Nadal i Farreras, Joaquim

Revistes Catalanes amb Accés Obert

NOTES DOCUMENTALS ENTORN DE 
LA REVOLUCIÓ DE 1868 A GIRONA* 
Quan hom emprèn un treball d'investigació arriba sempre a ma-
nejar un volum d'informació molt important que després es tria i 
selecciona fins a formar un cos de documentació bàsica per al tre-
ball que es du a terme. En el procés de la tria intervenen òbviament 
criteris subjectius, però també i molt especialment, condicionen la 
selecció el tema de la recerca, els límits cronològics i geogràfics, el 
valor intrínsec dels documents, i l'encaix en l'estructura del treball 
que es prepara. 
D'entre les peces documentals que cal abandonar, sempre que-
da un pòsit important i la recança d'haver sovint sacrificat elements 
de considerable interès abandonats per sometre's a un major rigor 
i acotar la fàcil prolixitat en l'ús de documents anodins que no ser-
veixen més que per a fer gruix i piló. 
Quan ara fa onze anys vaig emprendre un treball primerenc 
sobre la Revolució de 1868, vaig fer una exploració considerable de 
diversos arxius gironins, tot recollint evidències d'uns fets d'enor-
me interès per al nostre país. La pròpia riquesa de la documentació 
recollida, especialment les Actes de la Junta Revolucionària ^ em 
féu cenyir-me a l'exègesi d'aquests documents i el volum de rebuig 
fou considerable. 
D'entre aquest rebuig que ara he repassat hi ha pilons de do-
cuments sobre fets anteriors i posteriors a l'actuació de la Junta 
Revolucionària, testimonis literals, anotacions econòmiques, fitxes 
bibliogràfiques, incursions al federalisme i esquemes per a una pos-
sible síntesi sobre els aixecaments federals de 1869 a les nostres 
comarques o sobre la totalitat del període 1868-1874. 
* Em sumo de tot cor a l'homenatge al Dr. Batlle. No ho faig amb l'energia i 
dedicació que ell mereix però la sola col·laboració, tan minça, és una mostra sincera 
d'amistat i admiració. 
' JOAQUIM NADAL I FARRERAS, La revolución de 1868 en Cerona. La actuación 
de la Junta Revolucionaria provincial (30-IX al 23-X-186S). Girona, COCIG 1971. 
601 
2 JOAQUIM NADAL I FARRERAS 
Els meus centres d'interès actual es troben, però, considerable-
ment desplaçats del sexeni revolucionari i en aquestes notes em 
limitaré a presentar dos documents breus i aïllats que precisament 
emmarquen amb precisió els límits cronològics, abans i després, de 
l'actuació de la Junta Revolucionària de Girona. Es tracta d'un text 
literari del 29 de setembre de 1869,^  per a commemorar el primer 
any de Revolució i d'una carta de l'abadessa de les Caputxines de 
Girona a l'alcalde de la ciutat.^ 
Així, doncs, peces marginals al que fou el centre de la meva 
primera investigació, però no pas mancades d'interès i significació. 
És clar que un document i altre tenen una significació ben diversa, 
no coincident, però ambdós testimonien el vigor de dos aspectes 
decissius de la revolució: el poema, no pas brillant i de circums-
tàncies, exalta malgrat tot el clima d'eufòria revolucionària dels 
primers dies i es situa en el marc de l'exaltació de la llibertat que 
havia caracteritzat totes les lluites revolucionàries i democràtiques 
del segle xix. La carta de la comunitat caputxina, molt més com-
plexa, tradueix l'angoixa de la comunitat per la seva possible desa-
parició, però exemplifica també una sensibilitat finíssiraa pels pro-
blemes més característics del moment i especialment els relacionats 
amb la crisi econòmica i els problemes de la classe obrera. Les re-
ferències a la «classe proletària», a fets històrics anteriors (setges 
i inundacions) i l'explicació clara del context urbà tant deprimit en 
què es situa el convent, fan sospitar fins i tot que potser la redac-
ció fos exterior al convent. La carta «quadra» massa amb la men-
talitat de la revolució per a ésser escrit per una clausura encara 
avui proverbial. Fet i fet la paternitat de l'escrit és el menys impor-
tant. En definitiva les monges addueixen l'argumentació que més pot 
convenir a l'esperit dels dirigents de la Revolució i tradueix, d'zdtra 
banda, amb exactitud els efectes de la crisi econòmica alhora que 
ens descriu aspectes de les condicions de vida d'una part especial-
mient degradada del nostre barri antic. 
La carta datada el 25 d'octubre de 1868, fou presa en conside-
ració pel consistori en la sessió del 26-X-1868,'' passant-la però molt 
per alt i decidint que: 
2 "La Lucha", 29-IX-1868. 
3 AHMG. Correspondència, 1868. 
•< AHMG. Manual d'Acords de 1868. Sessió del 26-X-1868. En aquesta mateixa 
602 
NOTES DOCUMENTALS ENTORN DE LA REVOLUCIÓ DE 1868 A GIRONA 3 
«Vista una instància con que la abadesa de monjas Capu-
chinas de esta Ciudad implora la protección de este Municipio 
para conseguir que aquel convento sea uno de los que queden 
subsistentes con arreglo al Decreto sobre el particular expedido 
por el Gobierno provincial (sic) de la Nación; se acordo que 
dicha solicitud se guarde y se tenga presente para resolver en 
tiempo oportuno lo que acerca de ella corresponde hacer por 
parte de este Ayuntamiento». 
És veritat que com ha explicat Josep Fontana^ la revolució de 
1868 es va quedar a mig camí de les reformes que calien per a po-
sar el país en la via de la modernització, però no és menys cert que 
amb contradiccions i tot, des de l'eufòria espontània i popular anti-
borbònica dels primers dies, passant per les accions, descoordinades, 
de les Juntes Revolucionàries, fins les mesures empreses pel Go-
vern provisional hi havia elements prou importants de signe revo-
lucionari que en darrer terme foren abortats. 
A Girona mateix, en un període de temps que emmarquen aquests 
dos documents, el trasbals degué ésser prou considerable i si bé la 
història d'aquest mes de la nostra ciutat és plena de decissions que 
quedarien a mig fer o en entredit, sembla clar que per poc temps 
els fonaments levítics d'una Girona molt petita encara, degueren 
trontollar al mateix sò dels pics qüe sobre la base del progrés co-
mençaren un procés urbanístic que finalment seria irreversible i 
havia de culminar amb l'enderrocament de les muralles. 
De fet a la mateixa sessió que l'Ajuntament es va plantejar el 
tema de les Caputxines, es recull tota la problemàtica de l'enderro-
cament de les muralles que fou interromput per una ordre del 
Ministeri de la Guerra transmesa al governador civil el 17 d'octubre. 
Malgrat tot l'Ajuntament acorda «que se despeje el paso de la puer-
ta del Areny y demàs parages en que se han verificado derribos 
quitando los escombros y materiales que al presente interceptan 
sessió es materialitzaren els acords presos per la Junta Revolucionària el dia 23-X-1868 
pels quals es nomenava Alcalde de la ciutat el Sr. Pere Barragan, per Alcalde 2.on el 
Sr. Joan Suros i com a regidor el Sr. Joan Sormany, en substitució de R. Tomàs que 
passava a ser diputat provincial. El motiu dels canvis era l'actitud de l'Alcalde l.<=r, 
Antoni Santamaría, nomenat el 2-X i que no havia pres possessió. Cfr. JOAQUIM NADAL, 
op. cit. pàgs. 44 i 115. Cal dir que l'Ajuntament i Junta coincidien en ésser instru-
ments vius i directes del procés revolucionari i que mantenien un lligam molt estret. 
5 JOSEP FONTANA I LAZARO, Canvi econòmic i actituds polítiques. Reflexions 
sobre les ctmses de la Revolució del J86S. "Recerques" 11, 1972, pàgs. 7-32. 
603 
* JOAQUIM NADAL I FARRERAS 
la via por aquel parage y que para ello se alquile el correspondiente 
número de carros y peones con el fin de que se halle limpio y es-
pedito el expresado paso para el primero de los próximos días de 
fer ia» / • 
La sensibilitat de la Junta Revolucionària en aquest tema va anar 
més enllà encara i abans de disoldre's va acordar uns quants ender-
rocaments ' dels quals n'hi ha constància a través d'una làpida con-
servada al Museu Provincial. 
Fet i fet la Revolució de 1868 va ésser un revulsiu considerable, 
una sotragada forta a l'ordre establert, que avala els documents que 
presentem, però no va tenir ni temps, ni cohesió suficients per a 
tirar endavant un programa ampli i coherent de transformacions 
que encarrilessin l'Estat espanyol cap el desenvolupament econòmic 
i el progrés social, sobre la base estable dels principis de llibertat 
i democràcia propugnats a la Revoució. 
JOAQUIM NADAL I FARRÉRAS 
APÈNDIX 
HIMNO A LA LIBERTAD 
Hermosa como el fúlgido 
Rayo de luz dorada 
Que en el Oriente espléndido 
Derrama la alborada, 
Reflejo del magnifico 
Sol que la sigue^en pos. 
Yo vi el cielo lóbrego 
De la pasada historia 
Una estrella vivifica. 
Cuya potente glòria 
Le transmitió el espíritu 
Fecundador de Dios 
i Con quan inmenso jubilo 
Viola lucir el hombre! 
El entusiasta estrépito 
Con que aclamo su nombre, 
A traspasar los limites 
Fue de la eternidad. 
Solo el celeste càntico 
Tanta armonia encierra 
Como el que alzó al Altísimo 
Llena de amor la tierra, 
Regenerada al màjico 
Fuego de la libertad. 
i AHMG. Manual d'Acords de 1868. Sessió del 26-X. 
7 JOAQUIM NADAL I FARRÉRAS, op. cit., pàgs. 47 i 48. 
604 
NOTES DOCUMENTALS ENTORN DE LA REVOLUCIÓ DE 1S68 A GIRONA 5 
Quizàs con eco lànguido 
De su postrera nota 
Serà el canto que súbito 
Hoy de mi pecho brota, 
Cuando en sangriento túmulo 
Veo estinguir su luz. 
Que importa! mi voz piérdase 
0 suene altiva y fiera, 
Mas ya que en ese Gólgota 
Muerte o deshonra espera, 
Yo corro, llego y póstreme 
Rendido ante su cruz. 
No el corazón de un héroe 
Dentro del pecho late; 
No ese valor indómito 
Que brilla en el combaté, 
Y que de glòria pòstuma 
Perpetuo origen fue. 
Sí el de los màrtires 
Que en el cruel tormento, 
Cuando la hoguera alzàbase 
Para abrasar su aliento, 
Siempre el gemido útimo 
Un himno era à tu fé. 
i Oh, Libertad! Mis làgrimas 
Cuanto te adoro, dicen; 
De mi esperanza ídolo, 
Mis labios te bendicen, 
Y en mi pupila gràbase 
Tu esplendorosa faz. 
Tú empujas el espíritu 
Del hombre en raudo vuelo, 
Tú con esfuerzo atlético 
Unes la tierra al cielo, 
Y de tu seno próvido 
Brota florida paz. 
No hay libro en cuyas pàginas 
Tu soplo no germine. 
Ni génio que el relàmpago 
Del tuyo no ilumine, 
Cuando en la lid artística 
Busca inmortal laurel; 
Tú a la nación que en tétrico 
Sueno yace dormida. 
Llamas con voz profètica 
Y àlzase à nueva vida, 
Como los toscos màrmoles 
Al golpe del cincel. 
Tú à aquel que los alcàzares 
Duerme en lechò opulento, 
Y al que en cabaiia mísera 
Vive de pan hambriento, 
Con caridad angèlica 
Logras aproximar. 
Verdugos no hay ni víctimas 
Do tú tiendes las manos; 
Los fuertes y los débiles 
Conviértense en hermanos 
Para entonar magníficas 
Plegarias en tu altar. 
Mas iay! que voz excéptica 
Por los espacios zumba, 
Como los ecos flébiles 
Que brotan de una tumba, 
Diciendo que fantàsticas 
Nuestras creencias son; 
Que por inmenso piélago 
La humanidad perdida, 
Bogando va sin brújula 
Siempre al dolor rendida. 
Y el faro es que ve próximo 
Tan solo una ilusión. 
No, por doquiera muéstrase 
Tu poderoso aliento, 
Tú eres la causa única 
Del noble sentimiento 
Que lleva à nuestro espíritu 
Por la verdad al bien. 
En vano tu luz niégase: 
Su resplandor divino 
Le muestra al hombre mísero, 
Perdido en su camino, 
pn t re tinieblas lóbregas 
,E1 suspirado Edèn. 
605 S9 
JOAQUIM NADAL I FARRERAS 
Tú con tu idea màgica 
,E1 mundo entero llenas. 
Bajo los anchos pórticos 
De la inmortal Atenas 
Ya el moribundo Sócrates 
J u s glorias proclamo. 
Y el Capitolio altísimo 
Pué tu ensena gallarda; 
JLas huellaS de tu ràpido 
Paso la Europa guarda, 
Y un tempo santó Amèrica 
Para tu cuito alzó. 
Tú el armonioso càntico 
Pas à mi voz que espira; 
Pon entusiasmo férvido 
Haces vibrar mi lira 
Que con acentos débiles 
Cantó ayer mi ansiedad. 
Y de tu amor purísimo 
Mi corazón se enciende 
Y con tu lumbre màgica 
(Ya mi razón comprende 
Que eres su esencia única, 
jOh santa LIBERTAD! 
F. P. 
"La Lucha". Diario liberal de la provincià de Gerona. 29 setembre 1869. A l'He-
meroteca només es conserva des de 1871 "La Lucha". Tenim pera la fotocòpia d'aquest 
text de l'any 1869. 
II 
Excmo. Sr.: , 
Siempre en los mas grandes apuros y aflicciones esta comuni-
dad de Capuchinas de la presénte inmortal Ciudad ha acudido al 
patrocinio de esa Excma. Corporación de quien ha merecido cons-
tantemente y de muchos siglos el apoyo y amparo mas decididos 
llasta senalarles una cantidad de carne diària por los muchos servi-
cios que constantemente prestaba en este barrio de la ciudad, el 
mas pobre y separado de la parte opulenta de la misma. Las Monjas 
agradecidas han çorrespondido con celo y caridad a tan grandes 
beneficiós sin escasear medios de hacerse dignas de èllos; no ha-
biendo nunca abandonado su lamento, han sido siempre el mantó 
de protección de la indigència de esta parte de Ciudad; o sinó, que 
lo digan los sacrificios y eminentes ser\dcios que perstaron a los 
defensores y pobres de esta Ciudad en el glorioso sitio de 1809, 
públicos entonces y que permanecen aun con honra én la memòria 
de muchos de los veteranes, que aun subsistèn; que lo digan el 
apoyo y. socorro que han prestàdo a los necesitados del Barrio en 
calamidades púbicas y privadas, ya en inundaciones, como la ho^ 
rrorosa de 1843, ya en enfermedades de la honrada clase, proletària 
cuyos servicios han contihuado sin interrupción hasta ahora y con-
tinuaran compartiéndo con los pobres de ese barrio sus pocos 
reciÍTSòà, còmó lo prueban los -indigentes y casas necesitadas que 
diariamente coiriíJàrecen en la porteria o se les envià a domicilio. 
Cesó la carne- que le dàba la Corporación Municipal con la condi-
ción de que é lpozo p'articular del Con ven to de éxcelente agua sir-
606 
NOTES DOCUMENTALS ENTORN DE LA REVOLUCIÓ DE 1868 A GIRONA 7 
viera para el publico; però generosas las Monjas han continuado 
a mantener persones que la distribuyeran a todos. Dedicado el con-
vento a beneficiencia, no solo ejerce la pública y domiciliaria, según 
lo dicho y lo per mite su escasez de recursos, pues viven también 
de la limosna que recogen y el trabajo de sus manos: sinó que tam-
bién tienen ofrecidos sus trabajos y servicios para ayudar a recom-
poner las ropas malogradas del Sto. Hospital de esta Ciudad como 
consta de un oficio que se acompana de la litre. Junta y dirección 
de aquel y otros documentes, habiéndose ocupado en esto siempre 
que se ha ofrecido. 
Estàs hijas del pueblo que acaban de reivindicar sus derechos 
tantas veces y tan escandalosamente conculcadas no son como otras 
casas acomodadas y de elevadas categorías; hallàndose sin apoyo 
humano, achacosas muchas y esclaustradas, no tendrían otro reme-
dio que aumentar el catalogo de los mendigos que abruman y des-
honran a la sociedad en un tiempo que debería ser de bienestar y 
civilización. 
El Decreto que el Gobierno de la Nación acaba de espedir so-
bre esclautración reduce a la mitad los conventos antiguos y ante-
riores al 29 de julio de 1837, este convento es seguramente el mas 
antiguo de la Ciudad y ademàs para excepción del mismo decreto 
se halla a cubierta de su extinción porque contiene antigüedades 
preciosas y es casi todo de construcción àrabe, existiendo aquellos 
famosos bafios que honran a esa In. Ciudad y son la admiración de 
los extranjeros así como muchas otras particularidades históricas 
que conservan las Monjas con particular esmero. 
Así pues este Convento se halla exceptuado de la extinción por 
los dos indicados motivos, el de Beneficiencia que se ejerce y por 
contener preciosos monumentos históricos, però aunque esperan en 
la justícia de las dignas autoridades que han de determinar sobre 
el particular, no obstante en estos apuros seria falta muy censura-
ble no acudir a ser natural protector, como es laudable costumbre. 
Suplicando, por lo tanto, a V.E. se digne interceder con el M.I.S. 
(Gobierno Civil y en su caso con la Excma. Junta Superior para que 
sea uno de los Conventos que subsistan, a cuyo favor corresponde-
ràn con aquella buena fe que tienen acreditada y està demostrada. 
Gracia que se prometé esta Comunidad del recto proceder de 
V.E. cuya vida guie Dios muchos afios, se espera igualmente que 
una vez enterado del Docto acompanado se dignarà devolverlo. 
Gerona, 25-X-1868 
La Abadesa. 
Sor M.^ " Àngela Beguda 
Al Excmo. Sr. Alcalde y Ayuntamiento de la I. Gerona. 
AHMG, Correspondència, 1868. 
607 


Notes documentals entorn de la revolució de 1868 a Girona

DUGiDocs – Universitat de Girona

NOTES DOCUMENTALS ENTORN DE LA REVOLUCIÓ DE 1868 A GIRONA* Quan hom emprèn un treball d'investigació arriba sempre a ma-nejar un volum d'informació molt important que després es tria i selecciona fins a formar un cos de documentació bàsica per al tre-ball que es du a terme. En el procés de la tria intervenen òbviament criteris subjectius, però també i molt especialment, condicionen la selecció el tema de la recerca, els límits cronològics i geogràfics, el valor intrínsec dels documents, i l'encaix en l'estructura del treball que es prepara. D'entre les peces documentals que cal abandonar, sempre que-da un pòsit important i la recança d'haver sovint sacrificat elements de considerable interès abandonats per sometre's a un major rigor i acotar la fàcil prolixitat en l'ús de documents anodins que no ser-veixen més que per a fer gruix i piló. Quan ara fa onze anys vaig emprendre un treball primerenc sobre la Revolució de 1868, vaig fer una exploració considerable de diversos arxius gironins, tot recollint evidències d'uns fets d'enor-me interès per al nostre país. La pròpia riquesa de la documentació recollida, especialment les Actes de la Junta Revolucionària ^ em féu cenyir-me a l'exègesi d'aquests documents i el volum de rebuig fou considerable. D'entre aquest rebuig que ara he repassat hi ha pilons de do-cuments sobre fets anteriors i posteriors a l'actuació de la Junta Revolucionària, testimonis literals, anotacions econòmiques, fitxes bibliogràfiques, incursions al federalisme i esquemes per a una pos-sible síntesi sobre els aixecaments federals de 1869 a les nostres comarques o sobre la totalitat del període 1868-1874. * Em sumo de tot cor a l'homenatge al Dr. Batlle. No ho faig amb l'energia i dedicació que ell mereix però la sola col·laboració, tan minça, és una mostra sincera d'amistat i admiració. ' JOAQUIM NADAL I FARRERAS, La revolución de 1868 en Cerona. La actuación de la Junta Revolucionaria provincial (30-IX al 23-X-186S). Girona, COCIG 1971. 601 2 JOAQUIM NADAL I FARRERAS Els meus centres d'interès actual es troben, però, considerable-ment desplaçats del sexeni revolucionari i en aquestes notes em limitaré a presentar dos documents breus i aïllats que precisament emmarquen amb precisió els límits cronològics, abans i després, de l'actuació de la Junta Revolucionària de Girona. Es tracta d'un text literari del 29 de setembre de 1869,^  per a commemorar el primer any de Revolució i d'una carta de l'abadessa de les Caputxines de Girona a l'alcalde de la ciutat.^ Així, doncs, peces marginals al que fou el centre de la meva primera investigació, però no pas mancades d'interès i significació. És clar que un document i altre tenen una significació ben diversa, no coincident, però ambdós testimonien el vigor de dos aspectes decissius de la revolució: el poema, no pas brillant i de circums-tàncies, exalta malgrat tot el clima d'eufòria revolucionària dels primers dies i es situa en el marc de l'exaltació de la llibertat que havia caracteritzat totes les lluites revolucionàries i democràtiques del segle xix. La carta de la comunitat caputxina, molt més com-plexa, tradueix l'angoixa de la comunitat per la seva possible desa-parició, però exemplifica també una sensibilitat finíssiraa pels pro-blemes més característics del moment i especialment els relacionats amb la crisi econòmica i els problemes de la classe obrera. Les re-ferències a la «classe proletària», a fets històrics anteriors (setges i inundacions) i l'explicació clara del context urbà tant deprimit en què es situa el convent, fan sospitar fins i tot que potser la redac-ció fos exterior al convent. La carta «quadra» massa amb la men-talitat de la revolució per a ésser escrit per una clausura encara avui proverbial. Fet i fet la paternitat de l'escrit és el menys impor-tant. En definitiva les monges addueixen l'argumentació que més pot convenir a l'esperit dels dirigents de la Revolució i tradueix, d'zdtra banda, amb exactitud els efectes de la crisi econòmica alhora que ens descriu aspectes de les condicions de vida d'una part especial-mient degradada del nostre barri antic. La carta datada el 25 d'octubre de 1868, fou presa en conside-ració pel consistori en la sessió del 26-X-1868,'' passant-la però molt per alt i decidint que: 2 "La Lucha", 29-IX-1868. 3 AHMG. Correspondència, 1868. •< AHMG. Manual d'Acords de 1868. Sessió del 26-X-1868. En aquesta mateixa 602 NOTES DOCUMENTALS ENTORN DE LA REVOLUCIÓ DE 1868 A GIRONA 3 «Vista una instància con que la abadesa de monjas Capu-chinas de esta Ciudad implora la protección de este Municipio para conseguir que aquel convento sea uno de los que queden subsistentes con arreglo al Decreto sobre el particular expedido por el Gobierno provincial (sic) de la Nación; se acordo que dicha solicitud se guarde y se tenga presente para resolver en tiempo oportuno lo que acerca de ella corresponde hacer por parte de este Ayuntamiento». És veritat que com ha explicat Josep Fontana^ la revolució de 1868 es va quedar a mig camí de les reformes que calien per a po-sar el país en la via de la modernització, però no és menys cert que amb contradiccions i tot, des de l'eufòria espontània i popular anti-borbònica dels primers dies, passant per les accions, descoordinades, de les Juntes Revolucionàries, fins les mesures empreses pel Go-vern provisional hi havia elements prou importants de signe revo-lucionari que en darrer terme foren abortats. A Girona mateix, en un període de temps que emmarquen aquests dos documents, el trasbals degué ésser prou considerable i si bé la història d'aquest mes de la nostra ciutat és plena de decissions que quedarien a mig fer o en entredit, sembla clar que per poc temps els fonaments levítics d'una Girona molt petita encara, degueren trontollar al mateix sò dels pics qüe sobre la base del progrés co-mençaren un procés urbanístic que finalment seria irreversible i havia de culminar amb l'enderrocament de les muralles. De fet a la mateixa sessió que l'Ajuntament es va plantejar el tema de les Caputxines, es recull tota la problemàtica de l'enderro-cament de les muralles que fou interromput per una ordre del Ministeri de la Guerra transmesa al governador civil el 17 d'octubre. Malgrat tot l'Ajuntament acorda «que se despeje el paso de la puer-ta del Areny y demàs parages en que se han verificado derribos quitando los escombros y materiales que al presente interceptan sessió es materialitzaren els acords presos per la Junta Revolucionària el dia 23-X-1868 pels quals es nomenava Alcalde de la ciutat el Sr. Pere Barragan, per Alcalde 2.on el Sr. Joan Suros i com a regidor el Sr. Joan Sormany, en substitució de R. Tomàs que passava a ser diputat provincial. El motiu dels canvis era l'actitud de l'Alcalde l.<=r, Antoni Santamaría, nomenat el 2-X i que no havia pres possessió. Cfr. JOAQUIM NADAL, op. cit. pàgs. 44 i 115. Cal dir que l'Ajuntament i Junta coincidien en ésser instru-ments vius i directes del procés revolucionari i que mantenien un lligam molt estret. 5 JOSEP FONTANA I LAZARO, Canvi econòmic i actituds polítiques. Reflexions sobre les ctmses de la Revolució del J86S. "Recerques" 11, 1972, pàgs. 7-32. 603 * JOAQUIM NADAL I FARRERAS la via por aquel parage y que para ello se alquile el correspondiente número de carros y peones con el fin de que se halle limpio y es-pedito el expresado paso para el primero de los próximos días de fer ia» / • La sensibilitat de la Junta Revolucionària en aquest tema va anar més enllà encara i abans de disoldre's va acordar uns quants ender-rocaments ' dels quals n'hi ha constància a través d'una làpida con-servada al Museu Provincial. Fet i fet la Revolució de 1868 va ésser un revulsiu considerable, una sotragada forta a l'ordre establert, que avala els documents que presentem, però no va tenir ni temps, ni cohesió suficients per a tirar endavant un programa ampli i coherent de transformacions que encarrilessin l'Estat espanyol cap el desenvolupament econòmic i el progrés social, sobre la base estable dels principis de llibertat i democràcia propugnats a la Revoució. JOAQUIM NADAL I FARRÉRAS APÈNDIX HIMNO A LA LIBERTAD Hermosa como el fúlgido Rayo de luz dorada Que en el Oriente espléndido Derrama la alborada, Reflejo del magnifico Sol que la sigue^en pos. Yo vi el cielo lóbrego De la pasada historia Una estrella vivifica. Cuya potente glòria Le transmitió el espíritu Fecundador de Dios i Con quan inmenso jubilo Viola lucir el hombre! El entusiasta estrépito Con que aclamo su nombre, A traspasar los limites Fue de la eternidad. Solo el celeste càntico Tanta armonia encierra Como el que alzó al Altísimo Llena de amor la tierra, Regenerada al màjico Fuego de la libertad. i AHMG. Manual d'Acords de 1868. Sessió del 26-X. 7 JOAQUIM NADAL I FARRÉRAS, op. cit., pàgs. 47 i 48. 604 NOTES DOCUMENTALS ENTORN DE LA REVOLUCIÓ DE 1S68 A GIRONA 5 Quizàs con eco lànguido De su postrera nota Serà el canto que súbito Hoy de mi pecho brota, Cuando en sangriento túmulo Veo estinguir su luz. Que importa! mi voz piérdase 0 suene altiva y fiera, Mas ya que en ese Gólgota Muerte o deshonra espera, Yo corro, llego y póstreme Rendido ante su cruz. No el corazón de un héroe Dentro del pecho late; No ese valor indómito Que brilla en el combaté, Y que de glòria pòstuma Perpetuo origen fue. Sí el de los màrtires Que en el cruel tormento, Cuando la hoguera alzàbase Para abrasar su aliento, Siempre el gemido útimo Un himno era à tu fé. i Oh, Libertad! Mis làgrimas Cuanto te adoro, dicen; De mi esperanza ídolo, Mis labios te bendicen, Y en mi pupila gràbase Tu esplendorosa faz. Tú empujas el espíritu Del hombre en raudo vuelo, Tú con esfuerzo atlético Unes la tierra al cielo, Y de tu seno próvido Brota florida paz. No hay libro en cuyas pàginas Tu soplo no germine. Ni génio que el relàmpago Del tuyo no ilumine, Cuando en la lid artística Busca inmortal laurel; Tú a la nación que en tétrico Sueno yace dormida. Llamas con voz profètica Y àlzase à nueva vida, Como los toscos màrmoles Al golpe del cincel. Tú à aquel que los alcàzares Duerme en lechò opulento, Y al que en cabaiia mísera Vive de pan hambriento, Con caridad angèlica Logras aproximar. Verdugos no hay ni víctimas Do tú tiendes las manos; Los fuertes y los débiles Conviértense en hermanos Para entonar magníficas Plegarias en tu altar. Mas iay! que voz excéptica Por los espacios zumba, Como los ecos flébiles Que brotan de una tumba, Diciendo que fantàsticas Nuestras creencias son; Que por inmenso piélago La humanidad perdida, Bogando va sin brújula Siempre al dolor rendida. Y el faro es que ve próximo Tan solo una ilusión. No, por doquiera muéstrase Tu poderoso aliento, Tú eres la causa única Del noble sentimiento Que lleva à nuestro espíritu Por la verdad al bien. En vano tu luz niégase: Su resplandor divino Le muestra al hombre mísero, Perdido en su camino, pn t re tinieblas lóbregas ,E1 suspirado Edèn. 605 S9 JOAQUIM NADAL I FARRERAS Tú con tu idea màgica ,E1 mundo entero llenas. Bajo los anchos pórticos De la inmortal Atenas Ya el moribundo Sócrates J u s glorias proclamo. Y el Capitolio altísimo Pué tu ensena gallarda; JLas huellaS de tu ràpido Paso la Europa guarda, Y un tempo santó Amèrica Para tu cuito alzó. Tú el armonioso càntico Pas à mi voz que espira; Pon entusiasmo férvido Haces vibrar mi lira Que con acentos débiles Cantó ayer mi ansiedad. Y de tu amor purísimo Mi corazón se enciende Y con tu lumbre màgica (Ya mi razón comprende Que eres su esencia única, jOh santa LIBERTAD! F. P. "La Lucha". Diario liberal de la provincià de Gerona. 29 setembre 1869. A l'He-meroteca només es conserva des de 1871 "La Lucha". Tenim pera la fotocòpia d'aquest text de l'any 1869. II Excmo. Sr.: , Siempre en los mas grandes apuros y aflicciones esta comuni-dad de Capuchinas de la presénte inmortal Ciudad ha acudido al patrocinio de esa Excma. Corporación de quien ha merecido cons-tantemente y de muchos siglos el apoyo y amparo mas decididos llasta senalarles una cantidad de carne diària por los muchos servi-cios que constantemente prestaba en este barrio de la ciudad, el mas pobre y separado de la parte opulenta de la misma. Las Monjas agradecidas han çorrespondido con celo y caridad a tan grandes beneficiós sin escasear medios de hacerse dignas de èllos; no ha-biendo nunca abandonado su lamento, han sido siempre el mantó de protección de la indigència de esta parte de Ciudad; o sinó, que lo digan los sacrificios y eminentes ser\dcios que perstaron a los defensores y pobres de esta Ciudad en el glorioso sitio de 1809, públicos entonces y que permanecen aun con honra én la memòria de muchos de los veteranes, que aun subsistèn; que lo digan el apoyo y. socorro que han prestàdo a los necesitados del Barrio en calamidades púbicas y privadas, ya en inundaciones, como la ho^ rrorosa de 1843, ya en enfermedades de la honrada clase, proletària cuyos servicios han contihuado sin interrupción hasta ahora y con-tinuaran compartiéndo con los pobres de ese barrio sus pocos reciÍTSòà, còmó lo prueban los -indigentes y casas necesitadas que diariamente coiriíJàrecen en la porteria o se les envià a domicilio. Cesó la carne- que le dàba la Corporación Municipal con la condi-ción de que é lpozo p'articular del Con ven to de éxcelente agua sir-606 NOTES DOCUMENTALS ENTORN DE LA REVOLUCIÓ DE 1868 A GIRONA 7 viera para el publico; però generosas las Monjas han continuado a mantener persones que la distribuyeran a todos. Dedicado el con-vento a beneficiencia, no solo ejerce la pública y domiciliaria, según lo dicho y lo per mite su escasez de recursos, pues viven también de la limosna que recogen y el trabajo de sus manos: sinó que tam-bién tienen ofrecidos sus trabajos y servicios para ayudar a recom-poner las ropas malogradas del Sto. Hospital de esta Ciudad como consta de un oficio que se acompana de la litre. Junta y dirección de aquel y otros documentes, habiéndose ocupado en esto siempre que se ha ofrecido. Estàs hijas del pueblo que acaban de reivindicar sus derechos tantas veces y tan escandalosamente conculcadas no son como otras casas acomodadas y de elevadas categorías; hallàndose sin apoyo humano, achacosas muchas y esclaustradas, no tendrían otro reme-dio que aumentar el catalogo de los mendigos que abruman y des-honran a la sociedad en un tiempo que debería ser de bienestar y civilización. El Decreto que el Gobierno de la Nación acaba de espedir so-bre esclautración reduce a la mitad los conventos antiguos y ante-riores al 29 de julio de 1837, este convento es seguramente el mas antiguo de la Ciudad y ademàs para excepción del mismo decreto se halla a cubierta de su extinción porque contiene antigüedades preciosas y es casi todo de construcción àrabe, existiendo aquellos famosos bafios que honran a esa In. Ciudad y son la admiración de los extranjeros así como muchas otras particularidades históricas que conservan las Monjas con particular esmero. Así pues este Convento se halla exceptuado de la extinción por los dos indicados motivos, el de Beneficiencia que se ejerce y por contener preciosos monumentos históricos, però aunque esperan en la justícia de las dignas autoridades que han de determinar sobre el particular, no obstante en estos apuros seria falta muy censura-ble no acudir a ser natural protector, como es laudable costumbre. Suplicando, por lo tanto, a V.E. se digne interceder con el M.I.S. (Gobierno Civil y en su caso con la Excma. Junta Superior para que sea uno de los Conventos que subsistan, a cuyo favor corresponde-ràn con aquella buena fe que tienen acreditada y està demostrada. Gracia que se prometé esta Comunidad del recto proceder de V.E. cuya vida guie Dios muchos afios, se espera igualmente que una vez enterado del Docto acompanado se dignarà devolverlo. Gerona, 25-X-1868 La Abadesa. Sor M.^ " Àngela Beguda Al Excmo. Sr. Alcalde y Ayuntamiento de la I. Gerona. AHMG, Correspondència, 1868. 607 

https://dugi-doc.udg.edu/bitstream/10256/6414/1/53937.pdf

Notes documentals entorn de la revolució de 1868 a Girona

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert

DUGiDocs – Universitat de Girona