Vila, Josep M.

Revistes Catalanes amb Accés Obert

SOBRE LA POESIA. UNA CONVERSA ENTRE SIMONA GAY I 
JOSEP PLA* 
ESTEVE ALBERT. -Escolteu! Jo vaig llegir un article de Josep 
Pla1 que comenCava així: 
Des de Pals a Torroella 
me n hnava cavalcant 
una danseta novella 
que volia fer p e n ~ a n t . ~  
JOSEP PLA. -És un poema de Cerveri de Girona, d'un trobador 
que va escriure aixo i alguna cosa més. Els trobadors ens costa de 
comprendre'ls, els comprenen més, vostbs. 
SIMONA GAY. -Sem més a prop, potser. 
JP. -Potser més a prop, si. Jo, em costa molt de comprendre'ls. 
SG. É s  l'occita. És l'occitinia. 
JP. -Bé..., amb tots els dialectes d'occitania que n'hi ha massa, 
desgraciadament ... 
EA. -Pero és aquest paisatge, el del paisatge del trobador, del 
Cerveri de Girona, el paisatge aquell. És aixo el que vull dir, jo. 
M'enteneu? 
SG. -El mateix paisatge? 
EA. -O sigui, que ell té un paisatge po6tic que ja ho era fa set 
segles, sinó no hauria sortit aquesta magnifica composició del Cer- 
verí. , 
* Josep Pla escrigué en els seus Homenots un valuós retrat huma i literari 
del poeta rossellonbs J.S. Pons (1886-1962).3 Com que n'era també amic 
personal, fou cridat a participar en 1967 en la preparació d'un homenatge 
literari a J.S. Pons que se celebra aquell mateix any a Illa (Rosselló) i Barce- 
lona. De la llarga conversa que fou gravada en cinta magnetofonica i que 
recull els detalls i preparatius d'una d'aquestes vetllades, en la qual s'intenta- 
va de perfilar l'ordre i l'abast de l'esmentada commemoració, hem transcrit 
les opinions que sobre poesia tenien Simona Gay (1898-1969) poetessa i 
germana de J.S. Pons, l'escriptor Esteve Albert (Dosrius, 1914) i el nostre 
Josep Pla. D'aquestes reflexions, a tres veus, destaquem el parer de S. Gay 
sobre els misteris de la creació poetica i la valoració que fa de la poesia 
francesa del moment. El mCs explícit és Josep Pla, que insisteix en la pro- 
Josep M. Vila 8 5 
fes JP. -Era més bonic abans, més bonic. Ara és ple de carrete- 
res i de cultius, perb és molt bonic. Veurii dos o tres paisatges el dia 
que vingui, quedara bastant sorpresa. Sobretot Pals, sobretot Pals. 
El Pedró de Pals és realment ... En Sert deia que és un dels millors 
paisatges que havia vist sobre el mar... i el Canigó. Fa un cert efec- 
te. 
EA. -Jo crec que aquesta cosa que hi ha de pau del camp, de 
placidesa, sí ... aixb és comú en vós, en en Pons i pocs més, i és de 
viure sobre aquest passejar. Ell té un bastó semblant al bastó del 
vostre germl. 
JP. -Tot aixb es fa en una taula i consisteix a escriure cada dia, 
cada dia, cada dia. 
SG. -El meu germl escrivia cada dia. 
JP. -Cada dia. I si no va escriure va arribar-hi a aquest resul- 
tat ... Tot s'ha de professionalitzar, sobretot la poesia, i després pen- 
sar-hi tot el dia en l'adjectiu. 
EA. -Passejant, passejant. 
I 
JP. -Passejant o parlant sempre es pensa. Somiant constant- I 
ment. 
SG. -Si s'hi pensa la nit, la nit un treball se fa. 
EA. -I l'endema de mati pots repassar. 
JP. -De vegades, un no se'n recorda més. 
SG. -El somni de vegades l'agafes així per una ala. Mes de 
vegades, no... un vel, un vel, queda una cosa pitita. De vegades se 
pot agafar. 
JP. -Per aixo que el senyor Triadú es va equivocar dient-li: <<li 
envii' quelsevol cosa,,. No en té idea ni del que és la poesia en qualse- 
vol país del món, important, vull dir, que fan les poesies en strio. 
Ara, si ho hem de fer tot de ... 
SG. -Ara, com es fa ara no és pas gaire difícil, la poesia d'ara. 
sionalitzaci6 de l'ofici d'escriure, ens confessa el seu antiromanticisme, l'ob- 
sessi6 per l'adjectiu precís, i reconeix l'esplendidesa de la poesia francesa 
moderna (Verlaine i Baudelaire). D'altra banda fa una carregada dels poetes 
antics, exceptuant la figura F. Villon. 
Ens cal agrair al Centre de Documentaci6 de la Cultura Catalana de 
Perpinyl, i, especialment, a Brígida Payrou d'haver-nos deixat consultar 
aquest material. 
Reduccions 
JP. -Gens. Qub vol ... 
EA. -Ara la fan a tant el quilo. 
JP. -Ara els francesos ho compliquen molt, ara, aixo. Es clar, 
com que és tot fet. És molt fet tot ... Ara no val res el que es fa. 
SG. -La nova poesia és molt diferent. Hi ha algunes coses boni- 
ques, perd és molt diferent. 
JP. -Ara... Si, no val res el que es fa ara. 
SG. -Algunes vegades, algunes vegades ... 
JP. -Comenqa a ser molt difícil de comprendre ... 
SG. -És una mica com la pintura abstracta. 
JP. -Aixb de la poesia tancada, només amb uns quants, a mi em 
molesta molt, és una cosa separativa i romantica, indecent. Jo sóc 
antiromilntic sempre, i vost2. també. No, no, en el terreno personal i 
de la vida, ni de l'amor. En literatura no es pot ser mai romantic, 
perqub només hi ha paraules, en el romanticisme literari. S'ha de 
treballar una mica més, s'ha d'escriure més curt ... 
SG. -El meu germa era així. Donava, veritablement, cada pa- 
raula amb el seu significat precís. No hi havia res d'inútil. 
JP. -A la literatura francesa els vells no son gaire bons, no. 
Corneille i tot aixd ... No són gaire bons. La literatura francesa bona 
comenqa amb Baudelaire, aixo és evident. 
SG. -Rache... 
JP. -Alguna cosa, si ..., segur. Per6 potser no tant com pensen 
els francesos. 
SG. -Pero si vostb busca bé. En Ronsard hi ha coses boni- 
ques. 
JP. -Hi ha petites coses. Alguna cosa en Ronsard tradu'it del 
llatí o de l'italia. 
SG. -Si, evidentment. Alguna influbncia italiana. 
JP. -Per6 la verdadera poesia francesa comenqa amb Baudelai- 
re, Verlaine ... 
SG. -Teniu Villon. 
JP. -Villon és un home important. Sembla un espanyol, un 
realista espanyol, per6 és difícil &imposar aquest home a la societat 
Josep M. Vila 8 7 
francesa ... I s'ha imposat fa molt poc, s'ha imposat després de Ver- 
laine ... Verlaine és un gran poeta. Sembla mentida haver tret tanta 
musica d'un llenguatge a base purament de les -es- mudes. 6s  
extraordinari, és fabulós ... 
SG. -Una cosa molt bonica. Aixb és la poesia. 
JP. -Els grans poetes són anglesos, sembla, diuen ... perqu6 te- 
nen tantes i tantes vocals. Enraonen com els ocells, els anglesos ... 
SG. -La poesia és una mica el llenguatge dels ocells. 
JP. -Si, una mica ... exacte. Ara, el seu germa en sabia molt 
d'aixb. Sabia la teoria i la practica. Un adjectiu era cuidat, meditat 
hores i hores idies i mesos i anys, on va a parar! 
SG. -No hi ha res d'inutil en la seva poesia. 
JP. -Hi ha un gran xicot que potser vostt: el recordara: en Xam- 
mar, 1'Eugeni Xammar.4 És un gran admirador del Sr. Pons. Sap 
almenys trenta poesies del seu germa de membria. Colossal!!! 
Nota i transcripció de PEP VILA 
Notes 
1.. JOSEP PLA, Viatge a la Catalunya Vella dins OC 9, p. 223. Els versos 
recordats per Esteve Albert encapcalen l'article de Pla Vaga pintura de Tor- 
roella de Montgrí que encapcala al seu tom la secció De I'Empordanet a 
Andorra, secció que no porta data. El prefaci al vol. 9 de les OC per contra 
duu la data de 1967. 
2. Es tracta de Recepta dexarob, que en l'edició critica de Joan Coromi- 
nes i B. S. Fitzpatrick   CER VER^ DE GIRONA, Lírica I, Barcelona, 1988, pp. 
1 56- 162) comenpa així: 
De Pala a To(r)rosela 
anav' un jorn cavalcan, 
d'una danceta novela 
que volia far, pessan. 
Els topbnims són, doncs, Pala i Torroella, que cal situar-10s entre Súria i 
Cardona (Vd. tambk  MART^ DE RIQUER HLC I, p. 134, n. 28). 
88 Reduccions 
3. Joan Sebastid Pons, poeta, Obres completes, 21, pp. 467-509 (Ed. 
Destino, Barcelona, 1972). 
4. Eugeni Xammar i Puigvent6s (Barcelona, 1888-L'Ametlla del Vall&, 
1973). Periodista, escriptor i traductor. 
Josep M. Vila 


Sobre la poesia : una conversa entre Simona Gay i Josep Pla

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert