Fernández-Villacañas Cuesta, Belén

Montagud Blas, Èlia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Els - projectes 
de restauració 
ambiental i 
palsatglstlca a 
la conca del Besos 
Treballs 
Belén Fernández-Villacaiias Cuesta 
~ l i a  Montagud i BIOS 
Signum, SCP Granollers, com moltes altres ciu- 
tats al nostre país i arreu del món, 
s'ha construit a la vora d'un riu, o 
d'una riera, en aquest cas. Ara fa 
uns 2.000 anys s'aixecava un nucli 
urbh incipient al voltant del que 
avui anomenem turó de Sant Esteve 
(i que llavors no era tal turó, segons 
diuen els arqueblegs), a tan sols 500 
metres del Congost. Des de  llavors, 
ininterrompudament, la ciutat s'ha 
est& progressivament al costat de  
l'eix nord-sud del camí de  Barcelo- 
na a Puigcerdh, camí que, val a dir, 
també aprofita el curs dels rius. 
A les terrasses -les millors terres 
per al conreu- s'hi va establir una 
agricultura prbspera, fins que re- 
centment la indústria, també atreta 
pels mantells frestics generosos, ha 
canviat 1'6s d'aquestes terres. 
A més de  l'ús obvi de  l'aigua (do- 
mPstic, de  rec i per a la indústria) 
qualsevol curs  o embassament  
d'aigua ha tingut, també des d'antic, 
un altre Ús relacionat estretament 
amb l'oci: les excursions a la font, la 
pesca, el bany, etc. Els granollerins 
de  més edat ben segur que ho recor- 
den, i els més joves els ho deuen 
haver sentit explicar més d'una ve- 
gada: l'activitat infantil que hi ha- 
via sempre al voltant del rec, al car- 
rer que encara porta aquest nom, o 
als safaretjos, on les dones feien molt 
més que rentar roba; o les excursio- 
ns, reposades, a les nombroses fonts 
de  les rodalies ... 
Recentment, perb, tots aquests usos 
i costums s'han perdut definitiva- 
ment. Si bé no es pot negar que els 
canvis culturals dels darrers 50 anys 
han estat molt importants, la rapi- 
da  degradació d e  tots aquells me- 
dis  aquhtics ha tingut uns efectes 
molt més drhstics. La desaparició 
d e  recs, I'abandonament de  fonts i 
mines, la canalització del riu i, so- 
bretot, la pPrdua de  la qualitat d e  
I'aigua, han provocat que la gent 
s'acostumi a viure d'esquena al riu. 
Progressivament, el riu ha esdevin- 
gut, a Granollers com a tants altres 
indrets, un espai marginal on han 
p ro l i f e ra t  e l s  a b o c a m e n t s  
d'escombraries (incontrolats o no) 
i on semblava que tot era permPs. 
Malgrat tot, els sistemes fluvials te- 
nen una gran capacitat de  recupera- 
ció i regeneració. Les aigües cor- 
rents, si la carrega de  contaminants 
no és ni excessiva ni constant, tenen 
la capacitat d'autodepurar-se; la 
vegetació de  ribera, tan important 
no solament paisatgisticament, sinó 
també com a factor regulador de  les 
avingudes, pot recolonitzar les ri- 
bes amb relativa rapidesa. La varia- 
da fauna aquhtica tornarh també 
amb relativa facilitat si la qualitat 
de  l'aigua millora sensiblement i si 
prPviament s'ha recuperat la vege- 
tació, encara que sigui d'una forma 
incipient. 
Aquesta recuperació, que  pot pro- 
gressar d e  manera natural, es pot 
afavorir mi t j an~an t  actuacions poc 
intervencionistes i dissenyades amb 
criteris ambientals. 
Darrerament, diverses entitats pú- 
bliques han encarregat estudis de  
restauració d e  trams d e  rius, que  es 
troben en diferents fases d e  desen- 
volupament. El Besbs i els seus 
afluents, a causa del gravíssim es- 
tat actual de  degradació, és un dels 
rius que més projectes ha suscitat. 
L'interL's d 'aquests  projectes va 
quedar patent fa poc en una exposi- 
ció produi'da pel Servei d e  Medi 
Ambient d e  la Diputació de  Barce- 
lona, titulada V i u  el r iu .  Idees, pro- 
postes i paisatges per a la recuperació 
de la conca del Beshs, que recollia 
fins a 13 propostes diferents, als 
municipis de: Llinars del VallPs, la 
Roca del VallPs, la Garriga, Grano- 
llers, Lliqh d fAmunt ,  Parets del  
VallPs, Caldes de  Montbui, Caste- 
llar del VallPs, Mollet del VallPs i 
Santa Coloma de  Gramenet. Tots 
tenen molts punts en comú: basica- 
ment, són un exercici de  sentit comú 
i d e  justícia per a retornar al riu la 
dignitat d 'un ecosistema severa- 
ment malmes, tant per la ignoran- 
cia d e  molts industrials i responsa- 
bles d e  la sanitat pública, com per 
la insensibilitat de  molts enginyers 
i gestors públics que van deixar-hi 
obres innecessariament poc respec- 
tuoses amb els sistemes naturals. 
Entre els objectius que han apuntat 
més sovint els equips d'autors dels 
projectes, es repeteixen: recuperar 
l'ecosistema natural del riu dins de  
les possibilitats, recuperar I'ús so- 
cial del riu i, en definitiva, recupe- 
rar paisatgisticament la facana flu- 
vial dels nuclis urbans. 
Un dels projectes més ambiciosos 
és el que  afectarh l'últim tram del 
Besbs abans d e  la desembocadura, 
és a dir, en els termes d e  Montcada 
i Reixac, Santa Coloma de  Grame- 
net i Sant Adrih del Besbs. Aquest 
projecte, que  est2 a punt d e  co- 
menqar a ser executat, a més d e  la 
recuperació de  I'entorn biolbgic del 
riu, va acompanyat d'una impor- 
tant reordenació urbanística, que  
inclou la creació de  nous parcs, la 
racionalització d e  I 'aparcament 
contigu a la ribera i la instal.laci6 
de  pantalles acústiques, que hau- 
ran d'esmorteir I'impacte sonor de  
la ronda litoral d e  Barcelona. 
Malgrat tot, la batalla no esta gua- 
nyada del tot, i si bé ara proliferen 
els estudis per a projectes d e  res- 
tauració ecolbgica, malauradament 
encara hi ha qui  insisteix que l'en- 
ginyeria més dura té solucions per 
a tot, fins i tot per a les irregulari- 
tats tan acusades dels rius i d e  les 
rieres d'un clima tan imprevisible 
com el nostre. 
El projecte de restauració d'un tram 
del riu Congost a Granollers 
Un de l s  projectes presenta ts  a 
I'exposició citada anteriorment és 
el que  va ser encarregat pel Servei 
d e  Medi Ambient de  1'Ajuntament 
d e  Granollers i per la Direcció Ge- 
neral del Patrimoni Natural del De- 
partament d e  Medi Ambient de  la 
Generalitat. Aquest encarrec sor- 
gia també d e  I'oportunitat d'acom- 
panyar I'actuació d'enjardinament 
d e  la llera del riu Congost en el 
tram que travessa el nucli urba (ac- 
tuació, d'altra banda, poc afortu- 
na-da que va d u r  a terme 1 ' ~ r e a  
d 'urbanisme duran t  l'any 1993) 
amb unes actuacions més profun- 
des  d e  recuperació ecolbgica d e  
l'eco-sistema fluvial dels trams d e  
riu que resten fora d'aquest nucli, 
fins a aconseguir la seva recupera- 
ció en tot el terme municipal. 
L'area estudiada compren la part 
de  riu que s'estén al sud d e  la zona 
urbana d e  Granollers, entre la Ron- 
da sud i el final del terme munici- 
pal, i confina amb Montmeló (té 
3.600 m en total). L'ambit d'actuació 
es limita a la zona de  domini públic 
hidraulic (DPH) i a la zona de  ser- 
vitud, tot i que  també es fan reco- 
manacions que afecten les zones 
limitrofes.' 
El tram de  riu estudiat es pot sub- 
dividir en dos subtrams de  caracte- 
rístiques ben diferents: 
El primer subtram, entre la 
Ronda sud i la carretera de  Mont- 
meló (BV-5003), de  2,36 km, esta tot 
canalitzat amb un mur de  formigó 
de  2 m d'alqada. Limita, pel marge 
esquerre, amb la zona agrícola de  
Palou i, pel marge dret, amb el polí- 
gon industrial de  Sant Julih. 
El segon subtram, que va des 
del pont de  la carretera d e  Mont- 
meló (BV-5003) fins al final del ter- 
me municipal, d11,3 km, esta cana- 
litzat amb escullera i limita, pel 
marge esquerre, amb el polígon in- 
dustrial del Raiguer, amb camps de  
conreu i amb els terrenys de  l'antic 
abocador d'escombraries i de  la 
depuradora d'aigües residuals ur- 
banes de  Granollers; pel marge dret, 
limita amb finques agrícoles i in- 
dustrials. 
Els objectius d'aquest estudi es po- 
den resumir en els punts següents: 
1 )  Restaurar i regenerar la vegeta- 
ció dels marges fluvials amb la re- 
implantacib dfespPcies vegetals 
dels diferents estrats d 'un espai 
natural de  ribera. 
2) Diversificar els habitats per a 
permetre el poblament d e  la fauna. 
3) Afavorir el curs natural del riu. 
4) Millorar la qualitat d e  l'aigua. 
5) Donar continuitat paisatgística 
entre el riu i la zona agrícola d e  
Palou. 
6) Regenerar les Brees degradades. 
7) Poss ibi l i tar  la u t i l i t zac ió  
d'aquesta zona per a activitats es- 
colars educatives i de  lleure, també 
per al gaudiment de  tota la pobla- 
ció. 
8) Facilitar i donar continultat al 
pas d e  vianants i de  bicicletes entre 
la zona enjardinada i la zona recu- 
perada. 
Un objectiu a més llarg termini con- 
templa la possibilitat que el Congost 
i tota la seva conca actui d'autentic 
corredor biologic que connecti els 
espais naturals de  la serralada Pre- 
litoral (Cingles de  Bertí i Montseny) 
amb la serralada Litoral (Serra de  
Marina i Collserola). 
Un dels condicionants negatius més 
importants que afecten els projectes 
d'aquest tipus és la mala qualitat de  
l'aigua. Tot i que s'ha pogut consta- 
tar una lleugera millora d'aquesta 
qualitat en certs punts, gracies al 
control continuat i a les inspeccions 
que efectua el Consorci per a la De- 
fensa de  la Conca del Besos, encara 
estem lluny d'una situació optima. 
Per aquesta raó, el projecte inclou 
una actuació destinada a millorar 
directament la qualitat de  I'aigua 
mitjanqant un tractament biolbgic 
de  les aigües cor-rents; les propie- 
tats i I'eficiPncia d'aquests tracta- 
ments fan que es pugui arribar a 
assolir, en alguns casos, rendiments 
de  fins el 90% en I'eliminació de  la 
contaminacib. És important, perh, 
q u e  a b a n s  de l  t rac tament  
s'erradiquin definitivament els abo- 
caments contaminants il.le-gals a la 
llera on encara són presents. D'altra 
banda ,  cal d i r  t ambé  q u e  
lfexperiPncia de  tractaments biolh- 
gics en cursos d'aigua o estanca- 
ments naturals és d'aplicació molt 
recent i, malgrat que els resultats 
poden ser molt favorables, hi ha un 
risc alt sobretot a causa de  les possi- 
bles condicions climatolhgiques des- 
favorables. S'intenta, en definitiva, 
identificar el sistema més adequat 
per a actuar directament en la mi- 
llora de  la qualitat de  l'aigua sense 
grans obres d'enginyeria. D'aquesta 
manera també quedara reforqat 
l'efecte de  les estacions depurado- 
res d'aigües residuals que ja estan 
en funcionament, perh que encara 
no disposen de  tractament terciari, 
és a dir, de  fase de  depuració biolh- 
gica. Per tal d'augmentar el temps 
d e  permanencia d e  les a igües ,  
s'excavaran uns espais per a Ilacu- 
nes on s'establirh una vegetació her- 
bacia (macrhfits, com ara la boga, el 
canyís i el lliri groc), juntament amb 
cul t ius  bacterians seleccionats. 
Aquest sistema permetra la degra- 
dació de  la matPria organica més 
rapidarnent. 
Com que el riu, despres de  les riua- 
des d e  l'octubre d e  1994, ha traqat 
un curs sinubs ben marcat i lla 
deixat la llera forqn neta, no caldrh 
fer-hi cap actuació important (llit 
d'aigües baixes) per tal d'afavorir- 
ne el curs natural. 
La llera, perb, és un gran codolar 
molt irregular. Als trams on no hi 
haurh llacunes, es distribuiran els 
materials irregularment per a afa- 
vorir la varietat de  microambients; 
les zones excavades pel riu i aban- 
donades s'ompliran amb chdols ex- 
trets d'altres zones del niateix riu, i 
a les zones amb mC.s a h ~ n d ~ h n c i a  de
sorres, es plantaran espPcies herb2- 
cies o arbustives (joncs, fonamental- 
ment). D'aquesta manera es contri- 
buir,$ a l'establiment, més o menys 
aleatori, d'ambients diversos: codo- 
lars, sorrals, prats Iierbacis, etc. 
El pas següent consisteix en la recu- 
peraci6 dels marges. Es preveu la 
construcci6 d'un talús adossat al 
mur d e  formig6 (en el primer sub- 
tram) que, a m(.s d e  protegir el mur 
en períodes d'avingudes, permetra 
I'establiment d e  vegetaci6 d e  ribe- 
ra. Aquest talús tindr2 caracteristi- 
ques similars al del subtram segon 
canalitzat amb escullera, PS a dir, 
amb grans blocs d e  granitoide i ter- 
ra en els intersticis. Tant a l'es-cu- 
llera actual del subtram segon com 
a la d e  nova construcci6 es regene- 
rar2 la vegetaci6 amb les mateixes 
espPcies arbustives, enfiladisses, 
Iierbhcies, flexibles i resistents (sar- 
gues, tamarius i saüquers, entre al- 
tres; s'ha adoptat com a criteri no 
plantar espPcies arbhries dins la lle- 
ra), que  configuraran alhora una 
pantalla visual. D'altra banda, la 
reducci6 de  la capacitat hidr2ulica 
del riu, causada per aquesta actua- 
ci6, 6s insignificant i, en canvi, sí 
que  augmentar2 el factor de  rugosi- 
tat (rugositat d e  Maning, que la 
quantifica segons els substrats d e  la 
llera i que, a la vegada, determinar2 
la velocitat d e  I'aigua). 
Finalment, es proposa millorar el 
paisatge fluvial del marge esque- 
rre. La degradació ambiental que  
pateix el riu és un reflex d e  I'a- 
bandonament ambiental que  impe- 
ra a les zones limítrofes (zones d e  
servitud i d e  policia). El passeig 
fluvial actual, un  camí ample perb 
en mal estat, és malgrat tot molt 
utilitzat, tant per vehicles (en bona 
part industrials i pesants, que  cir- 
culen a velocitats excessives) com 
per ciclistes i vianants que el trien 
com a circuit esportiu o zona d e  
passeig, tot i presentar un estat de- 
plorable per a aquestes darreres 
activitats, entre la pols que aixe- 
quen els cotxes i camions i els abo- 
caments que s'acumulen als mar- 
ges. Cal afegir-hi, a més, el paisatge 
tan poc estPtic dels hortets fami- 
liars, tancats per objectes ben di- 
versos (somiers, uralites...). 
En aquest imbi t  es proposa ade- 
quar el passeig fluvial en ambdós 
marges del riu, en una franja de  6,5 
metres a partir de  la canalització. El 
nivell d e  les terres del  passeig 
s'elevarh uns 20 cm i es condiciona- 
ran uns espais com a miradors, on 
es podran instalslar rhtols explica- 
tius del projecte, dels objectius i d e  
la import2ncia dels ecosistemes flu- 
vials, amb un disseny en harmonia 
amb l'entorn. Es replantar2 l'arbrat 
que  hi falta (actualment hi ha una 
línia d e  pollancres, d'una varietat 
al.lbctona, perb amb nombroses 
baixes), amb exemplars autbctons 
(pollancres, albes i oms, bisica- 
ment) i es plantar2 una nova filera 
d'arbres paral.lela a l'actual. Aixb 
augmentar2 l'atractiu d e  la zona 
per a anar-hi a passejar i suposar2 
un primer pas per a la recuperació 
d ' u n  hipotPtic bosc d e  r ibera .  
Aquesta actuació caldria acompan- 
yar-la de  la instal.laci6 d'un cert 
mobiliari urb2 (bancs, llums i pa- 
pe re res )  e n  p u n t s  es t ra thgics ,  
d'acord amb el disseny d'un nou 
projecte urbanístic. 
EL Congost a Granollers. 
Fotografia de principi de segle 
(Arxiu fotogrhfic municipal 
de  Granollers) 
Els rius com a corredors biolbgics 
Les directrius ambientals per a la 
gestió dels espais fluvials que va 
formular la Direcció General de  Pa- 
trimoni Natural del Departament 
de  Medi Ambient (d'altra banda, 
en total sintonia amb les recomana- 
cions del ComitP de  Ministres del 
Consell d'Europa sobre la protec- 
ció de  rius i llacs, i amb la Directiva 
92/43/CEE, sobre la conservació 
d'hii-bitats naturals i de  la flora i la 
fauna silvestres) inclouen un apar- 
tat que fa referencia a la importin- 
cia de  la funció dels rius com a 
corredors bio-lhgics. Aquest terme, 
que als pai'sos anglosaxons ja fa 
t emps  q u e  e s  fa servir ,  é s  
d'implantació recent a casa nostra. 
Fa referPncia a la necessitat de  con- 
nectar espais naturals per tal de  no 
deixar-10s ai'llats, cosa que reduiria 
moltes de  les seves funcions. La 
possibi l i ta t  d e  mobi l i ta t  i 
d'intercanvi d'individus entre les 
poblacions és un requisit fonamen- 
tal en la conservació del patrimoni 
natural. En efecte, els rius poden 
esdevenir importants i, a vegades, 
corredors biolbgics únics entre es- 
pais naturals que sovint són de  di- 
mensions massa redui'des. 
El Congost, en aquest cas, pot con- 
nectar els espais naturals del sud 
de la plana de Vic amb la plana 
vallesana agrícola; el massís del 
Montseny amb els Cingles de  Berti, 
i alhora la serralada Prelitoral amb 
la serralada Litoral (serres del Co- 
rredor, de  Marina i de  Collserola), 
a través de  totes les rieres que for- 
men la conca hidrogrhfica del Besbs. 
'. El DPH es correspon amb la llera 
d e  qualsevol corrent d'aigua natu- 
ral, sigui continu o discontinu. Com 
a llera s'entén tot el terreny que 
queda negat per l'aigua en les cres- 
cudes mhximes ordinhries. Els mar- 
ges són els terrenys que llinden amb 
el DPH, i en els marges s'estableix 
una zona de  servitud, de  5 metres, 
per a l'ús públic, que queda, alho- 
ra, a la zona de  policia, de  100 me- 
tres d'amplada. Tant al DPH com a 
la zona de policia, la llei d'aigiies 
vigent (Llei 29/1985 d'aigiies i nor- 
mativa complementhria) condicio- 
na l'ús del sbl i les activitats que 
s'hi vulguin exercir. 
El Congost a Granollers. Estat 
(Fotografia: Siqui Sánchez) 
actual 


Els projectes de restauració ambiental i paisatgística a la conca del Besòs

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert