Ventosa i Muñoz, Sílvia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

cions relacionades amb la Passió 
fora del cicle festiu de la Setmana 
Santa -per exemple, les Moixi- 
gangues devilafranca o devilano- 
va i la Geltrú o el ball parlat de 
Santa Magdalena de la Masó- o 
amb sectors de la població fidels 
a un fenomen místic --Josefina 
Roma, <(La Passió viscuda en el 
propi cos: estigmes i vidents),. 
Cexposició del treball de recu- 
peració del recitat de les desmes 
.---que expliquen la conversió de 
la samaritana- de la processó de 
I'Encontre, el diumenge de Pas- 
qua, a Flix, va introduir de manera 
prou evident el paper d'aquestes 
representacions en la manifesta- 
ció de la identitat d'una població. 
Aquest component identitari va 
continuar fent-se pales en la taula 
rodona ja esmentada en que es 
pos i  de manifest la capacitat de 
rnobilitzacio de les representa- 
cions de teatre popular, més enlli 
de les creences personals, a partir 
d'un sentiment de pertinenca a 
una comunitat i de participació en 
el treball col.lectiu. 
Per altra banda, en el transcurs 
de les jornades es va evidenciar 
tarnbé les diferents problemati- 
ques que afecten, en I'actualitat, 
les representacions que es fan en 
un escenari i aquelles que es fan al 
carrer o a I'interior d'una església 
en el marc de rituals festius. En les 
primeres, es documenta un seguit 
de condicionants propis de I'es- 
pectacle teatral; en les segones, 
!'evolució ve marcada per les 
transformacions en la religiositat 
popular, el sentit del patrimoni, els 
components identitaris.. . 
Finalment, es va reflexionar so- 
bre com els mitjans audiovisuals 
--ridio o cinema- han aportat 
noves percepcions de la Passió. 
L'aportació sobre la 6d io  i la Set- 
mana Santa reusenca va mostrar 
el paper altament funcional d'a- 
quest mitja en el seguiment popu- 
lar d'actes tradicionals -com la 
funció de ['Agonia, al migdia del 
Divendres Sant, en el cas reusenc, 
descrit per EnricTricaz- i la seva 
contribució, durant decades, a la 
creació d'un paisatge sonor carac- 
terístic d'aquestes diades. 
Les comunicacions presenta- 
des sobre cinema, davant la difi- 
cultat 6bvia de reflectir la divinitat 
--de fet, no poques pel.lícules 
presenten Crist sense que apare- 
gui a la pantalla-, reflectiren el fet 
que aquest mit j i  ha mostrat la 
imatge humanitzada del personat- 
ge en la seva evolució, des d'una fi- 
gura que poua de les representa- 
cions d'altres arts, com la pintura, 
fins a tractaments concrets, fruit 
de posicionaments ideologies. 
En resum, aquestes jornades 
van resultar un marc molt interes- 
sant d'intercanvi de coneixements 
i van servir per obrir expectatives 
de treball i de noves recerques. 
Tal com apuntavern a la con- 
vocatoria, atesa la gran riquesa de 
representacions existents a Cata- 
lunya, hauria estat impensable 
tractar-les totes en unes poques 
sessions de treball. Es tractava d'u- 
na primera aproximació, de ben 
segur amb mancances, i docu- 
mentant ja de bell antuvi la ne- 
cessitat de seguir fent trobades 
sobre el tema. 
Els resultats d'aquesta primera 
experiencia motiven, certament, 
la continuitat del treball. D'una 
banda, perque aquest tipus de 
manifestacions populars són ob- 
jecte d'un programa de recerca 
de I'entitat, centrat geogrifica- 
ment en les comarques del sud 
del Principat. De I'altra, perque, 
com a conseqüPncia d'aquestes 
jornades, s'han establert línies de 
col.laboració amb altres investiga- 
dors o associacions. 
A I'horitzó hi ha la proposta 
d'organitzar; per a I'any 200 I ,  unes 
noves jornades -més especialit- 
zades tematicament-, dedicades 
aquest cop a la figura dels soldats 
que, amb el nom d'armats, ma- 
naies o estaferms, entre d'altres, 
participen en els actes tradicio- 
nals de la Setmana Santa. 
Grup de Recerca d'AntropologiaTextil 
Josefina Rloma (UB), SilviaVentosa (MEB) 
A I'inici del c l ~ r s  academic 1999- 
2000 es va constituir un grup de 
recerca dins de I'lnstitut Catala 
dlAntropologia (ICA): Grup de 
Recerca d'Antropologia Textil, 
format per SilviaVentosa, Carme 
López Peyri, I'rancesca Piñol, Im- 
ma Pla,]udith Rafel i josefina Ro- 
ma, aplegant aixi interessos mu- 
seologics i p,atrimonials amb els 
dels ensenyaments superiors ai- 
xí com el de la practica d'artesa- 
nies textils. Ha estat un primer 
pas en el reconeixement d'una 
part dels estudis antropologics 
que fins ara havien estat negligits 
en el nostre país. El món del tex- 
til, no obstar~t aixo, ha estat i es, 
una part cabdal de la nostra 
historia i patrimoni, i li devem en 
gran mesura la nostra revolució 
industrial. Fi19s i t o t  sembla im- 
possible ara que no hagués estat 
un tema central en les recerques 
antropologic~ues, tant pel que fa 
a antigues tecniques artesanals, a 
I'estudi de la seva contribució a 
I'economia clomestica, a I'educa- 
cio historicament considerada 
de la dona, eom pel que fa a les 
formes de vda  generades per la 
industrialitz¿cció del textil, per 
arribar al mtjn de la moda i la in- 
dumentaria. 
Aquest l ~mb i t  de la recerca 
antropologica recull I'experien- 
cia, en prim(er lloc, de la mirada 
total de I'antropoleg en el seu 
treball de camp en els dits po- 
bles pr imit i~~s. Per una part, la te- 
oria de la cultura amb un sentit 
holistic, relcollia la necessitat 
d'explorar totes les configura- 
cions culturals com a significati- 
ves per a la comprensió total. 
Ara be, en la practica, no  tots els 
antropolegs podien excel.lir en 
totes les especialitats culturals, 
pero es veien abocats a recollir 
tant la musica, com el parentiu, 
la dansa com la religió, I'econo- 
mia com el teixit. El resultat de- 
penia tant del coneixement i I'a- 
fecció de I'antropoleg, com de 
les dificultats de la societat estu- 
diada, aixi com de la mestria a 
comunicar dels mateixos infor- 
mants. Sovint ens trobem amb 
descripcions mol t  superficials 
tant de danses, com de les tecni- 
ques en que no eren especialis- 
tes. En canvi, les descripcions 
d'especialitats que I'antropoleg 
dominava eren detallades a bas- 
tament, de manera que podia 
donar una impressió deformada 
d'aquella cultura, de manera que 
s'atribu'ia I'emfasi en determina- 
des configuracions, a rellevan- 
cies de la mateixa cultura i no 
pas al fet que es tractes de I'es- 
pecialitat dominada per I'investi- 
gador. 
La limitació del genere de 
I'antropoleg va ser cabdal per si- 
lenciar I'art del procés textil, ja 
que en moltes cultures són les 
dones les que dominen aquest 
patrimoni, i I'investigador, sovint 
mascle, no  hi tenia entrada, si no  
era a la superficialitat. 
Així i tot, alguns antropolegs, 
a temps parcial, com es el cas 
dels missioners van poder apre- 
ciar el procés textil com a mitja 
per al desenvolupament dels po- 
bles, com ara el !? Masferrer al 
nord de Luzón (Filipines) que va 
intuir que la gran mestria d'a- 
quells pobles en el teixit podria 
afavorir la seva entrada en la so- 
cietat nacional moderna, i per 
aquesta raó va estudiar les seves 
tecniques textils. El mateix va 
passar amb la gran riquesa del 
procés de tenyit d'ikot a Indone- 
sia. 
Caltre camp que aportava 
dades i descripcions textils tra- 
dicionals, va ser el del folklore 
europeu. Efectivament, després 
d'explorar el món de la literatu- 
ra oral, de la música i del Ilegen- 
dari, el folklorista europeu va ei- 
xamplar el seu interes per les 
tecniques locals artesanes, i en- 
t re aquestes, del vestit i la indu- 
mentaria. Així va aplegar gran 
quantitat de material, i descrip- 
ció de tecniques.Totes eren ne- 
cessaries per bastir la nova figu- 
ra del vestit nacional o identita- 
ri, i es va mobilitzar les especia- 
listes en brodats i costura, les 
estudiants i mestres de les esco- 
les de magisteri. 
A Espanya, aquest sector va 
tenir un ressb extraordinari so- 
ta la direcció d'un gran folkloris- 
ta-etnoleg, professor de I'Escola 
Normal, D. Luis de Hoyos, que 
va formar una munió d'investiga- 
dores en aquest camp, que van 
recórrer la península, des del 
coneixement necessari que els 
mestres tenien dels poblets mes 
allunyats, i t o t  el material aplegat 
forma el gran tresor de I'antic 
Museo del Pueblo Espariol de 
Madrid, ara Museu Nacional 
d'Antropologia. 
Les mestres, en les seves co- 
munitats van ser a la vegada in- 
vestigadores i difusores de tec- 
niques textils a causa de I'ensen- 
yament de les noies que prepa- 
raven I'aixovar per casar-se i que 
exigien de la mestra una guia i 
una innovació constant per des- 
tacar entre veTns i parents. 
Aquest coldectiu, sovint negligit 
en la gran recerca de I'antropo- 
logia ha estat un dels reductes 
de coneixement local mes enri- 
quidor. 
La continu'itat de la seva tas- 
ca va ser transformada a traves 
dels anys de dedicació de la Sec- 
ció Femenina, que va ajudar a ca- 
talogar la recerca folklorica amb 
connotacions de superficialitat, 
perque el que havia d'esser una 
especialització en el coneixe- 
ment del procés texti l  va quedar 
com a paradigma d'una classe de 
folklore per a I'exposició i la te- 
atralitat, conegut com "folklore- 
odormidero", sense connectar 
I'estudi amb la realitat social ni 
amb la cultura com un tot, i cre- 
ant per tant, una imatge negativa 
d'aquesta recerca que hauria de 
perdurar molts anys. 
La gran florada d'estudis d'- 
historia economica i social que 
s'ha desenvolupat en els darrers 
vint anys ha portat al reconeixe- 
ment dels obrers, dels dissenya- 
dors i enginyers textils. Filado- 
res, teixidors, estampadors i to-  
ta la gamma d'especialistes en el 
procés texti l  que comportava la 
transformació industrial, així 
com la seva retroalimentació 
amb I'artesania que encara per- 
durava, tots ells van ser assumits 
com a proragonistes de la histo- 
ria, i la munió de dones fabri- 
cants, t reb~l lant  d'estels a estels 
van comenFar a fornir estudis 
acurats sobre la vida i I'obra d'a- 
quelles artistes anonimes i mol- 
tes vegades submergides en el 
seu treball. És doncs, del camp 
de la historia social i industrial 
que el procés texti l  va guanyar 
adeptes entre els investigadors. 
Juntament amb la industrialit- 
zació, el fenomen de la moda, de 
la indústria que mou t o t  el món 
i de totes les seves derivacions, 
van fer-se c:ada cop mes objecte 
dels estudis de sociolegs i an- 
tropolegs, sobretot anglesos i 
nord-americans, en la línia de re- 
vistes científiques com Foshion 
Theory, que recull les recerques 
d'arreu d'Europa, des dels 
Col.legis d'Art anglesos, la Uni- 
versitat de Bari o les universitats 
angleses de: Leeds i Brighton, i 
les americanes, així com els mu- 
seus Bata and Shoe de Canada, o 
el Metropolitan Museum of Art. 
És ací on els especialistes en 
estudis de genere han trobat un 
aparador de les estructures so- 
cials. La moda, en tots els seus 
vessants esdevé el marc adient 
per estudial* la imatge. El vestit i 
el cos ens  parlen del poder, del 
coneixement, del genere. 
D e  retruc, tota aquella activi- 
tat tradicior~al relegada o confia- 
da a la dona pren també una em- 
branzida exi~licadora de les rela- 
cions socials, dels valors assig- 
nats al genere, com ens mostra 
I'obra de Barbara Burman, direc- 
tora del Centre per a la Historia 
dels Teixits i del vestit a Sout- 
hampton. El filat, el teixit, el ten- 
yit, el brodat, la confecció, el sar- 
git, totes aquestes tasques, so- 
vint femeninmes, recobren un nou 
significat a la, llum dels estudis de 
genere, com proven les obres de 
Lidia Sciama o Ruth Barnes a 
I'America de1 Nord  i a Anglate- 
rra. 
U n  altre retrobament ha es- 
peronat els lastudis del món tex- 
til: la recercia i la nova valoració 
de les tecniclues artesanes locals 
com a patrimoni. Els antics tei- 
xits, els telers artesanals, els 
tints vegetals tradicionals han 
estat patrimonialitzats, al costat 
de tantes tecniques locals. 
Aquest enfocament patrimonial 
ha anat acompanyat d'una moda 
imperant de retorn a les artesa- 
nies, a la rusticofília i al respecte 
per I'entorn. Tot ha beneficiat 
aquesta nova mirada al patrimo- 
ni local, fins al punt de ritualit- 
zar-la i sacralitzar-la a vegades, 
amb un entorn festiu. Avui dia, 
les colles de puntaires, per citar- 
ne un exemple, són sol.licitades 
en les festes majors i arriben a 
formar un col.lectiu dinamic, 
que, com una farandula de Car- 
naval, va arrossegant més i mes 
adeptes. La conversió d'un ofici 
o d'una feina quotidiana en ele- 
ment festiu, no és pas nou, pero 
cal ressaltar-ne I'actualitat patri- 
monial per entendre la revifalla 
d'unes tecniques i una saviesa en 
un altre context del que li era 
propi. 
Els estudis del textil i la indu- 
mendria han format part del 
món dels museus, de la recerca 
de I'objecte com a testimoni 
cultural, encara que la seva difi- 
cultat de conservació hagi estat 
un obstacle en la seva exposició. 
Per aquesta raó, no ens ha d'es- 
tranyar que molts grups de re- 
cerca textil hagin sorgit en el si 
de museus amb fons que recla- 
maven una dedicació mes enlla 
de la descripció i la catalogació. 
Cestudi de les cultures, tant 
les llunyanes, com les properes, 
porta a qüestionar-se el silenci 
dels investigadors sobre reduc- 
tes que semblaven menors o 
massa quotidians, malgrat que és 
en aquesta quotidianitat que la 
recerca tracta de destriar-ne els 
paradigmes, les peces estructu- 
rals, I'explicació del tot. Altres 
ambits, com I'alimentació van 
trobar mes aviat la valoració de 
la seva importAncia.Ara li toca a 
la indumentaria, al procés textil, 
de mostrar la seva centralitat en 
la cultura dels grups com a im- 
portant signe identitari. 
C o m  altres configuracions 
culturals, participa d'una qualitat 
de llenguatge, amb el seu simbo- 
lisme, i com altres manifesta- 
cions estetiques pot respondre 
a la interpretació que en fan de 
la cultura del grup. N o  es tracta 
doncs, d'estudiar el procés tex- 
til, des de la fibra a la moda, com 
una part de la cultura solament, 
ni com un producte cultural no- 
més, sinó de veure a traves de 
les seves construccions estruc- 
turals i simboliques, una inter- 
pretació de la prbpia cultura, 
que pot fer transparent, a través 
d'unes tecniques, d'uns valors, 
d'uns aprenentatges, el que pas- 
saria de forma opaca davant I'in- 
vestigador. 
Davant d'aquesta iniciativa 
de recerca hi ha una munió de 
projectes, alguns ja assolits, com 
la tesi doctoral de SílviaVentosa 
sobre les cotillaires, presentada 
a la Universitat Rovira i Virgili 
(URV), I'any proppassat. La rea- 
lització en curs d'una altra tesi 
de doctorat, també a la URV, de 
Francesca Piñol, així com la 
d'lmma Pla, practicament acaba- 
da, sobre les puntaires, i els cur- 
sets en el si de I'ICA, i els cursos 
d'historia de la moda de Car- 
men López Peyri a diferents ins- 
titucions. 
La projecció del grup inter- 
nacionalment esta madurant un 
projecte de Col.loqui Europeu 
sobre ((Els vestits tradicionals, 
una visió critica de la seva funció 
identidrian. 
U n  altre projecte de recerca 
que s'ha proposat per a la con- 
solidació del grup és I'estudi i la 
publicació del fons d'indumend- 
ria tradicional de I'antic Museu 
d'Arts, Indústries i Tradicions de 
Barcelona, ara Museu Etnologic, 
cosa que permetria el contacte 
amb altres museus,tant de la pe- 
nínsula com d'altres pakos eu- 
ropeus, que han engegat una re- 
cerca interdisciplinaria sobre 
aquests objectes que ens poden 
portar a veure tant les conne- 
xions entre els vestits tradicio- 
nals, les creences i la mitologia 
dels pobles, com també la seva 
reinvenció com a part dels va- 
lors identitaris del grup. 
En resum, aquest grup es 
presenta com un equip viu, que 
du i dura a terme projectes de 
comunicació amb altres estudio- 
sos, i de divulgació de la discipli- 
na texti l  tant per al gran públic 
com per als mateixos antropo- 
legs. 
Nova antropologia de les societats 
mediterranies: una bibliografia 
Berta Maroto Sales 
Ferran Vera Gras 
Marta Vives Jornet 
Aquest recull bibliogtific té  per objec- 
te  proporcionar una relació amplia de 
bibliografia que, des del camp de i'an- 
tropologia, se centra en I'estudi de les 
societats meditertinies. Com indica el 
títol, es tracta d'una selecció dels tre- 
balls més recents, si bé no falten les re- 
ferkncies a algunes obres no tan re- 
cents que han marcat durant molts 
anys les línies de treball dels estudis 
que s'han fet, com és el cas de les 
obres de J.G. Peridiany, J. Davis I altres. 
En el camp més tebric, donar una ma- 
jor o menor unitat al conjunt de les so- 
cietats mediterranies ha estat I conti- 
nua estant, objecte d'estudis i debats. 
Autors com J. Davis i J.G. Peristiany ja 
es plantegen, en els seus estudis de 
caracter més global, si es pot parlar 
d'una regió mediterrania en tant que 
zona homogenia. Estudis més act~als, 
més ;ocals i sovint realitzats per an- 
tropolegs de la regió, mostren com les 
societats mediterranies són societats 
amb unes particularitats i diferencies 
entre si molt importants, sobretot si 
tenim en compte que dins de I'hrea 
mediterrania tenim tant regions del 
Sud d'Europa com regions del Nord 
d'Africa com regions de ['Oest d'Asia, 
regions amb unes particularitats políti- 
ques, socials, culturals i economiques 
molt importants. 
Si bé la intenció era la de recollir bisi- 
cament estudis d'antropologia, cal dir 
que en aquest camp d'estudi, com en 
molts d'altres, la interdisciplinarietat és 
no només una realitat sinó una neces- 
sitat, i és per aixo que apareixen cita- 
des obres de sociolegs, politblegs, his- 
toriadors o economistes. 
Cal dir que la relació bibliografica que 
es presenta és clarament més exhaus- 
tiva quant als paisos del Magrib que 
respecte a altres societats de la Medi- 
terrinia. Aquesta realitat respon sim- 
plement a la necessitat de limitar una 
zona d'estudi tan ample i sobre la qual 
hi ha abundincia d'estudis locals. A ~ x í  
doncs, són evidents les limitacions, es 
podria dir "geogrifiques", que té  un re- 
cull així. Pe- altra banda, perd, s'na in- 
tentat posar de relleu el creixement 
dels estudis locals realitzats per an- 
tropolegs de 'a zona, i aixo clarament 
es pot veure en els estudis sobre so- 
cietats magr~bines; en aquest sentit, el 
recull bibliogrific sí que assoleix, mo- 
destament, la necessitat de mostrar 
aquesta realitat. 
Índex d'autors 
ABOUHANI, A, ((Les pouvoirs 
dans la ville: multiplicité des cen- 
tres de decision et attitud des po- 
pulationm. Correspondonces. 
IRMC, núm. 14, gener 1994. 
ABOUMALEK, M. QUI épouse qui? 
Le maricge en mmilieu urboh. Casa- 
blanca: Afrique Orient, 1994. 
AHCENE BELARBI, ctArgelia. La 
arabizac'ón: mito y realidad)). A: 
Dossierkmazigh núm. 3: El bereber 
sigue sieldo la osignoturo pefidiem 
te de lo universidod espoiiolo. Gra- 
nada: Colectivo de Documenta- 
ción y Estudios Amazighs, octubre 
1993. 
AHERDAN, M. etcelebrations tra- 
ditionnelles)). TIFINAGH. Dec 
1993-Jan 1994 
AHERDAN, M. ctlzlan)). TIFINAGH. 
Septemm 1995, núm. 7. 
AHERDAN, M. ((La fete a I'ago- 
nie),?. TlíÍNAGH. Fev-Mars 1994. 
AHEREAN, M. ctTimensa (suite))). 
TIFINAGH. Mai 1995, núm. 5-6. 
AHERDAN, M. ctTimerssa)). TIFI- 
NAGH.Avril-Juillet 1994, núm. 3-4. 
AHERDAN, O, ccHzmadchas du 
Zehou?: Hamatsas des kwakiutls. 
Quel rapport?)). TIÍFINAGH. Dec 
1993 Jan. 1994, núm. 1 
A¡T AHMED, M. ccLe behérisme. 
De I'unité du mouvement cultu- 
rel aux divisions politiques)). A: 
[Autors diversos] Ma?rlser ou ac- 
cepter les islamistes. Hérodote. Re- 


Grup de recerca d'Antropologia Tèxtil

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert