Uccella, Francesca Romana

Revistes Catalanes amb Accés Obert

113
L’interès per l’àmbit de l’antro-
pologia de la literatura m’ha
impulsat a seguir les petjades de
Mercè Rodoreda i estudiar la for-
ma com s’articula la relació entre
la seva obra i els llocs que la van
inspirar. El treball que presento
en aquestes línies, titulat “Viure
La plaça del Diamant: una lectura
antropològica” és el resultat d’u-
na investigació que he portat a
terme en el barri barceloní de Grà-
cia, escenari d’algunes de les
novel·les de l’escriptora catalana
(és a dir, d’Aloma, La plaça del
Diamant, El carrer de les Camèlies i
Mirall Trencat), gràcies a una beca
del Centre de Promoció de la Cul-
tura Popular i Tradicional Catala-
na conjuntament amb una ajuda
de la Fundació Mercè Rodoreda
(Institut d’Estudis Catalans).
Desprès d’haver estudiat la rela-
ció entre l’obra de Mercè Rodo-
reda i Romanyà de la Selva (Baix
Empordà), poble on es va retirar
en els seus darrers anys, he pen-
sat concentrar la meva atenció
sobre la relació entre una de les
seves novel·les de més renom, La
plaça del Diamant, i el barri barce-
loní de Gràcia. He escollit treba-
llar sobre aquesta novel·la perquè
les vicissituds de la seva protago-
nista, la Colometa, estan ambien-
tades quasi totalment a Gràcia,
entrellaçant-se amb un fet histò-
ric tan important com la Guerra
Civil espanyola.
El fet que la novel·la transcor-
ri en un espai geogràficament
identificable i en un moment his-
tòric tan rellevant m’ha propor-
cionat els elements necessaris per
poder desenvolupar la meva
investigació. El meu objectiu, més
enllà de recollir la memòria rela-
tiva a l’escriptora en el context del
barri, era poder observar de qui-
na manera els veïns de Gràcia uti-
litzen actualment la novel·la com
a estímul per a recordar moments
importants de la pròpia vida i de
la vida de la col·lectivitat local,
posant-los en relació amb llocs o
episodis identificables en el text.
He portat a terme la investigació
gràcies a un treball de camp que
Viure La plaça del Diamant: una
lectura antropològica
Francesca Romana Uccella
s’ha desenvolupat fonamental-
ment mitjançant les entrevistes
fetes majoritàriament en el barri.
Totes les persones que he entre-
vistat han tingut algun contacte
amb Mercè Rodoreda, algunes
senzillament a través de la lectu-
ra de la seva obra, altres per raons
d’estudi o professionals.
Treballant en la investigació
m’he adonat que els informadors
es basaven en la novel·la per
explicar-me com els episodis suc-
ceïts en la vida de la Colometa
també havien caracteritzat la vida
dels seus familiars, de com la pla-
ça del Diamant estava i està con-
siderada un lloc important en el
context del barri, que la Festa
Major –moment en què comença
la novel·la– és percebuda com una
ocasió de participació entre veïns.
A més de la gran importància atri-
L’estàtua de la Colometa a la
plaça del Diamant durant
la Festa Major de 2005.
Fotografia:
Francesca Romana Uccella.
114
Transhumants.
Estudi d’una explotació ramadera
transhumant a la Vall de Boí
Eli Nadal Subirà
buïda a la Guerra Civil, període
en el qual es concentren la major
part dels records dels graciencs
entrevistats, un altre moment vis-
cut i recordat com a significatiu és
el del rodatge de la pel·lícula La
plaça del Diamant, inspirada en la
novel·la i dirigida per Francesc
Betriu.
Així com la novel·la m’ha ser-
vit d’estímul perquè em contes-
sin els records relatius a la Gue-
rra Civil, el moment del rodatge
de la pel·lícula m’ha donat l’oca-
sió per descriure la manera com
el barri va viure un dels primers
moments de lliure expressió des-
prés de la caiguda de la dictadura
de Franco. De fet, els mesos de
rodatge de la pel·lícula van ser els
primers durant els quals els gra-
ciencs van poder ocupar de nou i
multitudinàriament els carrers del
barri per participar en una pro-
ducció que va tenir un gran èxit,
ja sigui per la importància de l’o-
bra en la qual s’inspirava i de la
seva autora, ja sigui perquè va ser
la primera pel·lícula on es mos-
trava la Guerra Civil des del punt
de vista dels catalans.
Fins aquí he explicat de mane-
ra molt resumida la relació de la
novel·la amb el barri a través de
l’ús que els veïns han fet del text
i, a través de l’anàlisi que n’he fet,
puc afirmar que els episodis que
aquests informadors han recordat
en les entrevistes han passat a for-
mar part d’una història local i per
tant d’una identitat comuna.
Potser la característica més
significativa de la disciplina antro-
pològica sigui la utilització del tre-
ball de camp com a mètode fona-
mental de les recerques. En aquest
sentit existeixen posicions diver-
gents, més o menys en pro i en
contra, del fet de prendre el terri-
tori propi (en el sentit menys
estricte de propietat, i en el més
estricte d’assiduïtat o d’ús) com a
unitat d’estudi. Sense tenir clar
encara ara el meu posicionament
en aquest plantejament, el cert és
que vaig delimitar l’àrea de recer-
ca a la vall pròpia. Aquest fet crec
que ha tingut avantatges i incon-
venients –m’agrada pensar que
més dels primers que dels segons–.
Així mateix, crec que és una dada
a tenir en compte el fet que sóc
filla i néta de pastors d’ovelles
transhumants (cal matisar que
varen exercir de pastors en el pas-
sat, no pas en l’actualitat).
Gairebé més que explicar en
què va consistir la recerca, m’a-
gradaria respondre als seus per-
quès: per què un estudi de cas, a
la Vall de Boí, sobre la transhu-
mància. Se’m plantegen concep-
tes tals com que, des d’un punt
de vista molt personal, cerco part
del meu passat en termes de
memòria i identitat. Però en un
nivell més general, la història del
segle XX a l’Alta Ribagorça i a la
Vall de Boí no es pot entendre
sense tenir en compte la ramade-
ria ovina i el fet transhumant,
especialment durant la primera
meitat del segle. La historia del
segle XXI a la vall també ha de
tenir en compte aquest fenomen,
especialment per la transforma-
ció que ha sofert el sector. Una
transformació que a grans trets es
fa pa-lesa en les dues explotacions
ramaderes ovines transhumants
a peu (una a Durro i una altra a
Cardet), de les deu que hi ha a la
vall.
La davallada d’aquest fenomen
fins al punt actual no em sembla
a priori un motiu suficient d’elec-
ció d’estudi. La idea d’una recer-
ca de rescat, de recull d’urgència
basada en l’enumeració i mera
descripció del fenomen no em
semblava un motiu suficient tot i
ser-ne un. Molt menys si aquest
motiu es pensa des d’un posicio-
nament romàntic i nacionalista,
cercant el que queda d’un feno-
men que era “autèntic”, “pur”,
“antic”, “nostre” i que, a postres,
el que en queda té assignada data
de caducitat ja que la fi de la trans-
humància a peu està sentencia-
da. Lluny de tot això se situa
aquesta recerca. Així doncs, tor-
no al principi, a una idea potser


Viure La plaça del Diamant: una lectura antroplògica

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert