Vicens i Tarré, Joan

Revistes Catalanes amb Accés Obert

EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC 
D'ÈPOCA PREHISTÒRICA DE 
CALONGE 
JOAN VICENS i TARRÉ 
Probablement, l'actual territori calongí estigué habitat durant el 
paleolític per tribus, les quals per la seva qualitat de nòmades visqueren 
temporades en els boscos, recollint fruits i caçant animals. Però sols ens 
podem valer de suposicions i, per tant, sense veritable fonament arqueolò-
gic no es pot establir res en ferm. 
En situar, doncs, la raça o poble que podríem dir-ne autòcton, l'hem 
de posar en ple neolític i geogràficament instal·lat a la vall de Ruàs. És, 
aquesta, una perllongació de la vall dels Molins, regió encaixada entre les 
serres de Vallvenera, el massís de la Creu i les muntanyes de Sant Cebrià, 
amagada, riques en aigües, i en aquella remota època plena de boscos selvà-
tics amb caça major i un bon nombre de refugis en els quals enterraven els 
seus morts. 
Així, el primer nucli habitat sedentari cal situar-lo allí, on s'han des-
cobert setze coves, un dolmen i un possible poblat. Cronològicament 
comprèn, aproximadament, entre els 3000 i 1800 anys abans de Crist. Lluny 
del mar i amb una posició de resguard, amb vigilants estratègicament 
situats, podien preveure i defensar-se de qualsevol agressió procedent dels 
quatre punts cardinals. 
Però la presència d'una sitja a la plaça de la Concòrdia, la trobada 
d'una cassola en el Pla, la recuperació d'estris de sílex i destrals de pedra 
en molts punts, els alineaments de can Baraca, el menhir de Belliu i sobre-
tot el conjunt magalític de Sant Daniel, ens planteja la hipòtesi d'una plu-
ralitat de poblament, ja que les troballes responen més o menys a una matei-
xa cultura. 
En fer l'inventari del material del dolmen de Puig ses Forques, se 
situa el monument a principi de l'edat del bronze, cosa que representaria 
259 
Annals de l'Institut d'Estiidis Gironins. Vol. XXXVI, 1996 • 97 Girona • MCMXCVI • MCMXCVII 
JOAN VICENS 
que aquella zona estava habitada posteriorment, formant un nucli a part en 
l'espai i en el temps; però els posteriors investigadors, entre ells Lluís 
Esteve, hi donen més antiguitat, de 2300 a 1700 anys abans de Crist, és a 
dir, que el fan paral·lel cronològicament amb la zona de Ruàs. 
Podríem, però, suposar remotament que la tribu que habitava Ruàs, 
lloc ocult i agrest, relativament poblat per la densitat monumental que guar-
da, va fer un desplaçament vers regions més espaioses, com és Sant Daniel, 
entre el pla i el mar, en època de més seguretat, ja que el dolmen fou habi-
tat fins al 900 a.C. 
Sigui com sigui, el mapa de Calonge en temps prehistòrics presenta, 
fins avui, cinquanta localitzacions (28 monuments i 22 troballes), distri-
buïts en cinc zones: 
A) Zona Nord.- Dos sílexs, un ganivet, dues destrals i un fragment 
de ceràmica. 
Un sílex trobat en el camí de Fitor, sobre el mas Santet, catalogat 
com a petit esquerdill, peça d'escotadura, de color grisenc. 
Un altre sílex, en forma de burí, en el mas Deumenjó. 
Un fragment de ganivet de sílex, de color beix, força malmenat, tro-
bat també vora el mas Deumenjó. 
Una destral basàltica recuperada a l'Avellaneda. 
Una altra del mateix material, vora el mas Santet. 
I un tros de terrissa atípica en els camps del citat mas Deumenjó. 
B) Zona Central.- Sis destrals de pedra, un burí, un sílex, un gani-
vet, dos fragments de ceràmica, una sitja i dues coves d'enterrament. 
Les destrals foren localitzades al carrer Migdia (Camp de la Llebre) 
(basalt, 74x41x23 cm, pes 120 g); carrer Bitller (verd-i-negra, 69x36x20 
cm, pes 100 g); riera de Rifred, sota el carrer Nou (basalt, 167x60x40 cm, 
pes 620 g); Camp de Can Bou I (basalt, 75x60x25 cm, pes 160 g); Camp de 
Can Bou II, de les mateixes característiques, i l'Illa, també de basalt. 
El burí, compost de quars i sílex, fou trobat a l'hort del Dr. Vilaseca 
(Eixample). 
El sílex, al vessant sud del puig Tomàs. 
Un tros de ganivet de sílex, de color rosat, es recuperà a Sant Nazari. 
Uns fragments de ceràmica de color negre, al mas Ambrós, i un altre 
al puig Tomàs, atípic. 
260 
EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC D'ÈPOCA PREHISTÒRICA DE CALONGE 
La sitja es trobava a la plaça de la Concòrdia, en un marge vora can 
Patrici, però fou eliminada en construir-se uns lavabos públics. Tenia la 
forma de garrafa i mesurava 1,60 m d'alt i 1,50 m d'ample en la part mit-
jana, 1,25 m en la base i 0,40 m en el coll. S'hi recuperaren ossos humans 
i d'animals, còdols i ceràmica. 
La cova de la Roca Bacunal està situada a la part de migdia de l'es-
mentat grup rocós. L'excavació ha donat un fragment de vas campaniforme, 
ceràmica prehistòrica romana i moderna, dos fragments de coure, un tros de 
sílex i ossos d'animals. 
La de l'Avellana, situada en direcció nord de la Bacunal, ha estat 
més rica en troballes: diversos fragments de vas campaniforme, ceràmica 
prehistòrica, trossos de carbó, uns quants sílexs, peces petites de collaret i 
un amulet de turquesa. 
C) Zona Sud.- Un menhir, un ganivet de sílex i una cova. 
El menhir està situat al cim d'un monticle, a Treumal. Serveix de fita 
entre la població de Castell d'Aro i Calonge. Les mides són 1,70 m d'alt; 
0,80 m d'ample i 0,40 m de gruix; presenta cinc cassoletes. 
El ganivet, trobat a la riera de Calonge, en el Pas de Sota la Torre, és 
de color beix clar (4,1x1x0,40 cm). 
La cova, anomenada de Ronquillo, se situa al cim de puig Palet. Tot 
i que encara no ha estat excavada, s'hi ha trobat ceràmica i algun còdol. 
D) Zona Est.- Un dolmen, un menhir, una cova d'aguait, una casso-
la, alineaments i tres destrals. 
El dolmen i el menhir de Puig ses Forques estan situats en el puig del 
mateix nom, distanciats l'un de l'altre uns vint-i-cinc metres. 
La cova d'aguait, anomenada Barraca de n'Oller, està apartada dels 
megàlits uns dos-cents metres, en direcció est. S'hi recuperaren alguns 
fragments de terrissa i alguns còdols. 
La cassola del Pla fou trobada en foradar un pou a uns vuit metres de 
profunditat. Són quatre fragments d'un centímetre de gruix aproximada-
ment i és d'un color gris rogenc. 
Les destrals foren recuperades, una al Mas Ribot (basalt, 10x5,1x2,6 
cm) i dues als Quatre Camins (basalt, 10,4x5,7x2,8 cm, pes 260 g, i 6x4,5x1 
cm, respectivament). 
Els alineaments de can Barraca estan situats en un pendent de mun-
261 
JOAN VICENS 
tanya, de cara a ponent. Són quatre rengleres de pedres Uicorelles. En el pri-
mer rest n'hi ha cinc de dretes; en el segon, quatre, i en el tercer i el quart, 
sis. La més original és la tercera del rest segon, la qual té forma cilíndrica 
i presenta una cassoleta en la cara sud (1,10x0,36x0,38 m). Les altres són 
rectangulars (d'l a 1,30 m d'altura). 
E) Zona Oest.- Un dolmen i divuit coves. 
El dolmen, anomenat Pedres Dretes de Ruàs, forma un rectangle de 
2x1,20 m format per set pedres de 0,92 m d'alçada. Estava enllosat. Sols es 
trobà un petit trosset de ceràmica atípica. 
Les coves són naturals, aprofitant les cavorques de les roques graní-
tiques, tan abundants a la contrada. Aquestes són: 
- Menut Rubau o abric de can Rosselló, la primera que es localitzà. 
Fou excavada per Miquel Oliva i Prat. S'hi recuperà un sílex, ossos 
humans, ceràmica de tipus dolmènic i una llosa. 
- La Bona, amb la següent aportació: ceràmica, sílex, blat carbonit-
zat, un amulet de clova de mol·lusc, una peça de collaret, ossos humans 
incinerats i d'inhumats, i 35 botons d'os. 
- La d'en Savalls, que resultà estèril perquè havia servit d'aixopluc 
a carboners, els quals la buidaren i llençaren la terra a l'exterior. 
- La des Gat Vaire, que donà un sílex, ceràmica i un molí per 
aixafar cereals. 
- La des Gamarús, la qual té un rest de pedres al fons de la cavorca, 
aportà ceràmica, una olla entera, ossos humans força malmenats i ossos d'a-
nimals. 
- La Roca Negra, sílexs, peces de collaret, ossos humans i ceràmica 
en quantitat. 
- La de la Roca Esquerdada donà ossos, animals, gra de blat, un os 
gravat i fragments de terrissa. 
- La d'en Sardineta fou molt rica en troballes, malgrat que els car-
boners també la buidaren en part. Donà molta ceràmica, ossos humans, 
quars, còdols, un ganivet de sílex enter, un punxo del mateix material, una 
punta de fletxa i un tros de braçalet d'aram gravat. 
- La des Cap de Gos, ceràmica i un còdol. 
- La d'en Rino, no acabada d'excavar, ceràmica. 
- La del Pi, tampoc excavada, un tros de terrissa roja. 
- La de Migdia, ceràmica, ossos humans i d'animal. 
262 
EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC D'ÈPOCA PREHISTÒRICA DE CALONGE 
- La del Xuclamel, buidada també pels carboners, poca ceràmica. 
- La de l'Abella, ceràmica, argila protectora, una peça cilíndrica de 
ferro i un sílex. 
- La de l'Ullastre, molt a prop de l'anterior, una pedra tallant, sílexs, 
quars, còdols, ceràmica i argila protectora. 
- La de can Mont, un tros de ceràmica grisa. 
- La de Cas Toi, ceràmica des de la dolmènica a la moderna, ossos 
humans, argila, còdols i ossos d'animals salvatges. 
-1,finalment la de sa Guilla, la més gran i important de totes fins al 
moment. Té, com la des Gamarús, un rest de pedres dretes al fons de la 
cavorca i està formada per l'avantcambra i la cambra pròpiament dita. S'hi 
recuperaren restes d'uns sis esquelets, animals, un molí de mà molt rudi-
mentari, ceràmica, un còdol i més de dos-cents botons ossis de dues mides: 
els més grossos tenen unes incisions rodones gravades al cap. 
Deixant a part les zones nord, central i sud, les quals no tenen gaires 
monuments -exceptuant el menhir de Belliu, la sitja de la plaça de la 
Concòrdia, la cova de Ronquillo i les de Roca Bacunal i Avellana, a la mun-
tanya de la Creu, ja que les troballes, consistents en fragments de sílex, 
ceràmica escampada i destrals de pedra, provenen d'estacions no localitza-
des i, per tant, arbitràries-, les dues zones de poblament fix s'han de situar, 
tal com s'ha dit primerament, en els boscos de Ruàs, de peculiaritat caver-
nícola, i en el sector de Sant Daniel, de caire magalític, zones relativament 
denses quan es parla d'aquella època. S'ha de puntualitzar que tant coves 
com megàlits són llocs d'enterrament i que encara no s'han localitzat els 
poblats de manera certa. 
263 
JOAN VICENS 
BIBLIOGRAFIA 
OLIVA i PRAT, Miquel (1945-1946): "Colgante de pizarra del magalito de 
Puig ses Forques (Calonge, Gerona)", Ampurias, VII-VIII 
(Barcelona), p. 325-329. 
OLIVA i PRAT, Miquel (1947-1951): "Exploració d'un abric prehistòric a 
les Gabarres, terme de Calonge", a Miscel·lània Puig i Cadafalch, 
(Barcelona: Institut d'Estudis Catalans), p. 169-172. 
CANER i ESTRANY, Pere (1949): "Calonge arqueológico", A.I.E.G. IV 
(Gerona), p. 311-317. 
CANER i ESTRANY, Pere (1953): "Calonge arqueológico, artístico y 
monumental", A./.£.G. VIII (Gerona), p. 262-276. 
CANER i ESTRANY, Pere (1965): "Una estació prehistòrica inèdita: la 
barraca de n'Oller, Proa, n. 110 (Palamós), p. 14. 
CANER i ESTRANY, Pere (1983): La vall de Calonge. Gràfiques Bigas. 
Sant Feliu de Guíxols. 
ESTEVA i CRUANAS, Lluís (1956-1957): "Prehistòria de la comarca gui-
xolense: contribución a su estudio I", A.I.E.G. XI (Gerona), p. 163-
263. 
ESTEVA i CRUANAS, Lluís (1958): "Prehistòria de la comarca guixolen-
se: contribución a su estudio \\, A.I.E.G. XII (Gerona), p. 173-244. 
ESTEVA i CRUANAS, Lluís (1959): "Reposición del menhir de Puig ses 
Forques, en el termino de Calonge", Proa, n. 39 (Palamós), p. 10-11. 
TOLEDO i MUR, Assumpció i AGUSTÍ, Bibiana (1987): "Les coves de 
Calonge. Estudi dels materials arqueològics que s'hi van trobar". 
Estudis sobre Temes del Baix Empordà, n. 6 (Sant Feliu de Guíxols), 
p. 11-41. 
264 
EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC D'ÈPOCA PREHISTÒRICA DE CALONGE 
MAPA DE CALONGE 
PREHISTÒRICA 
Localitzacions 
1.Cova Henut Rubau 
2.Cova Bona 
3.Cova d'en SavaUs 
4.Cova La Rona Negra 
S.Cova des Gat Vaipe 
6. Cova Barraca de n'OUer 
7.0oLn>en de Pedres Dretes 
8.Dolmen de Puig ses Forques 
9.Menhir de Puig ses Forques 
10.Menhir de BelUu 
H.Alineanents de cen Barraca 
12.Destral del Has Ribot 
13.Destrals dels Quatre Camins 
14.Destral del Carrer Hajor 
1S.Destral del Carrer BitUer 
16.Destral de la Riera de Rifred 
17,Destrals dels Camps de Can Bou 
18.Destral de I ' I l l a 
19.3iLex de Sant Nazari 
20.Sitja de la Plaça de la Concordi 
Sl.Silex de Fitor 
Mapa representatiu del municipi amb les cinc zones i la localització d'alguns elements 
prehistòrics. 
265 


Patrimoni arqueològic d'època prehistòrica de Calonge, El

https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/6650/1/54207.pdf

Patrimoni arqueològic d'època prehistòrica de Calonge, El

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert