Arias P., Diana

Revistes Catalanes amb Accés Obert

Els esmoladors ambulants de
ganivets de Barcelona són hereus
de l’ofici i de l’itinerari que en
altre temps van protagonitzar les
migracions circulars o perma-
nents des de Galícia a la resta de
l’Estat espanyol i del món.
Aquests viatgers feien servir la
roda o la bicicleta com a taller
portàtil, avui reemplaçat per la
moto –a Barcelona circulen en-
cara un parell d’antigues rodes i
una bicicleta. Els seus recorreguts
sintetitzen trajectòries locals,
nacionals i transnacionals, i amb
el temps els converteixen en una
mena de memòria viva que
engloba la feina artesana prein-
dustrial i la mecanització de la
revolució industrial. En el seu cos
i en el seu ofici s’imprimeixen
alhora les traces del subjecte lliure
de la modernitat i de l’individu
aïllat de la postmodernitat, sub-
mergit en l’economia globalitzada
de subsistència. La majoria dels
esmolets ambulants tenen més de
55 anys, són treballadors autò-
noms i volen ser el seu propi cap.
Solament vaig trobar un esmolet
jove que, en un efecte bumerang,
formacions socials i de consum:
permet veure el canvi de menta-
litat amb relació a la durabilitat i
la qualitat dels objectes d’ús quo-
tidià –abans també reparaven
paraigües. El seguiment del seu
recorregut revela la singularitat
(la seva identitat) i l’alteritat: pot
descriure els canvis de la ciutat a
través de la seva continua «mar-
xa», la silueta del seu cos gegant
retalla fragments urbans en canvi
constant.
Tal com es va proposar al pro-
jecte, el resultat de la investiga-
ció és un llarg vídeo (40 minuts)
que enregistra els desplaçaments,
les rutes i les interaccions dels
esmoladors ambulants de gani-
vets a dues zones de Barcelona:
per una banda, Gràcia - Sant Ger-
vasi, i per l’altra, Casc Antic - Bar-
celoneta. Per tenir un punt de
contrast també vaig fer enregis-
traments dins d’una ganiveteria
gairebé centenària plena d’his-
tòries d’anades i tornades en vai-
xells cubans a Catalunya i Galí-
cia... i fugides del servei militar
obligatori, fins a l’esclat de la
Guerra Civil espanyola.
En aquesta investigació, el qua-
dern de camp va ser la cinta de
vídeo omnipresent, les notes
audiovisuals. La captura de les
imatges es va fer amb una clara
intenció naturalista: deixar que
les coses passessin a través de la
mirada, en la qual era important
la interacció explícita entre els
informants i l’etnògrafa i on mol-
tes vegades els esmolets partici-
paven en l’elecció de seqüències
i plànols amb so directe del car-
rer, del mercat, del taller, etc. L’et-
nografia audiovisual es planteja
va aprendre com esmolar a Ar-
gentina amb un gallec, per tenir
feina a qualsevol lloc a on viat-
gés.
El projecte presentat al Centre
de Promoció de la Cultura Popu-
lar i Tradicional Catalana s’in-
sereix dins el marc de la investi-
gació al voltant dels recorreguts
intraurbans i la utilització de la
càmera de vídeo com a eina d’in-
vestigació-observació. Aquests
dos elements estan relacionats per
la dificultat que comporta for-
malitzar les observacions del cos
en moviment. La hipòtesi de la
investigació pren els recorreguts
intraurbans com a microfenò-
mens (Tarrius, 1989) que per-
meten abordar diversos elements
de la totalitat social. Els circuits
són un itinerari per distintes clas-
ses socials i diferents relacions de
gènere. Els recorreguts, les entra-
des i sortides dels esmoladors als
establiments, posen en contacte
diferents realitats de la ciutat i a
més són una creació espacial mit-
jançant un cos complex, integrat
per l’home i la màquina. L’es-
molador dóna compte de trans-
Demarcació mòbil del territori urbà.
Exploració audiovisual dels
esmoladors ambulants a dues zones
de Barcelona
Diana Arias P.
104
ANY 2007
BEQUES DE RECERCA ETNOLÒGIA I ETNOMUSICOLÒGIA.
CENTRE DE PROMOCIÓ DE LA CULTURA POPULAR
I TRADICIONAL CATALANA
105
com una construcció conjunta i
sobre la marxa.
La irregularitat dels dies i dels
recorreguts dels esmoladors – quasi
mai són allà on diuen que seran
ni en el moment que han dit que
hi serien– va dificultar els segui-
ments i això va fer necessària la
creació d’estratègies narratives
per donar compte dels reptes del
naturalisme que vol treure partit
de l’observació flotant (Pèttonet,
1982), el marginal, l’in-esperat,
l’atzar, les relacions socials efí-
meres; tant com dels silencis, la
negativa a participar o l’ambigüi-
tat que s'alcen com part de tot el
visible i l'invisible de l'escena, del
que es diu i no es diu, agregant
signes al que podria ser tan sols
una descripció genèrica que sem-
pre pot recórrer al fora de camp
i al fora de quadre. Ens trobem
amb mirades de superfície i
visions perifèriques (Heider,
1995) que ens instal·len en la
poètica del quotidià i donen pas
a una antropologia del sensible
(France, 1989), a la qual poden
accedir també els «no iniciats»
(Heusch, 1962).
La pel·lícula és el resultat d’un
laboratori en el qual les «notes»
audiovisuals sintetitzen l’ofici de
l’esmolador, la seva apropiació
del mobiliari urbà, els diferents
tipus de relacions que estableix
amb els clients, la seva particula-
BIBLIOGRAFIA
ARDÈVOL, Elisenda; PEREZ TO-
LÓN, Luis, ed. (1995) Imagen y cultu-
ra. Perspectivas del cine etnográfico. Gra-
nada: Diputación Provincial de
Granada.
FRANCE, Claudine de (1989) Ci-
néma et anthropologie. París: Éditions
de la Maison des sciences de l'hom-
me.
HEUSCH, Luc de (1962) “Cinema
and social sciences: a survey of eth-
nographic and sociological film”.
Reports and Papers in the Social Sciences.
París, núm. 16.
PÉTONNET, Collette (1982) « L’ob-
servation flottante ». L’Homme. XXII.
París, núm. 4.
SOTELO BLANCO, Olegario
(1995) Los afiladores: una industria
ambulante. Barcelona: Ronsel.
TARRIUS, Alain (1989) Anthropo-
logie du mouvement. Caen: Paradigme.
TINTÓ I SALA, Margarita (1980)
La història del gremi de serrallers i ferrers
de Barcelona. Barcelona: Gremi de
Sellers i Ferrers de Barcelona.
ritat percebuda pels seus movi-
ments, gestos, mirades i silencis,
el desplegament del seu cos en
l’espai urbà i les seves estètiques.
On es privilegia l’acció per sobre
de l’entrevista i on les paraules es
consideren actes. Es tracta de visi-
bilitzar un actor social que crea
paisatges efímers en el context
urbà i al mateix temps descriu tra-
jectòries urbanes plenes de sen-
tit, de signes que s’aglomeren a
partir del seu cos en moviment
–a vegades interpretant-se a si
mateix davant la càmera. A més,
introdueix la reflexió sobre la
deontologia davant de la càmera:
fins a quin punt la distància de la
càmera i les seves possibilitats ens
donen llicencia per fer observa-
ció no intrusiva i a distància?
Els esmoladors s’apro-
pien del
mobiliari urbà i l’in-
corporen al seu taller
portàtil.
En aquest cas, l’esmo-
let aprofita
les papereres de la
platja de Barceloneta
per posar els ganivets.
Fotografia: Diana
Arias, 2007.
Captura d’un
esmolador de Roda a
Travessera de Gràcia
cantonada Tuset
(Sant Gervasi).
El seu recorregut
altera l’espai, en
compon un altre de
nou i efímer.
Fotografia: Diana
Arias, 2007.


Demarcació mòbil del territori urbà. Exploració audiovisual dels esmoladors ambulants a dues zones de Barcelona

http://dialnet.unirioja.es/info/derechosOAI

Demarcació mòbil del territori urbà. Exploració audiovisual dels esmoladors ambulants a dues zones de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert