Ventosa Muñoz, Sílvia

Revistes Catalanes amb Accés Obert

180    ETNOMóN Revista d’Etnologia de Catalunya    Desembre 2010    Núm. 37
«El cos vestit» 
Exposició permanent al Museu Tèxtil  
i d’Indumentària de Barcelona
Activitats
El segle xxi, el Mu-seu Tèxtil i d’Indu-mentària de Barcelo-na (MTIB) decideix canviar la manera i la temàtica per mostrar 
les seves col·leccions. L’origen d’aquesta 
decisió es troba en la recerca de la tesi 
doctoral de l’autora, que el 1998 amb el 
títol Modelar el cos, busca una resposta 
des de l’antropologia urbana a una pre-
ocupació social ben contemporània, el 
canvi de la nostra aparença a través de 
diverses modificacions del cos.
En un altre context, uns anys més 
tard, el 2003, el Museu Tèxtil i d’In-
dumentària de Barcelona, del qual 
l’autora passa a ser la responsable, aca-
ba de compactar-se en un conjunt 
de museus, junt amb el Museu de les 
Arts Decoratives i el Gabinet de les Arts 
Gràfiques de Barcelona. La creació del 
Disseny Hub Barcelona (DHUB) el 
2007, que engloba aquests museus, 
comporta la reorganització dels espais 
expositius. Des de finals de 2008, es 
destinen les sales del Palau Reial de Pe-
dralbes a les exposicions permanents 
dels museus i l’edifici del Marquès de 
Llió del carrer de Montcada a les expo-
sicions temporals i altres activitats. El 
canvi d’espais expositius és l’oportu-
nitat per un canvi de guió argumental 
a l’MTIB, en què l’autora, conserva-
dora en cap del Museu, proposa una 
narrativa a l’entorn del cos i el vestit. 
Per tal de museografiar aquesta idea 
i comunicar-la al gran públic, treba-
lla amb Teresa Bastardes, especialista 
en història del vestit i responsable de 
col·leccions dels museus del DHUB. 
Es configura la revisió de la col·lecció 
de vestits en una exposició en què tots 
els elements tenen una relació estreta 
amb el lema principal: «el vestit mo-
difica la forma del cos». L’exposició 
és una relectura de la col·lecció d’in-
dumentària del Museu a partir de la 
forma del cos com a suport del vestit 
i aquest últim com a superfície visible 
del cos, és una nova visió de la forma 
del cos humà a través de les diferents 
siluetes i volums que el vestit confor-
ma en diferents èpoques a la societat 
occidental.
El marc teòric previ a l’exposició conté 
la idea que l’ornament corporal expres-
sa les maneres i les estètiques que mo-
difiquen l’aparença del cos físic. L’or-
nament inclou el vestit, el pentinat, el 
maquillatge, el tatuatge i les alteracions 
  Perspectiva d’una de les sales de l’exposició permanent. SÍLVIA VENTOSA
Sílvia Ventosa 
Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona
ETNOMóN    181 Activitats
que es produeixen en el cos, com per 
exemple la reducció dels peus de les xi-
neses o l’aplanament del cap dels antics 
pobles andins. Dins els ornaments cor-
porals, el vestit ocupa un lloc principal 
i el cos vestit és definit com una relació 
dinàmica, un diàleg entre el cos, el ves-
tit i els codis morals, socials i estètics 
d’una època o una cultura. El cos vestit 
és un vehicle d’informació i permet una 
comunicació individual (amb caracte-
rístiques físiques i psicològiques) i soci-
al: l’aparença d’una persona n’indica la 
personalitat, així com el gènere, edat, 
procedència de classe social i nivell eco-
nòmic. El vestit relaciona el cos físic i el 
cos social, li dóna visibilitat o l’amaga. 
El cos vestit és el primer espai habitat 
d’una persona dins d’espais més amplis, 
com habitatges, espais de representació 
o paisatges. En la societat occidental el 
cos vestit és i ha estat el gran protago-
nista de les aparences. 
El fenomen de la moda regeix els can-
vis i les novetats del cos vestit. Mentre 
que vestir-se és un fet universal en tots 
els temps i cultures, la moda té uns 
vestir-se cada dia. En una societat en 
què l’ornamentació del cos és un fe-
nomen estès socialment i la moda for-
ma part de la cultura de masses, es vol 
mostrar com els canvis del cos i el seu 
vestit, des del segle xvi fins a final de 
l’any 2000, a la societat occidental no 
són arbitraris, sinó que depenen d’un 
fenomen de renovació constant ano-
menat moda. Es pretén que el visitant 
observi críticament com s’ha manipu-
lat l’aspecte extern del cos en diferents 
períodes històrics i pugui deduir-ne in-
dividualment o en grup l’absurd de ser 
esclau del propi cos o de la moda.
L’exposició explica com el vestit modi-
fica la imatge del cos mitjançant unes 
accions que tendeixen a comprimir-
lo i alliberar-lo alternativament i de 
manera cíclica des del segle xvi fins 
a l’actualitat. Volums, siluetes i mi-
des del cos vestit varien al llarg de la 
història, tot seguint els cànons de be-
llesa que dicta la moda. Pel que fa a 
la morfologia del cos, la història del 
vestit es divideix en quatre grans pe-
ríodes, amb dues ruptures que coin-
inicis històrics a Europa, on apareix 
com a protomoda els segles xiv i xv, 
en el marc de les ciutats com a centres 
de reunió i intercanvi de productes, 
juntament amb l’evolució de les tècni-
ques de construcció dels vestits. Abans 
d’aquesta època, les teles penjaven de 
les espatlles i la cintura sense tenir en 
compte la silueta del cos ni el seu vo-
lum. A partir del segle xvi, es genera-
litzen les tècniques de confecció que 
ajusten els vestits al cos. L’exposició 
«El cos vestit» comença a mitjan s. xvi, 
època de les primeres peces de la moda 
occidental que s’han conservat.
El repte de l’exposició ha estat museo-
grafiar el concepte del cos vestit per tal 
que sigui comprensible de manera vi-
sual i aporti al gran públic un coneixe-
ment ampliat sobre el fet invisible de 
El cos vEstit  
és El primEr EspAi 
hAbitAt d’unA  
pErsonA dins  
d’EspAis més Amplis
  El vestit conforma diferents siluetes i volums en diferents èpoques a la societat occidental. SÍLVIA VENTOSA
182    ETNOMóN Revista d’Etnologia de Catalunya    Desembre 2010    Núm. 37
cideixen amb la Revolució Francesa i 
la Primera Guerra Mundial. 
Un recorregut cronològic i temàtic or-
dena les accions que fa el vestit sobre 
el cos per tal d’aconseguir la silueta i el 
volum imposats per les formes «ideals» 
del cos en cada època. Aquestes accions 
són ampliar, reduir, allargar, perfilar i 
destapar. Ampliar vol dir crear volum, 
mitjançant estructures, teixits rígids o 
tècniques de confecció, que separen el 
vestit del cos. Reduir és disminuir les 
formes naturals del cos, especialment 
el tòrax i la cintura. Allargar representa 
estirar la imatge perquè el cos sembli 
més alt. Perfilar és resseguir les formes 
del cos sense modificar-lo. Destapar sig-
nifica insinuar la silueta i ensenyar parts 
del cos, amb teixits transparents, vestits 
curts, sense mànigues, escotats.
Les accions es produeixen en set àm-
bits històrics que es desenvolupen en 
un doble itinerari: tretze vitrines amb 
els vestits que es troben davant d’una 
línia del temps, amb la informació tex-
tual i gràfica de com modifica el vestit 
el cos en cada època concreta.
Dos llenguatges expositius proposats 
per l’arquitecta Julia Schulz-Dornburg 
configuren l’eix que serveix per definir 
les diferents fases de la narració: d’una 
banda, les instal·lacions escenogràfi-
ques i, de l’altra, una pauta o patró que 
es repeteix. Les instal·lacions fan refe-
rència tant al concepte de l’exposició 
com a les eines de museografia; el prin-
cipi i el final de l’exposició (ella matei-
xa tancada en cercle), consisteixen en 
un conjunt de diferents maniquins de 
modista nusos, alguns d’ells mostrant 
les pròtesis que, de manera artificial, 
se’ls han afegit per tal que després el 
vestit s’adapti a la forma desitjada, de 
manera semblant a com ho fa en el cos 
humà. Els maniquins evoquen el taller 
de la modista i també el mannequinage 
(o feina de vestir els maniquins en un 
museu). En l’últim espai, els maniquins 
porten dibuixades línies de la cirurgia 
plàstica, que recorden estranyament 
les línies dels patrons per fer vestits. 
Representen cossos humans que es ta-
llaran i cosiran com si fossin teixits per 
elaborar-ne els vestits. Sobre un altre 
maniquí de cos sencer, com si es trac-
tés d’un vestit que es posa i es treu, es 
projecten frases de dissenyadors, artis-
tes, antropòlegs i periodistes que van 
passant lentament davant dels ulls dels 
visitants per tal que tinguin oportunitat 
de reflexionar sobre les idees desenvo-
lupades al llarg de l’exposició i el cos 
real o virtual del futur.
En segon lloc, el pattern o pauta és 
un recurs expositiu i pedagògic que, 
al llarg de tot el recorregut, s’aplica 
repetitivament a cada un dels àmbits. 
Consisteix en quatre maniquins fets 
expressament i col·locats sobre una 
tarima i una gran imatge que expli-
quen què és el cos vestit en cada èpo-
ca i les accions que fa el vestit sobre 
el cos per obtenir unes siluetes i uns 
volums determinats. Els personatges 
principals són la modificació anatò-
mica, un maniquí articulat que mostra 
les parts del cos que són modificades; 
la pròtesi o maniquí estructural fet de 
cartró que sosté, en el cas que n’hi ha-
gi, les estructures interiors del vestit; 
el protagonista, maniquí de cos sencer 
amb el vestit que representa millor la 
forma característica d’una època, i la 
referència, maniquí daurat amb un 
vestit d’una altra època, una peça del 
segle xx o xxi propera a l’espectador, 
amb una silueta similar als vestits de 
l’època representada. Finalment, la 
imatge completa d’un personatge, ex-
treta d’un quadre, d’un gravat o una 
fotografia contemporània a l’època 
representada. El conjunt de les pau-
tes seria com l’índex o l’esquelet de 
l’exposició.
La resta de la vitrina, concebuda com 
una gran habitació, acull els diferents 
personatges vestits, que mostren tot el 
ventall de siluetes així com l’evolució 
que mostra les diferents variacions par-
tint de la silueta més característica. Els 
personatges, a imitació dels humans, 
sembla que dialoguin entre ells.
l’Exposició és unA 
nArrAció dE com 
modifiquEm lA imAtgE 
dEl nostrE cos Amb 
l’AjudA dEl vEstit
  La informació textual i gràfica explica com el vestit modifica el cos en cada època 
concreta. SÍLVIA VENTOSA
ETNOMóN    183 Activitats
ca mitjançant les accions i els elements 
de vestir concrets. Cada acció té un 
color que la identifica, un text i unes 
imatges de la seva època que mostren 
les siluetes resultants i les estructures 
internes, amb un número que relaci-
ona el plafó amb la vitrina. Els textos 
són sintètics però expressen els detalls 
de la idea principal en cada època, i les 
imatges provenen de diferents fonts, 
escultures, pintures i gravats en detall, 
acudits que critiquen els abusos de la 
moda, anuncis o portades de revistes, 
dibuixos dels diferents interiors dels 
vestits. Igualment, s’han seleccionat 
fragments de pel·lícules conegudes 
de la història del cinema que servei-
xen per explicar les accions principals 
i quina part del cos modifiquen, ai-
xí com el comportament del cos en 
moviment.
L’Interactiu, al final de l’exposició, per-
met al visitant crear el seu recorregut 
virtual, amb una nova manera d’estruc-
turar l’exposició i agrupar les peces, no 
segons un ordre cronològic sinó segons 
les accions de modificació del cos. En 
una pantalla tàctil de fàcil navegació els 
vestits s’agrupen per les accions que fan 
sobre el cos. El visitant tria una acció i 
una part del cos, i li apareixen en pan-
talla els vestits que millor expliquen 
l’acció, amb la seva descripció. 
En resum, l’exposició permanent «El 
cos vestit» és una narració al voltant 
d’un eix principal: com modifiquem 
la imatge del nostre cos amb l’ajuda 
del vestit. Aquest projecte concentra 
una recerca, una qüestió de debat so-
cial i una presentació museogràfica es-
pecial, per tal d’aconseguir una doble 
implicació, racional i emotiva, del vi-
sitant. La presentació de l’exposició 
permet lectures a diferents nivells, des 
de l’aproximació sensorial fins a una 
certa especulació intel·lectual, ja que 
al costat del plaer visual el que pretén 
és que ens plantegem preguntes noves 
sobre el cos i el vestit que n’ha modifi-
cat i modifica l’aparença.n
BIBLIOGRAFIA
Entwistle, Joanne. El cuerpo y la moda. Una 
visión sociológica. Barcelona: Paidós con-
textos, 2002.
D. A. Visions of the Body. Fashion or Invisible 
Corset. Kyoto: Costume Institute, 1999.
Koda, Harold. Extreme Beauty, The Body 
Transformed. Nova York: The Metropolitan 
Museum of Art, 2005.
Les peces han estat seleccionades per 
mostrar el màxim de siluetes en dues 
dimensions i volums en tres dimensi-
ons, i responen a una acció o més. Els 
vestits es presenten sobre un suport res-
pectuós amb la peça i tan semblant com 
sigui possible al cos real que l’havia dut. 
Per aquesta raó, es van triar diferents 
tipus de maniquins existents al mercat. 
Maniquins de modista per als vestits de 
dona, modelats amb pròtesis fetes ex-
pressament segons les formes que ens 
marcaven els vestits. Els homes, amb 
calçons o pantalons, exigeixen un ma-
niquí amb cames i el mateix passa amb 
les dones quan les faldilles s’escurcen 
el 1910 o usen pantalons a partir de 
1960. Els vestits poden contemplar-se 
amb tot el seu volum i descansen sobre 
un cos que els va a la mida sense que els 
teixits pateixin tensions, ajustaments 
amb agulles ni modificacions en la se-
va confecció original, que en posarien 
en perill la conservació futura. 
La il·luminació, d’Antoni Rueda, re-
força el concepte de l’exposició gràcies 
a un fons tènue de llum i colors (dife-
rents a cada sala), que marca la silueta 
dels personatges, i també amb focus 
puntuals que potencien la percepció 
dels volums dels vestits en els límits 
lumínics marcats per la conservació 
preventiva del patrimoni. A part de les 
peces il·luminades, el conjunt de l’espai 
és obscur, tranquil i intimista. Al llarg 
de l’exposició hi ha un joc de miralls 
que duplica els personatges, multiplica 
els espais i crea angles de visió insospi-
tats. Els visitants s’hi veuen reflectits, 
com si formessin part de l’escena que 
estan veient i es demanen «i jo què?», 
«què estic fent amb el meu cos?»
La línia del temps segueix un recorre-
gut paral·lel a les vitrines amb peces, 
per tal de crear un vincle visual amb els 
vestits autèntics i aportar més dades. 
És un plafó transparent retroil·luminat 
amb informació textual i gràfica que 
contextualitza l’època i explica com la 
forma del cos es modifica en cada èpo-


El cos vestit : exposició permanent al Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert