Introducció
Entre els diferents tests de valoració de la capacitat funcional de l’organisme que inclou el sistema Omega Wave, el test basat en la valoració del potencial omega es presenta com una eina prometedora per determinar l’adaptació física i psicològica dels esportistes. L’objectiu del present treball és analitzar la utilitat del potencial omega comparant-lo amb altres indicadors psicofisiològics ja contrastats.
Mètode
Es dugueren a terme 5 sessions de laboratori amb 10 participants sans. A cada sessió es valorà l’estat d’ànim (POMS), la percepció subjectiva de salut (SF-12) i la variabilitat de la freqüència cardíaca (VFC), i el potencial omega a partir del sistema Omega Wave.
Resultats
Quant a l’anàlisi del potencial omega, s’observa que el paràmetre RP correlaciona negativament amb els paràmetres SDNN, TINN, SD2, LF i HF; ReacAdapt correlaciona positivament amb LF/HF, i el paràmetre Zona C correlaciona negativament amb SDNN, RMSSD, TINN, SD1, SD2 i HF. No s’han trobat correlacions significatives amb les puntuacions del POMS ni de l’SF-12. Tanmateix, l’escala Vitalitat correlaciona negativament amb el factor Fatiga i la Puntuació total, i positivament amb el Vigor. De la mateixa manera, els paràmetres SDNN, TINN, SD2, VLF, LF i HF correlacionen negativament amb el factor Fatiga i la Puntuació total del POMS, i positivament amb Vigor i Vitalitat.
Conclusió
Els resultats obtinguts no permeten confirmar que el potencial omega sigui un bon indicador per valorar l’estat funcional i la salut general de les persones
