La formulació dominant de les teories de la simulació als anys vuitanta i noranta del segle passat (Baudrillard, Lévy i altres) proposava un paradigma teòrico-tecnològic basat en la suplantació (si no substitució) del que és real a mans del que és virtual. En aquest article explorem l'emergència recent d'una concepció integrada, mixta o alterada de la virtualització en relació amb el que és real, però no pas substitutiva, afí amb un conjunt significatiu de tecnologies i usos audiovisuals actuals de naturalesa digital (realitat mixta, realitat augmentada, locative media, ego-shots), una concepció que desplaça a un segon pla la importància de la visualitat -i de la imatge- en favor de la mobilitat i de la ubiqüitat i que proposa una comprensió integrada en el que és real de pràctiques i dispositius de simulació emergents.The dominant formulation of simulation theories in the 1980s and 1990s (Baudrillard, Lévy et al.) suggested a theoretical and technological paradigm based on the impersonation (when not substitution) of the real by the virtual. The present article explores the recent emergence of an integrated, mixed or altered conception of virtualisation in regards to the real, but no longer a substitutive one: a conception that is related to a significant set of digital technologies and current audiovisual uses (mixed reality, augmented reality, locative media and ego-shots). This conception pushes the importance of visuality -and the image- to the background in favour of mobility and ubiquity, which also suggests an understanding of emergent simulation practices and devices rooted in the real.La formulación dominante de las teorías de la simulación en los años ochenta y noventa del siglo pasado (Baudrillard, Lévy y otros) proponían un paradigma teórico-tecnológico basado en la suplantación (cuando no substitución) de lo real a manos de lo virtual. En el presente artículo exploramos la emergencia reciente de una concepción integrada, mixta o alterada de la virtualización en relación con lo real, pero ya no substitutiva de ésta, afín con un conjunto significativo de tecnologías y usos audiovisuales actuales de naturaleza digital (realidad mixta, realidad aumentada, locative media, ego-shots). Una concepción que desplaza a un segundo plano la importancia de la visualidad -y de la imagen- en favor de la movilidad y de la ubicuidad, y que propone una comprensión integrada en lo real de prácticas y dispositivos de simulación emergentes
