Benavent Vallès, Enric

Revistes Catalanes amb Accés Obert

132    rECErquEs revista d’etnologia de catalunya    Desembre 2010    Núm. 37
El noucentisme insta-va els artistes catalans a aspirar a la claredat i la perfecció formal pròpies del classicis-me. Els artistes teni-
en el deure de col·laborar en la medi-
terranització de l’art. Lluís Carratalà(1) 
és, en el camp de les figures de pessebre, 
un clar exponent del noucentisme ca-
talà en línia amb els grans escultors de 
figures de pessebre.
El 1895, any en què va néixer Lluís 
Carratalà, Àngel Guimerà, com a pre-
sident de l’Ateneu Barcelonès, va pro-
nunciar el discurs d’inici del curs en 
català. Era un dels primers senyals de 
la conquesta de l’ús del català en les 
institucions barcelonines. Aquesta fe-
liç coincidència ens ajuda a emmarcar 
el rerefons d’un artista que va viure in-
tensament el nacionalisme català, tot 
i que allunyat de partits i opcions po-
lítiques concretes. Carratalà va ser tes-
timoni d’un moment de florida a les 
terres catalanes, especialment per la se-
va vessant d’actor de teatre interpretant 
les obres fonamentals d’autors com Sa-
garra, Rusiñol i del mateix Guimerà, 
entre d’altres.
Vull ser escultor
La vocació d’escultor li va arribar de 
ben petit, però no va ser un escultor 
autodidacte, ja que de jove es va for-
mar a la Llotja a les classes de dibuix 
de Ramir Lorenzale i com a aprenent 
als tallers de Josep Llimona i Claudi 
Rius. Amb tot aquest bagatge i amb 
els consells del també figurista gracienc 
Josep Prats,(2) va llançar-se a fer figures 
de pessebre i a vendre-les a la Fira de 
Santa Llúcia, on va tenir parada pròpia 
des de principi dels anys trenta fins a la 
meitat dels cinquanta. 
Les primeres figures de pessebre que va 
fer Carratalà eren de tipologia clàssica, 
uns conjunts de figures molt senzilles 
i estilitzades en què sant Josep no va a 
l’hebraica, sinó amb el cap descobert, 
sense turbant i vestit amb una gran 
túnica, a l’estil de les pintures del segle 
xvii. Només tenia fetes algunes escenes 
com el Naixement, la Fugida a Egipte 
o Buscant posada, en mides de 10 o 15 
cm, que es reprodueixen amb motlles 
de cara i creu.
En la seva època de màxim es-
plendor com a escultor, va fer 
les figures de tipologia he-
braica i catalana. Les figu-
res hebraiques de Carra-
talà eviten l’ostentació i la 
complexitat tècnica que ha-
via vist en les figures de Ta-
larn. Tot i que es documen-
tava molt abans de modelar 
qualsevol figura,(3) no pretenia 
l’historicisme sinó la simplicitat i la 
proximitat, i al rigor històric i docu-
mental hi barrejava l’estil dels vestuaris 
hebreus que la gent veia a les Passions 
o als Pastorets. 
Carratalà admirava molt l’obra de Sal-
vador Masdeu.(4) Va poder adquirir 
una bona part dels seus motlles quan 
va morir i els utilitzava sobretot per 
fer animals de complement; també re-
produïa algunes figures. Les figures de 
Masdeu són de tipologia clàssica pel 
que fa als personatges del Naixement 
i de tipologia hebraica pel que fa als 
pastors. Una figura de Masdeu repro-
duïda per Carratalà es reconeix fàcil-
ment pel pintat.
Les figures de pessebre 
catalanes
L’obra més característica de Lluís Car-
ratalà són les figures de tipologia cata-
lana. Carratalà era un home arrelat a la 
cultura catalana que coneixia bé el tea-
Lluís Carratalà
L’escultor de pessebres  
del noucentisme
Enric Benavent Vallès
Col·lectiu El Bou i la Mula
  naixement català de 15 cm.  
gener de 2010. ENric BENavENt vallès
rECErquEs    133 lluís carratalà
tre de la Renaixença. Va viure l’esperit 
de recuperació de la identitat catalana 
que, especialment durant el franquis-
me, es va fer present amb els estudis de 
folklore, els quals aportaven una imat-
ge del català com un individu assenyat, 
auster i mediterrani. 
Carratalà va ser el primer escultor de 
figures de pessebre que va representar 
els personatges de la Sagrada Família 
vestits amb indumentària catalana. Tot 
va venir d’un dia dels anys de la post-
guerra. La seva parada de Fira de San-
ta Llúcia estava plena de pastors amb 
barretina i pastores catalanes, mentre 
que els naixements seguien la tipologia 
clàssica. Tot d’una, un sergent li va fer 
retirar tots aquells pastors amb barre-
tina. Carratalà es va empipar tant que 
va decidir fer no només els pastors si-
nó també sant Josep i la Mare de Déu 
vestits de catalans. 
El sant Josep no el va fer mai amb bar-
retina, ja que li semblava poc respectu-
ós. El vestia elegant, tal com anaven els 
personatges guimeranians, amb gipó i 
pantalons estrets. Amb el tapaboques 
dissimulava una mica tota la figura i li 
posava cabells llargs. La Mare de Déu, 
que habitualment la feia vestida amb 
caputxa, és una figura molt entranya-
ble. Va ser capaç de trobar un estil equi-
librat per a unes figures que eren correc-
tament catalanes i que no xocaven amb 
la sensibilitat de la gent. En aquest sen-
tit, podem parlar d’un veritable exercici 
d’inculturació de la fe cristiana, feta en 
un moment en què encara faltaven vint 
anys per al Concili Vaticà II. La genia-
litat, arrelada en valors profunds (terra 
i fe) d’en Carratalà, té la seva màxima 
expressió en les sagrades famílies de ti-
pologia catalana. 
Figures costumistes
La revolució que el 1912 va provocar 
Antoni Moliné —el Newton del pesse-
brisme, com l’anomenava Garrut—(5) 
en fer els pessebres en format de diorama 
i, per tant, afavorint que no se cenyissin 
només als temes clàssics del relat evan-
gèlic, va tenir conseqüències directes en 
molts dels figuristes del segle xx. Carra-
talà veia com els pessebristes cada vegada 
li demanaven figures més específiques 
per als seus diorames. De vegades, les 
demandes no es corresponien als temes 
bíblics sinó que els pessebristes volien 
representar costums propis de la tra-
dició del Nadal. Si Joan Amades va ser 
l’etnògraf del costumari català, podem 
considerar Lluís Carratalà el figurista i 
pessebrista del costumisme català.
A les grans regions europees on es fa 
pessebre(6) han reivindicat i protegit el 
testimoni etnològic i costumista en les 
figures de pessebre, just al contrari del 
que passa al nostre país. Les figures de 
tipologia catalana són el segell distintiu 
de l’obra de Carratalà, i és allà on va dei-
xar la seva petjada més personal.
  Figura inspirada en «el manelic» 
interpretat per enric Borràs. gener de 
2010. ENric BENavENt vallès / arxiu carratalà
  quatre pastors amb barretines diferents. 
gener de 2010. ENric BENavENt vallès
  reis hebreus de 15 cm. 
gener de 2010. ENric BENavENt vallès
134    rECErquEs revista d’etnologia de catalunya    Desembre 2010    Núm. 37
Teatre i pessebre
La seva dilatada trajectòria com a actor 
de teatre està íntimament relaciona-
da amb les figures catalanes que cre-
ava. No només perquè diuen que en 
èpoques de molta feina s’emportava 
el fang al camerino i modelava figures 
mentre no li tocava estar a escena, sinó 
perquè molts dels personatges que ell 
coneixia a través de les obres de teatre 
que interpretava acabaven inspirant 
les seves figures.
Fer d’actor li va donar l’oportunitat 
d’observar el tipus de vestuari i el caient 
de la roba vuitcentista, les túniques, 
els gipons, les capes i els tapaboques. 
Alguns exemples molt clars d’aquesta 
font d’inspiració els veiem en la figura 
d’«el Manelic», que està inspirada en 
la imatge d’aquest personatge de Ter-
ra baixa interpretat per Enric Borràs, 
i en la figura d’«el patilles», clarament 
inspirada en el Pep, personatge de Les 
pubillies i els hereus tal com l’interpre-
tava Lleó Fontova.(7)
Per modelar els pastors i els personat-
ges de la Catalunya vuitcentista Car-
ratalà recorria també a les làmines i els 
dibuixos del dibuixant Joan d’Ivori,(8) 
a les fotografies i en les descripcions 
dels llibres La vida dels pastors(9) de Sal-
vador Villarasa, i al de Joan Amades 
Indumentaria tradicional.(10) També 
nOtEs
(1) Lluís Carratalà i Vila (Vila de Gràcia, 1895 
– Barcelona, 1991).
(2) Conegut amb el sobrenom de Pep del nas 
(† 1940).
(3) Per a les figures hebraiques mirava làmines 
d’M. Liebermann, de W. Hole i un llibre d’his-
tòria del vestit.
(4) Salvador Masdeu (1864-1918), figurista 
barceloní.
(5) Garrut, J. M. (1957 ).
(6) Provença, Baviera, Tirol, Salzkammergut, 
Nàpols, Calàbria.
(7) Vegeu la revista La escena catalana (1925). 
núm. 175 i 181.
(8) Pseudònim de Joan Vila (1890- 1947).
(9) Villarasa, S. La vida dels pastors. Ripoll: Ed. 
Maideu, 1934.
(10) Amades, J. Indumentaria tradicional. Bar-
celona: Neotipia, 1939.
(11) Llorenç Brunet Torroll (1873-1939).
(12) Montserrat Carratalà Molleví (1924-2009) 
filla, deixebla i seguidora de l’obra de Car-
ratalà.
(13) Dresaire, A. El pessebre a Mataró. Associ-
ació de Pessebristes de Mataró, 2004.
BIBLIOGRAFIA
Benavent Vallès, enric. «Homenatge a Llu-
ís Carratalà i Vila». Catàleg de l’Associació 
pessebrista de Vilanova i la Geltrú. Vilanova i 
la Geltrú, 1986.
catà Vidal, pere. «Recordança». XXV Trobada 
de pessebristes de Catalunya. Sant Vicenç 
de Montalt, 1994. P. 16
dresaire gaudí, albert; pons, enric. Mestre 
i amic de pessebristes. 1994.
Farriol Vinyes, pere. «El senyor Carratalà, 
amic de pessebristes». Setmanari Forja 
(1992), núm. XX,  p. 34- 35.
garrut romà, Josep m. Viatge a l’entorn 
del meu pessebre. Barcelona: Ed. Selecta, 
1957.
consultava l’Àlbum de testes de la ter-
ra, recopilació de tipus de diverses co-
marques catalanes obra del dibuixant 
Llorenç Brunet.(11)
un estil de vida
Al darrere de les figures d’en Carratalà 
hi ha una filosofia de vida allunyada 
del guany, de la pressa. En el procés de 
producció d’una figura hi dedicava el 
temps que calgués perquè el resultat 
fos bo. La producció dels Carratalà era 
totalment artesana. Treballaven només 
el Sr. Lluís i la seva filla Montserrat.(12) 
Aquest estil de producció els va portar 
alguna enrabiada d’alguns pessebristes 
que, amb formes que podien ratllar 
la impertinència, els exigien més del 
compte. A can Carratalà no servien 
les màximes de la societat consumista. 
Aconseguir una figura Carratalà no era 
qüestió de diners perquè les feien pagar 
a uns preus tan baixos, amb la voluntat 
de popularitzar el pessebre, que alguns 
pessebristes els insistien a voler pagar 
més del que els demanaven.
La gran aportació de Carratalà al pesse-
brisme va ser la reproducció en sèrie de 
figures catalanes de qualitat, ja que fins a 
aquell moment les figures catalanes que 
hi havia eren les anomenades del pesse-
bre popular.(13) Carratalà ha estat, sens 
dubte, un dels grans creadors de figures 
de la història del pessebrisme. n
  lluís carratalà i la seva filla montserrat treballant al menjador de casa seva. 
arxiu carratalà


Lluís Carratalà : l'escultor de pessebres del noucentisme

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert