Museu de la Pesca de Palamós,

Revistes Catalanes amb Accés Obert

El seminari va cloure amb la proposta
d’una declaració de Barcelona sobre el
patrimoni cultural immaterial, amb la
voluntat que pogués convertir-se en un
instrument útil de cara a la UNESCO
en relació amb la consideració d’a-
questa mena de llegat com a patrimo-
ni de la humanitat en les seves prope-
res convocatòries.
com poden ser Georgez Zouain (exdi-
rector de Patrimoni Mundial de la
UNESCO), Francisco López Morales
(director de Patrimoni Mundial de l’I-
NAH, Mèxic) o el mateix F. Mayor
Zaragoza (des d’una perspectiva de la
UNESCO); acadèmics com Françoise
Aubaile (Musée d’Histoire Naturelle,
París), Maria-Manuel Valagâo (Interna-
tional Commission on the Anthropo-
logy of Food, Lisboa), Isabel G. Turmo
(Universitat de Sevilla), Luis V. Elías
(Bodegas Rodríguez-Heredia, La Rioja),
Nozha Sekik (INP, Tunis) o Julia Cser-
go (Universitat de Lió), o representants
de diferents administracions autonò-
miques i estatals (ministeris, comuni-
tats autònomes) i de la societat civil
(UNESCOCAT).
Francisco Sensat, vicepresident executiu de Dieta Mediterrània; Senen Florensa,
director de l’IEMED; Federico Major Zaragoza, ponent.
Les converses
de taverna, una
dècada de treball
sobre el patrimoni
immaterial
marítim
Museu de la Pesca (Palamós)
L’any 2001 s’iniciava a Palamós una acti-
vitat, les Converses de Taverna, de la
qual enguany celebrem la seva desena
temporada. Al llarg de tot aquest temps
s’han fet una vuitantena de sessions
amb la gent de mar com a protagonis-
tes, amb la intenció d’apropar la seva
experiència i els seus sabers al públic
en general en un ambient distès com és
el d’una taverna portuària, Ca la Pepa
Caneja, a tocar del port i del Museu de
la Pesca.
Aquesta iniciativa no sorgia espontà-
niament. En aquells moments, l’exposi-
ció permanent del Museu de la Pesca
no s’havia obert, ni tan sols s’havien ini-
ciat les obres d’adequació de l’edifici i
veníem d’enllestir l’”Inventari maríti-
mopesquer de la Costa Brava” dins els
programes IPEC, amb el propòsit que
la recerca conduís la política d’adquisi-
cions i fornís el discurs museogràfic, una
vegada escollit el model museològic que
es plantejava. És així com podem enten-
dre aquesta activitat, com una continu-
ïtat del procés de recerca i de patri-
monialització del sector pesquer.
A ulls d’ara, el funcionament d’aquesta
activitat és simple: un divendres al mes,
a les set del vespre i durant una hora,
dues, tres o quatre persones, normal-
254
04 RECERQUES 243 a 259:Layout 8  24/3/10  07:08  Página 254
ment gent gran, ens expliquen les seves
vivències a l’entorn d’un tema concret
en una xerrada conduïda per una per-
sona que actua de moderador i segons
un guió establert, que vol donar res-
posta a l’interès que per al Museu de la
Pesca o el Centre de Documentació de
la Pesca i el Mar Documare suscita el
tema. A les Converses de Taverna,
però, sempre es dóna l'oportunitat al
públic de preguntar i participar. Cre-
iem i pensem que les converses podrien
ajudar-nos a revelar informacions que,
més enllà dels objectes i dels edificis, es
troben en l’imaginari i el coneixement
col·lectiu i no estan escrits enlloc.
Fa deu anys no es tenia experiència de
fer entrevistes davant de públic, de L’a-
ny 2001 s’iniciava a Palamós una activi-
tat, les Converses de Taverna, de la
qual enguany celebrem la seva desena
temporada. Al llarg de tot aquest temps
s’han fet una vuitantena de sessions
amb la gent de mar com a protagonis-
tes, amb la intenció d’apropar la seva
experiència i els seus sabers al públic
en general en un ambient distès com és
el d’una taverna portuària, Ca la Pepa
Caneja, a tocar del port i del Museu de
la Pesca.
Aquesta iniciativa no sorgia espontà-
niament. En aquells moments, l’exposi-
ció permanent del Museu de la Pesca
no s’havia obert, ni tan sols s’havien ini-
ciat les obres d’adequació de l’edifici i
veníem d’enllestir l’”Inventari maríti-
mopesquer de la Costa Brava” dins els
programes IPEC, amb el propòsit que
la recerca conduís la política d’adquisi-
cions i fornís el discurs museogràfic, una
vegada escollit el model museològic que
es plantejava. És així com podem enten-
dre aquesta activitat, com una continu-
ïtat del procés de recerca i de patri-
monialització del sector pesquer.
A ulls d’ara, el funcionament d’aquesta
activitat és simple: un divendres al mes,
a les set del vespre i durant una hora,
dues, tres o quatre persones, normal-
ment gent gran, ens expliquen les seves
vivències a l’entorn d’un tema concret
en una xerrada conduïda per una per-
sona que actua de moderador i segons
un guió establert, que vol donar res-
posta a l’interès que per al Museu de la
Pesca o el Centre de Documentació de
la Pesca i el Mar Documare suscita el
tema. A les Converses de Taverna,
però, sempre es dóna l'oportunitat al
públic de preguntar i participar. Cre-
iem i pensem que les converses podrien
ajudar-nos a revelar informacions que,
més enllà dels objectes i dels edificis, es
troben en l’imaginari i el coneixement
col·lectiu i no estan escrits enlloc.
Fa deu anys no es tenia experiència de
fer entrevistes davant de públic, de
plantejar explicar la vida en un format
obert, públic i participat. El títol mateix
volia evocar aquest esperit, de parlar
del mar a través de qui n’ha fet la seva
vida i en un entorn clarament marítim,
portuari i distès. Des de la consciència
que els més grans, quan ens deixen,
s’emporten un conjunt de sabers, trans-
mesos oralment i vivencialment, que si
no fem res no podrem recuperar, es va
plantejar aquesta activitat. Els inicis no
foren fàcils. Poca gent volia venir a par-
lar. A poc a poc, però, amb paciència i
un punt d’entusiasme, s’adonaven que
tot allò que havien explicat mil vega-
des en la intimitat de la família o al grup
de companys aquí prenia una altra
dimensió i, també, un reconeixement.
Ara s’ho diuen, hi participa gent de tot
arreu i altres iniciatives escampades pel
territori segueixen aquest mateix es-
perit.
Tot i que aquesta activitat va néixer per
mirar de fixar la memòria individual dels
homes i les dones que han viscut o
viuen del mar, les Converses han anat
evolucionant fins a convertir-se en un
lloc de trobada intergeneracional on es
pot aprendre i descobrir coses sobre
una tècnica de pesca, sobre els canvis
en la manera i el ritme de vida, sobre
l’evolució del nostre territori, etc. però
també sobre tot allò relacionat amb la
mar, els ports, les confraries, els oficis
relacionats com el de la construcció
d’embarcacions, la immigració, la cuina,
el paper de la dona, la religiositat i les
supersticions… així com altres profes-
sions vinculades al món marítim. Es
dóna també cabuda a qüestions d’ac-
tualitat dins el sector, com la immigra-
ció present a les barques pesqueres, la
contaminació o la problemàtica sobre
l’esgotament dels recursos pesquers.
Durant aquestes deu temporades, al
mateix temps que l’activitat anava crei-
xent i consolidant-se, s’han superat els
objectius inicials i hem convidat joves
patrons d’embarcacions que han expli-
cat el seu punt de vista i la seva per-
cepció de l’activitat pesquera en l’ac-
tualitat, fet que ens ha permès disposar
d’una visió més global i més actual del
fet marítim i pesquer al nostre territo-
ri. La paraula dels diferents sectors tro-
ba un espai on expressar-se, recrear-
se i reivindicar-se.
La programació de les sessions temàti-
ques de cada temporada es confeccio-
na a partir dels temes que ens propo-
sen els mateixos assistents i també a
partir de la voluntat per part del mateix
Museu de la Pesca, del Documare i de
la Càtedra d’Estudis Marítims (Univer-
sitat de Girona – Ajuntament de Pala-
mós) de donar valor, per exemple, a
aspectes poc desenvolupats fins al
moment, com per exemple la medici-
na tradicional dels pescadors sobre la
qual tracta una sessió d’aquesta tem-
porada. Aquesta és una altra de les
característiques i és el treball en siner-
gia entre el Museu, la CEM i el Docu-
mare el que alimenta i es beneficia de
l’activitat. Sovint es programen sessions
dedicades a àmbits del món mariner i
pesquer sobre els quals s’està duent a
terme alguna recerca de caire etnolò-
gic (com ha estat en els casos dels mes-
tres d’aixa de la Costa Brava i de la
255
04 RECERQUES 243 a 259:Layout 8  24/3/10  07:08  Página 255
migració calera a Palamós), o coincidint
amb activitats com cursos i jornades
promogudes pel Museu de la Pesca o
per la Càtedra d’Estudis Marítims (nave-
gació de nit, la pesca a les Formigues,
etc.), de manera que són comptats els
temes repetits al llarg d’aquests anys i
si és així, sempre es fa amb persones
diferents, de procedències geogràfiques
distintes. D’aquesta manera es disposa
d’una mirada sobre els diversos temes
que són actualitat en la dinàmica de
recerca i divulgació que des de Palamós
s’impulsa.
Des dels inicis de l’activitat, totes les
sessions són enregistrades en format
audiovisual per Vídeo Play Serveis,
empresa que ha fet altres treballs de
caire etnogràfic i documental. Una
còpia d’aquests enregistraments es
regala als protagonistes de cada edició,
com a petita contrapartida a la seva
predisposició i generositat. Una altra
còpia resta al Documare, que gestiona
tot un fons documental relacionat amb
el món marítim i pesquer i esdevé un
document preuat, que ens ha ajudat a
l’hora d’articular el discurs museogrà-
fic, ja que incorpora les veus de la gent
a l’exposició permanent del Museu.
Des de fa uns anys, aquesta experièn-
cia l’hem portat a altres viles marineres
i ja és gairebé habitual celebrar Con-
verses de Taverna a Cadaqués, a l’Es-
Sessió de “Converses de Taverna”. Fotografia: Museu de la Pesca.
cola del Mar de Badalona i en el marc
del Saló Nàutic de Barcelona. Les Con-
verses de Taverna són ja una marca.
Aquesta activitat, que es desenvolupa
des de l’inici amb l’ajut econòmic del
Centre de Promoció de la Cultura
Popular i Tradicional Catalana i amb la
col·laboració de la Confraria de Pesca-
dors de Palamós i de l’Associació Amics
del Museu, ens ha permès apropar els
coneixements de la gent de la mar als
ciutadans, fer-ne visible el seu treball i
posar de relleu la seva experiència com
a estratègia per contribuir al seu res-
pecte i valoració davant tota la comu-
nitat. Així ha estat en aquests darrers
deu anys i així es continuarà fent.
256
04 RECERQUES 243 a 259:Layout 8  24/3/10  07:08  Página 256


Les converses de taverna, una dècada de treball sobre el patrimoni immaterial marítim

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert