Anglada i d'Abadal, M. Àngels

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NOTES A LA VERSIÓ 
D'UNA ELEGIA GREGA 
PER CARLES RIBA 
(CONSIDERACIONS A ALGUNS PASSATGES DACTÍLICS 
DINS LES TRAGÈDIES D'EURÍPIDES I DE SÒFOCLES) 
PER 
RAMON TORNÉ I TEIXIDÓ 
I.B. "Lluís de Peguera" de Manresa 
UAndròmaca d'Eurípides, tot i el judici dels estudiosos pràcticament 
unànime que no ens trobem davant una obra mestral, és remarcable no sols 
per la seva "doble" temàtica, sinó més encara en base a una famosíssima 
monòdia que el nostre tràgic posa en boca de la protagonista, i que la consti-
tueix en un fet del tot insòlit: es tracta d'un lament, un cant trenòdic, en dís-
tics elegíacs i en dialecte dòric; l'únic exemple de metre elegíac en tota la 
Tragèdia grega2. Aquest és el text (vv. 103-116): 
'iXico a'uireiva llapis oi) 7a|xov &XXà Ttv' axav 
'^-ya7eT' ehvaLav e'is 9aXà|xouç 'EXevav. 
'As 'éveK' d) Tpoi,a, 8op1 Kal irupl 8T|iàXcoTov 
etXè o^  6 x'-^·'^ i'ct'"'? 'EXX&80S d)KÍ)s "Apiíis 
Kal TÒv èfjLOV lüLeXÉas imuiv "EKTopa, TÒV Trepi TeíxT] 
eLXKvae 8i(i>p€Úcov irats aX'ias ©eTiSos' 
oOròd 8' èK 6aXa|x(jL>v àyóiiav éirl Glva GaXaorcras, 
8oDXooní)vav anr/epàv à|X(})i3aXouo"a Kapqí. 
IloXXà 8è 8àKpua [xoi KaTépa xpoóç, àvlK' 'éXeiirov 
1 A títol d'exemple, vegeu Juan A. López Férez, Historia de la Literatura Griega, Madrid 
1988, pàgs. 362-363. 
2 L'estudi canònic és el de Denys L. Page, "The elegíacs in Euripides' Andromache" dins 
GreekPoetry and Life (Essays presented to Gílbert Murray), Oxford 1936, pàgs. 206-230. Segons Pa-
ge, la representació del drama a Argos, "centre for Dòric threnodies in elegíacs" (ibid., pàg. 228), hau-
ria donat peu a introduir aquest singular passatge dins la peça. 
223 
RAMON TORNÉ 
hcriv Te Kal 0aXà|xous Kaí iróaiv èv Kovíais. 
"íllxoL èyò) fjLeXéa, TÍ |JL' èxpTjv ^TL 4)67705 óp&aOai 
EpjxLovaç hmXav; a s VTTO Tei,po|jL€va 
TTpòs TÓ8' &7aX|jua 6e&ç iKéTL"; irepl X^'·P^ PaXoüaa 
TaKOjxoíL (l)s ireTpíva ir iSaKoeaaa Xipéts. 
La traducció de Riba és la següent^: 
Per a F abrupta Ilion, no pas una esposa, un desastre, 
Paris dugué al seu llit quan amb Helena s'uní 
És per ella, oh Treia, que, a ferro i a foc devastada, 
ràpid, amb mil vaixells, l'Ares de Grècia et prengué, 
com el fill de Tetis, la dea marina, el meu Hèctor, 
trista! al voltant dels murs va rossegar, carrejant; 
i com jo de l'alcova vaig ésser duta a la platja, 
amb el front revestit de l'esclavatge odiós. 
Ai! calgué que seguís veient la llum, per a ésser 
serva d'Hermíone, jo? Trita del que ella m'ofèn, 
he acudit, suplicant, a la imatge d'aquesta deessa 
i, estrenyent-la, m'hi fonc com degotall de penyal. 
Fàcilment hom para esment que Riba s'adonà que es tractava de dís-
tics elegíacs, donat que va traslladar aquests versos en els corresponents dís-
tics al català". Mètricament recullen tot el mestratge i domini que Riba havia 
assolit a força d'anys en l'anostrament dels ritmes dactílics: les versions de 
Les Bucòliques de Virgili (1911)5, ^e VOdissea (1919 i 1948), uns breus po-
3 Eurípides. Tragèdies. Traducció catalana de Carles Riba. Introducció i edició a cura de Car-
les Miralles, vol. I, Barcelona 1977, pàg. 248. 
'' Manca, però, un dístic (vv. 111-112) que Riba no traduí. Malgrat haver examinat l'esbo-
rrany autògraf de la versió de YAndròmaca {cf. Eurípides. Tragèdies, vol. I, pàg. 23, n. 24) que es 
conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya, es veu ben clar que hi passà de llarg. Recordem que durant 
aquell any Riba patí seriosos problemes a la vista, i en certs moments no pugué ni llegir ni escriure (cf. 
Cartes de Carles Riba 11: 1939-1952. Recollides i anotades per Carles-Jordi Guardiola, Barcelona 
1991, carta 491 i segs.). 
5 També pertanyen a la mateixa època les versions dels primers 117 versos de les Geòrgiques 
de Virgili, i el Cant de noces de Catul (carmen 62) cf. Joaquim Molas-Jaume Medina, "Carles Riba i 
els clàssics" dins Actes del Simposi Carles Riba. A cura de Jaume Medina i d'Enric SuUà, Barcelona 
1986, pàgs. 148-157. Igualment comptem amb una Ècloga presentada als Jocs Florals de Girona l'any 
1911 cf. Obres Completes, vol.l Poesia. Edició a cura d'Enric Sullà, Barcelona 1984, pàgs. 341-4 i 
amb una Ègloga de la Primavera cf. Jaume Medina, "L'Ègloga de la Primavera i la influència de Vir-
gili en l'obra primerenca de Riba", Els Marges 37, 1987, pàgs. 87-90. 
224 
NOTES A LA VERSIÓ D'UNA ELEGIA GREGA... 
emes de Hòlderlin* i les Elegies de Bierville (1943) són els precedents dactí-
lics d'aquests dístics insertats en aquesta tragèdia que, potser, havien passat 
desapercebuts fins ara. Afegirem només que estan pefectament construïts i 
apamats segons el cànon d'adaptació del ritme quantitatiu al nostre sistema 
sil.làbic i accentual. Tan sols hi ha algun lloc, com als versos 103 i 107, on, 
degut a la coma, se'ns pot resistir la sinalefa després de que, a i de marina, el 
per evitar un tríbrac que, en una lectura seguida el vers, però, es difumina fà-
cilment. Pel que fa als silencis, els hexàmetres presenten una cesura penthe-
mímera femenina sempre, la qual cosa ajuda a diferenciar-los amb major co-
moditat quan després trobem la penthemímera masculina del pentàmetre. Pel 
que fa a la traducció, hom s'adona sense dificultat que presenta una gran 
fluïdesa, que, igual que el text grec, cada dístic conté en si una idea closa, 
que p. ex. els versos 106 i 110 són fidelíssimament traslladats al català, res-
pectant fins el mateix ordre de les paraules de l'original i sense que causi cap 
mena d'incomoditat en llegir-ho. En fi, que hi ha una acurada selecció dels 
termes com mostra, p. ex. la versió de T6ipo|xéva per trita (v. 114) que re-
cull molt bé significat i sonoritat del mot. 
Arribats, doncs, a aquest punt, dues són, creiem, les idees que voldrí-
em derivar-ne: la singularitat i l'observança. Singularitat perquè aquesta ver-
sió és l'única que Riba feu d'una elegia grega al català. Si algun cop abans 
havia traduït fragments elegíacs, feu la traducció en prosa tal com deixa 
veure p.ex. la Vida de Solo a la FBM', on tots els fragments són donats en 
prosa. 
Pel que fa a l'experiència de l'observança, aquesta és prou palesa en 
el pròleg a les seves versions en vers de Sòfocles^: Riba ens explica allí com 
S Es tracta de "Sòfocles", "El poeta irat", "Els burlers" i "Planys de Meno i Diotima" (inaca-
bat). Per la cronologia de les versions de Holderlin, vegeu Jaume Medina, Carles Riba i Friedrich Hòl-
derlin, Barcelona 1987, pàgs. 39-41. 
7 Barcelona 1926. Igualment succeí en els passatges d'Arquíloc que traduí en ocasió d'una 
conferència l'any 1933 (c/. Jordi Cornudella, "Arquíloc o «la poesia sóc jo»; Una conferència de Car-
les Riba", dins Actes del Simposi Carles Riba. cit n. 5 pàgs. 212-230). Val a dir que les provatures de 
dístics elegíacs en les lletres catalanes han estat, en general, molt escadusseres, al menys, fins fa poc: 
vegeu els estudis de Jaume Medina, "L'hexàmetre i el dístic elegíac en la poesia catalana", Els Marges 
14,1978, pàgs. 3-30, i de Carles Miralles "El fragment de Cal.lí traduït per Nicolau d'Olwer (sobre els 
orígens de l'adaptació del dístic elegíac al català)" dins Eulàlia. Estudis i Notes de Literatura Catala-
na, Barcelona 1986, pàgs. 83-119. 
8 Sòfocles. Tragèdies. Traducció catalana de Carles Riba. Edició a cura de Carles Miralles, 
vol. I, Barcelona (1955) 1977, pàgs. 11-16 = Obres Completes, vol. 3/Crítica 2. Edició a cura d'Enric 
SuUà i de Jaume Medina, Barcelona 1986, pàgs. 231-236. 
225 
RAMON TORNÉ 
s'abandonà a gustar aquells versos "un per un en llur moviment" (i això im-
plica, el coneixement acurat del text i de la mètrica, clar), per a fer-los seus i 
arribar al compromís de traslladar els iambes, els troqueus, els anapestos... i 
els dàctils' que contenen. Perquè tot i que per a les parts líriques adapta hep-
tasíl.labs, enneasíl.labs o hendecasíl.labs, quan enmig d'aquestes apareixen 
hexàmetres, per breus que siguin, ens dóna hexàmetres catalans. 
Vejam com traslladà uns hexàmetres que Sòfocles intercala en el mo-
ment en què Hèracles a Les dones de Traguis pateix els horribles dolors. 
Correspon als versos 1010-14, 1018-22, 1031-391°: 
"H-TTTaí |xou, TOTOTol, T)8' osòG' 'Ipirei. TróGev ^ T ' , à> 
iravTwv 'EXXctvwv ètSiKWTaTOi àvépes, ous 8T) 
TToXXà \jÀv èv TTÓVTCJ), KaTo. T€ Spía TràvTa KaGatpwv, 
coX.eKOjJLav 6 TaXas, Kal vuv èivl itoSe voaowTL 
oi) Twp, cdsK è'^xoç TLS C)TT)CTL[xov ouK è.TTnpk^ei; 
' í l TTai To{)8' àvSpóç, Toijp^ov TÓSe fxeíÇov àirriKei 
fj KKT' i\sàv fKj)|xaV cru 8è aTjXXa(Be, ací Te ^àp 'ónnxa 
iv TrXéov t] 8ú' èfxou aüï,eiv. (YA) ^avü) pÈv íyfú·ye, 
XaQÍTTovov 5' ò8wav OÍT' ^v8o6ev oi^re OúpaOev 
íuji [XOL èÇavúaai píorov" TOLawa vé|jLeL Zeúç. 
'O üaXXàç, IlaXXàç, ToSe JJL' av Xw^aTai. lò) irai., 
TÒv cjjÓTOp' o'ÍKTLpaç, àve·Ti·t(()eovov e'ípvaov è^x^S, 
iraiaov e|xa<; -ú-rrò KXTISOÇ· àKoti 8' ^xo"?; 4* 1^ ' èxóXwaev 
ah |xaTTip &660<;, xàv w8' èTrLSoifjLL ireaoíjaav 
Que Riba va traduir així^i: 
M'ha agafat, tototoi! Ja torna. ^D'on sou, gent ingrata 
entre tots els hel.lens? Hel.lens, que pel mar i per totes 
' En la majoria de casos es tracta de parts cantades per un sol actor (ja es tracti de coreuta o 
de personatge tràgic) a les que, coinunment, se sol atorgar un caràcter trenòdic. Vegeu Denys L. Page, 
art. cit. n. 2, pàgs. 222-3 i n. 1; també Martin L. West, Greek Metre, Oxford 1982, pàgs. 98 i 128-132. 
10 Reproduïm el text grec amb què treballà Riba en la seva edició de la FBM (Sòfocles. 
Tragèdies. Text revisat i traducció de Carles Riba, vol. I, Barcelona 1951) que difereix amb d'altres 
edicions p.e^ c. en haver-hi un hexàmetre menys. 
11 Sòfocles. Tragèdies. Traducció catalana de Carles Riba. Edició a cura de Carles Miralles, 
vol. II, Barcelona 1977, pàgs. 41-42. 
226 
NOTES A LA VERSIÓ D'UNA ELEGIA GREGA... 
les garrigues, de tants de mals netejava, matant-me 
per vosaltres, oh pobre! I avui, contra mi, que pateixo 
tant, ino hi haurà qui el foc, qui una espasa benèfica giri? 
Fill d'aquest heroi, aquesta càrrega puja 
més que les meves forces: ajuda'm. Amb ull jovenívol 
que tu tens, pot salvar-se millor que per mi. (HIL.) Ja l'agafo, 
sí però en mi ni fora no trobo un recurs que li faci 
oblidà els seus turments: això és Zeus que ho governa. 
Pal.las, oh Pal.las, això ja em torna a ultratjar. Criatura, 
compadeix el teu pare, que no et blasmaran: desembeina, 
clava'm l'espasa a la gorja: remeia el dolò amb què la teva 
mare m'ha enrabiat! Ah, jo vegi caure la impia 
Al Filoctetes (vv. 839-43) Neoptòlem pronuncia aquestes paraules, 
que, segons els estudiosos, donat el seu to de caire oracular, el poeta ex-
pressà en hexàmetres: 
'AXX.' o8€ jxèv Kkü€i oúSév, kyà 8' òpw ouvcKa Gripav 
Tr)v8' àXícoç 'exo^íev TÓ^WV, Síxct TouSe irXéovTeç. 
To{)8e 7ap ó aTécjjavos, TOÜITOV Geòç eitre K0|xíÇeLV. 
KO|XTTeiv 8' 'é(jj' ctTeXT) ovv i|<eú8eaiv alaxpòv BveLSc;. 
Aquesta és la trasllado de Ribai2: 
Res aquest home no sent, però veig que és inútil que sigui 
nostra la caça de l'arc, si ens fem a la mar sense l'home. 
Ell és qui té la corona, qui el déu ha dit que portéssim. 
Lleig és vanar-se d'una obra amb mentides i tot no acabada. 
Tot plegat ens demostra que Riba coneixia molt bé el text de Sòfocles, 
que sabia distingir molt bé quan es trobava davant uns hexàmetres -ni que fó-
ra en mig d'una part coral- i que es mantingué en l'òbservança de fer-los ca-
talans. Però podem preguntar-nos si succeí el mateix quan es col·locava da-
vant Eurípides? Fins algun cop s'ha retret, potser, que no estaven prou 
madurades les versions d'Eurípides. Amb tot, ja des de 1939, en una carta a 
Pierre Rouquettei^ Riba comentava que volia reservar-se la versió d'Eurípi-
^^ Sòfocles. Tragèdies (ed. cit. n. 8), pàg. 191. 
227 
RAMON TORNÉ 
des per a la seva maduresa, i que feia aquesta feina de molt bon grat (natural-
ment comptant també amb el mecenatge de Salvador Millet"). Sigui com si-
gui, quan es va posar a traduir Eurípides, Riba detectà perfectament quins 
eren els passatges hexamètrics dins les peces i els traslladà mantenint el me-
tre original. 
Eurípides, Hècuba, vv. 74-5 i 90-91: 
T\V i r e p l TTCtlSÒS éfXOU TOU aW^0|JL€VOl) KaTCt 0pT|KTlV 
à|ji4)l noX.ij^elpT|S Te (J)LX.TIS Su^aTpòç 8L' òveípwv 
6L8OV 7àp PaXittv eXacIjov XIJKOU aífjLOVi xct^Çt 
a(t)aÇo|xévav, ctir' èjjuòv 7OPaT0úv airacrdeicTav àpoLKToas. 
I la traducció de Ribais; 
que a propòsit del meu infant que em salven a Tràcia, 
i de la meva filla Políxena, en somnis, terrible, 
Car he vist que un llop amb ungla sagnant degollava 
un clapat cervatell, arrencant-me'1, cruel, de la falda. 
També a la Helena trobem dos hexàmetres enmig d'un breu plany 
que la protagonista (com hem vist ja a VAndròmaca) entona abans del primer 
cor (vv. 164-5): 
" O , |jL67aX(i)v àxétóv KaTaPaX.XolJL·eva |xé7av OLKTOV 
TTolov àfjL·iWaSo) 7Óop; ii TÍva ixoTJoav èTréXecü 
Traduïts aixíi«: 
Quan dels meus grans dolors preludio a la gran complanta, 
oh, ^en quins sanglots m'esforço, o a quin to acudeixo? 
13 Carta 273 Guardiola {ed. cit. n. 4), 
1* Vegeu Carles Mirallles, Introducció a Eurípides. Tragèdies, vol. I pàg. 23. 
15 Eurípides. Tragèdies, vol II {ed. cit. n. 3), pàg 9. 
1* Eurípides. Tragèdies, vol. III, pàg. 13. 
228 
NOTES A LA VERSIÓ D'UNA ELEGIA GREGA... 
Les Suplicants ens forneixen una llarga tirada d'hexàmetres (vv. 271-
85, amb dos breus canvis mètrics als vv. 275-6 i al v. 281): 
Ba6i, TaXaiv', íepfev SaTréSwi' Òtiro nepaecjjoveCas 
pa6i Kai hvTÍauov ^ovàTWV èiri x^^Pó^ PaX.oí}CTa, 
TeKVíov Te6ve&T(j)v KO|jLÍCTai Séjxas, w (jieX.éa '70), 
oíjç 1)770 Teíx^o"'' Ka8|xeíoiaiv ètirocóXeCTa Koúpouç. 
'Ió) |JL0L' Xàpere c[)épeTe TréixireTe KpívcTe 
TaXaívas x^P^*? 7epotiaç. 
IIpós < a 6 > 7ev6Uï8o<;, w cf)LX.os, to 8oKLfju!)TaToç 'EX.Xà8L, 
íivTOfjLai à|jLcl)imTVODaa TO QÒV 7Ó1A) Kal x^pct 8eLXaLa' 
o'tKTLaai à|xcj>l T€Kva)v |x' iKeTav <7Óov> "f^  TIV' ÒLKCLTCLV 
olKTpOV l'riX€|JL·OV olKTpÒV LCLaaV, 
p,T|8' ÒLTÒL^OV^, TeKVOv, èv x^oT i^- Kà8|xov xc'PP'CtTa Gripwv 
iratóas èv àXiKia TÇI oiçt Ka'a8Tis, LKeT€Úü). 
BX.éi|iov éfjLwv pX.€4>ctpcL)V ^TTi 8aKpx)ov, à irepL aoLaL 
7oúvaaLV &8e mTvo), TéKVOLS Tà4)OV è^avúaaaOai. 
I la traducció de Ribai^: 
Deixa, pobra, aquests sants trespols de Persefonea, 
vés, cenyeix-li els genolls amb les teves mans i suplica'l! 
Que rescati els cadàvers dels meus infants, oh desgràcia! 
dels minyons que he perdut al peu de les torres cadmees. 
trista de mi! agafeu, sosteniu, dirigiu 
aquests mísers braços de vella. 
Ah, per la teva barba, amic, oh el senyor més il·lustre de Grècia, 
jo t'imploro, abraçant el teu genoll i la teva mà, en la misèria: 
compadeix-te de mi, que pel fill exhalo un sanglot suplicant, 
un plany que mendica la llàstima! 
No m'abandonis fill meu, insepult a la terra de Cadme, 
per al goig de les feres, uns fills que com tu eren joves! 
Mira sobre els meus ulls aquesta llàgrima! em llanço 
als teus peus, concedeix sepultura als meus fills, t'ho suplico! 
Tal com dèiem suara, aquest passatge conté un parell d'insercions po-
limètriques que fan aquells versos més breus: Riba els traduí en dàctils tam-
bé, però sense arribar a fer-los hexàmetres. Ara bé, si mesurem l'hexàmetre 
^^  Eurípides. Tragèdies, vol. II, pàg. 106. 
229 
RAMON TORNÉ 
següent als versos 275-6 i l'hexàmetre anterior al v. 280 ens adonarem que 
tenen 7 accents (i el v. 279 és un hexàmetre agut). Pot semblar una irregula-
ritat que enlloc no és contemplada!» tret que Riba vulgues compensar amb 
aquests la curta llargada d'aquells. Afegim-hi que si el v. 279 acaba en agut, 
el 280 comença amb un amfíbrac: en la recitació, doncs, no es nota que hi 
hagi un temps fort a final de període. El que pot incomodar-nos són p. ex. al-
gunes sinalefes com la del v. 271 pobra, aquests, oh el senyor del v. 277, im-
ploro, abraçant i mà, en al v. 278 (aquest vers té també set accents) i llàgri-
ma! em al v. 284. Igualment resulta costosa l'escansió de Persefonea només 
en quatre síl·labes i fent tònica la o. 
Acabarem finalment amb un altre plany, amebeu, que entonen ara 
Andròmaca i Hècuba a la tragèdia Les Troianes (vv. 595-603): 
(AN) O'íSe iróGoi (xe7àXoi... (EK) Sx^rXia, raSe Tracrxoixev &\y-(] 
(AN) olxofjiévaç TróX.eo)»;... (EK) èirl 8' &\yeaiv SX^ea KeiTai. 
(AN) 8·uo·<})pocrúvaLai, Qeüv, tíje CTÒÇ ^óvos éÍK(j)D7€v "AiBav, 
oç \6X€a)v (TTD e^p&v xó>-P^v ííiXecre Hép^afia Tpoías. 
A'LiüLaToevTa Sea irapà llaXAdòi a(0|xaTct veKpwv 
yui|à (jjépeiv TéTaTai" ^oryà 8' H\vv(ye èoròXia Tpota. 
(EK) 'fi irarplç, & jjieXéa... (AN) KaTaXeL-irofjLévav ae 8aKpú(i), 
(EK) vw TÉXOS olKTpòv ópqis. (AN)Kal TÒV èpòv 8ó|xov èv9' eXox€Ú9T|v. 
(EK) ' í l TCKv', èpTUJLÓTToXLs iXDLTqp àfroXeíiTeTaL v\x&v. 
Aquesta és la traducciói': 
(AN) Grans són els nostres enyors...(HÈC)... són aquests els dolors que ens aceren... 
(AN)... ja la ciutat no existeix... (HÈC)... i dolors a dolors s'afegeixen. 
(AN)... per la rancúnia dels déus, quan ton fill va escapar-se de l'Hades: 
ell, per un llit odiós ha fet caure la força de Pèrgam; 
i sangonoses, als peus de la Pal.las troiana, els cadàvers 
jeuen, botí de voltors; i ha enllestit el dogal per la pàtria. 
(HÈC) Troia pairal, quina fi... (AN) En deixar-te per sempre, a tu et ploro... 
(HEC) ...tan llastimosa, ja veus! (AN) ...i la casa on vaig ésser partera 
(HÈC) Fills, en quin erm de ciutat és deixada la vostra mare! 
18 Vegeu Jordi Cors i Meya, "Carles Riba i l'adaptació de l'hexàmetre al català en la seva tra-
ducció de l'Odissea", Els Marges 41,1991, 39-56. 
1^  Eurípides. Tragèdies, vol. II , pàgs. 219-20. 
230 
NOTES A LA VERSIÓ D'UNA ELEGIA GREGA... 
Remarcarem ara només un tret: els versos que contenen òiVTiXaPT] 
(en total quatre) són d'una fidelitat excepcional al seu original, puix que en 
tots dos casos -en grec i en català- apareix la cesura al mateix lloc, la penthe-
mímera masculina, tot reproduint perfectament -com era d'esperar- el contin-
gut del missatge, sense dir ni de més ni de menys. 
Després d'aquest repàs per les versions dels tràgics, podem confirmar 
que l'escrupolosa observança de Riba enfront del text que traduïa s'ha man-
tingut fidelíssima tot al llarg del seu treball. Teníem una manera per a adap-
tar al català els metres dactílics: allí on li era possible, allí ho va fer. 
Moltes gràcies. 
231 


Notes a la versió d'una elegia grega per Carles Riba

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert