Sunyol, Víctor

Revistes Catalanes amb Accés Obert

GUIA DE VIATGE PEL PASSEIG DE DINS 
"En el punt de conflukncia de la tasca del poeta amb la del crí- 
tic s'inicia Pu.sseig de dins", es diu en la presentació d'aquest dar- 
rer llibre de Josep Maria Sala-Valldaural. I, efectivament, aques- 
tes dues línies de treball que I'autor ha anat conreant en feixes 
diferents d'un mateix territori, ha arribat el moment que s'han unit 
en un sol tros de terra, en una conjunció previsible, i fns i tot espe- 
rada, per a molts. El pensament crític, del crític i indagador de la 
literatura i el fet literari, s'expressa aquí amb fórmules lin- 
güístiques i conceptuals de I'iimbit de la poesia i alhora de I'as- 
saig i el "racionalisme"; i a la inversa. I tot s'acobla en un discurs 
apassionant i suggerent, que per aquesta naturalesa es fa inesgo- 
table. 
Passeig de dins és, en definitiva, un passeig per dins de I'au- 
tor, per dins de la literatura; per dins de I'autor en la literatura, per 
dins de la literatura en I'autor. Un viatge revisitat, reviatjat moltes 
vegades i ara posat per escrit; un viatge fet amb molts altres Ili- 
bres (de viatges) que fan el seu propi curs (Nabókov, el Talmud, 
Novalis, Stevens, Flaubert, Bohm ...). Un viatge pels grans temes i 
pels llocs del viatge literari, de la literatura. Ben lluny, pero, 
d'allo que es podria anomenar metapoesia o metaliteratura. L'au- 
tor sap que la literatura és la vida (la viu com la vida) i sap que 
parlant d'una es parla de I'altra. 
Una lectura, com un viatge, pot fer-se des de molts diferents 
nivells de profunditat i de comprensió, d'implicació. Aquesta nota 
vol ser un viatge introductori, un llibre d'introducció al viatge. 
Pero, de qui? parla un llibre de viatges? Del lloc? Del viatge? Del 
viatge del qui I'escriu? D'un viatge ideal? Dóna dades, realment, 
I. Josep Maria SAI.A-VAI.I.IIAUI<A, lJu.s.s~il: L/' di11.~. Jardins de Salnarcilnda, 4. Eumo 
I Editorial / Cafe Central. Barcelona, 1992. 
I Víctor Sunyol 79 
un llibre de viatges? El llibre és un viatge, i el viatge no pot ser 
explicat. I, així, de qui: parla el poeta? De la poesia? Del "fer pok- 
tic"? Del seu "fer poktic"? D'un "fer poktic" ideal? Dóna dades? 
Dades per a ser llegit ell mateix? Per a llegir qualsevol altra cosa? 
El viatge no pot ser explicat. Perb pot fer-se un llibre descriptiu i 
de consells al possible viatger, sabent, com a viatger, que no se'n 
poden fer (tot i que n'hi ha, i sovint ens són prou Útils). Aquest, 
doncs, seria el carnet d'apunts per a un llibre de viatges de Pas- 
seig de dins. 
L'itinerari d'aquest viatge, els títols de les seves parts (arts), 
porta el lector a llocs concrets. "Llegenda del mapa" dóna les 
claus i els camins per a entrar-hi i emprendre'n les rutes. "Passeig 
de dins" i "Vallroent", noms de dos llocs ben propers a l'itinerari 
vital del poeta (remeten directament als darrers llocs on ha vis- 
cut), situen el creador davant del mirall, un mirall transparent a 
través del qual veu l'altra banda; un mirall com la finestra del tren 
(des d'on fa el viatge) on veu la seva imatge reflectida i alhora, re- 
re aquesta imatge, el paisatge que transcorre -i que discorre- (i 
aixb és el viatge, la literatura). També s'hi mostra el poema com a 
ésser viu, vital, i els camins que hi menen i que menen a llocs on 
el viatger tot sol no podria ni somniar arribar-hi. És un viatge en el 
qual el lector s'hi sent emmirallat i qüestionat i on s'emmiralla i 
es qüestiona l'autor i la poesia i la literatura (la finestra al tren), 
no tant en termes i en l'gmbit de la metafísica com en els de 
l'epistemologia. 
El llibre parla de la llengua i dels mots, i al llarg de cada una 
de les tres parts en parla centrant-se sobretot en alguns dels ele- 
ments de la literatura, en els tres fonaments amb quk llengua i 
mots constitueixen la literatura. "Llegenda del mapa", que obre el 
llibre, es centra en el poeta i en el lector; "Passeig de dins", en la 
creació i el real i les seves relacions; i "Vallroent", en l'inefable, 
l'absolut, en la Paraula com a vehiculadora que és, i esskncia, 
d'aquesta idea. 
80 Reduccions 
"Llegenda del mapa", com el títol i l'esskncia delaten, és una 
explicació, una explanació. Set textos breus de gran diversitat for- 
mal en qui: el poeta es mira a ell mateix com a subjecte i objecte 
de la seva creació, i mira aquesta creació com a part essencial del 
seu jo, i alhora autbnoma. El mapa és (pot ser) el mester del poeta, 
i en el mapa vida i vers es reparteixen els papers (la vida en el 
vers, la vida del vers, vida vers el vers, el vers que ocupa la vi- 
da...): Entre l'espasa del viure i la paret del poema ... I la mort (Ni 
tan sols el costum individual i col.lectiu no et permet d'enterrar 
amb tu els poemes). Aquests temes, centrals en qualsevol expe- 
rikncia literiria, vénen acompanyats en la reflexiÓ/exposiciÓ per 
altres motius temhtics, conformant tot plegat una subtil xarxa den- 
sa de suggeriments i evidkncies. L'autonomia del mot i del vers, 
del viure (S'amunteguen les experibncies en el vers i esdevenen 
les experibncies del vers); el vers, la forma i la precisió; el do de 
la lectura; la poesia, la forma i els mots, l'afisic, l'agnbstic i el 
poeta en pavellons vei'ns; el temps i el poema ... I la set (He sentit 
com l'aigua dringava en el vers // He sentit la infinitud del sallent 
que s'hi guardava). Aquesta part presenta una gran varietat de re- 
gistres, de referents, i de recursos per a un tema múltiple del que 
n'ensenya algunes figures de caleidoscopi. Un tema que, essent 
com és en la literatura, queda circumscrit en un espai literari que 
no li és gens ali?, com ho proven les cites incrustades, la seva pro- 
cedkncia i el seu paper en el discurs. 
La literatura va néixer el dia que un infant arriba tot cridant 
"el llop! el llop!" i no hi havia cap llop encal~ant-10 . Aquesta 
frase del curs de literatura europea de V. Nabókov és un dels 
punts de partida de "Passeig de dins", la segona part del libre. 
Aquí Sala-Valldaura es transmuta de Nabókov (on també vida i li- 
teratura, on també crítica i creació) i mitjan~ant la seva apbcrifa 
veu desgrana un seguit de temes de l'experikncia literiria: les re- 
lacions entre ficció i realitat i literatura (car el crida, el llop exis- 
teix i no existeix), el lector i la literatura, el lector com a recreador 
Víctor Sunyol 
i senyor de la literatura, la identitat autorllector (copio de Novalis 
" jo  sóc tu"),  la literatura i l'ensenyament (on es permet alguns 
jocs irbnics amb aquesta activitat a la qual també es dedica), els 
conceptes de literatura "Útil", el paper de la poesia en aquestes re- 
lacions (un poeta es confon amb el pastor que conta mentides o 
Com que el pastoret s'enamora de la seva histbria del llop, fou un 
bon poeta), el poder creador i l'autor, la literatura "ensinistrada" 
(el rabada ha insral.lat una tele a la cabana del cim), la lectura 
seductora i sedui'da ... La vida de Nabókov (en la literatura i la 
llengua) i la seva frase doten Sala d'elements presos com a punts 
de partida o motiu de reflexió i exposició. El joc, la subtilesa, la 
complicitat, la intel.ligkncia, tot és posat en joc en aquest passeig 
per dins els interstici6 de la literatura en l'home i el món. 
"Vallroent", la tercera part del llibre (tres parts de tres textos 
cada una), té com a tema central la Paraula, les relacions del mot 
amb l'absolut, l'inefable. Hi són presents alguns elements del ro- 
manticisme, sobretot en el concepte del poema (el poeta) com a 
imperfecte volent arribar a l'expressió de l'inefable, de l'inex- 
pressable, perfecte. Les relacions entre el poema i la divinitat, la 
naturalesa i el valor del silenci i de la paraula (De la mateixa ma- 
nera que el Foc demana /'Aigua i el Vent la Terra, la Paraula 
crema i vola només amb la No-Paraula). I també la paraula com a 
portadora intrínseca d'aquest inefable, i la vinculació d'aquest sa- 
grat amb els nombres (el Nombre), amb tot all6 portador, forma- 
dor i evocador de la Paraula; i els profetes. I també la transgressió, 
el desfici, la gana (com la set). També alguns d'aquests textos són 
constitui'ts per cites o acompanyats a peu de pagina per notes, com 
a elements literaris d'exkgesi en aquesta literatura de creació, exk- 
gesi ella mateixa. 
Passeig de dins és, doncs, un passeig per la literatura i la llen- 
gua de la ma de la literatura; un passeig pel camí del pastor que 
crida, pel mapa ocult del món que busca, pels tres pavellons; un 
Reduccions 
passeig per camins que s'entrecreuen, que mostren, que suggerei- 
xen, que insinuen, que contradiuen, que engresquen el caminant a 
seguir-10s fins a la fi i a continuar la caminada pel bosc no fressat; 
per camins que segueixen les rutes del poeta i del crític en tot el 
que tenen de parell i d'allunyat; que segueixen les vies de conei- 
xement d'aquestes dues activitats esdevingudes una; que saben 
del plaer i dels treballs. Dos camins que són més i que es fan un en 
aquest llibre de llibres que invita i incita el lector a múltiples lec- 
tures, a continuar i fer-se prbpia aquesta intensa aventura de poc 
més de seixanta pagines que esdevé, lectura rere lectura, un seguit 
inesgotable de viatges plens i pregons. 
Víctor Sunyol 


Guia de viatge del Passeig de dins

Abstract

Similar works

Full text

Available Versions

Revistes Catalanes amb Accés Obert