Martínez Flores, Lídia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Banc de memoria biogrhfica 
Lídia Martinez Flores 
Grup de Recerca Biogrcifica 
"I aixb és la meva vida". Relats 
biogrhfics i societat, aquest és el tí- 
tol de la monografia que el Grup 
de Recerca Biogrifica de la URV 
ha presentat com a part dels resul- 
tats a quP ha conduit la investiga- 
ció sobre relats biogrifics que ha 
estat fent durant els darrers tres 
anys. En el mateix títol s'han vol- 
gut aplegar les dues bases de l'es- 
tudi: d'una banda, les paraules 
dels informants (concretament 
aquestes són les que molts d'ells 
han posat com a colofó a allb que 
se'ls demanava, aixb és, que expli- 
quessin la seva vida) i, de l'altra, la 
reflexió antropolbgica que se n'ha 
derivat dirigida a observar la in- 
cidkncia del que és social en la re- 
construcció biogrhfica. 
Certament, el projecte engegat 
pel GRB pretenia cercar la veu de 
persones que s'avinguessin a brin- 
dar-nos la membria de la seva vi- 
da, observar quin era el recorregut 
i el contingut dels seus discursos 
autobiogrifics i, a partir d'aquí, in- 
tentar trobar i aportar pistes sobre 
les circumstincies, les causes i els 
condicionants que fan que hom 
opti per seguir un  determinat iti- 
nerari narratiu i per oferir uns re- 
cords de vida determinats. Així 
doncs, de la demanda en forma de 
pregunta Única que es feia als in- 
formants, "explica'm la teva vida", 
el que ens interessava era precisa- 
ment aixb, l'anilisi de l'explicació 
de la prbpia vida. Val a dir que la 
tecnica de l'entrevista, les histbries 
i els relats de vida (el mktode 
biogrific) generalment han estat 
utilitzats (i també qüestionats) en 
cikncies socials com a instruments 
d'obtenció d'informació sobre al- 
gun fet o fenomen concrets, par- 
tint del criteri que les paraules dels 
entrevistats aporten una perspecti- 
va subjectiva i alhora significativa 
sobre el tema objecte d'anhlisi; so- 
vint, doncs, el discurs obtingut a 
través del mktode biogrific ha ser- 
vit per testimoniar, il-lustrar, 
exemplificar o complementar amb 
dades personals la realitat estudia- 
da, perb en menys ocasions ha es- 
tat objecte de reflexió e n  si ma- 
teix, com a construcció social o ex- 
pressió cultural. En la recerca que 
ens ocupa els relats biogrhfics no 
serveixen com a suport per a 
l'anilisi d'un objecte d'estudi de- 
terminat sinó que constitueixen 
ells mateixos la font, el mktode de 
treball i l'objecte #investigació. 
El disseny de la recerca, tal com 
queda reflectit en la monografia, 
ha estat estructurat en tres parts 
atenent als tres vessants que hem 
considerat que incidien en l'elabo- 
ració del discurs autobiogrhfic. 
Partint de la consideració d'aquest 
discurs com a text, s'han abordat 
els factors que envolten la seva 
producció i que el poden determi- 
nar: en  primer lloc, l'escenari en  
quk té lloc la confecció del text, les 
seves condicions materials i 
simbbliques (part que s'ha intitu- 
lat pre-text), és a dir el procés de 
"tria" dels informants, la manera 
com s'han fet els contactes amb 
ells, la situació d'entrevista (des- 
envolupament i incidkncies de la 
sessió, lloc ...) la relació establerta 
entre l'entrevistador i l'informant, 
i, en definitiva, la preskncia de 
l'investigador en el relat obtingut. 
Per tant, la metodologia emprada 
ha esdevingut eina i tema de refle- 
xió, per la qual cosa tots els entre- 
vistadors han treballat el que es 
podria anomenar etnografia de I'en- 
trevista en el sentit que s'ha proce- 
dit a fer una descripció acurada de 
la situació prkvia i simultinia a la 
generació de la histbria, amb el 
benentks que aquesta n'és en  bo- 
na part el producte. 
En segon lloc, i seguint la pre- 
missa que el text de la vida és una 
construcció social i cultural, s'ha 
encarat l'articulació que s'esta- 
bleix entre el relat de vida indivi- 
dual i el context en el qual aquest 
es produeix (part que s'ha anome- 
nat precisament context). El supbsit 
inicial del qual partíem és que les 
formes de narrar una vida -i per 
tant els seus continguts- no són 
il.limitades ni atzaroses, sinó que 
corresponen a estructures de relat 
relativament acotades i comparti- 
des socialment, és a dir, que posse- 
eixen existPncia prkvia a l'expe- 
rikncia individual, estan a disposi- 
ció del subjecte en el seu context 
cultural i han estat objecte del seu 
aprenentatge, per la qual cosa el 
relat biogrific, tot i ser l'expressió 
individual i subjectiva d'un con- 
junt d'esdeveniments i vivPncies 
personals, i tot i considerar-10 una 
manifestació de la propietat del 
lliure arbitri, no és un  producte to- 
talment individual, sinó que deri- 
va en  gran mesura d'un ampli 
context grupal, cultural, ideolbgic, 
histbric, per la qual cosa l'hem 
considerat en aquesta recerca com 
l'expressió de la identitat social de 
l'inforrnant. 
Aixi, doncs, eixos d'anilisi com 
el ghere ,  l'edat, l'activitat laboral, 
el nivell de formació, la situació 
socioeconbmica, etc., i també tra- 
jectbries específiques, com poden 
ser les vides vocacionals o les vides 
de migrants transnacionals, s'han 
revelat com a parimetres absolu- 
tament decisius en  la conformació 
del discurs autobiogrific. 
El tercer vessant de l'estudi ha 
consistit en  l'anilisi del discurs 
biogrific en  ell mateix, o sigui del 
text prbpiament dit (part que s'ha 
anomenat per tal motiu text). Si el 
context condiciona d'una banda 
l'itinerari biogrific i de l'altra la 
representació que hom en fa, con- 
següentment, afecta l'estructura 
que s'adopta en explicar-10. Consi- 
derAvem, doncs, que l'observació 
de l'estructura narrativa podia ser 
rellevant a l'hora d'establir els di- 
versos tipus d'organització, d'or- 
denació i composició del relat, els 
distints eixos focals i fils conduc- 
tors, les fórmules de seqüencialit- 
zació, els elements clau, l'estil i la 
intencionalitat, així com l'orienta- 
ció descriptiva o el to expressiu 
moduladors de la narració. L'ob- 
jectiu d'aquesta observació ha es- 
tat de fer correspondre aquests di- 
versos esquemes narratius amb els 
diversos tipus d'itineraris biogra- 
fics que es podien establir a partir 
dels eixos referencials fonamenta- 
dors de les trajectbries vitals que 
proporcionava el context sociocul- 
tural dels nostres informants (sen- 
se deixar de banda la idiosincricia 
particular de cadascun d'ells) . Val 
a dir que en aquest sentit també 
s'ha intentat de fer una prospecció 
sobre els nous eixos reguladors de 
l1experii.ncia vital en la nova so- 
cietat postmoderna que comencen 
a quallar en la conformació del 
discurs autobiogrific, el qual pos- 
siblement deixari de ser lineal i 
coherent, com la major part dels 
que pertanyen al que hem anome- 
nat societat industrial per esdeve- 
nir un  relat de tipus collage, corres- 
ponent a les noves vides mbbils, 
flexibles i en  reinvenció constant 
de la postmodernitat. 
Aixi doncs, el relat de vida, l'es- 
cenari en el qual es narra, el con- 
text de la persona que narra i la 
narrativa en si mateixa són els ei- 
xos que han vertebrat el planteja- 
ment del nostre estudi dirigit a 
precisar els pressupostos, els me- 
canismes i les condicions que re- 
gulen l'elaboració de la prbpia bio- 
grafia. El que ens ha interessat és 
veure com algú es representa, da- 
vant d'un altre, encarnat per l'en- 
trevistador, el decurs de la seva vi- 
da i com ho relata. La tasca no ha 
estat evidentment determinar la 
veracitat o falsedat dels relats ates 
que tots ells podríem dir que són 
ficcions. No volem dir amb aixb que 
es tracti d'un exercici premeditat 
de manipulació, sinó, utilitzant 
una metifora de Franzke, que és 
una mena de projecció d'una 
pel.lícula de la qual el relator n'és 
l'autor, el director, el personatge 
protagonista i el narrador i, com a 
tals, forja una histbria en  qui. ca- 
dascun d'aquests vessants hi és re- 
presentat. El concepte de veracitat, 
per tant, pot substituir-se pel d'au- 
tenticitat. 
Una de les constatacions bisi- 
ques de l'estudi és que hom recor- 
da sempre des del present i que és 
aquest present el que confereix la 
clau interpretativa per entendre el 
procés de rememoració i la mane- 
ra com es materialitza en el dis- 
curs. Per aixb s'ha volgut incidir 
en l'observació dels parAmetres vi- 
tals actuals de l'entrevistat, fins i 
tot, com s'ha dit, en el present im- 
mediat, és a dir, el moment de 
l'entrevista, per tal de copsar en  
tota la seva dimensió per qui. hom 
explica allb que explica i ho fa de 
la manera que ho fa. La selecció 
d'unes determinades experihncies, 
1'Pmfasi en  determinats punts, les 
omissions, i fins i tot els oblits, que 
es mostren espontiniament, de 
forma voluntiria o involuntiria, 
deliberada o inconscient, en el 
moment puntual en  qu2 es cons- 
trueix el relat d'una vida responen 
a un  seguit de motivacions i cir- 
cumstincies que des del present 
orienten la reconstrucció del pas- 
sat. Aixi, hem pogut comprovar 
que no sols és lícit suposar que el 
passat ajuda a entendre el present, 
sinó que també el present projecta 
la seva llum envers el passat i el 
reactualitza de manera renovada. 
Amb tot i aixb el record del passat 
emergeix condicionat des del ma- 
teix moment en  que era present. 
Tot plegat ho hem pogut constatar 
en la nostra mostra com també, 
fins i tot, les perspectives de futur 
que el que ara és present ens per- 
meten albirar. 
Més de dues-centes entrevistes, 
fetes pels membres de l'equip in- 
vestigador i per estudiants del se- 
minari de prictiques d'antropolo- 
gia de la URV, que tenien per guió 
exclusiu la qüestió inicial esmen- 
tada, "explica'm la teva vida" - 
que intenta que hi hagi la mínima 
intervenció possible de l'entrevis- 
tador a fi de no conduir l'itinerari 
discursiu-, constitueixen el fons 
amb el qual hem treballat i els pri- 
mers documents del Banc de 
Membria Biogrifica que hem creat 
amb l'objectiu que serveixi no so- 
lament per al plantejament d'a- 


Banc de memòria biogràfica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert