Garrell i Soto, Amador

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Espai Obert 
Aquella premsa 
dels anys 20 i 30 
Les línies que tot seguit presento 
Amador Garrell i Soto són un breu comentari sobre ~ ' E x -  
posició en la Primavera del Disseny 
La Gralla, arqueografia de  la prem- 
sa dels anys 20 i 30, que els grano- 
llerins acaben de  veure al Museu de 
Granollers. 
Em satisfh i accedeixo a provar de 
dir quelcom referent a aquest acte, 
que -confesso- m'ha colpit profun- 
dament i m'ha dut a I'evocació d'uns 
temps ja allunyats que foren cabdals 
en la meva formació intel.lec-tual i 
artística; és a dir: la meva vida ... 
Se'm fa difícil parlar-ne, per tal com 
em veig massa a prop del seu en- 
torn -cosa que m'entrebanca-, i temo 
caure en tota mena de  considera- 
cions d e  tonalitats afectuoses i 
prbdigues, en alabances i comenta- 
ris sentimentals. El lector, doncs, se 
n'haurii de  fer ciirrec. 
El que si puc dir és que aquesta 
exposició ha estat per als granolle- 
rins un acte cívic i cultural de  pri- 
mer ordre. Era un deure que encara 
no s'havia pagat pero que ara s'ha 
satisfet plenament. No oblidem que 
en aquest interregne s'han escolat 
tants anys, que hom estava en el 
perill de I'oblit i d'anar a parar a les 
cendres dels records esborradissos. 
Encara hi hem estat a temps! I és bo 
comprovar que -a l'hora que sigui- 
totes aquelles coses que foren ben 
fetes poden tornar a ésser presents 
i honorades degudament. Aixb és 
el que  m'ha colpit  més d e  
l'exposició: la recuperació plena 
de I'esperit estPtic *de la cultura 
grhfica d'uns anys brillants, inno- 
vadors i oberts a la transformació, 
que dissortadament van ser estron- 
cats pel desastre que comenqii l'any 
1936~ ,  com talment ha dit el crític 
d'art Daniel Giralt-Miracle. 
Jo, que ho vaig viure des de  la pri- 
mera fila, he de  dir que m'ha arri- 
bat al cor. D'ací el meu aplaudi- 
ment d'adhesió i entusiasme. He 
fet reviure aquells quinze anys 
d'il.1~-sions i he recordat, com si 
fos ara, el tremp del Grup de la 
Gralla, d'aquests granollerins no- 
tables, com mai més s'han tornat a habituals: 1'Esteve Sarroca, ((Xixu)); cal valorar la seva direcció com a 
trobar, tan enamorats de  la ciutat, 1'Alfred Canal -que va ser el primer impressor notable al capdavant dels 
que no escatimaren cap esforc i que director-; en Pius Anfres, I'ccAltre)), obrers tipbgrafs, dels caixistes i dels 
miraven més enllh per a fer-ho tot i en Josep Franch, ((Jofra,), que feia maquinistes. Tots I'estimaven i ei 
més entenedor i bell ... la secció esportiva. Perb el gruix de  tenien com un mestre segur i efi- 
la feina d e  redacció (editorials, ar- cient. En aquelles tasques de  l'ofici 
I, tot plegat, m'ha dut a l'evocació ticles d'activitats i el noticiari del no li passava res per alt. 
de  la figura estimada del meu pare, batibull ciutadh) va anar tot a chr- 
1'Amador Garrell i Alsina, que va rec d'ell durant els quinze anys de  QuP més puc dir, doncs ... ? Tot el 
ser un d'aquests homes que ho va la vida del setmanari. Ja és dir! que acabo d'escriure m'ho ha sug- 
presidir tot en un temps que no era gerit ara la contemplació d'aquesta 
pas de  flors i violes. Era un treballa- I no diguem de  I'aspecte tecnic i del exposició al Museu. 
dor eficaq i un tipbgraf professional gust artístic. Tot ho endegh. Fou un 
amb molta histbria i tradició. home que ho feia bellugar tot i que Per la brevetat i l'espai d'un article, 
encomanava el seu entusiasme als he hagut d e  deixar altres aspectes 
És sorprenent -i ara cal dir-ho- que altres. Per exemple, els artistes gra- d'aquesta Arqueografia de  la pre- 
La Gralla va fer-la ell, tot sol. Si, i nollerins d'aquell temps van ser pre- msa dels anys 20 i 30, que algú altre 
ho dic bé ... Puc assegurar que ell, sents en aquesta aventura: en Fran- ja comentarh. 
incansablement i amb la deria del cesc Serra, en Marih Lassús, 1'Antoni 
periodista nat, va fer la feinada d e  Cumella, I1Albarranch, en Damesón, Finalment, he d'expressar el meu 
O 
c redacció i correcció -immensa fei- en Lloberas, ltEscobar, en Toni Vi- profund agraiment a tots els qui 
2 na, com hi ha Déu!- del text global dal, etc., i hi col.laboraren en tot han treballat i han fet possible 
s 
m del setmanari amb la normativa moment; i els fotbgrafs també. No- aquest esdeveniment ciutadh: Pitu 
4 Fabra que acabava d e  néixer. És més cal veure els números extraor- Gómez, Joan Manel Jubany, Vicenq 
clar que també l'ajudaren els seus dinaris de  la Festa Major per a cons- Viaplana ..., i el Museu d e  Grano- 
grans amics que feien les columnes tatar-ho. Perb, per damunt de  tot, llers. A tots, moltes gracies! 
C 
3- 
C) 
' >  
- 
r G  
.'. 
71 
. . 
- 
L 
S E T !  
r 


Aquella premsa dels anys 20 i 30

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert