Aquest text s'ocupa de la materialitat de la pols, traçant una ruta transversal que va des dels processos d'encerat de les fundes d'iPad a les fàbriques xineses fins a un argument teòric més ampli que examina la materialitat dels mitjans, de les roques a les substàncies químiques. En poques paraules, aquest nou materialisme s'interessa per la diversitat de temps, durades, entrellaçaments i distribucions d'una àmplia gamma d'agències, algunes de les quals no humanes. Per això ens veiem obligats a reflexionar sobre els contextos del nou materialisme d'una manera nova, lleugerament més fluida que no pas simplement assumint que l'especificitat relativa a les bases tecnològiques i científiques de la cultura dels mitjans és automàticament material. En efecte, la materialitat no concerneix solament les màquines, ni tampoc afecta únicament els sòlids o les coses, ni tan sols els objectes. La materialitat es filtra en múltiples direccions, tal com demostren els residus electrònics o els efectes de la contaminació electromagnètica. És transformacional, ecològica i multiescalar.This text considers the materiality of dust. It maps a transversal route of considering dust, from the processes of polishing iPad covers in Chinese factories to a wider theoretical argument for a media materiality that starts from rocks and chemicals. In short, this kind of new materialism is interested in the various times, durations, entwinements and distributions of a whole range of agencies, several of them non-human. Hence, we are also forced to think about the contexts of new materialism in a slightly more fluid, novel way than just assuming that specificity concerning the technological and the scientific underpinnings of media culture are automatically material. Indeed, materiality is not just about machines; nor is it just solids, and things, or even objects. Materiality leaks in many directions, as electronic waste demonstrates, or the effects of electromagnetic pollution. It is transformational, ecological, and multiscalar.Este texto aborda la materialidad del polvo, trazando una ruta transversal que va de los procesos de encerado de las fundas de iPAD en las fábricas chinas a un argumento teórico más amplio que examina la materialidad de los medios, de las rocas a las sustancias químicas. En pocas palabras, este nuevo materialismo se interesa por la diversidad de tiempos, duraciones, entrelazamientos y distribuciones de una amplia gama de agencias, algunas de ellas no humanas. De ahí que nos veamos obligados a reflexionar sobre los contextos del nuevo materialismo de una forma novedosa, ligeramente más fluida que simplemente asumiendo que la especificidad relativa a las bases tecnológicas y científicas de la cultura de los medios es automáticamente material. En efecto, la materialidad no concierne solo a las máquinas, ni tampoco afecta únicamente a los sólidos o a las cosas, ni tan siquiera a los objetos. La materialidad se filtra en múltiples direcciones, tal como demuestran los residuos electrónicos o los efectos de la contaminación electromagnética. Es transformacional, ecológica y multiescalar
