep M. Nolla i Brufau. L'autor vol agrair el generós ajut 
d'Elvis Mallorquí i de Jordi Sagrera. 
679 
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. XLV2004 Girona - MMIV 
MARC SUREDA I JUBANY 
Aquesta proposta va íntimament lligada a la identificació del "dormi-
tori nou" de la seu de Girona i a la seva construcció. Fins avui, de dormitoris 
a la seu només en coneixíem un, el que es trobava en el lloc de l'actual cape-
lla conventual: en efecte, la resolució de 1312 dedicada a la nova capçalera 
reglamentava què in dormitorio veteri fierit sacristia. Aquest dormitori el 
documentàvem en dates ben reculades, el 1045 (Martí 1997, doc. 244), i sabí-
em també que es trobava en el lloc del casal comtal que la comtessa 
Ermessenda i el seu fill donaren a la canònica gironina el 1020, ja que en el 
testament de la comtessa, de 1057, s'hi especifica que el dormitori que ella 
havia fet fer encara s'havia de cobrir amb volta, ex quibus sit cooperta domus, 
quae debet esse dormitorium quam ego feci et sit aedificata avulsura (Batlle 
1979, 106-107). 
Gairebé cent anys més tard, però, trobem una altra referència a una 
obra del dormitori. L'octubre de 1153 Bernat de Galliners, canonge de la seu, 
feia les següents deixes: 
(...) Primum precipio ut corpus meum in cimiterio beate Marie Gerundensis sedis 
cuius seruus sum sepeliatur, et dimitto pro mea sepultura et at (sic) missas cantan-
das antequatn sepeliar .L. solides, et dimitto canonice supradicte ecclesie .IIII. 
marabetinos, et ad operam dormitorii .V. Et dimitto supradicte canonice meam par-
tem pignoris quod habeo in Camons cum Raimundo de Argelaguers, ut habeat eam 
et teneat predicta canònica donec redimatur. Et si contigerit redimi meam partem 
peccunie dimitto ad opus dormitorii. (...) (Marquès 1993, doc. 291) 
Observem que es tracta de deixes diferents per a la mensa canonical i 
per a l'obra del dormitori, la qual cosa fa pensar en una obra que físicament 
s'estigui duent a terme. De totes maneres, com que la volta apuntada de l'ac-
tual conventual també podria ser datada en el segle dotzè (Adell 1991, 115; 
Lorés 1994, 282), podem pensar que la notícia es refereix a la reforma d'a-
questa estructura. 
Hi ha una segona notícia sobre la construcció d'un dormitori, encara 
que aquest cop és més difícil d'acotar. Un obituari catedralici datat a partir de 
la segona meitat del segle XIII ens proporciona una nova referència: 
III Non. Augusti Obiit (...) venerabilis Berengarius Archilevita de Rogationibus qui 
novum dormitorium construí fecit (Villanueva 1850, 294-301). 
680 
EL "DORMITORI NOU" DE LA SEU: NOVES DADES PER A LA DATACIÓ 
DEL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE GIRONA 
L'anotació, transcrita per Villanueva, es troba en un obituari manuscrit, 
en gòtica librària, que Villanueva datava al segle XIV i que correspon segura-
ment al martirologi que s'elaborà a partir de la segona meitat del segle XIII tot 
copiant el d'Usuard, que substituí el d'Adó en l'ofici coral de la catedral 
(Roura 1990, 185). Parem atenció: aquest cop ja no es tracta de la construcció 
del dormitori, simplement, sinó del "dormitori nou" (o, si es vol, d'un "nou 
dormitori"); a més, pel que sembla és una construcció, no una reforma. Poden 
tenir alguna relació les dues darreres dades? A la sèrie de prebendats compila-
da per Pontich hi apareixen només dues referències a un Berenguer que sigui, 
explícitament, ardiaca de Ravós (o major, o de Girona); són dels anys 1116 i 
1144 respectivament (Pontich, Episc, 159v i 160r), i per tant és probable que 
es tracti de la mateixa persona. Si és així, podem pensar amb versemblança 
que aquest Berenguer, mort després de 1144, deixà en testament una quantitat 
per a la construcció d'un nou dormitori; una obra que l'any 1153, quan enca-
ra estava en curs, va rebre també les deixes de Bernat de Galliners. Cada cop 
costa més pensar en una simple reforma de l'estructura preexistent, tot i que 
de moment no ho podem descartar del tot. 
És finalment ja a l'entrada del segle XIV que arribem a la seguretat que 
a la catedral hi existiren dos dormitoris, el "vell" i el "nou", i que aquest "nou" 
havia de ser, de manera gairebé obligatòria, obra del segle XII. Aquest cop és 
en l'any 1315 que sentim parlar d'un dormitori nou: 
(...) attenent, que lo hospici que la Sacristía segona ha acostumat tenir fou derruhit 
en temps del gran exercit dels Francesos (...) aquells casals en que ha acostumat 
ésser lo hospici sobredit que son prop lo Portal de la Canonja, y affrontat à 
Tremontana y Ponent en camí publich a Mitg die en la muralla sota lo Dormitori 
Nou de la Iglesia de Gerona (...)-
El més important del document és que hi trobem un "dormitori nou" 
que està recolzat a la muralla. Cert que aquesta descripció escau també a l'e-
difici que fins ara hem considerat l'únic dormitori de la seu: però el fet és que 
se r ha denominat "dormitori nou". 11' any 1315, és a dir, tres anys després que 
s'hagi esmentat en una resolució capitular el "dormitori vell" (1312), l'adjec-
* 1315, 4, 6: Jaspert Folcran, sagristà segon de la seu. dóna a Dalmau de Pujals, prevere de capítol, l'an-
tic hospici de la sagristia segona, destruït fa trenta anys per la invasió francesa i que encara no havia 
estat refet. ACG, llibres d'arxivacions de la sagristia segona núm. 5, 136-137. 
681 
MARC SUREDAI JUBANY 
tiu "nou" ha de designar per força una altra estructura. 
Un cop hem arribat a la conclusió que existí un altre dormitori, com és 
lògic cal que ens preguntem on podem localitzar aquesta estructura. Vigilem 
atentament les afrontacions del document de 1315. El camí públic de ponent 
ha de ser per força el que surt de la portella propera a la torre Comèlia, ja que 
la casa es troba prop de la porta de la Canònica. Un document de 1318 ens 
situa perfectament aquest carrer que entra al sector de "Palastrina" des de l'al-
tra banda, és a dir, des de ponent o des de sota la torre Comèlia; i també el 
carrer públic de tramuntana: 
Arnau Montrodó Canonge y Paborde (...) estableix y en emphiteusi dóna a Bernat 
Thomas mestre de las Escolas de la Iglesia de Gerona i a qui ell voldrà perpètua-
ment uns casals que han provingut per defecte de tenedor a dita Pabordia,'situats 
sota de la Torra Comèlia o Comeya de la Muralla de Gerona, que affronta à: Sol 
ixent en la carrera pública que en allí és entre dit casal y lo Hospici del Abat de Sant 
Feliu de Gerona, à Mitgdia en dita Torra Comeya, mediant la entrada comuna de dit 
Casal, y de las casas del rector del Altra de sant Miquel, à Ponent en lo Casal que 
vuy és de las ditas casas de dit Rector de Sant Miquel, y a Tremontana en carrera 
pública (...) (ACG, Pabordia Desembre, vol. 1, p. 188-9, doc. 92; citat a Batlle 1979, 
298-299). 
A més, sabem bé que aquest sector fora muralla estava urbanitzat com 
a mínim des del darrer terç del segle XII (ACG, pergamins ss. IX-XII, doc. 
358 i 372). L'afrontació de migdia amb la muralla i alhora la impossibilitat que 
el document de 1315 faci referència a l'actual capella conventual ens obliguen 
a situar aquest dormitori nou en l'única dependència disponible del sector: la 
sala que hi ha damunt la galeria nord del claustre i que avui anomenem 
"tinell". Un altre document de 1322, que Elvis Mallorquí presenta en aquest 
mateix congrés, parla igualment de Vhospicium quod íacn[sta...] habet iuxta 
murum subtus dormitorium, la casa del sagristà segon que també localitzem en 
aquella zona. 
Val a dir que aquesta atribució resol el cert problema que ens posava, 
fins ara, la interpretació d'aquest espai. L'únic que la historiografia en deia 
és que va ser la biblioteca de la seu des de 1395, any en què els capitulars van 
decidir de reunir-hi tots els llibres fins llavors dipositats al cor, i que fins lla-
vors hi havia les escoles; aquesta asseveració es basa en el text de l'acta capi-
tular corresponent, on davant de la pregunta d'on es podrà instal·lar la nova 
682 
EL "DORMITORI NOU" DE LA SEU: NOVES DADES PER A LA DATACIÓ 
DEL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE GIRONA 
biblioteca es detalla el següent: 
(...) dixerunt quod secundum eorum bonam concienciam non est pro 
nunc alius melius et utilius attentis attendendis locus intra dictam eccle-
siam pro dicta libraria facienda nisi supra claustrum versus occidentem, 
videlicet ubi scole sunt, recipiendo partem domus ipsarum scolaruin 
versus latrinas. Ideo fuit unanimiter (resolutum) quod ibi fiat et libri in 
eandem reponantur et sint, donec aliter melius appareat locus, interius 
ecclesiam predictam (ACG, Actes Capitulars vol. 1, Ur) 
Ningú, però, no s'aventurava a proposar cap funció anterior a aquesta; 
de fet. Lluís Batlle interpretava les expressions/ac/e/ícía i fiat com a testimo-
ni del fet que en aquell any es va construir -físicament- l'espai de la bibliote-
ca (Batlle 1979, 172), en una data que podríem considerar molt tardana en 
relació a la forma de l'estança. És a dir, entenent que la sala era anterior a 
1395, no sabíem quin ús se li havia donat abans que s'hi instal·lessin les esco-
les. La combinació dels documents esmentats ens fa evident que, almenys fins 
a 1322, aquest lloc era anomenat el "dormitori nou", el qual, en conseqüència, 
s'havia construït a mitjan del segle dotzè. 
Arribats a aquest punt, és evident que la datació de la sala condiciona 
la datació de la galeria claustral que la sustenta. Estructuralment, aquesta sala 
i la galeria inferior són unitàries; és més, simplement per la seva disposició 
(l'una damunt de l'altra) queda ben clar que la construcció de la galeria ha de 
ser per força anterior a la de la sala superior. La galeria va ser construïda i 
coberta amb volta de canó amb la previsió de sustentar la sala del damunt. Si 
el que hem dit és cert, hem de concloure que les notícies per a la datació de la 
construcció del "dormitori nou" de què disposem (després de 1144 i pels volts 
de 1153) han de ser vàlides també per a la galeria claustral que la sustenta. Si 
l'any 1153, doncs, es construeix el dormitori, o bé és que la galeria nord ja està 
construïda, o bé és que es fa tot alhora i que per tant amb l'expressió opus dor-
mitorii es fa referència a la reforma de tot el sector de tramuntana del claustre. 
En un i altre cas, sigui com sigui, la galeria nord del claustre va haver-se d'a-
cabar en data no gaire posterior a 1153, difícilment més enllà de 1160. Si, com 
proposa Lorés, la galeria de migdia fou la primera a ser edificada (1994, 287-
288), caldria situar l'inici de les obres del claustre ben bé en la meitat del segle 
dotze, si no un xic abans. Només ens resta deixar apuntades aquí aquestes 
dades tot esperant que siguin ben útils. 
683 
MARC SUREDA 1 JUBANY 
ACG: 
Pergamins dels segles IX-XII 
Actes capitulars 
Llibres d'arxivacions de la Sagristia Major 
Llibres d'arxivacions de la Pabordia de Desembre 
Obituari s. XHI 
PONTICH, Sulpici, Episcopologi y sèrie de prebendats, manuscrit, 1738 ca. 
Adell 1991 
ADELL i GISBERT, Joan Albert, "La catedral (o santa Maria) de Girona (arquitectu-
ra)", dins Catalunya Romànica vol. V: Gironès, Selva, Pla de l'Estany, Enciclopèdia 
Catalana, Barcelona, 113-115. 
Batlle 1979 
BATLLE i PRATS, Lluís, "La escuela de la catedral", dins La cultura a Girona de 
l'Edat Mitjana al Renaixement, Monografies de l'IEG núm. 7, Girona, 87-231. 
Camps 1990 
CAMPS i SÒRIA, Jordi, "Reflexions sobre l'escultura de filiació rossellonesa a la zona 
de Ripoll, Besalú, Sant Pere de Rodes i Girona vers la segona meitat del segle XII", 
dins ROIG i TORRENTÓ, Assumpta (ed), Girona revisitada. Estudis d'art medieval i 
modern. Estudi General ntim. 10, Girona, 45-69. 
Lorés 1990 
LORÉS i OTZET, Immaculada, "Escultura gironina del cercle del claustre de la seu de 
Girona: alguns fragments de la Catedral i del Museu d'Art", dins ROIG i TORRENTÓ, 
Assumpta (ed), Girona revisitada. Estudis d'art medieval i modern. Estudi General 
núm. 10, Girona, 71-92. 
Lorés 1991 
LORÉS i OTZET, Immaculada, "La catedral (o santa Maria) de Girona (el claustre)", 
dins Catalunya Romànica vol. V: Gironès, Selva, Pla de l'Estany, Enciclopèdia 
Catalana, Barcelona, 119-131. 
Lorés 1994 
LORES i OTZET, Immaculada, "Aspectes relatius a la construcció del claustre de la 
catedral de Girona", dins AIEG XXXIH, Actes de les jornades d'homenatge al Dr 
Jaume Marquès i Casanovas, Girona, 275-289. 
Lorés 2002 
LORES i OTZET, Immaculada: El monestir de Sant Pere de Rodes, Memòria Artium 
I, Universitats de Catalunya, Barcelona. 
Marquès 1993 
MARQUÈS i PLANAGUMÀ, Josep M. (ed), Cartoral, dit de Carlemany, del bisbe de 
684 
EL "DORMITORI NOU" DE LA SEU: NOVES DADES PER A LA DATACIÓ 
DEL CLAUSTRE DE LA CATEDRAL DE GIRONA 
Girona, Fundació Noguera, Barcelona, 2 vol. 
Martí 1997 
MARTÍ, Ramon (ed), Col·lecció diplomàtica de la seu de Girona, Fundació Noguera, 
Barcelona. 
Roura 1990 
ROURA i GÜIBAS, Gabriel, "Martyrologium Adonis. Notes necrològiques margi-
nals", dins Miscel·lània Litúrgica Catalana vol. IV, Societat Catalana d'Estudis 
Litúrgics, Barcelona, 157-164. 
Villanueva 1850 
VILLANUEVA, Jaime, Viage literària à las Iglesias de Espana vol. XI, Real Acadèmia 
de la Historia, Madrid. 
685 


"Dormitori nou" de la seu: noves dades per a la datació del claustre de la catedral de Girona, El

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert